`

Refranys amb la paraula vés

maneres de dir

Anar-se'n per les travesses

Desviar un tema intencionadament

dia i nit llocs mal menjar bona animals

Anxoves de l'Estartit, bones de dia, males de nit

Entitat de població costanera pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí a a comarca del Baix Empordà de la província de Girona

plantes oratge any

Any de neus, any d'olives

Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres

any menjar plantes

Any de serves, mai lo veges

Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar

maneres de dir

Ara has de venir a fotre faves!

Es diu quan algú es mostra inoportú i molest en les seves observacions. No vinguis a tocar els rosaris!, no emprenyis!

oratge

Arc de matí, pluja cap ací; arc de vesprada, pluja cap allà

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

oratge

Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada

És un fenomen lumínic que es manifesta quan el cel s’ha arrasat, però no és garantia que al llarg del dia no torne a ploure; en canvi, de cara a la nit, sol pronosticar nit rasa i serena

oratge

Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

oratge

Arc de Sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

oratge

Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir

Pronostica el temps a partir de l'aparició de l'arc de sant Martí. Precisa més en assenyalar que, per tenir aquestes conseqüències i efectes, ha d'aparèixer al matí. No cal dir que sempre ho endevina.

aigua oratge

Arc per la vesprada, aigua passada

L'Arc de Sant Martí anuncia que ha passat la pluja

animals

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya

Al•ludeix a aquells qui es fiquen en coses que no els pertanyen

maneres de dir

Assajar un vestit nou [a algú]

Tupar-lo, donar-li una pallissa

el bagul de les paraules oblidades

AVESAR

Acostumar, fer adquirir un hàbit

menjar animals

Avesat a no minjar es va morir l’ase

És una crítica a qui pretén sobreviure privant-se de coses elementals i necessàries

plantes

Batejar amb aigua d'olives

Es refereix a que la vida s'ha de prendre a broma

oratge

Boira pel matí, sol pel vespre

La boira matutina acaba sent dissipada pel sol al llarg del dia

maneres de dir bona

Bon vespre

Salutació que es fa al vespre, quan es comença a fer fosc

maneres de dir dia i nit bona animals

Bona nit, caragols, que per ahí ja s'ha fet vespre

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei

maneres de dir

Bona vesprada

Salutació que es fa al llarg de tota la vesprada

llocs beure

Borratxos són a les Coves, borratxos són a Alcalà, borratxos a Torreblanca; no sabem qui guanyarà

Pobles castellonencs. Les Coves de Vinromà i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a l del Baix Maestrat

animals

Bou feréstec, muda’l de terra i no serà silvestre

Adverteix que el caràcter és modificat amb major o menor mesura per les circumstàncies

animals

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà

Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

animals

Cabra avesada a saltar, fa de mal desavesar

Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

menjar oficis

Cada oller alaba les seves olles

Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes

oficis menjar

Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades

Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes

treball

Cada u és fill de les seves obres

Vol dir que cadascú té la consideració que es mereix segons la manera de portar-se

dia i nit maneres de dir

Cada vespre

Expressió que indica la primera part de la nit

maneres de dir

Calçar-se-la al revés

Resultar perjudicat, algú, per algun assumpte en el qual no s'ha posat bona intenció

maneres de dir camp

Camps a través

Directament travessant els camps

dormir animals

Cap al vespre mor el peix

Tots els éssers vius dormim i descansem

el bagul de les paraules oblidades

CAPVESPRE

1. Crepuscle vespertí, hora baixa de la tarda quan el sol ja s’ha post. 2. Espai de temps comprès entre el migdia i la posta del sol.

amor persones indumentària

Casar a gust, i vestir a la moda

Indica les condicions per a ser ben casat i anar ben vestit

persones amor llocs

Com la nóvia d'Albal, que es quedà vestida

Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat

maneres de dir alegria indumentària

Com un nen amb sabates noves

Molt content. Estarrufat, que no cap a la seva pell, més content que un gos amb un os

maneres de dir

Comptar per arroves

Exagerar els comptes

diners

Comptes vells, baralles noves

Es refereix a que els deutes endarrerides produeixen conflictes

salut menjar

Contra el mal de cul no hi valen serves.

La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble

llocs plantes

Cornudella de Montsant, amb olives van tirant

Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona

oratge mar

Corrent de garbí, agafa la capa i vés a dormir

Es diu del corrent de garbí, dolent per anar a pescar

plantes maneres de dir

Coure faves

Locució verbal que, en sentit figurat, indica que un hom ha fet, des del seu punt de vista, coses importants o profitoses en una determinada feina. Treure partit o profit, treure faves d’olla, fer l’ esclafit

plantes camp

D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans

Es diu per justificar o explicar que en la feina de collir olives intervinguin famílies senceres, inclosos els infants

mesos plantes sants festivitats

D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal (24 juny)

A mitjan juny, les oliveres es veuen despullades de fruits, que van formant-se lentament

mar oratge

De bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar

La nit gela l’atmosfera i fa que l’aire fred davalle per les torrenteres, mentre que el sol la calfa i al final del dia l’aire calent ascendeix, i es crea un suau corrent continu d’aire a terra

mort persones salut

De joves en mor qualcun [o en moren molts], i de vell no en queda cap

Vol dir que tots hem de morir, i que principalment els vells hi estan exposats

maneres de dir

De la festa, la vespra

Es en la vespra d'una festa quan es pot celebrar ja que l’endemà no s'ha de treballar

oratge

De lluna nova, vés-hi amb el cove

La pesca abunda o escasseja segons la fase de la lluna

maneres de dir plantes

De pa i raves

De poca importància

menjar

De pressa, que s'olla vessa!

Es diu per instar a anar aviat, a activar molt una cosa

maneres de dir

De través

En sentit perpendicular a la llargària

parentiu amor

Del germà, comença-te'n a anar; i del nebot, ves-te'n del tot

Indica que no cal fiar-se d'amor de germans, i molt menys del de nebots

maneres de dir

Despullar un sant per vestir-ne un altre

Llevar alguna cosa a algú per donar-ho a un altre que no ho necessita més

justicia plantes déu donar

Déu dóna faves a qui no té barram [barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

plantes donar déu

Déu dóna faves[o pésols, torrons, garrofes] a qui no té queixals [o dents, o a qui no les pot rosegar]

Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà

diners

Deutes vells, baralles noves

Les situacions problemàtiques s’han de tancar bé i definitivament. Sinó sempre tindran tendència a tornar a sortir, d’una manera inesperada i injustificada

dia i nit alegria

Dia d’alegria, vespra és de pesar

Adverteix quan ho passem bé, no ens fem l’ànim que, a continuació, tot torna a la normalitat o hem de pagar algun preu per la diversió passada

dia i nit

Dies de molt, vespres de res

Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns

setmana

Dissabte al vespre, a cobrar el sou i a alçar la testa [testa = cap, cara]

És el moment d’alçar la vista de l’obligació laboral, sobretot els obrers fabrils

plantes setmana

Dissabte, faves en recapte

Hi ha una sèrie de frases que tenen aparència de refranys i en realitat no són més que fragments dels recitats sobre els dies de la setmana. El dilluns faves a munts; el dimarts faves a grapats; el dimecres faves a faneques; el dijous faves amb ous; el divendres faves tendres; el dissabte faves amb recapte, el diumenge faves amb fetge

persones indumentària

Dona i vestit, no els mireu en la nit

Significa que l'aspecte de les dones i dels vestits varia segons que es mirin amb claror natural o amb llum artificial

maneres de dir plantes donar cos huma menjar

Donar faves a qui no té queixals

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres