`

Refranys amb la paraula vés

maneres de dir

Dur les seves ombres mortes

Anar macilent, tenir aspecte de malalt o de desenganyat, no tenir delit

oratge setmana

El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí

És una manera humorística d’aconsolar falsament a qui treballa tota la setmana

oficis indumentària

El fil i l’agulla manté la vestidura

Ensenya que els adobs fets a la roba fan que aquesta tingui molta més durada i n'estalviï de nova

mal menjar be parentiu indumentària

El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida

En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural

mal salut

El mal ve a arroves i se'n va a unces

Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc

oficis indumentària

El millor sastre esguerra els vestits

Ningú és perfecte, per més que s’ho crega o els altres vulguen considerar-lo perfecte

diners plantes

El que guanyaràs amb les faves, ho perdràs amb el segó

a dita vol dir que, ho vulgues o no, l'èxit d'una collita, d'un negoci, té el seu contrapès amb la mala collita, el mal negoci, que probablement seguirà. I a l'inrevés: el que es perd amb la pansa.

oficis indumentària

El sastre és el qui va més mal vestit

Qui té més facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella

llocs indumentària persones

El senyor de Molinell, les botes noves i el barret vell

Entitat de població del municipi de Culla en la comarca de l'Alt Maestrat de la província de Castelló

maneres de dir

El sol colgat serà vespre

Es diu de qui no té pressa en fer les coses

mesos plantes vinya indumentària

El temps de figues i raïms, eixampla els vestits

Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor

oratge animals

El temps del cucut, al matí mullat i al vespre eixut

Entre el març i l’abril solen produir-se pluges freqüents però poc copioses

maneres de dir dia i nit

El vespre

Expressió que indica la primera part de la nit

diners menjar indumentària

El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.

En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida

oficis ensenyar indumentària

El vestit ensenya l'ofici i l'exercici

Segons la manera de vestir, els altres interpreten si s’és ric, pobre, carboner, capellà...

persones vell

Els joves poden morir, però els vells no poden viure

Ningú no sap la seua data de caducitat, i ningú no pot renovar-la

alegria salut mal

Els plaers [o goigs] entren per unces i els mals [o disgustos] per arroves

Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc

consells mesos oratge indumentària

En abril, no te lleves fil

Indica que encara fa fred i cal dur roba

persones mon

En aquest món d'altivesa, de cagar ningú no se'n escapa: caga el pobre, caga el ric, caga el rei i caga el papa

Voluntat unificadora de pobres i rics, grans i petits, llestos i llecs, gent d'ací i gent d'allà.

mesos menjar mal any bona

En bon any com en mal any, parves en maig [parva = entrepà]

Confirma que les coses s’han de fer en el seu moment, al marge de les circumstàncies. Quan hi ha molta faena al camp, els camperols s’hi porten els queviures per no perdre temps

oratge animals cantar

En cantar el puput, matí banyat, capvespre eixut

Sol cantar pel març i l’abril, els mesos d’oratge inestable

oratge animals cantar

En cantar [o sentir cantar] la puput: matí banyat, capvespre eixut

El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny. Anuncia el canvi de temps

llocs

En el Genovés caguen al revés

Poble valencià de la comarca de La Costera

persones vell ensenyar

En el llibre dels sepells, tants n’hi ha de joves com de vells [sepell = sepel·li, registre de cementeri]

És un toc d’atenció a la gent jove, normalment impetuosa i confiada que té tota la vida per davant

oratge dia i nit mesos foc

En gener, de dia al sol i per la vesprada al racó del foc

Recomana no passar fred, origen de moltes malalties

camp mesos vinya

En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol

[El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té]. El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona

casa plantes

En ma casa couen faves i en la teua a cabassades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

mesos indumentària

En març, vés com vas

Recomana continuar vestint roba d’hivern

persones

En tombar la quarantena, vés amb compte amb la mullena

Els 40 anys són aproximadament la meitat de la vida i quan l’energia de la joventut va desapareixent imperceptiblement

mesos oratge indumentària

En tot el mes de març, no et lleves ni un pedaç

Fins a ben entrada la calor convé no llevar-se la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

menjar plantes casa

En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

maneres de dir

Encara no hem arribat al vespre

Encara no s'ha acabat el dia

animals indumentària

Encara que es vesteixi de seda, la mona mona se queda

Es diu per aquells que van ben vestits però són mancats de seny, d'educació, etc.

maneres de dir

Encendre el vesper

Provocar baralles o conflictes

el bagul de les paraules oblidades

ENREVESSAT –ADA

Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució

el bagul de les paraules oblidades

ENTRAVESSAR

1. Parar-se el menjar o una atra cosa en la gola produint ofegament. 2. Detestar [a algú] per alguna cosa que no ens agrada d’ell

maneres de dir

Enverinar el vesper

Provocar baralles o conflictes

maneres de dir

Envestir de boig

Acometre una empresa sense reflexió ni prudència

maneres de dir

Esgarrar-se les vestidures

Mostrar-se indignat, escandalitzat

indumentària maneres de dir

Ésser roba de genovesos

Estar una cosa a disposició de tothom, sense limitació de desig d'algú

animals persones

Ésser un cavall de batre faves

Es refereix a la dona de maneres masculines tant en els fets com en les formes

menjar plantes

Faves comptades no fan plat

En el menjar, convé no comptar sinó ben omplir

maneres de dir indumentària

Fer molta xera [un vestit o altra cosa]

Fer molt bon efecte a qui ho veu, produir bona impressió pels colors vius, per la bona presentació

parlar maneres de dir

Fer passar [algú] amb noves

Entretenir amb bones paraules

maneres de dir parlar

Fer passar [algú] de noves a raons

Entretenir donant excuses amb bones paraules

maneres de dir dia i nit

Fer-se vespre

Fer-se fosc, fer-se de nit

oficis treball

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]

Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix

camp oratge plantes

Fes les faves en lluna nova i les colliràn amb un cabàs [o cove]

Si es planten en lluna nova es creu que la collita serà abundant

oficis parentiu

Filla de botxí i d’hostaler, vés en compte que no et sigui res

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

festivitats oratge indumentària

Fins a l’Ascensió, no et lleves el ropó

Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa en mànegues de camisa per si de cas

mesos oratge indumentària

Fins a setanta d’abril no et lleves un fil [70 d’abril = 9 de juny]

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge indumentària

Fins al quaranta d'abril, no et lleves fil

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge indumentària

Fins als quaranta d’abril, no et lleves del cos ni un fil

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

oratge mesos festivitats

Fins el dia del Ros, no li lleves ni un drap [o fil] al cos

Fins ben entrat juny, no et fies del temps. El dia del Ros –Sant Joan, 25 de juny- és una festivitat en què la xicalla es disfressava i feia desfilades nocturnes amb fanalets

mesos oratge indumentària

Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauràs, i si el temps és inoportú, fins el quaranta-u

Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa

mesos oratge indumentària

Fins el quaranta de maig, no et lleves ni un drap

Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa

maneres de dir

Gastar la pólvora en salves

Emprar mitjans del tot ineficaços per a aconseguir alguna cosa

consells salut indumentària

Guarda't d'aire infestat i de dur vestit mullat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut