`

Refranys amb la paraula rés

treball

El progrés s’obté treballant

Treballant físicament o intel·lectualment, o les dues coses

mort

El que a pressa viu, a pressa mor

Qui viu apressadament no gaudeix dels detalls ni de cada moment i circumstància particular

parentiu

El que als seus pares bat, ja té l’infern guanyat

Qui no respecta els seus majors sol ser mal considerat i tractat pels altres i la mala fama el persegueix allà on vaja

persones

El que amb els demés té paciència, trobarà correspondència

Normalment, qui és ben tractat o ha rebut algun favor, sol comportar-se igualment

menjar

El que es menge les madures, que rossegue les dures

1. Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges. 2. Ho diu qui es troba perjudicat per algun privilegiat

persones

El que està content, oblida el passat pel present

El bon humor ajuda a superar les males experiències i a fruir els bons moments que se’ns presenten

dites

El que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira

Es diu d’allò que costa d’aconseguir, però que es perd ràpidament

donar persones parlar

El que molt promet, no dóna res

Sol passar que prometre és fàcil i gratis, i complir, infinitament més complicat

persones

El que no tinga faltes, que retraga les dels altres

És una recrimicació a qui pretén alliçonar els altres

consells

El que res no costa, res no val

Indica que només es valoren les coses guanyades amb esforç

persones diners

El que res té, amb res paga

És una advertència a qui espera cobrar dels més pobres

mort ensenyar saber

El que s'aprèn als bressols [o en la bolcadeta] no es deixa fins la mort [o mortalleta]

Vol dir que allò que s'ha après de fer en la infantesa, es conserva tota la vida

justicia

El que s'haja de menjar la Justícia, mengem-nos-ho nosaltres

Vol dir que convé més arreglar les discussions a les bones que portar-les al jutge

persones diners consells

El que tinga sobres, que done als pobres

Un bon consell que normalment diu qui no té sobres

dites

El que un deixa per verd, els altres ho arrepleguen per madur

Denota que hi ha criteris diferents de valoració de les coses

dites

El que uns no volen, altres ho prenen

Afortunadament per a l’ecologia planetària, sempre hi ha qui trau rendiment de les coses que a altres els sobren

beure vinya menjar

El qui beu bon vi, resta farina al molí

Ressalta que el vi alimenta tant o més que el pa

oratge llocs

El racó de Benifallim emboirat, dins de tres dies eixut o banyat [Benifallim = poble alacanti a la comarca de l'Alcoià]

Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja

llocs

El riu d'Alcoi boirejat, als tres dies banyat

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

oratge

El riu, de llit no muda sinó en molta avinguda [avinguda = revinguda, crescuda]

L’excés de cabal fa que se n’isca de mare i, a vegades, que encete un altre curs

parlar

El secret de dos és perillós; el de tres, ja no és

El secret que ix que u mateix deixa de ser secret, ja que xarrar és un costum molt escampat

oratge plantes

El sol setembrer madura el presseguer

Tant els préssecs com les magranes, els codonys i altres fruites arborícoles engrosseixen i maduren a la tardor

temps

El temps és or: no llances mai a perdre eixe tresor

El temps que es perd, ja no es recupera mai; el que s’aprofita, és una inversió, i, econòmicament, és un valor remunerable

mort

El temps passa i la mort ve, com aquell que no fa res

Refrany que constata el pas inexorable del temps, que sovint s'esmuny ràpidament sense que puguem fer-hi res

vinya beure

El tres defectes del vi

Florit, ferreny i fruitenc

mar oratge

El vent llarg tira la barca a terra i després diu que s’erra

El vent continu fa escorar-se o decantar-se els navilis, que recobren l’estabilitat quan cessa

oratge mesos sants

El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any (24 juny)

L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any

vinya salut beure

El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors

El vi és energètic; però en excés cau mal

vinya beure menjar

El vi és la llet [o el brou] dels pobres

Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres

beure vinya salut

El vi és la medecina dels pobres

Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.

vinya persones

El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res

La voluntat ha de predominar sobre el vi com un senyor mana sobre els criats. Si mana el vi, passem a estar baix dels seus influxos

persones

El viatge del peresós, que per un camí en fa dos [o Viatge de pererós, qui no pot dur-ne un i n'agafa dos]

Es diu per censurar aquells que volen portar molta cosa d'una vegada per no haver de repetir el viatge, i després es cansen o tarden a arribar

persones

El viatge del peresós, que per un pas ne dóna dos

Qui no vol fer les coses quan és el moment oportú, a la llarga li toca fer el que no havia fet i, a més, li costarà més perquè ja no té les condicions o les facultats que tenia

parentiu

El viudo a la porta busca la muller morta: tres en lo llit?

Els viudos, generalment, tornen a buscar companya, si és que no en tenien ja

mort amistat persones

Els amics són bons fins després de la mort

Poden dur-nos flors a la tomba, mantenir la nostra memòria, ajudar els nostres fills, consolar la nostra vídua...

amor festivitats estacions

Els amors que en Quaresma comencen, duradors són

La primavera, i sobretot la Pasqua, fan que la gent es relacione més que a l’hivern i que els joves s’atraguen i s’enamoren

temps any

Els anys passen molt de pressa

Expressió dita per algú que, normalment per motius econòmics, sent que el temps transcorre massa de pressa

plantes

Els arbres no deixen veure el bosc

Es diu de les situacions poc importants que, molts cops, impedeixen la percepció de la realitat

parentiu consells

Els consells dels pares són manaments

El consell de qui t’estima ha de ser interpretat com un precepte, com un exemple a seguir, no com una ordre imperativa

saber dormir llocs

Els d'Arenys són setciències i per fer més savi dormen amb ulleres

Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona

llocs

Els de Masnou, palangrers i res més

Municipi de la comarca del Maresme en la província de Barcelona

diners amistat

Els enemics de l'ànima són tres: diners, diners i diners

Els diners, per excès o per defecte, sempre són la causa de mals comportaments, males accions, vicis, traïcions...

amistat diners persones

Els enemics de l'home són tres: diners, diners i diners

Els diners, per excès o per defecte, sempre són la causa de mals comportaments, males accions, vicis, traïcions...

parentiu vell

Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares

És just que els fills ajuden els pares a la vellesa igual que els pares els van ajudar a ells quan eren menuts

parentiu

Els fills s’assemblen a les mares, i les filles, als pares

Per regla general, sol ser així en el caràcter, però sobretot en la dentadura

parentiu

Els fills, quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona

Sempre depenem de les femelles en moltes coses; per això la majoria de cultures humanes s’han originat amb el matriarcat

treball sants diners

Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra

Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners

parentiu casa

Els lladres de casa són els més dolents

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

saber ensenyar diners

Els llibres fan molts savis, però pocs rics

Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés

parentiu salut

Els malalts es tornen com les criatures

Es fan reguinyosos i reclamen atenció contínua, amb o sense motiu