`

Refranys indumentària

indumentària maneres de dir

Calçar-se bé les sabates

Posar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil

plantes vinya indumentària

Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi

Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals

amor persones indumentària

Canvia de dona com de camisa

Que canvia molt sovint de parella

indumentària maneres de dir

Canviar de camisa [o mudar de camisa]

Canviar d'idees, de partit o de conducta segons les pròpies conveniències..

oficis indumentària

Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater]

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

cos huma indumentària

Cap sense cervell no ha mester capell

Es diu humorísticament als que van sempre amb el cap descobert

dites indumentària

Capa esquinçada no guarda del fred [esquinçada = esgarrada, descosida, estripada]

Les coses o les persones inadequades no són la solució dels nostres problemes

amor persones indumentària

Casar a gust, i vestir a la moda

Indica les condicions per a ser ben casat i anar ben vestit

maneres de dir indumentària

Coll i corbata

Expressió que indica que un home vesteix amb una certa formalitat, abillat amb camisa, corbata i americana. Sovint es diu [anar] de coll i corbata o amb coll i corbata o dur [o portar] coll i corbata, etc.

salut indumentària

Com menys roba més sa

Que no és convenient portar massa roba ja que el suar en excés és perjudicial

dites indumentària

Com més espardenyes, més n'espenyes

Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix

indumentària maneres de dir

Com que tenga xeixa venal

Es diu d'un que duu el capell tirat cap enrera i amb l'ala molt alçada

maneres de dir indumentària

Com un guant

De manera perfecta i adequada

maneres de dir alegria indumentària

Com un nen amb sabates noves

Molt content. Estarrufat, que no cap a la seva pell, més content que un gos amb un os

maneres de dir indumentària

Companyia d'espardenya

Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme

maneres de dir indumentària

Cop de barret

Ajut d'una persona influent per a obtenir un càrrec, un premi, etc. Nepotisme, favoritisme, privadesa, influències

maneres de dir indumentària

Corre més que un punt de calça

Perdre's, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap

maneres de dir indumentària

D'abric

Cadascuna de les peces de vestir que serveixen per a protegir-se del fred

persones indumentària

Davant, el rei acate, davall la capa el mate

Critica els que es comporten hipòcritament mostrant una cara amable que no correspon als seus fets. Similar: Davant,

beure indumentària

De baix d’una roín capa hi ha un gran bevedor

L’alcoholisme i els vicis en general arruïnen i degraden fins al punt d’afectar el vestir

maneres de dir indumentària

De butxaca

De mida xicoteta que cap en una butxaca

parentiu indumentària

De fills i roba blanca, mai no n’hi ha prou en una casa

Abans, la gent del camp tenia molts fills com una inversió de mà d’obra, i per a tanta gent es necessitaven jocs de bolquers, llençols, tovalles, mudes... de repost per quan es rentaven els bruts

maneres de dir indumentària

De gorra

A despeses d'un altre, especialment abusant-ne

amor indumentària

De nois i de mocadors, se'n va un i en vénen dos

Es diu per animar les noies que han renyit amb el xicot

maneres de dir indumentària

De traca i mocador

Es diu per referir-se a alguna cosa excepcional, esplèndida, admirable

indumentària maneres de dir

Desfer-se com una calça

Perdre's, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap

déu donar oratge indumentària

Déu dóna el fred segons la roba .

Vol dir que la divina providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per a resistir-los

déu indumentària

Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata

Es diu per al·lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis

déu indumentària

Déu proveirà per calces (o per mitges), i no tenia cames

Es diu censurant els qui consideren molt necessària una cosa que en realitat no necessiten per a res

indumentària parlar maneres de dir

Diga-li atxe, [o Diga-li sombrero, o diga-li barret]

Es diu al qui vol distingir amb diferents noms coses que són idèntiques

consells indumentària

Dis-me com vistes, te diré com penses

Significa que amb la manera de vestir es coneix el caràcter de les persones

donar persones indumentària

Dóna a qui està despullat de ta roba la meitat

Recomana compartir amb els desfavorits per la fortuna

persones indumentària

Dona i vestit, no els mireu en la nit

Significa que l'aspecte de les dones i dels vestits varia segons que es mirin amb claror natural o amb llum artificial

maneres de dir indumentària joc

Donar capot

En el joc de cartes guanyar totes les bases

donar maneres de dir indumentària

Donar mocadors a qui no té mocs

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

maneres de dir indumentària

Donar una bona casaca

Donar molt de treball, obligar a treballar molt

indumentària maneres de dir

Dur com una sola de sabata

Es diu d'una cosa excessivament dura

indumentària maneres de dir

Dur les sabates a retaló

Dur-les no acabades de ficar, sense cobrir la part posterior del taló

maneres de dir indumentària

Dur [o portar , o anar amb] les calces [o les mitges] al garró

Dur les calces amollades i caigudes en la part inferior de la cama

festivitats indumentària

El dia de Rams, qui no estrena no té mans

Recorda que és costum estrenar alguna peça de roba el diumenge de Rams, i significa que a qui no estrena res li falta una cosa important

maneres de dir dia i nit indumentària estacions

El dia porta espardenyes

Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí

oficis setmana indumentària

El dilluns, el sabater no pega punts

Abans, els sabaters lliuraven el dilluns perquè treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que era el dia que la majoria de gent podia desprendre’s de les úniques sabates que tenia

cos huma festivitats setmana indumentària

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat

oficis indumentària

El fil i l’agulla manté la vestidura

Ensenya que els adobs fets a la roba fan que aquesta tingui molta més durada i n'estalviï de nova

mal menjar be parentiu indumentària

El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida

En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural

oficis ensenyar parentiu indumentària

El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare

Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons

oficis indumentària

El millor sastre esguerra els vestits

Ningú és perfecte, per més que s’ho crega o els altres vulguen considerar-lo perfecte

amor persones indumentària

El mocador de cap tort, busca xicot

Hi ha convencionalismes i detalls que denoten intenció amatòria o sexual, com ¡cobrir-se a mitges la cara amb el ventall

indumentària maneres de dir mon

El món és un mocador

Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho

oficis indumentària

El sabater du les sabates més dolentes [

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

indumentària oficis maneres de dir treball mal

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

camp consells oficis persones indumentària

El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar

Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític

oficis indumentària

El sastre és el qui va més mal vestit

Qui té més facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella

llocs indumentària persones

El senyor de Molinell, les botes noves i el barret vell

Entitat de població del municipi de Culla en la comarca de l'Alt Maestrat de la província de Castelló

animals mesos oratge indumentària

El sol de març estella el cap dels ases [estellar = malmetre, desbaratar, estropellar, quartejar]

Els ases són tan burros que si els deixen al sol, no busquen l’ombra. Per això se’ls sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles

saber indumentària

El talent del nadador, és saber guardar la roba

Abans de realitzar una acció s’ha de ponderar molt els avantatges i els inconvenients possibles

mesos plantes vinya indumentària

El temps de figues i raïms, eixampla els vestits

Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor

temps indumentària

El temps és com la capa: tot ho cobreix i destapa

El transcurs del temps deixa traslluir fets i secrets i acaba contestant a molts interrogants

diners menjar indumentària

El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.

En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida