Refranys menjar

Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada

menjar, bona, cos huma

Bona vianda no necessita salsa

menjar, bona

Bona vida en tinc: bona fam me passe (És una crítica a qui vol aparençar ser més del que és)

bona, menjar

Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.

menjar, beure, vinya

Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig

animals, menjar, mesos

Botifarra, cansalada i ous fregits fan perdre la vista als marits

menjar, parentiu

Botifarra, tanca-la amb barra, i el botifarró, tanca'l amb barró (Vol dir que quan mengen coses bones no convé rebre visites ni hostes)

menjar

Botifarres amb mongetes, amb llardons han d'ésser fetes

menjar

Bou i arròs (Recepta de les festes de Reus)

plantes, menjar, animals

Bou i moltó, olla de senyor (Tenen unes carns excel·lents)

animals, menjar

Brandar el cércol (No tenir gens de pa a casa)

maneres de dir, menjar

Bròquil i arengada, menjar que a tots agrada

menjar

Bròquil i sardina premsada a tothom agrada

animals, menjar, plantes

Bròquil sense oli, no val ni un dimoni.

plantes, menjar

Brou de gallina els morts ressuscita (És un aliment molt fàcilment digerible i ben sustanciós)

animals, menjar, salut

Brou de gallina, la millor medecina (És un aliment molt fàcilment digerible i ben substanciós)

animals, menjar, salut

Brou de gallina, torna la vida (És un aliment molt fàcilment digerible i ben sustanciós)

salut, menjar, animals

Brou de la taverna no beveu

menjar, beure, vinya

Brou de partera (El que es donava a la parida, i a la qual s'hi ha afegit la placenta)

menjar

Brou de partera, gallina sencera

animals, menjar

Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust

amistat, menjar

Brou rescalfat, pel dimoni

diable, menjar

Brou sense greix amb escreix

menjar

Bufar cullera (Menjar)

maneres de dir, menjar

Buit ventrell, dóna mal consell (Quan es passa gana, es fa qualsevol cosa per sobreviure)

cos huma, consells, menjar

Bull que bull i la favadura

menjar, plantes

Caçador de gabieta, la fam li apreta (La passivitat és menys rendible que l’activitat)

caça, oficis, animals, menjar

Caçador de gos i fura, fam segura

caça, animals, menjar, oficis

Caçador de reclam, fred i fam (La passivitat és menys rendible que l’activitat)

menjar, oficis, caça

Caçador i pescador, fam, fred i calor (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)

caça, mar, oficis, menjar

Cada cosa a son temps, i d’estiu rems (Recomana paciència per a esperar el moment oportú)

temps, mar, menjar

Cada dia carn, embafa; cada dia cols, amarguen (Critica la repetitivitat)

plantes, menjar

Cada dia col, el bru amarga (Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant)

menjar, plantes, dia i nit

Cada dia cols amarguen (Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant

dia i nit, menjar

Cada dia cols [o olla] amarga el caldo (Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant)

menjar, dia i nit, plantes

Cada dia faves, massa faves

menjar, plantes

Cada fornada es perd un pa

menjar

Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix

menjar, plantes

Cada mossegada la seva tirada

menjar

Cada oller alaba les seves olles (Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes)

menjar, oficis

Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades (Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes)

oficis, menjar

Cada u sap qui pa l'assacia

menjar

Cadascú sap el que bull en la seva olla, com aquell que hi bullia una rajola

menjar

Cadascú viu d'allò que menja

menjar

Cal guardar per demà gana i pa (Recomana moderació en el menjar)

menjar

Cal menjar un poc moderat en passar de certa edat

menjar

Cal pas votar mai contra el ventre

menjar, cos huma

Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat

casa, menjar, plantes

Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat] (Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes)

menjar, vell, casa

Calderó buit, companyia desfeta (Destaca que, moltes vegades, la gent es congrega per un interés molt personal i concret, i no per amistat)

menjar, amistat

Pàgina 11 de 61.

El Refranyer