Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer
Fa referència al canvi d'estació. Indica que, tot i ser ple hivern, a partir de la Candelera (2 de febrer), els dies comencen a ser més llargs i els animals, com el mussol, es tornen més actius, necessitant més aliment.
animals menjar mesos caça
El pa a casa pastat la fa pujar aviat
Permet fer estalvis.
menjar
El pa a tothom agrada
menjar
El pa amb oli fa engreixar
menjar
El pa amb oli i sal mai pega mal
menjar
El pa amb tot s'adiu
menjar
El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
Recomana que els aliments tinguen bon aspecte
menjar cos huma vinya
El pa blanc i la dona morena
menjar persones
El pa blanet manté el pobret
Lloa l’excel·lència d’aquest aliment bàsic
menjar
El pa calent mata la gent
Menjar el pa calent és malsà
menjar gent
El pa calent, molt a les mans i poc al ventrell
Ens recorda que el pa acabat de fer és molt temptador al tacte (per a calfar-se les mans bé) i a l'olfacte, però és malsà i pot resultar indigest o poc profitós si es menja de seguida.
cos huma menjar
El pa canviat i el vi assegurat
Recomana menjar pa del dia i que no falte el vi
menjar vinya
El pa com germans i el diner com àguiles
Confirma que les persones solem compartir les coses bàsiques, però en qüestió de diners, cadascú s’apanya com pot. El menjar i les necessitats bàsiques s'han de compartir de manera fraterna, generosa i equitativa, com si fóssim germans. Els diners s'han de cuidar, guardar o gestionar amb astúcia i distància (com les àguiles que volen alt i són esquíves), ja que són més difícils d'aconseguir i es poden perdre fàcilment.
diners menjar persones
El pa cremat fa pair
Pondera les qualitats del pa com element imprescindible en tota dieta.
menjar salut
El pa d'altri té set crostes
menjar
El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer
Resumeix l'estima profunda pel pa fet amb farina de blat, considerat l'aliment bàsic, natural i insubstituïble per excel·lència (el que "Déu va fer")
déu menjar
El pa de casa atipa
menjar
El pa de casa no satisfà
Es diu per a denotar que la rutina cansa, que la novetat sorprén i que en la variació està el gust
menjar casa
El pa de faves mai no s'acaba
menjar plantes
El pa de fleca, el cor asseca
Es diu per proclamar la inferioritat del pa blanc respecte del pa integral.
cos huma menjar
El pa de la veïna és la millor medecina
Significa que sovint les coses d'altri o de fora ens semblen millors, més valuoses o més desitjables que les nostres pròpies. Indica una tendència a valorar més el que no es té, de vegades per enveja o per idealització, malgrat que el que tenim a casa sigui igual o millor.
menjar persones salut
El pa del mesquí fa deu vegades el camí
menjar
El pa del pobre dues vegades és menjat
menjar
El pa dur fa l'hostal segur
menjar
El pa dur fa la vida a u
menjar salut
El pa en cria de tots i no en mata de cap
menjar salut
El pa és fre del vi
El pa absorbeix els líquids, i per tant resta part dels efectes alcohòlics del vi, per això no convé beure vi sense menjar
menjar vinya
El pa estranger sempre és dur
Remarca que allò a què no estem acostumats no sol agradar tant com les coses conegudes
menjar
El pa fa passar i el vi fa tenir
El pa alimenta lentament i el vi dóna energia momentània
menjar vinya beure
El pa fa polls
Tu dona'ls de menjar pa als polls i veuràs com engreixen i "es fan" ben lluents, llustrosos, doblers i grossos.
menjar
El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell
Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se
salut beure cos huma menjar
El pa i el vi en cria de tota mena
Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic
beure parentiu vinya menjar
El pa i el vi neixen dintre el maig
Fa referència al cicle agrícola de la primavera: és durant el mes de maig quan el blat comença a espigar-se i el raïm comença a brotar i agafar color als ceps.
menjar mesos vinya
El pa llescat sense vergonya és menjat
Els aliments ben presentats i servits resulten més apetibles i còmodes de consumir que si s’han de pelar, tallar, adobar o escudellar
menjar
El pa lleuger i eixut i el formatge serrat i feixuc
Recomana el pa tou i el formatge consistent
menjar
El pa mai fa nosa
L'abundància no acostuma a destorbar ni perjudicar.
menjar
El pa moll embossa el coll i el pa sec no s'hi atura
menjar
El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet
Recomana el pa amb fibra i ben cuit, el vi fluix i l’oli saborós
beure vinya plantes menjar colors
El pa no aniria car si els dropos no en menjaven
menjar
El pa no camina, però fa caminar
Per indicar que el pa dona força, energia.
