Tema
indumentària
764 refranys catalogats sota aquest tema.
Cagar-se per un camal
Tindre diarrea
indumentària maneres de dir salut
Calçar-se bé les sabates
Posar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil
indumentària maneres de dir
Calçat d'un peu bé, de dos molt millor, de tres mal ho té, de quatre n'és pitjor
Animals de peu rodó.
animals indumentària
Camisa nova, cul calent
Perquè es groixuda i no és foradada.
cos huma indumentària
Camisa que molt se lleva i cos que molt s'usa poc temps duren
Que cal fer les coses amb moderació i mesura. Vol dir que l'ús excessiu o la neteja constant desgasten prematurament tant els objectes com les persones. És una dita popular basada en l'experiència que advoca per la moderació i la cura per perllongar la vida útil.
salut indumentària
Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi
Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals
plantes vinya indumentària
Canvia de dona com de camisa
Que canvia molt sovint de parella
amor persones indumentària
Canviar de camisa com les serps de pell
Mudar sovint d'idees
indumentària maneres de dir animals
Canviar de camisa segons el color de la moda
Mudar sovint d'idees
colors indumentària
Canviar de camisa [o mudar de camisa]
Canviar d'idees, de partit o de conducta segons les pròpies conveniències..
indumentària maneres de dir
Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater]
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
oficis indumentària
Cap sense cervell no ha mester capell
Es diu humorísticament als que van sempre amb el cap descobert
cos huma indumentària
Capa esquinçada no guarda del fred
[esquinçada = esgarrada, descosida, estripada]. Les coses o les persones inadequades no són la solució dels nostres problemes
dites indumentària
Capa i sarró fa pastor
Malgrat ser en ple estiu els pastors no s'obliden pas d'emportar-se'n la capa. i el sarró.
oficis indumentària
Carregar les calces a la mula
Significa pujar-li damunt, cavalcar-la.
animals maneres de dir indumentària
Casa i roba, poca.
casa indumentària
Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.
Sentència que no s'avindran.
amor setmana indumentària
Casaques de paper no duren gaire
Es refereix als que tenen el patrimoni en títols al portador.
indumentària
Casar a gust, i vestir a la moda
Indica les condicions per a ser ben casat i anar ben vestit
amor persones indumentària
Coll i corbata
Expressió que indica que un home vesteix amb una certa formalitat, abillat amb camisa, corbata i americana. Sovint es diu [anar] de coll i corbata o amb coll i corbata o dur [o portar] coll i corbata, etc.
maneres de dir indumentària
Com menys roba més sa
Que no és convenient portar massa roba ja que el suar en excés és perjudicial
salut indumentària
Com més espardenyes, més n'espenyes
Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix
dites indumentària
Com que tenga xeixa venal
Es diu d'un que duu el capell tirat cap enrera i amb l'ala molt alçada
indumentària maneres de dir
Com si tinguera la roba en lo Grau
Sense pensar en les conseqüències
indumentària maneres de dir
Com un guant
De manera perfecta i adequada
maneres de dir indumentària
Com un nen amb sabates noves
Molt content. Estarrufat, que no cap a la seva pell, més content que un gos amb un os
maneres de dir alegria indumentària
Companyia d'espardenya
Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme
maneres de dir indumentària
Compondre's com un monyo de novençana
Vestir-se bé i adornar-se molt
indumentària maneres de dir
Compra la roba en parada i sempre serà ben comprada
Considera que els venedors de roba ambulants solien ser uns trapelles, fent passar gat per llebre.
treball indumentària
Consultar el mirall
Arreglar-se, vestir bé
indumentària maneres de dir
Content com un xiquet amb sabates noves
Que està molt content i satisfet
maneres de dir persones indumentària
Cop de barret
Ajut d'una persona influent per a obtenir un càrrec, un premi, etc. Nepotisme, favoritisme, privadesa, influències
maneres de dir indumentària
Corbates, cotilles i sabates estretes tenen males tretes
[Trétes: passades].
salut indumentària
Cordar-se bé les calces
Saber-se governar, sense ajuda
maneres de dir indumentària
Cordar-se les calces
Agarrar pit, coratge
indumentària maneres de dir
Corre més que un punt de calça
Perdre's, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap
maneres de dir indumentària
D'abric
Cadascuna de les peces de vestir que serveixen per a protegir-se del fred
maneres de dir indumentària
Davant, el rei acate, davall la capa el mate
Retrata perfectament la falsedat, la hipocresia i la doble cara davant del poder. Davant de l'autoritat, el superior o el cap de torn, la persona es mostra submissa, educada, fa una reverència i accepta totes les ordres sense replicar ("el rei acate"). Però en secret, darrere de la seva esquena o de manera dissimulada, la mateixa persona conspira contra ell, el critica, el traeix o li desitja el pitjor ("davall la capa el mate").
