beure

La bota de vi s’enceta en lluna vella

beure vinya

La bóta sempre té gust de vi.

Les coses solen guardar sempre el regust de la procedència.

vinya beure

La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.

beure vinya menjar

La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser

beure persones vinya

La dona i el vi, maregen al fadrí

Es refereix a que aquests dos factors desestabilitzen, òbviament.

persones vinya beure

La dona que no beu, n'hi en beu set gots

beure persones

La gola del bevedor no té senyor

beure

La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit

Fa referència a un antic remei casolà on la llet de burra, consumida a la nit, s'utilitzava per estovar el pit i alleujar afeccions respiratòries, tos o dolors toràcics. Es considerava un expectorant natural i dilatador de les vies respiratòries, sovint usat per a la tisi i refredats.

animals cos huma salut beure

La llet no vol vi, i qui se la beu sí.

Tots som propensos a fer ses coses contraproducents. Hi ha la creença popular que diu que el beure vi després de beure llet és perjudicial per a la salut, ja que la llet es tria a l'estómac, i pot provocar trastorns, però com diu el refrany, el vi perjudica la llet crua, que en coure-la sí que es tria, però no afecta a qui n'ha beguda, de llet.

vinya beure

La llet s'ha de beure de la mamella de la vaca

No, la llet no s'ha de beure directament de la mamella de la vaca. Aquesta pràctica és molt perillosa per a la salut humana. La llet crua pot contenir bacteris nocius (com Salmonella, E. coli o Listeria) que causen infeccions greus. És imprescindible pasteuritzar-la per eliminar microorganismes i fer-la segura per al consum.

animals beure

La llet sempre crida el vi: veniu, cosí

És la manera popular de dir que, després de menjar coses suaus o làctiques (com un bon mató o formatge), el cos demana una miqueta d'alegria per "empènyer" i pair bé. Era molt típic acabar un tiberi amb postres de llet i fer-hi un traguet de vi dolç o ranci per sobre. Es deia que el vi "talla" la llet i evita que es faci pesada a l'estómac.

vinya beure

La manilla és joc de borratxos

joc beure

La manilla, ben cridada, ben beguda i ben renegada

beure menjar

La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se'l beu a raig de tupí.

Fa referència a la hipocresia o a la falsedat d'algú que aparenta una cosa en públic, però fa la contrària en privat. La "maqueta" (o la noia) diu que no li agrada el vi per guardar les aparences, però amagada ("darrera la porta") se'l beu amb ganes ("a raig de tupí", és a dir, directament del recipient, fent glops llargs). S'utilitza per assenyalar persones que critiquen vicis o costums que, en realitat, ells mateixos practiquen d'amagat.

vinya beure

La menta l'estómac assenta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva

menjar salut plantes cos huma beure

La menta la gana augmenta

En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals

plantes salut beure menjar

La menta no pot mentir: l'escudella fa pair

En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals

beure plantes salut menjar

La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi

Reflexiona sobre la cura i l'atenció de la dona cap al marit, associant el vi amb la bona salut i l'alegria. La frase suggereix que una bona esposa ha de procurar el benestar del seu marit oferint-li vi, generalment després de menjar la sopa.

menjar vinya beure parentiu

La sal és desgràcia, el vi és alegria

vinya alegria beure

La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí

Significa que menjar sardina salada provoca molta set i, per tant, convida a beure vi. Aquesta frase destaca la combinació tradicional entre aliments salats i la necessitat de líquid, assenyalant que la sardina salada crida al vi com a parella ideal.

animals beure

La veritat i el vi no s'han d'aigualir.

aigua vinya beure

La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res

Viure sense treballar

oficis menjar bona beure treball+1

La vinya pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

La pluja no és gaire desitjable en aquest mes. En aquesta època les vinyes ja no necessiten aigua. El most del raïm té més grau.

aigua vinya beure

Les arengades són agulles d'enfilar vi

exciten la set

animals menjar vinya beure

Les dones, el beure i el fumar fan aprimar

salut beure persones

Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.

vinya persones beure joc

Les festes majors causen [o porten] dolors [al ventre]

