`

Refranys amb la paraula vés

maneres de dir

Ves-te'n a fer punyetes

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a fregar

Despatxar-lo de mala manera

plantes maneres de dir

Ves-te'n a fregir raves

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir animals

Vés-te'n a gambar loros

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Ves-te'n a l'infern

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a la forca!:

Expressió amb què s'envia qualcú a mal viatge

maneres de dir

Ves-te'n a la merda

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a la porra

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a la quinta forca

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a malguany

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir animals

Ves-te'n a parir panteres

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!

maneres de dir

Ves-te'n a pastar fang

Que t'ha tret fora de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a prendre pel sac

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n al botavant

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir déu

Vés-te'n en nom de Déu

Hom ho diu a qui destorba en un lloc

setmana

Ves-te'n setmana i torna dilluns.

Demanar que el dilluns encara ens trobi en vida.

maneres de dir diable

Vés-te'n [o aneu-vos-en, o que se'n vagi, etc.] al diable!

Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable

mort

Ves-te'n [o descansa] Antón [o Ramón], que el qui es queda ja es compon

Fa referència a la mort. Indica que no hi ha ningú imprescindible, o bé que no et preocupis pels que queden

festa

Vespra de molt, festa de res

Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns

aigua beure vinya

Vespres de vi, maitines d'aigua

Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat

el bagul de les paraules oblidades

VESSANA

1. Tros de terra de conreu, especialment el que es té arrendat. 2. Pendent de la teulada.

el bagul de les paraules oblidades

VESSAR

1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler. 2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. 3. Satisfacció. Content, especialment perquè ha aconseguit alguna cosa que desitjava. Orgullós, pagat de si mateix. 4. A vessar: Ple del tot. 5. Cometre un error. 6. Plorar.

maneres de dir cos huma

Vessar la sang fins a l'última gota

Sacrificar-se, per un ideal, fins a morir

riure/plorar maneres de dir

Vessar llàgrimes amargues

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar

maneres de dir riure/plorar

Vessar llàgrimes de sang

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar

menjar

Vessar sal, mal senyal

És una creença prou generalitzada

maneres de dir parlar

Vessar-la

Cometre una equivocació grossa, generalment en el parlar, que es fa evident a tothom i deixa malparat el qui l’ha comesa

el bagul de les paraules oblidades

VESTA

1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. 2. ersona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.

maneres de dir indumentària

Vestir com un garballó

Vestir molt bé, amb profusió d'adorns

diners mesos indumentària

Vestir seda pel gener, bogeria o pocs diners

Qui vesteix de fina seda en temps gelat és perquè no té altra roba que posar-se que la que li queda o li han donat

joc maneres de dir indumentària

Vestir-se de blanc [o de pantaló blanc]

Jugar a Ia pilota de professional i no ja d'aficionats, condició en la qual no té cap importància el vestuari

maneres de dir

Vestit de festa

Vestit més ric o més nou que el dels dies ordinaris

maneres de dir

Vestit de nit

Vestit més ric o més nou que el dels dies ordinaris

el bagul de les paraules oblidades

VISC / VESC

1. Planta lorantàcia [Viscum album], de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida. 2. Matèria apegalosa d'aquesta planta amb la qual s'unten vímens per a caçar pardals. 3.Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.

dites

Vist un bastó i vestiràs un baró

Les aparences són enganyoses

llocs oratge

Xateví? Ni al vespre ni al matí

[A la Ribera li diuen xateví perquè Xàtiva cau al sud]. És un vent que no convé a les plantes