persones indumentària
De baix d’una roín capa hi ha un gran bevedor
L’alcoholisme i els vicis en general arruïnen i degraden fins al punt d’afectar el vestir
beure indumentària
De butxaca
De mida xicoteta que cap en una butxaca
maneres de dir indumentària
De fills i roba blanca, mai no n’hi ha prou en una casa
Abans, la gent del camp tenia molts fills com una inversió de mà d’obra, i per a tanta gent es necessitaven jocs de bolquers, llençols, tovalles, mudes... de repost per quan es rentaven els bruts
parentiu indumentària
De gorra
A despeses d'un altre, especialment abusant-ne
maneres de dir indumentària
De nois i de mocadors, se'n va un i en vénen dos
Es diu per animar les noies que han renyit amb el xicot
amor indumentària
De traca i mocador
Es diu per referir-se a alguna cosa excepcional, esplèndida, admirable
maneres de dir indumentària
Debades, ningun frare pega barretades
[Pegar barretades significa fer acatament amb el cap tocat amb el barret que els rectors portaven abans]. Vol dir que ningú fa res si no es paga, i que els diners tot ho poden
diners persones indumentària
Defendre a capa i espasa
Utilitzar tots els mitjans
indumentària maneres de dir
Defensar la seva capa
Defensar els drets propis
indumentària maneres de dir
Deixar [algú] amb la camisa a l’esquena
Prendre-li-ho tot
maneres de dir indumentària
Deixar [algú] sense camisa
Prendre-ho tot a algú
maneres de dir indumentària
Deixar-hi la camisa
Arruïnar-se
maneres de dir indumentària
Deixar-se tallar la capa
Tolerar
maneres de dir indumentària
Deixar-se tallar un pam de la capa
Tolerar
indumentària maneres de dir
Desfer-se com una calça
Significa perdre's, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap
maneres de dir indumentària
Déu dóna el fred segons la roba .
Vol dir que la divina providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per a resistir-los
déu donar oratge indumentària
Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata
Es diu per al·lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis
déu indumentària
Déu proveirà per calces (o per mitges), i no tenia cames
Es diu censurant els qui consideren molt necessària una cosa que en realitat no necessiten per a res
déu indumentària
Diga-li atxe, [o Diga-li sombrero, o diga-li barret]
Es diu al qui vol distingir amb diferents noms coses que són idèntiques
indumentària parlar maneres de dir
Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap.
Com que el dilluns és dia de tornar a treballar, cal vestir-se la roba de treball, ampla, vella i que no destorbi.
setmana indumentària
Dis-me com vistes, te diré com penses
Significa que amb la manera de vestir es coneix el caràcter de les persones
consells indumentària
Dóna a qui està despullat de ta roba la meitat
Recomana compartir amb els desfavorits per la fortuna
donar persones indumentària
Dona i vestit, no els mireu en la nit
Significa que l'aspecte de les dones i dels vestits varia segons que es mirin amb claror natural o amb llum artificial
persones indumentària
Donar capot
En el joc de cartes significa guanyar una partida deixant el contrari a zero, és a dir, sense que hagi aconseguit guanyar cap basa ni puntuar. En el llenguatge quotidià s'utilitza per a descriure una derrota absoluta, un desastre total o una situació on algú ha estat completament superat o desarmat en un debat o competició. També s'aplica quan es fa callar algú de manera contundent, deixant-lo sense arguments ("el va deixar capot").
joc maneres de dir indumentària
Donar la camisa
S'utilitza per indicar que algú és tan generós, o es troba en una situació tan desesperada, que està disposat a donar el poc que té.
maneres de dir indumentària
Donar mocadors a qui no té mocs
S'utilitza per assenyalar que no hi ha correspondència entre el que es té i el que es necessita, o per criticar que s'ofereixen recursos o avantatges a algú que realment no els necessita ni els pot aprofitar. Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre
donar maneres de dir indumentària
Donar per guants, [o donar guants]
Significa donar propina. Aquesta expressió prové del costum antic d'entregar una gratificació o una quantitat de diners extra a algú perquè es pogués comprar un parell de guants com a mostra d'agraïment o recompensa per un servei prestat.