menjar
El pa no té cames i fa caminar
Dóna forces
cos huma menjar
El pa pel color i el vi pel sabor
Cada aliment sol agradar més per un sentit que pels altres
menjar colors vinya
El pa per la vista i el vi pel tast
Cada aliment sol agradar més per un sentit que pels altres
vinya menjar
El pa per Nadal i el conill per Sant Juan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. El refranyer ens recorda que cada aliment té el seu moment de glòria: el pa (com a base dels rics farcits, canelons i sopes de l'hivern) i el conill (com la carn més sana i lleugera per encendre les brases de l'estiu). Per Nadal necessitem el pa per a l'escudella, per sucar el rostit i per fer els galets. És l'aliment que atipa i escalfa. Per Sant Joan, el conill és ideal perquè es cou ràpid a la parrilla, no és pesada i fàcil de digerir.
animals festivitats menjar mesos sants
El pa pertot arreu és bo
menjar bona
El pa robat fa venir gana
menjar
El pa sempre va bé
menjar
El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa
Són tres aliments bàsics
menjar beure vinya
El pa tendre es fa entendre
menjar
El pa tou a la bossa cou
Les bones coses i els moments feliços són efímers. Significa que el consum excessiu de luxes o de coses que s'esgoten ràpidament (com el pa tendre) comporta la ruïna econòmica. Advoca per la moderació i l'estalvi, criticant el malbaratament.
menjar
El pa tou dura poc
Les bones coses i els moments feliços són efímers
menjar
El pa tou i el vi nou el ventre espatllen
Recomana anar en compte i no abusar
menjar cos huma vinya salut beure
El pa tou xuclant s'empassa
Les bones coses i els moments feliços són efímers
menjar
El pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món
[La pastadora és la que pasta i feny la massa]. Significa que per a obtenir bon pa és més important tenir cura de la cocció que de la pastada.
menjar oficis
El pa, mudat i el vi, usat
Recomana menjar pa novell fet del dia i beure el vi que ja hem tastat i sabem que és bo
menjar vinya beure
El pa, per dolent que sigui, no mata ningú
Destaca la importància de valorar els aliments bàsics i de no ser massa llepafers o exigents amb allò que ens nodreix. La dita ens recorda que, en situacions de necessitat, qualsevol aliment compleix la seva funció principal: salvar-nos de la fam.
menjar mort salut
El pa, qui no el sap llescar, no se’l sap guanyar
És una recriminació a qui pretén obtenir el benefici sense fer cap sacrifici
menjar
El pagès malfeiner, cares dinades i comprar el comprar el pa
menjar oficis
El pardal, on menja mor
Significa que cada u procura viure on té el sustent assegurat
menjar animals
El pebre és calent
Hom creu també que el pebre és calent i que massa, perjudica.
menjar plantes
El pebre és petit i té bon pic
menjar plantes
El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu
Fa un exercici de tolerància absoluta amb els plaers del cos: primer amb el menjar (la gola) i després amb el sexe (el piu). Suposa que els excessos en el menjar i beure, o sexuals, no són pecats greus.
amor déu menjar beure
El peix alimenta i no fa greix
Manifesta el saludable que és menjar peix
animals menjar salut
El peix blau al vell no plau
Això diuen, possiblement perquè els vells d’abans estaven quasi tots desdentats i el peix blau té una carn consistent i fibrosa
menjar vell animals
El peix fa salut i no fa greix
Manifesta el saludable que és menjar peix
salut menjar animals
El peix gros per la boca mor
Indica que allò que es menja pot matar al mes fort
menjar mort maneres de dir salut
El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en vi i en oli
Viu en l’aigua, es fregeix en l’oli i es digereix acompanyat de vi
mar vinya animals menjar aigua
El peix no fa greix
Significa que el peix té poca substància alimentícia
animals menjar
El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal
És més una recepta culinària que un refrany
animals bona menjar mal vinya
El peix que ix de la mar, ja no sol tornar
Normalment, allò que es pesca acaba sent devorat
animals menjar mar
El peix, allí on neix
El peix acabat de pescar està més bo que el transportat
animals menjar
El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort
El vi fort acompanya bé aquests plats
menjar animals vinya beure plantes
El peix, cremant; i la carn belant
Significa que el peix, per a ser saborós, ha de menjar-se acabat de coure, i la carn ha de menjar-se poc cuita
animals menjar
El peix, l'arròs i el pebrot, volen vi fort
El millor vi és el fort i rabiós. Subratlla la tradició d'acompanyar plats contundents i saborosos, típics de la cuina mediterrània com arrossos mariners o guisats, amb vins de gran caràcter, bona estructura i alta graduació per equilibrar la intensitat de sabors.
