El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys beure
El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell (Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se)
salut
,
beure
,
cos huma
,
menjar
El pa i el vi en cria de tota mena (Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic)
beure
,
parentiu
,
vinya
,
menjar
El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet (Recomana el pa amb fibra i ben cuit, el vi fluix i l’oli saborós)
beure
,
vinya
,
plantes
,
menjar
,
colors
El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa (Són tres aliments bàsics)
menjar
,
beure
,
vinya
El pa tou i el vi nou el ventre espatllen (Recomana anar en compte i no abusar)
menjar
,
cos huma
,
vinya
,
salut
,
beure
El pa, mudat i el vi, usat (Recomana menjar pa novell fet del dia i beure el vi que ja hem tastat i sabem que és bo)
menjar
,
vinya
,
beure
El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu (Suposa que els excessos en el menjar i beure, o sexuals, no són pecats greus)
déu
,
amor
,
menjar
,
beure
El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort (El vi fort acompanya bé aquests plats)
menjar
,
animals
,
vinya
,
beure
,
plantes
El peix, l'arròs i el pebrot, volen vi fort (El millor vi és el fort i rabiós)
menjar
,
animals
,
plantes
,
vinya
,
beure
El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó] (Al caminant li és més necessària l’energia del vi que l’ajuda del bastó)
vinya
,
persones
,
beure
El plaer no compensa una ressaca [ressaca = mal de cap durador] (La ingesta alcohòlica és agradable al paladar, però molt desagradable al cap quan se n’abusa)
beure
El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell (Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se)
menjar
,
animals
,
cos huma
,
salut
,
beure
,
vinya
El porró com més s'alça més s'abaixa
beure
,
vinya
El que amb aigua viu, amb vi s'ofega (A qui no té el costum d’una cosa, li costa acceptar-la, i a qui viu amb simplicitat no li agraden les complicacions.)
vinya
,
beure
,
aigua
El que beu amb carabassa, no veu ni beu poc o massa (Es beu poc a poc)
beure
,
plantes
El que beu setge no busca metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)
plantes
,
salut
,
beure
,
oficis
El que borratxo es gita, en aigua es desdejuna (Qui abusa de begudes alcohòliques, a l’endemà no té el cos en condicions)
beure
,
aigua
,
dormir
El que en vi es gita en aigua desdejuna (Qui abusa de begudes alcohòliques, a l’endemà no té el cos en condicions)
aigua
,
dormir
,
menjar
,
beure
,
salut
,
vinya
El que es cria amb aigua s'ha de menjar amb vi, com l'arròs i el peixolí (Com millor resulta el peix és fregit i acompanyat de vi blanc)
plantes
,
beure
,
animals
,
aigua
,
menjar
El que l'aigua gela el vi ho desgela (L’aigua refresca i el vi calfen)
aigua
,
beure
,
vinya
El que no beu amb got, no veu si beu molt o poc (Es diu als que beuen amb bota o carabassa)
beure
El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí.
diable
,
beure
,
vinya
,
salut
El que no sàpiga beure que no bega (És una manera dràstica de dir-li a algú que no serveix per a la faena que se li havia encomanat i que s’espavile)
beure
El que poc beu, poc pixa
salut
,
beure
El que s'arrima a la Mare (de) Déu, menja i beu.
beure
,
menjar
,
festivitats
El que s'ofega, no veu de quina aigua beu
aigua
,
beure
El que tinga set, que pele fulla [pelar fulla = netejar canyes, arrancar fulles de la morera, treballar en general] (Qui vulga beure vi, que treballe per a poder-lo meréixer)
treball
,
beure
El qui beu bon vi, resta farina al molí (Ressalta que el vi alimenta tant o més que el pa)
beure
,
vinya
,
menjar
El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit (Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se i fan perdre la raó)
beure
,
vinya
El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí (Critica els que critiquen sense fonament)
beure
,
vinya
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir (El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat)
vinya
,
beure
,
bona
,
animals
,
menjar
El refredat, el vi el combat (L’alcohol natural dóna moltes calories d’efecte immediat)
salut
,
beure
,
vinya
El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi (Qui té algun secret, és difícil que el confesse, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo)
persones
,
beure
,
vinya
El secret mai no dura, allà on regna el vi (Qui té algun secret, és difícil que el confesse, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo)
vinya
,
beure
El té lleva el mal de ventre (Fet en infusió, és una recepta mèdica naturista)
beure
,
cos huma
,
plantes
,
salut
El tres defectes del vi (Florit, ferreny i fruitenc)
vinya
,
beure
El vell que beu bon vi triga a morir (Un poc exageradament, significa que el vi alimenta i dóna anergia)
vell
,
persones
,
beure
,
mort
El vi a glops i l'aigua a raig (És bo per a la salut beure vi amb moderació i aigua en abundància)
aigua
,
beure
,
vinya
El vi agrada i l'aigua enfada (El vi té sabor i l’aigua és insípida.)
vinya
,
beure
,
aigua
El vi aigualit fa mal profit (El vi i tot aliment adulterat perden qualitat i sabor)
beure
,
vinya
El vi alabat crida convidat (Les bones coses resulten millors quan són compartides)
vinya
,
beure
El vi alegra el cor de l'home i de la dona també; però es deu beure segons convé
vinya
,
beure
,
persones
,
cos huma
El vi alimenta, cura i fa tenir (Ressalta les seves bones propietats; però en mesura)
beure
,
salut
,
menjar
El vi allarga la vida, però també la treu (Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials)
mort
,
salut
,
beure
,
vinya
El vi amb mesura i el pa amb cordura (Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials)
vinya
,
beure
,
salut
,
menjar
El vi ben bo i el cavall de pedra (Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuació, que actualment podem interpretar com conduir un vehicle)
vinya
,
beure
,
animals
,
bona
El vi bo és a la bóta del racó (Les coses de qualitat solen estar amagades o apartades per a evitar temptacions o confusions)
vinya
,
beure
El vi bo és bon dormidor (Com més cos té el vi, més son provoca)
beure
,
vinya
,
bona
,
dormir
El vi clar al cap sol pujar (El vi blanc afecta més el cap, i per més temps, que el vi negre)
cos huma
,
vinya
,
beure
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó (És una opinió i un hàbit social. De fet, cada classe de vi és adequada per a una cosa: dolços, peix, formatge... )
beure
,
vinya
Pàgina 8 de 18.
Refranys beure