Tema
beure
887 refranys catalogats sota aquest tema.
La beguda, pren-la sempre amb mesura
Subratlla la importància de la moderació en el consum d'alcohol per mantenir la salut. Beure amb mesura és considerat un senyal de saviesa i salut, evitant els excessos que poden perjudicar el cos i el cap.
salut beure
La borratxera no fa res dret
Significa que l'excés d'alcohol impedeix fer les coses bé, correctament o amb seny. Indica que la beguda perjudica la capacitat de raonar i actuar rectament, provocant descontrol, ineficàcia o comportaments tortuosos.
beure
La bota de vi s’enceta en lluna vella
beure vinya
La bóta sempre té gust de vi.
Les coses solen guardar sempre el regust de la procedència.
vinya beure
La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
beure vinya menjar
La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser
beure persones vinya
La dona i el vi, maregen al fadrí
Es refereix a que aquests dos factors desestabilitzen, òbviament.
persones vinya beure
La dona que no beu, n'hi en beu set gots
Adverteix que la persona que presumeix de no beure vi o d'allunyar-se d'un vici sovint acaba consumint-ne molta més quantitat a esquenes dels altres. : Critica aquells que fan veure que tenen virtuts o una conducta molt recta en públic, però que després amaguen una gran contradicció en privat.
persones beure
La gola del bevedor no té senyor
beure
La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit
Fa referència a un antic remei casolà on la llet de burra, consumida a la nit, s'utilitzava per estovar el pit i alleujar afeccions respiratòries, tos o dolors toràcics. Es considerava un expectorant natural i dilatador de les vies respiratòries, sovint usat per a la tisi i refredats.
animals cos huma salut beure
La llet no vol vi, i qui se la beu sí.
Tots som propensos a fer ses coses contraproducents. Hi ha la creença popular que diu que el beure vi després de beure llet és perjudicial per a la salut, ja que la llet es tria a l'estómac, i pot provocar trastorns, però com diu el refrany, el vi perjudica la llet crua, que en coure-la sí que es tria, però no afecta a qui n'ha beguda, de llet.
vinya beure
La llet s'ha de beure de la mamella de la vaca
No, la llet no s'ha de beure directament de la mamella de la vaca. Aquesta pràctica és molt perillosa per a la salut humana. La llet crua pot contenir bacteris nocius (com Salmonella, E. coli o Listeria) que causen infeccions greus. És imprescindible pasteuritzar-la per eliminar microorganismes i fer-la segura per al consum.
animals beure
La llet sempre crida el vi: veniu, cosí
És la manera popular de dir que, després de menjar coses suaus o làctiques (com un bon mató o formatge), el cos demana una miqueta d'alegria per "empènyer" i pair bé. Era molt típic acabar un tiberi amb postres de llet i fer-hi un traguet de vi dolç o ranci per sobre. Es deia que el vi "talla" la llet i evita que es faci pesada a l'estómac.
vinya beure
La manilla és joc de borratxos
[La manilla és un joc de cartes molt antic emparentat amb la botifarra]. Fa referència a la Manilla, un joc de cartes tradicional. Aquesta dita posa de manifest l'ambient de taverna, xarrada i beure vi que sovint acompanyava les partides d'aquest joc de naips. S'associava a partides llargues on es cridava molt i el porró passava sovint de mà en mà.
joc beure
La manilla, ben cridada, ben beguda i ben renegada
S'utilitza per a descriure l'ambient sorollós, passional i festiu que acompanya el joc de la manilla (o el truc). Ben cridada: Els jugadors acostumen a anunciar les seves jugades o el "triomf" amb força i entusiasme. Ben beguda: Les partides s'allarguen sovint al voltant d'una taula, acompanyades de vi, porrons i mistela. Ben renegada: Els nervis, les cartes fallides i la competitivitat fan que els jugadors s'esbravin renegant quan les coses no surten com esperaven.
menjar beure
La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se'l beu a raig de tupí.
