`

Refranys amb la paraula vés

llocs

Si vas calent, per un duro vés a Tremp [Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida]

Fa 100 anys, amb les centrals elèctriques hi van proliferar els prostíbuls

mar

Si vols aprendre de resar, ves per mar

Significa que l'anar per mar és molt perillós

animals

Si vols mula sense vici, vés a peu

Vol dir que totes les mules tenen qualque defecte

menjar animals

Si vols peix, vés-hi tu mateix

Anima a fer les coses per u mateix sense esperar que ningú les faça per nosaltres, cosa sempre improbable

mar

Si vols vaixell, vés amb ell

Les coses s’han de provar abans per a evitar sorpreses

plantes menjar

Sopes i olives, o cap, o a estibes

Significa que cal no menjar-ne o menjar-ne moltes

maneres de dir parlar indumentària

Tallar vestits [o saios]

Murmurar, xerrar en desprestigi d'altri

bona beure vinya

Taverna que té bon vi està plena vespre i matí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

maneres de dir

Tens dolor? Ves a confessar

Es diu humorísticament al qui es queixa de dolor físic, per al lusió al dolor de contrició o d'atrició que és necessari per a fer una bona confessió sagramental

setmana indumentària

Tomba la camisa del revés que diumenge és.

Consell al pobre que només té una camisa, i girada del revés pareix més neta.

maneres de dir

Traure faves de l'olla

Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

el bagul de les paraules oblidades

TRAVESSA

1. Creuer de camins o de carrers; cruïlla. 2. Drecera, camí lateral més curt que el camí principal. 3. Barra travessera de les que formen una porta. 4. Acció de travessar, i la seva durada.

el bagul de les paraules oblidades

TRAVESSANYA

Barra que subjecta per darrera les baranes del carro

cos huma maneres de dir

Travessar-se-li el cor

Produir una gran impressió de dolor

maneres de dir

Trencar el revessí

Impedir a algú el designi que portava, o interrompre'l mentres parla

amistat diners

Tres quintars fan dotze arroves; contes vells, baralles noves

Vol dir que per evitar discussions cal pagar els comptes tan aviat com sia possible

oratge

Tronada al matí, vesprada, Garbí

Anuncia la procedència del vent imminent

dia i nit maneres de dir

Un vespre

Expressió que indica la primera part de la nit

aigua

Una gota fa vessar un got

Vol dir que una causa petita pot produir grans efectes quan ja hi ha una preparació suficient

animals plantes casa

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

maneres de dir

Ves

Mira, procura. També pot indicar una exclamació d'atenció o d'estranyesa

maneres de dir plantes

Vés i renta't en aigua de tramussos

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

parentiu casa

Ves a casa de tia, però no cada dia

Convé mantenir una relació però sense abusar

maneres de dir

Ves a cobrar a ca'n Cresta!

Es diu quan no es vol pagar allò que un altre demana

maneres de dir diners

Ves a cobrar al riu

Ho diuen per indicar que no volen pagar

diners maneres de dir

Ves a cobrar al Sotet!

Ho diuen per indicar que no es vol pagar

maneres de dir

Ves a contar ho a ta tia

Ho diu el qui no creu allò que un altre li conta

maneres de dir

Vés a fer punyetes!

Acomiadar algú de mala manera

maneres de dir

Vés a pondre ous [o ves a pondre]

És una forma de dir “deixa’m en pau”

maneres de dir

Ves a saber

Expressió de dubte

mar maneres de dir

Vés al botavant!

Ho diuen per engegar algú que molesta

maneres de dir persones

Vés al cony de ta mare!.

Expressió vulgar per a desentendre's d'algú que molesta

parentiu

Vés amb cuidao, Bernat, que si la muller és guapa, et faran encarregat

Avisa que, a vegades, els regals o els favors són el pagament o la propina d’alguna cosa que desconeixíem

cos huma

Ves amb el cor damunt la mà, però no el te deixis robar

Recomana que no es dugui la sinceritat i la ingenuïtat a extrems que puguin esser perjudicials

maneres de dir

Ves dient

Es diu quan algú no pensa fer cas del que li diuen

maneres de dir déu

Ves en nom de Déu

Es diu en acomiadar quelcú

maneres de dir

Ves espai no caigues!

Es diu quan no et creus el que t'ha dit un altre

maneres de dir

Ves espai que son per a lloca

Es diu aconsellant que es tracte en conte una cosa, com si foren ous per a covar

maneres de dir

Vés i afaita't

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i besa-li el cul a la morta

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i fila

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir dormir

Vés i gita't

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

animals maneres de dir

Vés i que et donen tres dies de bous

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i que et pegue l'aire

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i renta't

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i toca't allò que fa riure

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i toca't el parrús

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i toca't la faba

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés i toca't la verga

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés pagant, burro!

Ho diu qui es cansa de pagar

maneres de dir

Ves per on!

Es diu d'una cosa estranya o inaudita

maneres de dir

Ves que et sembla

Expressa lamentació

maneres de dir

Ves qui parla!

Es diu quan la persona que fa un retret no és la més indicada, la més qualificada per fer-lo

maneres de dir

Ves quin remei

Hom ho diu quan cal acceptar una cosa

casa maneres de dir

Vés te'n a ca Garcia

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Ves, no l'apaguis!

El que dius no és rellevant

maneres de dir caça

Vés-hi a caçar [o a buscar] salut!

Hom ho diu de qui considerà una mala persona

maneres de dir

Vés-ho a entendre!

Hom ho diu d'una cosa que costa d'entendre, que no és lògica

maneres de dir

Vés-li a fer entendre

Hom ho diu d'una persona que és difícil de convèncer

maneres de dir

Vés-li al darrere amb un pa calent

Ja ho pots donar per perdut, no hi tens res a fer

maneres de dir

Vés-li al darrere!

Es diu d'una cosa que ha passat i no tornarà, que ja no pot ser

maneres de dir

Vés-te'l creient!

Retret que es fa a qui fa cas dels consells d'un altre que li vol mal, l'enganya o no sap què diu

maneres de dir

Vés-te'l escoltant!

Retret que es fa a qui fa cas dels consells d'un altre que li vol mal, l'enganya o no sap què diu

maneres de dir

Vés-te'n a ballar el brial

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Ves-te'n a cagar

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a cascar-la!

Ho diuen per a despatxar a algú de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a dida

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a escampar la boira

Expressió usada per engegar a algú de mala manera, per a desentendre-se'n

maneres de dir cos huma

Vés-te'n a fer la mà

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Ves-te'n a fer piles

Despatxar-lo de mala manera