`

Refranys amb la paraula rés

setmana menjar festa

Festa en dijous, carn en divendres

L’endemà d’alguna festa es mengen les sobres

llocs campana

Festes manresanes, focs i campanes

Manresa és un municipe de la província de Barcelona a la comarca del Bages

maneres de dir persones

Fiau-vos-ne, de monges negres!

Es diu referint-se a persones beates o aparentment religioses, que fan accions indignes de llur virtut

maneres de dir ensenyar

Ficar en llibres de cavalleries

Posar en coses inconvenients o perilloses

parentiu

Fill dolent, val més molt lluny que present

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu consells

Fill eres; pare seràs; el que faces trobaràs

Aconsella portar-se bé i ser exemplar

parentiu

Fill que a pares entristeix, no envelleix

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no ssenta el cap

parentiu

Fill que els pares bat, té l'infern guardat

Es diu dels que no respecten els seus pares

oficis parentiu

Filla de botxí i d’hostaler, vés en compte que no et sigui res

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

parentiu

Filla després de fill, mare en perill

De jovenets, els xics adoren la mare i les xiques adoren el pare, el qual ha de rapartir el seu temps i la seua dedicació entre la mare i la filla

maneres de dir

Fins després

Expressió de comiat temporal

maneres de dir saber

Fins les criatures ho saben

Es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom

camp plantes

Florits els arbres, ni els regues ni els llaures

Un conreu durant la floració pot afectar les arrels superficials, ocasionar ferides, provocar una transpiració elevada... que repercutirà de forma greu sobre la collita

foc

Foc d'argelaga és un foc real, però acabada la xera res no val [xera = ple, apogeu]

L’argelaga fa una gran i efímera flamarada; per això la fan servir el dia de la matança per a soflimar les cerres del porc

foc plantes

Foc de figuera, fluix i porquera [porquera = porqueria, brutícia, residu]

La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén

oratge animals

Formigues alades, terres mullades

Quan les formigues es desplacen volant del formiguer d’origen per a fundar una nova colònia, van allà on ha plogut o preveuen que plourà per tal d’assegurar-se que tindran cereals per menjar

festivitats oratge mesos

Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal

Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

maneres de dir

Fresc com una rosa

D'aspecte sa, juvenil

el bagul de les paraules oblidades

FRESCA

1. Temps fresc. 2. Fred moderat, temperatura agradable quan hom té calor. 3. Xarrada, expressió desenfadada i desagradable. 4. A la fresca: En un lloc fresc, generalment al carrer, quan fa molta calor. 5. Prendre la fresca: Posar-se en un lloc fresc quan fa molta calor

el bagul de les paraules oblidades

FRESCORETA

Temps fresc moderat però amb sensació poc intensa i agradable

menjar festa

Fum d'altar, botifarres a l'olla

Vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar

maneres de dir

Fumar del dels altres

Divertir-se a costa d'altri

consells animals

Gat dorment, no va agafar mai res amb les dents

Cal estar alerta, treballar i fer les coses que cal

menjar parentiu

Gelats i llaminadures fan mal a les criatures [llaminadura = llepolia, gola]

El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar

mesos parentiu

Gendres i abrils, pocs n’hi ha fins

Els gendres, com les sogres o les madrastres, solen tenir mala reputació, simplement perquè no són parents carnals

parentiu mesos

Gendres i abrils, quasi tots són roïns

Els gendres, com les sogres o les madrastres, solen tenir mala reputació, simplement perquè no són parents carnals

maneres de dir gent

Gent de lletres

Escriptor o persona que te afició a escriure

gent persones

Gent novella, de no-res se meravella

Es diu referint-se als infants

parentiu

Germans, quan són petits; quan són grans, cosingermans; i quan són casats, no es tanyen res

Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars

el bagul de les paraules oblidades

GRESCA

1. Cridòria, tabola, gatzara. Diversió sorollosa. 2. Baralla, avalot, discussió

aigua persones

Guarda't d'aigua que no corre i de dona que no resa

Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria

persones consells

Guarda't de la hipocresia perquè és mala companyia

Adverteix que els hipòcrites amaguen els seus mals sentiments i males intencions darrere d’una aparença amable

diable persones

Guarda't del diable quan resa

No et fiis de qui essent dolent, sembla bo

plantes persones

Ha crescut [o criar-se] com els arbres de la Rambla [o la Devesa]

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

setmana

Haver après una cosa en divendres.

aplicat als qui repeteixen molt un concepte

treball maneres de dir

Haver de menar la pressa

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire

festa maneres de dir

Haver-hi altar fumat i missa de tres )

Haver-hi una gran festa o solemnitat. Irònicament, haver-hi baralles i conflictes

maneres de dir

Haver-hi mires

Mancar imparcialitat a l'hora d'adjudicar coses

maneres de dir

Haver-hi per a llogar-hi cadires

Expressió per a ponderar com és de curiosa, extraordinària, increïble, divertida, etc., una cosa

maneres de dir

Haver-hi preguntes i respostes

Haver-hi discussions, desavinences

mal

Haver-ho après en dijous

No saber parar de repetir alguna cosa

menjar dia i nit

Hi ha més dies que llonganisses, i més hores que botifarres

Es diu recomanant tranquil·litat i paciència a qui té pressa en algun tema

llocs gent

Hi ha més gent que a Caseres

Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona

mort animals maneres de dir

Hi ha moltes maneres de matar puces

Vol dir que les coses es poden fer de diferents maneres i donar el mateix resultat

persones

Hi ha que naix amb estrella, i d'altres, amb esquella

Vol dir que uns són sempre sortats i altres sempre dissortats

maneres de dir

Hi haver per matar-hi hores

Haver-hi molta feina a fer

persones ensenyar mar

Home de molts llibres, ximple segur

Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses pràctiques de la vida

treball oficis

Home de molts oficis, mestre de res [o pobre segur, o pobre amb desfici]

Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida

persones vinya beure

Home de vi, carregat de res [ò home de res]

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

beure vinya persones

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

persones

Home desdit, no val un ardit [ardit = no val res]

Qui no ha complit la paraula donada no és persona de fiar en noves ocasions

persones

Home interessat no pot ser honrat

Qui es manifesta interessat en algun aspecte, és perquè hi té algun interés econòmic o personal que pretendrà aconseguir per qualsevol mitjà, honest o deshonest

vell persones diners

Home vell i acabalat, ben servit i respectat [acabalat = adinerat, ric]

Sempre sol ser així, al qui té diners tots li fan la falòrnia

ensenyar persones saber

Homes ignorants, quan no saben res volen els altres ensenyar

Queda molt ridícul quan algú pretén ensenyar a qui sap més que ell

maneres de dir

Hora del seny del lladre temàtica: maneres de dir

Hora en que es tocaven les campanes per a recollir la gent dins les cases per passar la nit

maneres de dir

Hores ha [o dies ha]

S'usa per indicar que una activitat ja fa temps [dies, hores, anys...] que ha començat