Fa referència a la hipocresia o a la falsedat d'algú que aparenta una cosa en públic, però fa la contrària en privat. La "maqueta" (o la noia) diu que no li agrada el vi per guardar les aparences, però amagada ("darrera la porta") se'l beu amb ganes ("a raig de tupí", és a dir, directament del recipient, fent glops llargs). S'utilitza per assenyalar persones que critiquen vicis o costums que, en realitat, ells mateixos practiquen d'amagat.
vinya beure
La menta l'estómac assenta
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
menjar salut plantes cos huma beure
La menta la gana augmenta
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
plantes salut beure menjar
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
beure plantes salut menjar
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
Reflexiona sobre la cura i l'atenció de la dona cap al marit, associant el vi amb la bona salut i l'alegria. La frase suggereix que una bona esposa ha de procurar el benestar del seu marit oferint-li vi, generalment després de menjar la sopa.
menjar vinya beure parentiu
La sal és desgràcia, el vi és alegria
Resumeix de manera festiva el contrast entre dos elements quotidians de la taula: la sal, que antigament s'associava a la pèrdua o a la malastruga si queia, i el vi, considerat símbol de festa i bon humor.
vinya beure alegria
La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí
Significa que menjar sardina salada provoca molta set i, per tant, convida a beure vi. Aquesta frase destaca la combinació tradicional entre aliments salats i la necessitat de líquid, assenyalant que la sardina salada crida al vi com a parella ideal.
animals beure
La veritat i el vi no s'han d'aigualir.
aigua vinya beure
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res
Descriu l'estil de vida d'una persona acomodada que viu sense treballar. Assenyala els privilegiats que eviten l'esforç físic i aprofiten el temps menjant i descansant.
bona menjar oficis treball maneres de dir+1
La vinya pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
La pluja no és gaire desitjable en aquest mes. En aquesta època les vinyes ja no necessiten aigua. El most del raïm té més grau.
aigua vinya beure
Les arengades són agulles d'enfilar vi
[L'arengada és una sardina salada o un areng curat en salmorra, molt popular pel seu sabor fort, salat i textura ferma]. Significa que menjar aliments salats fa venir molta set i convida a beure més.
animals menjar vinya beure
Les dones, el beure i el fumar fan aprimar
salut beure persones
Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.
Adverteix que els excessos amb el vi, la luxúria i el joc de l'atzar poden arruïnar la vida d'una persona, fer-li perdre el trellat o portar-la a la ruïna moral i econòmica. El vi: Representa la temptació de l'alcohol i la pèrdua de control o de la raó. Les dones: Fa referència a la passió desbocada o a les distraccions amoroses en el context moral antic. El joc: Simbolitza el risc econòmic, l'addició i la pèrdui de béns materials.
joc persones vinya beure
Les festes majors causen [o porten] dolors [al ventre]
Es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent
menjar festa salut beure
Les figa-flors volen vi.
beure vinya plantes
Les figues demanen vi
menjar plantes vinya beure
Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi
Adverteix que el joc, les dones i el vi són els tres grans perills. Aquesta dita reflecteix la moral tradicional sobre els vicis i les temptacions que podien arruïnar la vida o la reputació d'una persona. El vi: Representa la temptació de l'alcohol i la pèrdua de control o de la raó. Les dones: Fa referència a la passió desbocada o a les distraccions amoroses en el context moral antic. El joc: Simbolitza el risc econòmic, l'addició i la pèrdui de béns materials.
joc persones beure
Les tres desgràcies del vi: fresc, fi i fort
vinya beure
Li podeu donar beure amb un esclop
Es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap
indumentària beure maneres de dir donar
Llàgrimes de begut no estoven el cor de ningú
vinya beure cos huma
Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu
Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres
diners beure oficis persones
Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
menjar treball llocs beure
L’aigua fa cucs
S'utilitza com a menyspreu cap a l'aigua com a beguda en favor d'altres opcions com el vi.
