beure

Si aigua beuràs, no caminaràs.

beure salut aigua

Si aixeques massa el porró, aniràs [potser] de cantó

Recomana no abusar del vi

vinya beure

Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure

joc beure

Si beus per oblidar, paga abans de començar

beure

Si el Nadal no et va prou fi, pren-te oli de ricí

25 desembre. [ricí = planta medicinal]. L’oli de ricí és una porga que aclareix el ventre quan s’ha menjat massa i u es troba enfitat, amb el ventre inflat

festivitats plantes salut beure

Si hi ha bon coixí, bon trago i bon vi.

vinya beure dormir

Si la bèstia no té set, belles ganes de xiular [Es xiula als animals de ferradura perquè beguen]

Significa que si l’interessat no vol, tots els nostres esforços seran inútils

animals beure

Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit

És un remei de tota la vida, bé pres en infusió o, millor, aspirant-ne el vapor ben calent

plantes salut beure

Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.

Massa vi enterboleix el cervell i fa perdre l'equilibri.

vinya beure

Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent

A nivell científic i mèdic, no és dolent beure aigua després de menjar pa calent. Històricament, aquesta dita es va originar perquè el pa recent sortit del forn era més dens i fermentava ràpidament a l'estómac. Si s'hi afegia aigua de cop, podia augmentar la sensació de pesadesa o indigestió. Avui en dia, beure aigua durant els àpats és completament saludable, ja que ajuda a hidratar el bol alimentari i facilita la digestió, sense importar si el pa és calent o fred.

aigua menjar salut beure

Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font

Recoma aquesta mesura, ja que beure aigua freda just després de menjar pa molt calent o acabat de sortir del forn pot provocar un contrast tèrmic brusc a l'estómac. Això sol causar una mala digestió o fins i tot forts dolors abdominals.

aigua menjar salut beure

Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí

[àrnica: herba perenne de la família de les compostes (Arnica montana), de flors grogues riques en arnicina amb què hom prepara la tintura d’àrnica]. Fa referència a l'ús tradicional de l'àrnica com a remei preventiu. S'associa a la creença que prendre petites quantitats d'esperit d'àrnica al matí (a vegades en forma de novena) ajudava a prevenir apoplexies o «ferides» (contusions/dolors).

aigua plantes salut beure

Si no saps pixar, no beguis

Significa que si no ets capaç d'assumir les conseqüències d'una acció o d'un vici, és millor que no el comencis. S'aplica a la beguda. Si saps que l'alcohol et fa perdre el control, et posa malalt o et fa actuar de mala manera, val més que no en consumeixis. En sentit figurat significa que abans d'embarcar-te en un negoci, acceptar una responsabilitat o ficar-te en un embolic, has d'estar segur que sabràs gestionar el que vindrà després.

beure

Si no tens porró i trenques el got, amb que beuràs periciot?

vinya beure

Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs..

vinya beure plantes camp mesos

Si plou per Sant Medard, si hom no beu bon vi menja bon llard

8 juny. La pluja de Sant Medard espatlla la collita de raïm (i per tant, no hi ha bon vi), almenys la pluja haurà fet créixer l'herba fresca i afavorir la collita de glans per als porcs. D'aquí ve que, si no tenim vi per beure, tindrem bon llard i bona teca de matança per menjar. És el consol del pagès: "el que no va per una banda, va per l'altra". La natura sempre acaba compensant un desastre amb un altre profit.

bona menjar mesos oratge sants+2

Si tens el celler humit beuràs el vi florit

animals beure vinya

Si tens set , jo en tinc vuit i encara no bec

És una contestació expeditiva a qui demana aigua insistentment quan no en disposem

beure

Si tens set beu a galet

Convé beure lentament i insalivant l’aliment per a evitar un possible tall de digestió o una suada repentina

beure

Si tens set pixa i beuràs calentet

És una contestació expeditiva a qui demana aigua insistentment quan no en disposem

beure

Si tens set, pixa a la taula i beu a galet És una contestació expeditiva a qui demana aigua insistentment quan no en disposem

Es diu com a crítica i burla a qui demana de beure abans d’hora o fora de temps

beure

Si tens set, pixa i beu al galet

Si tens set aguanta't

maneres de dir beure

Si vols saber el secret del teu veí, convida'l a beure vi.

El vi fa parlar.

persones vinya saber beure

Significa que els vius necessiten aigua per viure, però els morts (o els qui tenen molta set) demanen vi. S'utilitza de forma humorística per referir-se a les persones que són molt aficionades a beure vi en lloc d'aigua.

A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses

animals menjar vinya beure

Sols hi ha que menjar per gana i beure per set

Recomana la moderació.

menjar beure

Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa

Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi

vinya alegria beure menjar cos huma

Sopes i vi fan bon sagí

Dos aliments nutritius

beure vinya menjar bona

Sorreta a mi, que et daré pa en vi

menjar vinya beure

Tabac, dones i vi si se n'abusa donen mala fi

Tot és perjudicial en excés

vinya beure persones

Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí

joc beure vinya

Tabac, vi i joc, poc

Tot és perjudicial en excés

joc beure vinya

Taverna de bon vi, no falten borratxos allí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona

Taverna que té bon vi està plena vespre i matí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona animals

Taverna que té bon vi, ventura té prop de si

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Tavernera vella i botxorno fred, a ningú deixen morir de set

Ni la tavernera et deixarà sense vi, ni el vent, sense aigua.