Es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent

menjar festa salut beure

Les figa-flors volen vi.

beure vinya plantes

Les figues demanen vi

menjar plantes vinya beure

Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi

joc persones beure

Les tres desgràcies del vi: fresc, fi i fort

vinya beure

Li podeu donar beure amb un esclop

Es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap

indumentària beure maneres de dir donar

Llàgrimes de begut no estoven el cor de ningú

vinya beure cos huma

Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu

Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres

diners beure oficis persones

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

menjar treball llocs beure

L’aigua fa cucs

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

beure aigua animals

L’aigua fa fang i el vi fa sang

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

beure vinya aigua

L’aigua no fa gord

L’aigua sola no alimenta plantes ni animals

beure plantes aigua

L’aigua, per als patos

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

animals aigua beure

L’aigua, per als peixos

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

aigua animals beure

L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Es tracta de l’anomenada “mosca del vinagre”, que, atreta per l’emanació alcohòlica, acaba ofegant-se dins el recipient

animals beure vinya

Madur, clar, vell i delicat, condicions del vi.

vinya beure

Mai no deixis el vi vell pel novell.

vinya beure

Mai no podreu tenir-ho tot: dona borratxa i vi al bot

Ho diuen per aquells qui volen tenir tots els avantatges d'una cosa i no tenir els seus inconvenients.

persones vinya beure

Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most

Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics

mesos menjar vinya persones beure

Massa beure ha els ulls plorants

No s'ha d'abusar de la beguda

cos huma riure/plorar beure

Massa vi fa dormir.

Prudència i retret als molt bevedors, ja que l'efecte de l'alcohol els farà estar ensopits.

dormir vinya beure

Massa vi s'emporta el cap

Cal no abusar de la consumició de vi, perquè podríem emborratxar-nos.

cos huma vinya beure

Matar de set

Estar molt assedegat

maneres de dir beure

Mel nova i vi vell.

La mel, quan és més fresca és millor, al contrari del vi, que és més estimat quan és vell

menjar vinya beure

Mengem i bevem, que ja veurem qui paga

Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material

beure menjar

Menja beu i divertís- te i no sigues bajoca Batiste

Això vol dir que hem de prendre la majoria de les coses bones de la vida, i evitar el dolor i el patiment

beure menjar consells

Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada

salut menjar beure

Menja calent i beu fred i faràs anys alegret

menjar beure alegria salut

Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.

vinya beure salut menjar

Menja el pa variat i beu el vi usat

A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols

menjar beure vinya

Menja i beu assentat i dorm de costat

Són les postures recomanables per a la comoditat de l’estómac i del cor

beure dormir menjar

Menja, beu i estoja es doblers

Màxima de l'egoisme perfecte

beure diners menjar

Menja, beu i fes-te gord, i quan te criden, fé el sord

Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material

menjar beure

Menjant i bevent es coneix la gent

Els moments de solaç afavoreixen la conversa i la ingesta d’alcohol determina el caràcter

amistat menjar gent beure

Menjant i bevent es fan les amistats

Els moments de solaç afavoreixen la conversa i la ingesta d’alcohol determina el caràcter

menjar beure amistat

Menjant, jugant i bevent es coneix la gent

menjar amistat beure gent

Menjar i beure amb mida allarguen la vida

salut beure menjar

Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...

És un consell molt vitalista, però poc saludable

dormir amor menjar beure

Menjar i beure, fotre i no creure

Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material

menjar beure

Menjar i beure, sentat, i dormir, de costat

Són les postures recomanables per a la comoditat de l’estómac i del cor

menjar beure dormir

Menjar pa i beure aigua, vida llarga

salut beure menjar aigua

Més fàcil que beure’s un ou d’un xuplit

Ser extremadament fàcil

maneres de dir beure

Més picat que una rella

Molt enfadat, o molt embriagat

maneres de dir beure

Més val borratxo de vi que de medecina

Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.

salut vinya beure

Més val vestir sants que despullar borratxos

La dita ens diu que és millor ocupar-se de coses dignes i ordenades que haver de solucionar els desastres o les misèries dels altres. Ens parla de la dignitat en la feina i en les companyies.