aigua animals beure
L’aigua fa fang i el vi fa sang
Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes. S'utilitza amb un toc de picardia per destacar que el vi aporta energia i força (fa sang), mentre que l'aigua es considera una beguda més apagada que només embruta el cos o crea fang.
aigua vinya beure
L’aigua no fa gord
Significa que beure aigua sola no alimenta ni fa augmentar de pes, ja que no conté calories. És una frase que s'utilitza sovint per recordar que el cos necessita nutrients sòlids per nodrir-se correctament.
aigua plantes beure
L’aigua, per als patos
S'utilitza de forma irònica i humorística per rebutjar l'aigua com a beguda en favor del vi o d'altres begudes alcohòliques. Es fa la broma que l'aigua és un líquid excel·lent per als animals aquàtics (els ànecs), però no per als humans, que mereixen una beguda "millor" o amb més substància.
aigua animals beure
L’aigua, per als peixos
S'utilitza com menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes
aigua animals beure
L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
Es tracta de l’anomenada “mosca del vinagre”, que, atreta per l’emanació alcohòlica, acaba ofegant-se dins el recipient
animals beure vinya
Madur, clar, vell i delicat, condicions del vi.
Resumeix les qualitats d'un bon vi: Madur: Indica que el vi ha assolit l'equilibri perfecte entre acidesa, sucres i tanins, sense ser agressiu al paladar .Clar: Fa referència a la netedat visual, l'absència de terbolesa o sediments en suspensió, i la puresa del líquid. Vell: Assenyala que ha tingut el temps de criança adequat (en fusta i ampolla) per desenvolupar aromes i complexitat. Delicat: Destaca l'elegància, la finor i l'harmonia general que presenta un vi de qualitat en boca.
vinya beure
Mai no deixis el vi vell pel novell.
vinya beure
Mai no podreu tenir-ho tot: dona borratxa i vi al bot
Ho diuen per aquells qui volen tenir tots els avantatges d'una cosa i no tenir els seus inconvenients.
persones vinya beure
Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics
mesos menjar vinya persones beure
Massa beure ha els ulls plorants
No s'ha d'abusar de la beguda
cos huma riure/plorar beure
Massa vi fa dormir.
Prudència i retret als molt bevedors, ja que l'efecte de l'alcohol els farà estar ensopits.
dormir vinya beure
Massa vi s'emporta el cap
Cal no abusar de la consumició de vi, perquè podríem emborratxar-nos.
cos huma vinya beure
Matar de set
Significa fer patir molta set a algú, no donar-li aigua o deixar-lo sense beure fins al punt de posar la seva vida en perill. En sentit figurat significa sotmetre algú a una situació de gran penúria, abandonament o privat-li de coses essencials.
maneres de dir beure
Mel nova i vi vell.
La mel, quan és més fresca és millor, al contrari del vi, que és més estimat quan és vell
menjar vinya beure
Mengem i bevem, que ja veurem qui paga
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material
beure menjar
Menja beu i divertís- te i no sigues bajoca Batiste
Això vol dir que hem de prendre la majoria de les coses bones de la vida, i evitar el dolor i el patiment
beure menjar consells
Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada
És la recepta perfecta de la saviesa popular per a la salut i la moderació, Menja cada dia tres vegades: Recomana mantindre una regularitat en els àpats principals. Beu tres glops en cada menjada: Estableix el límit de la moderació amb el vi. El vi es considera medicinal i saludable, però només si es pren en xicotetes quantitats (tres glops) per a acompanyar i pair el menjar. Tindràs la salut assegurada: Menjar el que toca i beure amb mesura és la clau per a no emmalaltir i viure molts anys.
menjar salut beure
Menja calent i beu fred i faràs anys alegret
És un consell que lliga els hàbits a taula amb la longevitat i el bon humor ("faràs anys alegret"). Tradicionalment, s'ha considerat que respectar les temperatures adequades dels aliments ajuda a tenir una millor digestió i, per tant, una vida més feliç.
menjar salut beure alegria
Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.
