beure

Ser [algú] un colador

Beure en excés

maneres de dir beure

Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent

plantes vinya beure

Si aigua beuràs, no caminaràs.

Recull la vella creença tradicional segons la qual beure aigua sola afavoria la feblesa o impedia fer esforços físics com caminar o treballar al camp. Antigament, es creia que el vi o altres begudes donaven més força per caminar, mentre que l'aigua sola podia refredar el cos o deixar sense energia per a la marxa.

aigua salut beure

Si aixeques massa el porró, aniràs [potser] de cantó

Recomana no abusar del vi

vinya beure

Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure

joc beure

Si beus per oblidar, paga abans de començar

beure

Si el Nadal no et va prou fi, pren-te oli de ricí

25 desembre. [ricí = planta medicinal]. L’oli de ricí és una porga que aclareix el ventre quan s’ha menjat massa i u es troba enfitat, amb el ventre inflat

festivitats plantes salut beure

Si hi ha bon coixí, bon trago i bon vi.

vinya beure dormir

Si la bèstia no té set, belles ganes de xiular

Significa que si una persona no té intenció de fer una cosa, tots els nostres esforços seran inútils. Prové de que antigament es xiulava als animals de tir o de càrrega (com ara l'ase o el cavall) per animar-les a beure aigua. Si l'animal no té set, per molt que li xiules, no beurà. Demostra que no podem obligar ningú a fer res si no ho vol o no ho necessita.

animals beure

Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit

És un remei de tota la vida, bé pres en infusió o, millor, aspirant-ne el vapor ben calent

plantes salut beure

Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.

Massa vi enterboleix el cervell i fa perdre l'equilibri.

vinya beure

Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent

A nivell científic i mèdic, no és dolent beure aigua després de menjar pa calent. Històricament, aquesta dita es va originar perquè el pa recent sortit del forn era més dens i fermentava ràpidament a l'estómac. Si s'hi afegia aigua de cop, podia augmentar la sensació de pesadesa o indigestió. Avui en dia, beure aigua durant els àpats és completament saludable, ja que ajuda a hidratar el bol alimentari i facilita la digestió, sense importar si el pa és calent o fred.

aigua menjar salut beure

Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font

Recoma aquesta mesura, ja que beure aigua freda just després de menjar pa molt calent o acabat de sortir del forn pot provocar un contrast tèrmic brusc a l'estómac. Això sol causar una mala digestió o fins i tot forts dolors abdominals.

aigua menjar salut beure

Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí

[àrnica: herba perenne de la família de les compostes (Arnica montana), de flors grogues riques en arnicina amb què hom prepara la tintura d’àrnica]. Fa referència a l'ús tradicional de l'àrnica com a remei preventiu. S'associa a la creença que prendre petites quantitats d'esperit d'àrnica al matí (a vegades en forma de novena) ajudava a prevenir apoplexies o «ferides» (contusions/dolors).

aigua plantes salut beure

Si no saps pixar, no beguis

Significa que si no ets capaç d'assumir les conseqüències d'una acció o d'un vici, és millor que no el comencis. S'aplica a la beguda. Si saps que l'alcohol et fa perdre el control, et posa malalt o et fa actuar de mala manera, val més que no en consumeixis. En sentit figurat significa que abans d'embarcar-te en un negoci, acceptar una responsabilitat o ficar-te en un embolic, has d'estar segur que sabràs gestionar el que vindrà després.

beure

Si no tens porró i trenques el got, amb que beuràs periciot?

vinya beure

Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs..

vinya beure plantes camp mesos

Si plou per Sant Medard, si hom no beu bon vi menja bon llard

8 juny. La pluja de Sant Medard espatlla la collita de raïm (i per tant, no hi ha bon vi), almenys la pluja haurà fet créixer l'herba fresca i afavorir la collita de glans per als porcs. D'aquí ve que, si no tenim vi per beure, tindrem bon llard i bona teca de matança per menjar. És el consol del pagès: "el que no va per una banda, va per l'altra". La natura sempre acaba compensant un desastre amb un altre profit.

