El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys beure
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell (Encara que el vi no fa savi a ningú, vol dir que aquieta els inquiets infonent-los son i rejoveneix els vells donant-los energia)
vinya
,
vell
,
beure
,
persones
El vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell.
consells
,
aigua
,
vinya
,
beure
El vi com a rei i l'aigua com a bou (El vi s’ha de beure amb comediment, i l’aigua, com més millor)
vinya
,
beure
,
animals
,
aigua
El vi crida la cançó (El vi posa alegre a qui en beu)
cantar
,
beure
,
vinya
El vi crida la son (L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament)
vinya
,
beure
,
dormir
El vi crida la xerrada i la baralla (En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds)
vinya
,
beure
,
parlar
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial [maial = tant com en traga la premsa] (El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat)
salut
,
beure
,
vinya
El vi de casa no emborratxa (Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l)
casa
,
vinya
,
beure
El vi de la bodega escalfa l'esquena (El vi de compra és millor que el fet de casa)
beure
,
vinya
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal (Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres)
vinya
,
beure
,
mal
,
festivitats
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap (El suc de raïm fermenta prompte i va adquirint graduació alcohòlica)
cos huma
,
beure
,
vinya
El vi diu la veritat (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
vinya
,
parlar
,
beure
El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac] (Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa)
beure
,
vinya
,
salut
El vi dóna bona llengua (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
vinya
,
beure
,
parlar
,
cos huma
El vi dóna força i l’aigua en treu (El vi és energètic, en canvi l’aigua no)
beure
,
vinya
,
aigua
El vi entra dolcet i ix amarguet (Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius)
salut
,
beure
,
vinya
El vi és bon mosso, però mal amo (Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza)
vinya
,
beure
,
mal
,
bona
El vi és el millor testimoni de la veritat (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
vinya
,
beure
,
parlar
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors (El vi és energètic; però en excés cau mal)
vinya
,
salut
,
beure
El vi és l'ham de la veritat (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
parlar
,
beure
,
vinya
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants (Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants)
menjar
,
vinya
,
beure
,
persones
El vi és la llet [o el brou] dels pobres (Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi és la medecina dels pobres (Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.)
beure
,
vinya
,
salut
El vi és mal enemic (Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics)
vinya
,
beure
,
amistat
El vi és més llaminer que el sucre [llaminer = llépol, golós, golut, gormand] (El vi pot crear dependència, el sucre no)
menjar
,
beure
,
vinya
El vi esquiva les penes (No les lleva, simplement les evita transitòriament)
vinya
,
beure
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi (És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés)
beure
,
vinya
,
joc
,
menjar
El vi fa com la sal: no porta mida (Cal saber dosificar-ne la quantitat)
menjar
,
vinya
,
beure
El vi fa dormir (No sols fa son, sinó que fa dormir profundament)
vinya
,
beure
,
dormir
El vi fa parlar a glops, però clar (El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots els secrets)
beure
,
vinya
,
parlar
El vi fa parlar llatí (Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor)
beure
,
parlar
,
vinya
El vi fa riure i fa dormir (Els efectes etílics al principi dona eufòria i acaba donant sopor)
beure
,
alegria
,
vinya
,
dormir
El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm] (Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima)
menjar
,
vinya
,
beure
El vi fa saltar els vells.
vinya
,
persones
,
beure
El vi fa sang, i el pa fa carn
beure
,
vinya
,
menjar
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang (És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres)
cos huma
,
menjar
,
animals
,
vinya
,
beure
El vi fa sant el vell (Li fa son i li dóna aspecte de beatitud)
beure
,
vinya
,
vell
El vi fa tenir [tenir = aguantar] (Calfa el cos i dóna energia transitòria)
vinya
,
beure
El vi força i l'aigua en treu.
beure
,
vinya
,
aigua
El vi fort fa anar de tort (El vi d’altra graduació alcohòlica afecta l’equilibri i fa anar de costat i fent esses)
beure
,
vinya
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent (El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca (Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar)
bona
,
beure
,
vinya
El vi i el secret són enemics (Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics)
vinya
,
beure
,
amistat
El vi i el sol fan posar alegre (Els dies grisos o plujosos entristeixen l’ànim)
beure
,
alegria
,
oratge
,
vinya
El vi i l'amor, mosseguen [o peguen] de traïdor (A vegades acaben malament sense esperar-s’ho)
vinya
,
beure
,
amor
El vi i l'enemistat descobreix la veritat (Quan dos persones s’enemisten, trauen en públic els defectes i els secrets pitjors de l’altra)
vinya
,
beure
,
amistat
El vi i la muller es riuen del saber (Significa que els resultats dels efectes etílics escapen a la lògica, al saber i a la racionalitat, per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la intuïció)
beure
,
riure/plorar
,
vinya
,
saber
,
persones
El vi i la veritat tenen bona amistat (Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor i dir les veritats)
amistat
,
beure
,
vinya
El vi mesura la son (La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda)
vinya
,
beure
,
dormir
El vi natural no et farà mal (Cert)
vinya
,
beure
,
salut
Pàgina 9 de 18.
Refranys beure