Recomana menjar carn i beure vi de criança o madur per a tenir bona salut, força i un bon aspecte físic. Lloa els productes tradicionals de la terra com a font de benestar i vitalitat. La carn era vista antany com el nouriment més fort i complet per al cos humà. El vi vell fa referència al vi madur, reposat o anyenc, considerat de més qualitat i bo per a la digestió.
menjar salut vinya beure
Menja el pa variat i beu el vi usat
A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols
menjar beure vinya
Menja i beu assentat i dorm de costat
Són les postures recomanables per a la comoditat de l’estómac i del cor
beure dormir menjar
Menja, beu i estoja es doblers
Màxima de l'egoisme perfecte
beure diners menjar
Menja, beu i fes-te gord, i quan te criden, fé el sord
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material. Gaudeix dels plaers de la vida (menjar, beure) i guarda les teves forces, però fes-te el distret o l'ignorant (fer el sord) quan algú et demani un favor, et reclami un deute o necessiti ajuda per a una feina costosa. És una manera picaresca de prioritzar el benestar propi i evitar complicacions o obligacions incòmodes que demanin gaire esforç.
menjar beure
Menjant i bevent es coneix la gent
Significa que al voltant de la taula, compartint menjar i beure, les persones es relaxen, deixen de banda les formalitats i mostren com són realment.
amistat gent menjar beure
Menjant i bevent es fan les amistats
significa que al voltant de la taula, compartint menjar i beure, les persones es relaxen, deixen de banda les formalitats i mostren com són realment.
amistat menjar beure
Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
Significa que en els moments de distensió, oci i taula és on es mostren la veritable manera de ser i el caràcter de les persones.
amistat gent menjar beure
Menjar i beure amb mida allarguen la vida
salut beure menjar
Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...
És un consell molt vitalista, però poc saludable
dormir amor menjar beure
Menjar i beure, fotre i no creure
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material
menjar beure
Menjar i beure, sentat, i dormir, de costat
Són les postures recomanables per a la comoditat de l’estómac i del cor
menjar beure dormir
Menjar pa i beure aigua, vida llarga
Destaca que una vida senzilla, amb una alimentació bàsica i aigua, afavoreix la salut i la longevitat. És a dir, no necessites grans excessos per viure molts anys.
aigua menjar salut beure
Més fàcil que beure’s un ou d’un xuplit
Ser extremadament fàcil
maneres de dir beure
Més picat que una rella
Molt enfadat, o molt embriagat
maneres de dir beure
Més val borratxo de vi que de medecina
Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.
salut vinya beure
Més val vestir sants que despullar borratxos
La dita ens diu que és millor ocupar-se de coses dignes i ordenades que haver de solucionar els desastres o les misèries dels altres. Ens parla de la dignitat en la feina i en les companyies.
sants beure
Moro fi, ni menjar porc ni beure vi
menjar animals vinya beure
Mullar el canut
Significa beure, generalment alcohol (vi, porró, etc.), i sovint es fa servir en el context de celebrar o brindar. Literalment es tradueix com "mullar el canut" i col·loquialment s'usa per remullar la paraula.
maneres de dir beure
Ni menjar cansat ni beure suat
menjar salut beure
Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana
És una advertència popular sobre la prudència i el seny. Aconsella no forçar les necessitats físiques, menjant o bevent només quan es té veritable gana o set, cosa que s'associa amb salut i moderació alhora que reflecteix desconfiança envers les promeses o endevinacions, suggerint no creure cegament en paraules que busquen enganyar o enganyar.
menjar salut beure
No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa.
Aconsella prudència i previsió. D'una banda, desconfiar dels estranys (representats històricament per la figura del frare que podia buscar almoina o influència) i, de l'altra, assegurar-se de portar els estris necessaris (bóta o carbassa) per transportar el vi, evitant pèrdues inútils.
vinya beure
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré
Ens recorda sàviament que mai hem de rebutjar rotundament una possibilitat o situació, ja que les nostres necessitats o les circumstàncies de la vida poden fer que acabem fent allà mateix allò que dèiem que mai faríem.
aigua maneres de dir beure
No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor
Relaciona la destresa en els jocs de cartes tradicionals, com ara el joc de la manilla, amb el bon costum de beure en companyia a la taverna o la partida. Posa de manifest l'ambient social i festiu que envoltava històricament els jocs de cartes populars.
joc beure
No es pot dir mai d'aqueixa aigua no en beuré, per més tèrbola que sigui.
