beure

Per a fer camí, bon calçat i bon vi

Uns per protegir els peus i l'altre per donar energia. El camí es fa molt més lleuger si els peus estan còmodes i l'esperit està alegre.

bona vinya beure indumentària

Per fumar, amb pipa, per beure, aiguardent, i per jugar, el joc més dolent

joc beure

Per l'agost, beu vi i deixa el most.

El most del mateix any no és recomanable.

mesos vinya beure

Per l'encostipat, aiguardent ben escaldat

vinya beure salut

Per Sant Andreu, vi ja beureu

30 novembre. El vi de la nova collita es pot beure després de la fermentació alcohòlica, que dura entre una i tres setmanes, permetent gaudir de vins joves o "collits" a finals de tardor.

mesos sants beure

Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí.

11 novembre. D'aquesta lluna vella actual diuen els almanacs que farà créixer les ventades i els temporals de ponent. Som als dies per a tastar el vi jove d'enguany, el primer producte elaborat després de la fermentació. Estableix l'almanac tradicional que al novembre el bon pagès ha de vendre el seu poltre i durant aquests dies es recomana tallar la llenya per a la foganya. Dura més al foc i no fa gens de fum.

aigua mesos sants vinya beure

Pesar-li més el cap que el cul

Descriu una persona que té molta son o està borratxo i es mostra molt cansada o li costa molt despertar-se i llevar-se, quedant-se sovint adormida o sense ganes de moure's.

cos huma maneres de dir beure

Pescador, jugador i bevedor no valen res

joc oficis mar beure

Pluja d'abril dóna a beure

Es refereix als beneficis de les pluges d'aquest mes que es fan extensius a les principals produccions agràries, tant cereals com a vinya. Igualment resulten crucials per al proveïment hídric.

mesos oratge beure

Poquet i sovintet, fa el vi profitoset

Bevent el vi a dosis menudes se n’obté el màxim sabor sense efectes secundaris

beure vinya

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

vinya salut beure menjar animals+1

Porta desgràcia no poder beure vi i beure aigua.

vinya beure aigua

Porta un pet com un cadirer [o astral]

Dur una gran borratxera

maneres de dir beure oficis

Portar cremallot

Indica que una persona mostra clars símptomes d'embriaguesa

beure maneres de dir

Portar el paraigües

Estar calentó de beure massa vi

maneres de dir vinya beure

Portar la biga, [o traginar una biga]

Estar molt embriac

maneres de dir beure

Portar un gat

Estar embriac

animals maneres de dir beure

Portar un pet

Estar embriac

maneres de dir beure

Portar una bona ceba

Anar ben borratxet

maneres de dir beure plantes

Portar una bona pítima

Estar molt embriac

maneres de dir beure

Portar una mantellina

Estar embriac

maneres de dir beure

Portar una merda

Agafar una borratxera

beure maneres de dir

Portar una merla

Estar embriac

maneres de dir beure animals

Portar una mona

Estar embriac

animals beure maneres de dir

Portar una pítima

Estar embriac

beure maneres de dir

Portar una trompa

Estar embriac

maneres de dir beure

Portar una turca

Estar embriac

maneres de dir beure

Portar-ne una de bona

Estar ebri, begut

bona beure maneres de dir

Predica més un petricó de vi que cent frares agustins.

[Petricó: Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235l]. Es diu de qui beu gaire vi pel fet de que el begut li sol donar a la llengua més del que toca. Fa referència a que el vi fa parlar més que no pas els frares (històricament coneguts per predicar).

vinya beure

Primer és regar que beure

aigua camp beure

Pujar-li al cap [una beguda alcohòlica]

Fer sentir els seus efectes

beure maneres de dir cos huma

Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most.

vinya beure

Quan arriba Sant Andreu el vi ja es pot dir vell [o anyenc és]

30 novembre. Exageradament, es diu del most fet en agost

mesos sants vinya vell beure

Quan beu el gall després de cantar, aviat plourà

És una manera d'anunci de pluja

animals cantar beure oratge

Quan el vi entra, el secret surt

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

vinya beure parlar

Quan hi ha poc vi beu primer.

vinya beure

Quan les abelles beuen, pluja senten.

animals beure oratge

Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi

Recomana aquests aliments bàsics com a mínim

menjar beure

Quatre coses maten a qui les usa: amor de dona, caça, joc i vi

joc amor caça beure vinya+1

Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués

Conversa entre dues fadrines. La més jove diu això, tota orgullosa i envanida d'ella mateixa.

