`

Refranys amb la paraula vés

plantes persones

Ha crescut [o criar-se] com els arbres de la Rambla [o la Devesa]

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

indumentària maneres de dir

Haver de vestir

Haver de comprar els accessoris d'un vehicle

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

beure vinya persones

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

llocs

Jafre i Colomers veuen el món al revés

Municipis gironins de la comarca del Baix Empordà

camp

Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc

Embarbussaments. Tots els colors de les vocals.

oratge oficis dormir

L'arc de sant Martí, ix al dematí, el pastor se'n pot tornar a dormir; però quan ix per la vesprada, a pasturar

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

oratge

L'Arc de sant Martí, si surt es matí pots fer llarg camí; si surt es capvespre ni treguis es cap per sa finestra

Significa que si l'arc de sant Martí surt el matí deixarà de ploure, i en canvi és advertència de pluja si ho fa per la vesprada.

menjar

L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra

L'escudella és pròpia del dinar, el reveixinat de segador menjat al matí o al vespre formen excepció i generalment rebutja menjar escudella al vespre i encara més si és sobrera del migdia.

maneres de dir

L'última gota fa vessar el got

Que si estàs molt enfadat, per una petita cosa t'acabes d'enfadar

festa

La bona festa es comença la vespra

Totes les bones coses requereixen un temps d’espera o de preparació

parentiu indumentària

La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç

Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms

menjar plantes

La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata

Remarca l’excel·lència i la indigeribilitat d’aquesta fruita

menjar festivitats dormir

La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit

Significa que per la Quaresma ja comença a fer la vetlada molt curta

plantes

Les faves no couen, si no hi afigen

Es diu al·ludint a les persones que en contar una cosa l'exageren i afegeixen mentides a les veritats

plantes maneres de dir

Les faves, donades o furtades

Es diu perquè son molt cares i tot es escorça

oratge maneres de dir

Les males noves, corren més que el vent

Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat

plantes menjar

Les millors faves són ben porquejades [o són fetes amb medalles]

Vol dir que el millor guisat de faves és fer-les ofegades amb cansalada o amb rodanxes de botifarra

sants llocs persones

Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere

Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta

llocs persones indumentària

Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa

indumentària dites

Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença

dormir

Lleva't amb el sol i vés a dormir sense gresol

Recomana fer vida activa aprofitant la llum natural del dia

maneres de dir

Llevar el revessí

Desenganyar, desil·lusionar

el bagul de les paraules oblidades

LLEVES / LLÈVENS

Ganxos units per la part superior amb un arc o barreta de ferro, que serveixen per a posar i llevar l'olla del foc, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs

dites

Llonganissa ves a missa, botifarró ves al sermó

Sembla que ens estimem tant els embotits que els ddiquem un refranyer

oratge

Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella

Com major és la lluminositat d’aquest astre, més atrau els peixos. Per això es va inventar la pesca a l’encesa quan no hi ha lluna

consells

Lo que has de fer de vesprà, no ho deixes per a demà

Aconsella no demorar tasques ni obligacions perquè no resulten infructuoses, mal fetes, a destemps o irrealitzables per qualsevol circumstància imprevisible

animals

L’abellerol menja set vespres cada vol

Destaca cóm és de beneficiós aquest ocell insectívor

oratge oficis

L’arc de Sant Martí al matí diu al bover: Vés a dormir

La visió matinal de l’arc no augura sinó pluja

oratge

L’arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

oratge

L’arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra

La visió vespertina de l'Arc indica que està arrasant-se

oratge

L’arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa

La visió vespertina de l'Arc indica que està arrasant-se

oratge

L’arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

oratge

L’arc de Sant Martí, val més veure’l al vespre que al matí

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

maneres de dir

Mala vespa

És diu d'una persona de geni fort

oratge mar aigua

Mar amb carrers, aigua de revés

La calma aparent que fa la superfície brillant i plana com un espill és sempre momentània

oratge

Matí de boira, vespre de sol

La boira matutina es dissipa al llarg del matí per efecte de la calor del sol

menjar maneres de dir

Menjat i vestit

Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res

animals oratge

Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen

Les tardes d'estiu, qui no ha sentit alguna àvia dient: com n'estan de pesades les mosques, segur que hi haurà tempesta!

animals

Moltes vespes maten el burro

Molts maldecaps o problemes acaben fent sucumbir l’empresa més gran o el més ambiciós dels projectes

animals mar

Munta mula o vés en mar si vols perillar

La mula és alta com un cavall, cabuda com el burro i més forta que els dos, per això s’usa només per a càrrega i tir i no mai per a muntura

llocs

Navarrés, l'aigua va al revés

Poble valencià de la comarca de La Canal de Navarrés

maneres de dir

Ni de noves

Ni pensar-hi! Es diu per intensificar la negació

consells

No deixis les carreteres per les travesseres

Recomana que es segueixin els camins usats i ben coneguts, en lloc de cercar dreceres dubtoses

maneres de dir

No eixir-se'n en palla de faves

No escapar-se sense pagar les conseqüències