Ens recorda que la vida dona molts tombs i que mai podem posar la mà al foc assegurant que mai farem una cosa determinada. Les circumstàncies canvien i sovint ens veiem obligats a acceptar o fer coses que abans havíem descartat. La referència a l'aigua tèrbola emfatitza que, en situacions extremes, acabarem acceptant opcions que abans consideràvem inacceptables o de mala qualitat.
aigua salut beure
No firmar cap paper
Es diu d'un que esta ben begut
maneres de dir beure
No guanyar l'aigua que es beu
Significa no merèixer allò que es cobra, ser molt mandrós o no fer la feina necessaria per guanyar-se el sustent. També s'empra per indicar que algú és molt pobre, guanya tan poc que gairebé no pot ni mantenir-se.
aigua treball maneres de dir beure
No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi
Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals
vinya beure indumentària
No hi ha pelegrí sense la bóta de vi.
vinya beure
No hi ha res com beure, per a veure les coses
beure
No hi ha res millor que un trago amb el porró
El vi s’assaboreix millor a petites quantitats
vinya beure
No m'hauràs pas de rentar mai més els gots a casa teva
Es diu en barallar-se, per indicar que no hi haurà ocasió de tornar-lo a convidar a beure
maneres de dir beure
No poder beure'n en carabassa
Ser excel·lent una cosa, ser rara
maneres de dir plantes beure
No pot dir cap mariner: d'aquesta aigua no beuré
Ens adverteix que mai s'han de descartar determinades situacions ni ser massa categòrics amb el que no farem. Les circumstàncies de la vida canvien i és molt possible que acabem necessitant allò que dèiem que mai faríem o acceptaríem. L'afegit del personatge del mariner és especialment irònic i metafòric, ja que l'aigua de la mar és salada i imbevible, però en un naufragi o en una situació de necessitat absoluta, les regles canvien per a tothom.
aigua mar beure
No pots tenir la dona borratxa i el vi a la bota [o al celler]
Per aquells que els agrada abastar-ho tot àdhuc si és incompatible
vinya beure persones
No té molta set el que no beu aigua
Significa que qui no té una necessitat real o no experimenta un desig per alguna cosa, tampoc fa l'esforç per aconseguir-la o no se'n preocupa. Si una persona es troba en una situació crítica (té molta set) però rebutja el remei més bàsic i directe (l'aigua), demostra que la seua queixa o necessitat no és tan gran com diu.
aigua beure
Omplir el buc
Menjar i beure
maneres de dir beure menjar
Omplir el ventre
Menjar i beure
menjar beure maneres de dir
Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega
[revessega=dolor agut de la panxa]. Indica que combinar pa acabat de coure (calent) amb aigua freda provoca dolors estomacals, indigestió (revessega) i mal de ventre. L'expressió popular adverteix que els canvis bruscos de temperatura en els aliments menjats, especialment el pa calent, causen molèsties digestives.
aigua cos huma menjar salut beure
Pagès de llargues begudes les hisendes té perdudes
beure
Parèixer un bot inflat
Es diu d'aquell que mostra fort empipament
maneres de dir beure
Parlar a algú de vostè
Es diu de qui ha begut molt i perd el trellat
maneres de dir parlar beure
Parlar castellà
Estar embriac
beure maneres de dir parlar
Parlar llatí
Estar borratxo. Es refereix a aquell estat de la borratxera on la llengua se taca i l'home comença a dir coses intel·ligibles, paraules estranyes o frases sense sentit que sonen a una llengua desconeguda.
parlar maneres de dir beure