joc beure

Què bé vius que quin vi beus!

be vinya beure

Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.

vinya be beure animals cos huma+1

Qui bé menja i bé beu, fa molt bé lo que deu

Justifica que alguna persona siga menjadora

be menjar beure

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol

Són activitats bàsiques i imprescindibles

beure menjar salut dormir be

Qui beu aigua és perquè no té vi.

aigua beure vinya

Qui beu aigua té la vista clara

Destaca els beneficis de la hidratació. Resalta que l'aigua pura neteja l'organisme, aporta energia i manté la ment desperta o la salut visual. S'utilitza per promoure hàbits saludables, a vegades com a variant "Aigua, aigua, que fa la vista clara".

aigua salut beure

Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja

El fonoll és molt bo per a la nostra salut.

diable menjar plantes salut beure

Qui beu massa vi, que negociï al matí

Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se

vinya beure

Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.

Significa que si es malbaraten els recursos o es fan excessos molt aviat (en aquest cas, beure vi al matí), no se'n tindran per a més endavant quan realment facin falta o es vulguin gaudir. És una lliçó sobre la moderació i la previsió.

vinya beure

Qui beu molta aigua no arriba a vell

aigua beure salut

Qui beu vi de moltes bótes en beu d'agre i d'escaldat.

vinya beure

Qui bota, no sopa, ni tasta el vi de la bóta.

[Bota: En el català antic i en molts dialectes, botar no només significa saltar, sinó manifestar irritació, enuig o ràbia]. Fa referència a l'enrabiada. El significat principal és que qui s'enfada o fa una rebequeria acaba perdent-se els plaers o els bons moments (representats pel fet de sopar i beure vi bo). "No sopa, ni tasta el vi de la bóta": Mostra la conseqüència. La persona enfadada perd l'apatit o rebutja participar de la festa i gaudir del menjar i del beure per mantenir la seva postura

vinya beure

Qui darrera de l'enciam no beu vi, o és boig o és mesquí.

Exalta la importància de acompanyar l'enciam (i els vegetals en general) amb vi per compensar la seva frescor

plantes vinya beure

Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

vinya beure

Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.

Qui abusa de la beguda acaba torbat.

vinya beure

Qui estima el vi estima un tracte d'amic

Considera el vi com un amic

amistat vinya beure

Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi

Tant el joc com el vi engresquen i creen dependència, i com més es juga i més es beu, més es perd

joc beure vinya

Qui massa vi beu, canta per tot arreu.

cantar beure vinya

Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí

Els alls són antisèptics, i l’alcohol també. Vol dir que estos aliments creen defenses

beure salut plantes menjar

Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

menjar vinya beure

Qui menja nespres, beu cervesa i besa una vella; ni menja, ni beu ni besa

menjar beure plantes persones

Qui menja peix i beu aigua no té la vida llarga

És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

aigua animals menjar salut beure

Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu

Alaba les qualitats d'aquest aliment. Però al temps sembla sembla que se'n burli perquè el gla fresc augmenta el pes.

menjar salut beure

Qui molt beu no pot anar a peu

beure

Qui molt beu no va dret ni té secret

vinya beure

Qui no beu vi no entra al cel

Exalta el plaer i la bondat del vi. Significa que qui no beu vi no sap el que és bo. Aquesta dita destaca el vi com una cosa plaent i indispensable per gaudir de la vida.

vinya beure

Qui no és bon bevedor, no pot ser bon jugador de manilla

joc beure

Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí.

diable vinya beure

Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella

Es diu humorísticament a la mainada quan no vol menjar sopa. S'explica com a burla cap als nens: els diuen que, si no es mengen la sopa ara que són vius, després de morts ja no podran beure vi en ampolla (ja no podran gaudir de res). És una manera simpàtica de dir-los que han d'aprofitar allò que tenen al plat o al davant.

menjar beure

Qui no té diners, que no tengui set

Vol dir que qui no té mitjans d'adquirir les coses ha de renunciar a posseir-les.

diners beure

Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.