oratge beure

Tenir bon vi

Estar embriagat

maneres de dir beure vinya bona

Tenir el vi dolent

Tenir mal beure. Fa referència a l'actitud d'una persona que es torna irritable, agressiva o malhumorada després de beure alcohol.

vinya maneres de dir beure

Tenir el vi trist

Tenir mal beure

vinya maneres de dir beure diable

Tenir els alegrois

Estar embriagat

beure maneres de dir

Tenir la boca seca

Estar molt assedegat

cos huma maneres de dir beure

Tenir la gola seca

Estar molt assedegat

beure maneres de dir cos huma

Tenir la llengua aferrada al paladar

Estar molt assedegat

beure maneres de dir cos huma

Tenir mal vi

Tenir mal beure

vinya beure maneres de dir

Tenir un gat

Estar embriac

beure maneres de dir animals

Tenir una poma per a la set

No gastar, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura

maneres de dir beure plantes

Tinc fam, tinc son, tinc set, quan menjo, quan dormo i quan bec; me passa la fam, la son i la set

dormir menjar beure

Tinc set! ... Pixa a la taula i beu a galet!

Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure

parentiu beure

Tinc set. Gira’t de cul i ven-te un pet

Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure

beure parentiu

Tinc tanta set que a les cinc tinc son

Embarbussament.

dormir beure

Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son, ni gana ni set

Embarbussament.

dormir menjar beure

Tindre el vi alegre [o trist]

Posar-se alegre [o trist] quan s'està embriac

maneres de dir vinya alegria beure

Tindre [algú] bon [o mal] vi

Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac

maneres de dir vinya beure bona mal

Tirar brosses al beure, [a algú]

Posar-li obstacles

maneres de dir beure

Tirar-se al trinqui

Tirar-se a la beguda

beure maneres de dir

Tocar el tabal de Roses

Estar embriac

maneres de dir beure

Torrons alacantins, volen vins

beure vinya llocs menjar

Tot bon català beu vi pel seu dinar.

vinya beure

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador

Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar

beure oficis bona joc mar

Tots els cànters nous fan l’aigua fresca

Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc

beure aigua

Traginer de vi no ha de ser borratxo.

[Traginer: persona que transportava mercaderies d'un poble a un altre]. És clar que amb aquest vici la mercaderia no arribaria enlloc.. Si un traginer transportava vi, el refrany adverteix que no en pot consumir durant la feina, ja que la beguda li faria perdre el seny, adormir-se, perdre el control dels animals o patir un accident (anar de costat a costat). Significa que qui gestiona un recurs valuós o perillós ha de ser el més íntegre de tots.

oficis vinya beure

Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona

Les dues primeres no tenen discussió: però en quant a la dona una vegada més el refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.

joc persones vinya beure

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

beure animals plantes

Un bon trago de vi i alça Martí

És una invitació a reprendre el treball o la marxa. Amb la panxa una mica alegre, qualsevol feina sembla més lleugera.

bona vinya beure

Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua

aigua beure vinya

Un poc de vi fa pair, molt el verí

El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines

beure salut vinya

Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res

Al·ludeix a la persona acomodada que viu sense treballar.

menjar treball beure

Uns fan l'òbila, i atres es beuen l'oli

Significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treball d'aquells

treball beure plantes

Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.

17 gener. El refrany fa referència a la llegenda de les temptacions del dimoni i destaca la distinció entre el consum moderat d'un do natural (el vi) i l'excés pecaminós (la borratxera).

déu diable sants vinya beure

Val més borratxo de vi que de medicines

Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.

salut vinya beure

Val més un bon pet, que una missa amb orgue.

Ho diuen els borratxos.

beure

Val més un jugador que un calavera i bevedor

joc beure

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món

Totes tres coses el maten.

persones plantes salut mon beure

Vespres de vi, maitines d'aigua

Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat

aigua beure vinya

Vi alacantí, bon ví

llocs bona vinya beure

Vi batejat, el beure'l és penat

Recomana beure vi sol, sense barrejar-lo amb cap altre líquid.

vinya beure

Vi clar l'amo fa cantar.

Destaca els efectes positius o engrescadors del vi de bona qualitat. Quan el vi és net, transparent i de bona qualitat ("clar"), el propietari de les vinyes o de la bóta s'alegra tant pel bon resultat de la collita o del producte que es posa a cantar. A més a més fa referència a l'alegria que proporciona el bon beure. Un bon vi, pres amb moderació, anima l'esperit, deslliga la llengua, fa venir ganes de gresca i propicia el cant i la bona conversa.

cantar vinya beure

Vi massa dolç fa el cos agre

Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa

salut beure vinya

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

vinya plantes persones beure

Vi tret de la bóta, beure-se'l toca.

beure vinya

Vi, tabac i dones, per l'esquerra

Tot és perjudicial en excés

vinya persones beure

Vianda d'estiu vol regadiu

D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids

vinya beure menjar estacions

Vianda forta, s'ofega amb vi

Significa que, després de menjar un plat fort, contundent o abundant, beure vi ajuda a facilitar la digestió i a "passar" millor l'àpat.

menjar vinya beure

Voldria beure-ho i beu foc, amb sa gran set, qui és ambiciós

foc beure

Voldria la dona borratxa i el vi al bót

Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar

persones beure vinya diners

Voler beure i bufar

Significa pretendre fer dues coses incompatibles alhora, voler massa coses, o intentar aconseguir més del que és possible o raonable. Sovint s'usa per descriure algú ambiciós que no limita les seves expectatives.

maneres de dir beure

–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!

Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure

beure maneres de dir persones