bona menjar mesos oratge sants+2

Si tens el celler humit beuràs el vi florit

animals beure vinya

Si tens set beu a galet

És una resposta humorística i grollera per dir a algú que té set i es queixa quan no hi ha aigua.

beure

Si tens set pixa i beuràs calentet

S'utilitza com una resposta burleta i de mal gust per contestar a algú que es queixa repetidament de tenir set.

beure

Si tens set, jo en tinc vuit i encara no bec

És una resposta humorística, enginyosa i un punt burleta que s'utilitza com a joc de paraules per respondre a algú que diu que té set (la necessitat física de beure aigua). L'interlocutor diu "Tinc set" referint-se a la deshidratació. El qui respon fa veure de cop que ha entès el número 7. Llavors afegeix que ell en té 8 (un número més, superant-lo) i que, tot i tenir una xifra més alta de "set", ell "encara no beu".

beure

Si tens set, pixa a la taula i beu a galet

És una resposta popular i humorística que es diu per tallar de manera ràpida a algú que demana aigua o es posa pesat amb la set, sovint dirigida als infants. La gràcia (o la bajanada) és que barreja dos elements: pixar, en que el fet de fer anar l'orina a sobre de la taula (un lloc sagrat on es menja) per fer el ronsa o provocar fàstic. I beure a galet (deixar caure el raig directament a la boca sense tocar el recipient), aplicat aquí de manera grotesca a la parida anterior.

beure

Si tens set, pixa i beu al galet

Si tens set aguanta't. És una resposta humorística i un retruc tradicional que es fa servir per respondre a algú que es queixa de set o demana aigua de manera inoportuna.

maneres de dir beure

Si vols saber el secret del teu veí, convida'l a beure vi.

El vi fa parlar.

persones vinya saber beure

Sols hi ha que menjar per gana i beure per set

Recomana la moderació, la sensatesa i el control davant dels excessos amb el menjar i el beure. El refrany defensa escoltar el cos i nodrir-se només quan realment cal.

menjar beure

Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa

Destaca de manera senzilla i planera els efectes positius i reconfortants de menjar un plat de sopes amb vi tradicional. Parla d'un aliment humil que dóna energia i calor al cos sense arribar a un grau de beure excessiu. Recorda com els antics menjars de pagès amb un bon toc de vi milloraven l'ànim i treien el fred del cos. Era un plat molt habitual a les llars per a aprofitar el pa dur i recuperar forces ràpidament.

cos huma menjar vinya beure alegria

Sopes i vi fan bon sagí

Dos aliments nutritius

beure vinya menjar bona

Sorreta a mi, que et daré pa en vi

menjar vinya beure

Tabac, dones i vi si se n'abusa donen mala fi

Tot és perjudicial en excés

vinya beure persones

Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí

joc beure vinya

Tabac, vi i joc, poc

Tot és perjudicial en excés

joc beure vinya

Taverna de bon vi, no falten borratxos allí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona

Taverna que té bon vi està plena vespre i matí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona animals

Taverna que té bon vi, ventura té prop de si

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Tavernera vella i botxorno fred, a ningú deixen morir de set

Significa que ni una tavernera experimentada et deixarà sense vi, ni el vent de botxorno humit i fresc portarà sequedat sinó aigua o pluja.

oratge beure

Tenir bon vi

Estar embriagat

maneres de dir beure vinya bona

Tenir el vi dolent

Tenir mal beure. Fa referència a l'actitud d'una persona que es torna irritable, agressiva o malhumorada després de beure alcohol.

