`

Refranys amb la paraula a per

maneres de dir

Dur [una cosa] ansa per ansa

Dur-la entre dos, agafant l'un una ansa i l'altre l'altra

persones

D’un home ben cuidat n’hi ha per a molts anys

Es diu com a justificació de la bona vida

amor colors mort persones

El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd

[ram = boda]. Els colors tenen significat i interpretació per a les persones, a vegades diferents segons cada cultura

treball

El bon dia comença per l'alba

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta

animals menjar

El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú

Això diuen. De fet, ningú no menja caps de ninguna au

animals festivitats menjar mesos sants

El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.

24 juny . Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa

any oratge festivitats dia i nit

El dia allarga per l’any nou un pas de bou

El temps de duració de la llum solar va allargant-se des del 21 de desembre

consells

El dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Es diu d'una persona que sempre fa malifetes

setmana oratge

El dimecres lluna nova per tot l'any és desastrosa

Això es diu perquè el dimecres cau enmig de la setmana laborable i quan no hi ha lluna, la nit és fosca com una gola de llop

persones diners

El don sense diners no aprofita per a res

Els títols i els tractaments distintius solen estar molt relacionats amb la riquesa

oficis ensenyar llocs

El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici

Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix

foc animals

El foc deixa cendra i caliu, i patades la perdiu

Tota acció deixa resultats o rastres o seqüel·les, encara que no siguen perceptibles a simple vista

animals vell

El gat vell procura per ell

Qui és llest i experimentat es fa egoista

plantes oratge camp mesos

El gram es mor tot sol si es llaura per la lluna vella de juliol

Llaurar en l’època més seca mata la planta més resistent

diners menjar

El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral

Vol dir que el jornal es gasta fàcilment en les coses de menjar

ensenyar

El llegir fa perdre l'escriure [o Llegint llegint perdia l’escriure] e

Vol dir que una cosa destorba o atura l'altra; es diu referint-se a algú que, per dedicar-se a una cosa, n'abandona una altra de més important o convenient

oratge

El llevant es gita per la nit

Aquest vent s’encalma a la fi del dia

animals

El matxo vell no tira però ho entén

A cada u se l’ha de valorar més per les qualitats que pels defectes

oratge

El mestral entra per la porta i ix pel fumeral

Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d'encendre la llar.

menjar

El millor bocí del plat siga per qui t'ha engendrat

Recomana ser agraït amb qui ho mereix

vinya menjar

El pa per la vista i el vi pel tast

Cada aliment sol agradar més per un sentit que pels altres

animals festivitats menjar mesos sants

El pa per Nadal i el conill per Sant Juan

Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada menja té el seu moment culinari idoni

oficis

El pagès que para llaços, no camina per bons passos

Qui posa primer el divertiment que la feina, acaba malament.

mar oficis

El patró pesca per ell i per la barca

No es pot criticar que l’amo de l’empresa obtinga més benefici que qualsevol empleat, perquè ha de mantenir i renovar els mitjans de producció

animals

El peix per a qui se’l mereix i l’espina per al gat

Vol dir que les coses han de donar-se segons els mèrits de qui les ha de rebre

sants vinya mesos animals

El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup (18 octubre)

És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern

animals oficis

El procurador que és gat vell, primer procura per ell.

Desconfiança absoluta de qui administra justícia.

bona

El que és bo no és ben volgut, fins que s'ha perdut

Quan deixem de tenir algun benefici, amor o avantatge els solem valorar més que quan els teníem o fruíem

maneres de dir

El que faltaba per al duro

Excedir-se. Passar-se de la ratlla

cos huma menjar

El que no entra pels ulls, no entra per la boca

La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles

consells

El que no mira per davant, cau per darrere [o darrere es queda]

Recomana la previsió. La prudència ens ensenya de ser previsors per tal de poder atendre les contingències futures i afrontar les desgràcies imprevistes.

animals parlar

El que parla darrere, parla per al porc

Recrimina els que critiquen o fan escoltetes o conciliàbuls

dites

El que un deixa per verd, els altres ho arrepleguen per madur

Denota que hi ha criteris diferents de valoració de les coses

mesos treball

El qui balla per febrer poca feina té per fer

Febrer és una mesada molt feinera en el camp

joc

El qui juga per obligació, perd per necessitat

La necessitat és mala consellera

temps

El temps és or: no llances mai a perdre eixe tresor

El temps que es perd, ja no es recupera mai; el que s’aprofita, és una inversió, i, econòmicament, és un valor remunerable

temps

El temps passa per a tots

Ningú es lliura del pas del temps

mesos oratge sants

El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any

24 juny. L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any

treball vinya vell

El vi se’n va per les juntes

Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos

cos huma menjar

Els colzes no has de posar, en la taula per a menjar

És manca de compostura posar els colzes a taula mentre es menja.

animals llocs

Els gats van a Roma per la coca

Per aconseguir menjar o per assolir algun objectiu vivament desitjat, es fa qualsevol cosa i se salva qualsevol obstacle

persones

Els homes tenen un bastó que pica però no fa remor.

Ve a dir que les malifetes sempre es paguen, que més tard o més d'hora la justícia actua.

oratge plantes mesos cos huma aigua

En abril, l'aigua per l'ull i la raïl

Fa referència a les pluges d'abril, que són molt beneficioses per a les plantes

maneres de dir

En això no hi ha per a encebar

Haver-n'hi molt poc, una quantitat insignificant.

animals mesos

En gener, la perdiu, companyia busca

S’acosta l’època reproductiva d’aquesta espècie

animals estacions

En l’estiu, tota cuca viu; en l’hivern, tota perd son govern

El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus

menjar plantes casa

En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

maneres de dir

Endevinar la tecla per casualitat

Encertar la solució d'una dificultat

maneres de dir

Enrotllar-se com una persiana

Parlar molt per a no dir res, o dir alguna cosa

maneres de dir

Era per dir

Ho diu qui, per educació, ha tingut paciència i no ha respost a la mala educació d'un altre

persones gent

És cosa perillosa tractar amb gent ociosa

No tenir obligacions no és cosa normal i dóna que pensar

any festivitats foc

Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l'any

L'època nadalenca és quan més fred fa i les vesprades són més llargues. La parèmia ens parla a bastament de la festa d'avui passada al redós de la llar i vora del foc, i dóna bona idea de recer de llar i d'escalf de tió.

foc

Ésser com el rector de Sant Marçal que pega foc a sa paissa perquè parlassen d'ell

Es diu del qui per fer-se veure, o perquè parlin d'ell, fa coses que li són perjudicials.

maneres de dir

Ésser la perla

Ésser la millor part d’alguna empresa o institució

maneres de dir

Ésser una perdició

Ésser un lloc abandonat i miserable

maneres de dir

Ésser [una persona] tot mel.

Es diu d’una persona de tracte molt suau i amable

música maneres de dir

Estar boja per la música

Desenraonat, excessiu, fora de mida

plantes

Estar com la pera en el tabac

Estar molt bé, trobar-se a gust

amor maneres de dir

Estar mort [per una persona o cosa]

Estar-ne molt enamorat, desitjar-la impacientment

maneres de dir amor

Estar seny a perdre

Estar molt enamorat d'algú, desitjar algú o alguna cosa freturosament