Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres
Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!
Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable
Fa referència a la mort. Indica que no hi ha ningú imprescindible, o bé que no et preocupis pels que queden
Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns
Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat
1. Tros de terra de conreu, especialment el que es té arrendat. 2. Pendent de la teulada.
1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler. 2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. 3. Satisfacció. Content, especialment perquè ha aconseguit alguna cosa que desitjava. Orgullós, pagat de si mateix. 4. A vessar: Ple del tot. 5. Cometre un error. 6. Plorar.
Sacrificar-se, per un ideal, fins a morir
Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar
Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar
Són dues creences contraposades
Cometre una equivocació grossa, generalment en el parlar, que es fa evident a tothom i deixa malparat el qui l’ha comesa
1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. 2. ersona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.
Qui vesteix de fina seda en temps gelat és perquè no té altra roba que posar-se que la que li queda o li han donat
Jugar a Ia pilota de professional i no ja d'aficionats, condició en la qual no té cap importància el vestuari
1. Planta lorantàcia [Viscum album], de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida. 2. Matèria apegalosa d'aquesta planta amb la qual s'unten vímens per a caçar pardals. 3.Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
[A la Ribera li diuen xateví perquè Xàtiva cau al sud]. És un vent que no convé a les plantes