vinya maneres de dir beure

Tenir el vi trist

Tenir mal beure

vinya maneres de dir beure diable

Tenir els alegrois

Estar embriagat

beure maneres de dir

Tenir la boca seca

Estar molt assedegat

cos huma maneres de dir beure

Tenir la gola seca

Estar molt assedegat

beure maneres de dir cos huma

Tenir la llengua aferrada al paladar

Estar molt assedegat

beure maneres de dir cos huma

Tenir mal vi

Tenir mal beure

vinya beure maneres de dir

Tenir un gat

Estar embriac

beure maneres de dir animals

Tenir una poma per a la set

Significa ser previsor i guardar un estalvi o recurs per a quan hi hagi una necessitat o un moment de dificultat. Prové de que antigament, quan els pagesos sortien a fer feines dures al camp sota el sol, s'emportaven una poma a la saca. Si es quedaven sense aigua en el càntir o la bota, mastegar la poma els aportava humitat i sucre, servint com a autèntic salvavides contra la deshidratació.

plantes maneres de dir beure

Tinc fam, tinc son, tinc set, quan menjo, quan dormo i quan bec; me passa la fam, la son i la set

És un popular embarbussament o joc de paraules tradicional que serveix per practicar la dicció ràpida dels verbs menjar, dormir i beure amb les necessitats bàsiques. S'utilitza sovint per fer riure els nens o per respondre de manera enginyosa quan algú es queixa de tenir gana, son o set.

dormir menjar beure

Tinc set. Gira’t de cul i ven-te un pet

Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure. S'utilitza exclusivament com una sortida de to humorística i grollera per fer callar l'interlocutor o respondre a una queixa de manera immediata, aprofitant la rima fàcil entre set i pet.

beure parentiu

Tinc tanta set que a les cinc tinc son

Embarbussament o un joc de paraules numèric que juga amb la confusió fonètica entre els números i les necessitats del cos. No té cap sentit lògic ni mèdic; és una frase feta que s'utilitza exclusivament per fer una broma ràpida.

dormir beure

Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son, ni gana ni set

És un popular embarbussament o joc de paraules tradicional que serveix per practicar la dicció ràpida dels verbs menjar, dormir i beure amb les necessitats bàsiques. S'utilitza sovint per fer riure els nens o per respondre de manera enginyosa quan algú es queixa de tenir gana, son o set.

dormir menjar beure

Tindre el vi alegre [o trist]

Significa posar-se de bon humor, alegre, o al contrari, de mal humor o ploraner, quan una persona beu vi i s'embriaga. Tindre el vi alegre: Passar a estar content, eufòric o de bona lletra quan s'ha begut massa. Tindre el vi trist: Posar-se melanciós, apagat o a plorar quan un va borratxo.

vinya maneres de dir beure alegria

Tindre [algú] bon [o mal] vi

Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac

maneres de dir vinya beure bona mal

Tirar brosses al beure, [a algú]

Posar-li obstacles

maneres de dir beure

Tirar-se al trinqui

Tirar-se a la beguda

beure maneres de dir

Tocar el tabal de Roses

Estar embriac

maneres de dir beure

Torrons alacantins, volen vins

beure vinya llocs menjar

Tot bon català beu vi pel seu dinar.

Reflecteix la tradició de consum de vi a taula durant els àpats diaris. Tradicionalment, el "bon català" no només bevia vi, sinó que ho feia en porró, un estri comunitari que simbolitzava la germanor, la traça i la compartició de l'àpat a pagès.

vinya beure

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador

Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar

beure oficis bona joc mar

Tots els cànters nous fan l’aigua fresca

Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc. Al·ludeix al fet que tant les coses materials, com els treballs nous o les relacions amoroses recents comencen sempre amb molta energia i il·lusió, però amb el temps s'aturen o perden l'encant. Es basa en el món de la terrissa; els cànters nous de fang porós evaporen millor l'aigua i la mantenen molt freda, una propietat que es va perdent a mesura que el fang s'envelleix i s'embruta.

aigua beure

Traginer de vi no ha de ser borratxo.