animals menjar plantes vinya beure
El perdigot sense mudar, no el vulgues comprar
Si no ha mudat el plomatge, és massa jove
animals menjar
El pernil i el meló es coneixen amb l'olor
plantes menjar
El perol diu a la paella: “Si m’embrutes, t’emmascare”
Es diu quan algú retrau a un altre algun dels defectes que ell mateix té
menjar
El pescador de canya, a la família mata de gana
Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga
menjar mar
El pescador menja sardines el peixater moltes gallines
Trauen més benefici d’un producte els intermediaris i els comerciants que el mateix productor
mar oficis animals menjar
El poc menjar és sa, però no engreixa
Recomana una dieta saludable
menjar salut
El poc menjar és vida
salut menjar
El pollastre de gener, per Sant Joan ens el menjarem
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
animals menjar mesos sants
El pollet de gener, pel juny [o per Sant Joan] me'l menjaré.
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
animals menjar mesos sants
El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell
Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se
menjar animals cos huma salut beure+1
El porc i el mosso, un any a casa
Recomana conéixer bé les persones més pròximes i la salubritat dels aliments que hem de menjar
menjar animals casa
El porc jove i el vi novell causen dolors al ventrell
Es considera un consell culinari i de salut, suggerint evitar aquests aliments junts o poc madurs. El consum simultani de carn de porc recent sacrificat i vi novell (acabat de fermentar) sol provocar problemes digestius o dolors estomacals ("dolors al ventrell").
animals menjar vinya
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
Els qui es dediquen a anar a matar porcs per les cases, procuren avisar a les famílies que no facin les matances en lluna vella.
animals menjar oratge
El porc, sigui xic o sigui gros, vint llonganisses duu al cos
Significa que el porc és un animal molt profitós com a aliment
animals menjar
El que a la taula busca baralles que mengi palles.
gent menjar
El que agrada a la boca fa mal al ventrell
Ens recorda que moltes coses que són un plaer immediat per al paladar (perquè són dolces, grasses o picants) sovint acaben passant factura a la digestió. És el resum popular de la lluita entre la temptació i la salut: el que ens entra pels ulls i el gust no sempre és el que millor li va a l'organisme.
cos huma menjar salut
El que bé mastega, bé digereix
La masticació i la insalivació faciliten la digestió
menjar
El que berena no sopa
Significa que menjar a mitja tarda (berenar) treu la gana per a l'àpat del vespre (sopar). Sol utilitzar-se com a consell pràctic per arribar amb bona gana a l'últim àpat del dia, o com a dita per recordar que tot té una mesura.
menjar
El que costa de coure costa de pair
menjar salut
El que creu el paladar, el ventrell el farà plorar
Ens recorda que moltes coses que són un plaer immediat per al paladar (perquè són dolces, grasses o picants) sovint acaben passant factura a la digestió. És el resum popular de la lluita entre la temptació i la salut: el que ens entra pels ulls i el gust no sempre és el que millor li va a l'organisme.
cos huma menjar salut riure/plorar
El que cura la boca fa patir la bossa
cos huma menjar
El que en vi es gita en aigua desdejuna
Significa que els excessos de la nit anterior es paguen l'endemà. Fa referència a la ressaca: qui s'adorm després d'haver begut massa alcohol, es desperta necessitant aigua per hidratar-se i recuperar-se del malestar.
aigua dormir menjar salut vinya+1
El que es cria amb aigua s'ha de menjar amb vi, com l'arròs i el peixolí
[peixolí (o peixet) és el diminutiu de peix]. Expressa una regla popular de maridatge: els aliments que viuen o es cultiven a l'aigua (com l'arròs de l'albufera i els peixos) s'han d'acompanyar sempre amb un bon vi a taula per a fer una bona digestió i gaudir al màxim del seu sabor. És una justificació tradicional i humorística per a beure vi durant el dinar.
aigua animals menjar plantes beure
El que es menge les madures, que rossegue les dures
1. Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges. 2. Ho diu qui es troba perjudicat per algun privilegiat
menjar
El que es menja de pressa es paeix a poc a poc
Incita i recomana menjar amb calma.
menjar salut
El que es porta a la taula és per tothom
Valora el gest de compartir.
menjar