1 març. Aquesta dita popular catalana fa referència a la necessitat de podar les vinyes al voltant de la festivitat de Sant Albí per assegurar una bona producció de raïm i, per tant, vi de qualitat. És una recomanació tradicional sobre el moment òptim de la poda, sovint associada a zones del camp.

camp mesos sants vinya beure

Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi

És difícil resistir-se a la temptació

cos huma beure vinya

Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany

Significa que el qui ha fet una cosa extraordinària, en pot fer una de més corrent

mar beure

Qui sa vida vol allargar del beure no ha d'abusar

Es un consell directe sobre la moderació i la salut. El seu significat és molt clar: per tenir una vida llarga i sana, cal evitar els excessos, especialment amb les begudes alcohòliques. Si beus, fes-ho amb molta mesura, llevat que sigui aigua.

salut beure

Qui sopa amb molt vi esmorza amb poc pa

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions. Qui beu massa a la nit, l'endemà es lleva amb el cos tèrbol i l'estómac tancat. L'excés de vi treu la gana de menjar el "pa" (l'aliment bàsic) del matí. El vi era més car que el pa. Qui es gasta els diners en vici o luxes innecessaris al vespre, acaba no tenint ni per al menjar més essencial l'endemà.

menjar beure

Qui sopa de vi, berena d'aigua

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions. Qui es va al llit havent begut massa vi, l'endemà es desperta amb una set abrasadora que l'obliga a beure aigua a totes hores per recuperar-se.

aigua menjar vinya beure

Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

diners joc menjar beure

Qui té bon vi troba amics vora de si, però amics del vi

Es refereix al que freqüenten els bars

amistat beure vinya

Qui té casa, seu; qui té vinya, beu

casa beure vinya

Qui té de fer camí begui bon vi

El vi dóna energia

vinya beure

Qui tingui mal vi que no begui vi

Un bon consell

vinya beure

Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar

És una constatació científica que el cos absorbeix i filtra els aliments per a renovar-se i créixer

vinya beure

Qui vulga beure aigua fresca, ha d'anar a la font mateixa

Ens recorda que per obtenir el millor resultat d'una cosa —la frescor i puresa de l'aigua—, cal anar directament a l'origen o a la font. Metafòricament, ens ensenya que per aconseguir la informació més fidedigna, els productes més frescos o resultats reals, cal acudir sempre a la font directa o al responsable principal, defugint intermediaris o versions alterades.

aigua beure

raginer de vi no ha de ser borratxí

vinya beure oficis

Remullar la boca

Beure

maneres de dir beure cos huma

Remullar la gola

Beure vi

cos huma beure maneres de dir

Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes

Es diu dels desobedients i dels que actuen contràriament als bons costums

vinya beure parentiu

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumaners, menjar, beure i no fer res

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

llocs menjar sants treball beure

Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.

17 gener. El ball parlat de Sant Antoni de Beseit.

mesos sants vinya beure

Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu.

14 desembre. s'utilitza quan algú fa una cosa perquè no en pot fer una altra, o com a consol irònic davant d'una mancança. S'utilitza com a refrany per a situacions on l'àpat és escàs però la beguda és present, o per celebrar la festivitat amb vi.

festa menjar mesos sants beure

Secret mai no s'atura, on el vi regna

L’alcohol del vi afluixa el cervell i la llengua

beure vinya parlar

Seguit en el gotet en la mà...!

Expresió que es diu per referir-se als que beuen molt

beure persones

Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi

A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses

animals menjar beure vinya

Sense bóta de vi no emprenguis camí, i quan l'emprenguis, no la duguis sense vi.

vinya beure

Ser un baranda

Ser molt aficionat a la beguda

maneres de dir beure

Ser un clot d'arena [o beure més que un clot d'arena]

Ser un gran bevedor

beure maneres de dir

Ser un cup del delme

Estar embriac

maneres de dir beure

Ser [algú] una bóta

S'utilitza col·loquialment en català per descriure una persona que és un borratxo o que beu alcohol en excés. En un altre context, semblar una bóta o "ser com una bóta" també pot fer referència a ser una persona molt grassa.

vinya maneres de dir beure

Ser [algú] puta pitxera i pagar el beure

Descriu la humiliació total. Ser perjudicat per alguna cosa o situació i, a més, pagar-ne les conseqüències. S'utilitza quan algú no només rep un mal tracte o un engany (la part de "puta"), sinó que a sobre ha de servir els altres ("pitxera", de pitxer) i, per si no n'hi hagués prou, li toca assumir la despesa de la festa ("pagar el beure").

maneres de dir beure

Ser [algú] un colador

Beure en excés

maneres de dir beure