[Traginer: persona que transportava mercaderies d'un poble a un altre]. És clar que amb aquest vici la mercaderia no arribaria enlloc.. Si un traginer transportava vi, el refrany adverteix que no en pot consumir durant la feina, ja que la beguda li faria perdre el seny, adormir-se, perdre el control dels animals o patir un accident (anar de costat a costat). Significa que qui gestiona un recurs valuós o perillós ha de ser el més íntegre de tots.

oficis vinya beure

Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona

Les dues primeres no tenen discussió: però en quant a la dona una vegada més el refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.

joc persones vinya beure

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

beure animals plantes

Un bon trago de vi i alça Martí

És una invitació a reprendre el treball o la marxa. Amb la panxa una mica alegre, qualsevol feina sembla més lleugera.

bona vinya beure

Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua

Significa tenir un caràcter molt agre, rònec o de mala llet. Fa referència a un vi tan diluït i de tan mala qualitat que resulta aspra i desagradable al paladar. El vi roí barrejat amb molta aigua perd tot l'encant i es torna un producte incòmode o irritant, igual que el humor d'algú amb qui no es pot tractar bé.

aigua vinya beure

Un poc de vi fa pair, molt el verí

El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines

beure salut vinya

Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res

Al·ludeix a la persona acomodada que viu sense treballar.

menjar treball beure

Uns fan l'òbila, i atres es beuen l'oli

Significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treball d'aquells

treball beure plantes

Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.

17 gener. El refrany fa referència a la llegenda de les temptacions del dimoni i destaca la distinció entre el consum moderat d'un do natural (el vi) i l'excés pecaminós (la borratxera).

déu diable sants vinya beure

Val més borratxo de vi que de medicines

Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.

salut vinya beure

Val més un bon pet, que una missa amb orgue.

Ho diuen els borratxos.

beure

Val més un jugador que un calavera i bevedor

joc beure

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món

Totes tres coses el maten.

persones plantes salut mon beure

Vespres de vi, maitines d'aigua

Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat

aigua beure vinya

Vi alacantí, bon ví

llocs bona vinya beure

Vi batejat, el beure'l és penat

Recomana beure vi sol, sense barrejar-lo amb cap altre líquid.

vinya beure

Vi clar l'amo fa cantar.

Destaca els efectes positius o engrescadors del vi de bona qualitat. Quan el vi és net, transparent i de bona qualitat ("clar"), el propietari de les vinyes o de la bóta s'alegra tant pel bon resultat de la collita o del producte que es posa a cantar. A més a més fa referència a l'alegria que proporciona el bon beure. Un bon vi, pres amb moderació, anima l'esperit, deslliga la llengua, fa venir ganes de gresca i propicia el cant i la bona conversa.

cantar vinya beure

Vi massa dolç fa el cos agre

Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa

salut beure vinya

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

vinya plantes persones beure

Vi tret de la bóta, beure-se'l toca.

beure vinya

Vi, tabac i dones, per l'esquerra

Tot és perjudicial en excés

vinya persones beure

Vianda d'estiu vol regadiu

D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids

vinya beure menjar estacions

Vianda forta, s'ofega amb vi

Significa que, després de menjar un plat fort, contundent o abundant, beure vi ajuda a facilitar la digestió i a "passar" millor l'àpat.

menjar vinya beure

Voldria beure-ho i beu foc, amb sa gran set, qui és ambiciós

Critica la insatisfacció de qui vol més del que pot abastar. Adverteix sobre com la persona ambiciosa acaba trobant una desgràcia o un perjudici pitjor en lloc de satisfer el seu desig. La gran set: Representa el desig o l'ambició desmesurada de tenir més. Beure foc: Simbolitza la solució errònia o perjudicial; en comptes d'apaivagar el mal, s'empitjora a causa de la pròpia precipitació o supèrbia. Condueix a triar opcions destructives o impossibles pensant que saciaren la fam de poder o riquesa

foc beure

Voldria la dona borratxa i el vi al bót

Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar

persones beure vinya diners

Voler beure i bufar

Significa pretendre fer dues coses incompatibles alhora, voler massa coses, o intentar aconseguir més del que és possible o raonable. Sovint s'usa per descriure algú ambiciós que no limita les seves expectatives.

maneres de dir beure

–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!

És una resposta humorística, irònica i expeditiiva per tallar a qui es queixa de set o demana aigua de manera insistent quan no n'hi ha a l'abast o no es vol fer cas de la demanda. Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure

persones maneres de dir beure