diners maneres de dir indumentària
Donar una bona casaca
Donar molt de treball, obligar a treballar molt
maneres de dir indumentària
Dormir en l'hotel estrella: per llençol, la rosada i per matalap, la terra
Dormir a cel obert. Sense sostre ni aixopluc. Es refereix a dormir sota el cel estrellat (un "hotel de cinc estrelles" o més). La humitat del matí (rosada) és l'única coberta que es té (llençol), dormint directament sobre el terra (matalap).
dormir indumentària
Dos camises té Joan, una que li han de fer i una que li faran
Es diu com a crítica als pretensiosos. S'aplica a persones que s'alaben de tenir coses que en realitat no tenen, fent al·lusió a una falsa riquesa o aparença, ja que totes les peces estan per fer.
persones indumentària
Dur com una sola de sabata
Es diu d'una cosa excessivament dura
indumentària maneres de dir
Dur les sabates a retaló
Dur-les no acabades de ficar, sense cobrir la part posterior del taló
indumentària maneres de dir
Dur mes fulles que una carxofa
Dur molta roba damunt
maneres de dir indumentària
Dur [alguna cosa] a la butxaca
Tenir-la feta, aconseguir-la
indumentària maneres de dir
Dur [o portar , o anar amb] les calces [o les mitges] al garró
Dur les calces amollades i caigudes en la part inferior de la cama
maneres de dir indumentària
D’eix color tinc jo un vestit
Tindre un problema paregut
indumentària maneres de dir
El bon abric és el bon vi.
indumentària vinya bona
El dia de Rams, qui no estrena no té mans
Recorda que és costum estrenar alguna peça de roba el diumenge de Rams, i significa que a qui no estrena res li falta una cosa important
festivitats indumentària
El dia porta espardenyes
Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí
maneres de dir dia i nit indumentària estacions
El dilluns, el sabater no pega punts
Abans, els sabaters lliuraven el dilluns perquè treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que era el dia que la majoria de gent podia desprendre’s de les úniques sabates que tenia
oficis setmana indumentària
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
amor camp casa vinya parentiu+1
El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
cos huma festivitats setmana indumentària
El fil i l’agulla manté la vestidura
Ensenya que els adobs fets a la roba fan que aquesta tingui molta més durada i n'estalviï de nova
oficis indumentària
El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural
mal menjar be parentiu indumentària
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons
oficis ensenyar parentiu indumentària
El millor sastre esguerra els vestits
Ningú és perfecte, per més que s’ho crega o els altres vulguen considerar-lo perfecte
oficis indumentària
El mocador de cap tort, busca xicot
Hi ha convencionalismes i detalls que denoten intenció amatòria o sexual, com ¡cobrir-se a mitges la cara amb el ventall
amor persones indumentària
El món és un mocador
Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho
indumentària maneres de dir mon
El que la modista erra, la butxaca ho paga
oficis indumentària
El rector de la Mata, una espardenya i una sabata [Municipi castellonenc de la comarca dels Ports]
Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat
llocs indumentària
El sabater du les sabates més dolentes [
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
oficis indumentària
El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
indumentària oficis maneres de dir treball mal
El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar
Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític
camp consells oficis persones indumentària
El sastre amb les tisores talla i amb la llengua retalla
Els sastres són considerats molt parladors
cos huma oficis parlar indumentària
El sastre és el qui va més mal vestit
Qui té més facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella
oficis indumentària
El senyor de Molinell, les botes noves i el barret vell
Entitat de població del municipi de Culla en la comarca de l'Alt Maestrat de la província de Castelló
llocs indumentària persones
El sol de març estella el cap dels ases
[estellar = malmetre, desbaratar, estropellar, quartejar]. Els ases són tan burros que si els deixen al sol, no busquen l’ombra. Per això se’ls sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles
animals mesos oratge indumentària
El talent del nadador, és saber guardar la roba
Abans de realitzar una acció s’ha de ponderar molt els avantatges i els inconvenients possibles
saber indumentària
El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
La frase suggereix que les figues i els raïms són tan abundants i nutritius que poden fer engreixar, obligant a "eixamplar" la roba, o senzillament, que el temps càlid d'aquesta collita fa que la gent porti roba més folgada.
mesos plantes vinya indumentària
El temps és com la capa: tot ho cobreix i destapa
El transcurs del temps deixa traslluir fets i secrets i acaba contestant a molts interrogants
temps indumentària
El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.
En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida
diners menjar indumentària
El vestit ensenya l'ofici i l'exercici
Segons la manera de vestir, els altres interpreten si s’és ric, pobre, carboner, capellà...
oficis ensenyar indumentària