sants beure

Moro fi, ni menjar porc ni beure vi

menjar animals vinya beure

Mullar el canut

Significa beure, generalment alcohol (vi, porró, etc.), i sovint es fa servir en el context de celebrar o brindar. Literalment es tradueix com "mullar el canut" i col·loquialment s'usa per remullar la paraula.

maneres de dir beure

Ni menjar cansat ni beure suat

menjar salut beure

Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana

És una advertència popular sobre la prudència i el seny. Aconsella no forçar les necessitats físiques, menjant o bevent només quan es té veritable gana o set, cosa que s'associa amb salut i moderació alhora que reflecteix desconfiança envers les promeses o endevinacions, suggerint no creure cegament en paraules que busquen enganyar o enganyar.

menjar salut beure

No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa.

Aconsella prudència i previsió. D'una banda, desconfiar dels estranys (representats històricament per la figura del frare que podia buscar almoina o influència) i, de l'altra, assegurar-se de portar els estris necessaris (bóta o carbassa) per transportar el vi, evitant pèrdues inútils.

vinya beure

No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré

No pots dir que no faràs una cosa, amb el temps poden canviar les coses

beure maneres de dir aigua

No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor

joc beure

No es pot dir mai d'aqueixa aigua no en beuré, per més tèrbola que sigui.

Moltes vegades les circumstàncies ens obliguen a fer coses que havíem censurat i jurat de no fer mai.

aigua salut beure

No firmar cap paper

Es diu d'un que esta ben begut

maneres de dir beure

No guanyar l'aigua que es beu

No fer la feina que cal, esser malfeiner o molt aturat

maneres de dir treball beure aigua

No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi

Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals

vinya beure indumentària

No hi ha pelegrí sense la bóta de vi.

vinya beure

No hi ha res com beure, per a veure les coses

beure

No hi ha res millor que un trago amb el porró

El vi s’assaboreix millor a petites quantitats

vinya beure

No m'hauràs pas de rentar mai més els gots a casa teva

Es diu en barallar-se, per indicar que no hi haurà ocasió de tornar-lo a convidar a beure

maneres de dir beure

No poder beure'n en carabassa

Ser excel·lent una cosa, ser rara

maneres de dir plantes beure

No pot dir cap mariner: d'aquesta aigua no beuré

És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les

aigua beure mar

No pots tenir la dona borratxa i el vi a la bota [o al celler]

Per aquells que els agrada abastar-ho tot àdhuc si és incompatible

vinya beure persones

No té molta set el que no beu aigua

aigua beure

Omplir el buc

Menjar i beure

maneres de dir beure menjar

Omplir el ventre

Menjar i beure

menjar beure maneres de dir

Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega

[revessega=dolor agut de la panxa]. Indica que combinar pa acabat de coure (calent) amb aigua freda provoca dolors estomacals, indigestió (revessega) i mal de ventre. L'expressió popular adverteix que els canvis bruscos de temperatura en els aliments menjats, especialment el pa calent, causen molèsties digestives.

aigua cos huma menjar salut beure

Pagès de llargues begudes les hisendes té perdudes

beure

Parèixer un bot inflat

Es diu d'aquell que mostra fort empipament

maneres de dir beure

Parlar a algú de vostè

Es diu de qui ha begut molt i perd el trellat

maneres de dir parlar beure

Parlar castellà

Estar embriac

beure maneres de dir parlar

Parlar llatí

Estar borratxo. Es refereix a aquell estat de la borratxera on la llengua se taca i l'home comença a dir coses intel·ligibles, paraules estranyes o frases sense sentit que sonen a una llengua desconeguda.

parlar maneres de dir beure

Peix, arròs i pebre volen vi per beure.

Indica que amb aquelles menges cal beure vi fort.

animals menjar plantes vinya beure

Pel juliol beure suar i la fresca buscar

Al pic de l'estiu, fa moltíssima calor. És molt important hidratar-nos bé, buscar les ombres i moure'ns a l'hora de menys calor.

mesos oratge beure