treball

Feina feta, sous espera

Significa que el qui treballa té dret a la retribució

diners treball

Feina fins rebentar, i menjar fins a esclatar i qui té pena, plorar

Vol dir que és necessari treballar molt, però també alimentar-se molt per a tenir forces per al treball.

menjar treball riure/plorar

Feina fuig, cassola vine

Viure bé sense treballar.

menjar treball

Feina fuig, mandra no em deixis

Expressió aplicada als peresosos o ganduls

maneres de dir treball

Feina fuig; taverna acosta't

Viure bé sense treballar.

treball beure

Feina? Gira l’esquena

Fugir de la feina

cos huma maneres de dir treball

Fer anar els dits com uns boixets

Moure'ls molt de pressa, treballar amb llestesa

maneres de dir treball

Fer batre ses foranes [a algú]

Tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres

maneres de dir treball

Fer bona fusada

Fer bona feina, treballar de manera retent

maneres de dir treball bona

Fer de la nit dia

Treballar durant la nit, o fer de nits allò que normalment es fa de dia

maneres de dir dia i nit treball

Fer del dia nit i de la nit dia

Treballar o estar despert durant la nit i dormir o reposar durant el dia

maneres de dir treball dia i nit dormir

Fer el bambau

No fer res de profit

maneres de dir treball

Fer el fardell

Plegar d'una faena per anar-se'n

maneres de dir treball

Fer el gandul

Gandulejar

maneres de dir treball

Fer el gos

No treballar, no fer res

animals treball maneres de dir

Fer el manta [o ser un manta]

Gandulejar

maneres de dir treball

Fer el que està fet, treball sense profit.

treball

Fer el ronser [o el ronsero]

Retardar-se en la feina, en el moviment, en l'acció; moure's amb indecisió

maneres de dir treball

Fer el sorn

No fer gens de feina. Ser un gandul

maneres de dir treball

Fer faena

Treballar

maneres de dir treball

Fer feina

Treballar

treball maneres de dir

Fer formatge

Estar una dona sense fer res, amb les mans sota el davantal

maneres de dir treball

Fer hores

Treballar un temps extraordinari a més de la jornada laboral

treball maneres de dir

Fer i desfer és treballar per al diable

Les coses que no es fan bé de bon principi s’han de desfer i tornar a fer

treball

Fer i desfer, feina de matalasser [o del dimoni]

Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes

maneres de dir treball oficis diable

Fer l'aigua tota clara

Treballar en va

maneres de dir treball aigua

Fer la feina blana, és cosa que es recomana.

Ser dòcil, sotmetre's. Obeir per obligació, no oposar resistència.

treball

Fer les coses a tall de bon boter

oficis treball

Fer més feina que un patró pelut

Treballar intensament

maneres de dir treball oficis

Fer més hores que un rellotge

Treballar molt, sense parar

treball maneres de dir

Fer oli amb dues bigues

Fer gran negoci o treballar amb gran profit

treball maneres de dir diners

Fer reixes dins d'aigua

Treballar o esforçar-se inútilment

aigua treball maneres de dir

Fer sirgar

[Sirgar: és treballar afanyosament, per obligaciço o necessitat]. Fer treballar; obligar algú a trescar.

treball maneres de dir

Fer una estrebada de feina

Treballar afanyosament una temporada

maneres de dir treball

Fer una mampresa

Es diu d’una feina feixuga, dura

maneres de dir treball

Fer vida de burguès

Viure sense treballar

maneres de dir treball

Fer xirivia

Fer curt en una feina, en una previsió

maneres de dir treball

Fer [o tocar-se] la pamparruana

Estar ociós i anar d'ací d'allà, vagabundejar

maneres de dir treball

Fer-li mal l'os bertran [os bertran o os sacre, és l''os de la columna vertebral propi de l'ésser humà, constituït per cinc vèrtebres soldades entre elles, que forma la part posterior de la pelvis]

Ser molt peresós. Gandul

treball maneres de dir

Fer-se el compte del perdut

Ésser malfeiner

treball maneres de dir

Fer-se una bona casaca de treballar

Fer-se'n un tip, treballar molt i fatigosament

treball maneres de dir indumentària

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]

Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix

oficis treball

Fes el llit al matí, que no saps el que ha de venir

Com més prompte fa un les obligacions, més prompte queda lliure

consells treball dormir

Fes nuguet i no perdràs puntet

Es refereix als treballs que es realitzen minuciosament

maneres de dir treball

Fes-ho bé i trobaràs gust

Les coses ben fetes són més apreciables i més duradores, i a més, donen bona fama

treball

Fes-ho bé, que no ho perdràs

Les coses ben fetes són més apreciables i més duradores, i a més, donen bona fama

treball

Fil [o punt] sense nuc, punt perdut

Significa que les coses han de deixar-se ben acabades o assegurades contra possibles accidents

treball

Fila, Brigida, i aniràs vestida

treball diners

Fila, Lluïsa, i portaràs camisa

Qui treballa o s’esforça acaba tenint la seua recompensa

treball indumentària

File qui ha filat, que Nadal ja ha passat

25 desembre. És una crida a reprendre les obligacions quotidianes

festivitats mesos treball

Fins a mitjanit és avui

Ho diuen aquells a qui es reprèn perque no fan via en el treball

treball

Fugint de la faena en fa prou

És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne

treball

Fugir de fam i de feina

Ésser molt peresós, procurar no treballar

treball maneres de dir

Fugir el llom

Evitar el treball

maneres de dir treball cos huma

Fuig, feina, fuig!

Tindre poques ganes de treballar

maneres de dir treball

Fusada menuda, a cabdell ajuda

Vol dir que les coses que semblen insignificants sempre són una ajuda per a fer el munt gros

treball

Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta

Es diu al·ludint als captaires que podrien treballar, però prefereixen captar com a feina més descansada

treball

Gandul com una estaca

Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador

maneres de dir treball

Garbejar i batre amb animal d'altre

Ser profitós

animals camp maneres de dir treball

Girar-se feina

Venir molta feina en poc temps

maneres de dir treball

Gos fart, no caça

Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul

treball caça maneres de dir animals

Gos lligat no caça bé

En sentit ampli, significa que qui no té llibertat absoluta no pot treballar convenientment

animals caça treball

Gratar-se la panxa

Estar sense fer res

cos huma maneres de dir treball

Guanyar-se el pa

Treballar per a viure

treball maneres de dir

Guanyar-se les garrofes [o viure la vida]

Treballar per a viure

treball plantes maneres de dir

Guanyar-se les mongetes

Treballar per a viure

maneres de dir treball plantes

Guanyar-se les veces

Guanyar-se el menjar per a viure

maneres de dir treball menjar

Haver d'afanyar els diners

Haver de treballar molt per aconseguir-ne

maneres de dir treball diners

Haver d'estirar amb uns ternals

Hom ho diu dels ganduls, dels qui no es posen mai a treballar si algú no els va manant

maneres de dir treball

Haver de dir arri [a algú]

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire.

maneres de dir treball

Haver de menar la pressa

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire

treball maneres de dir

Haver de menjar moltes sopes

Haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa

maneres de dir treball

Haver de rosegar l'os

Passar-ho malament en una feina i haver-ho de suportar

maneres de dir treball

Haver-hi teca

Haver-hi menjar. També vol dir restar molta feina per fer, en un lloc

maneres de dir treball menjar

Haver-lo mossegat el gos d'en Mandra

No fer gens de feina

treball maneres de dir animals

Haver-n'hi de més fins

No destacar, algú, en la seva feina

maneres de dir treball

Haver-se guanyat el jornal

Tindre'l merescut

maneres de dir treball

Hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc

Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca

treball maneres de dir

Hereu firaire no dura gaire

Sol ser malgastador.

treball

Hi ha temps d'obrar i temps de reposar

Justifica la necessària alternança entre treball i descans

dormir temps treball

Home de molts oficis

Persona que treballa o ha treballar en treballs o professions diferents

treball maneres de dir

Home de molts oficis, mestre de res [o pobre segur, o pobre amb desfici]

Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida

treball oficis

Home de molts oficis, o pobre o ric

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

persones treball

Home de molts oficis, pobre segur

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

oficis persones treball

Home fart mai fa bon pap [o no és menjador]

vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

menjar treball persones

Home fart, porteu-lo a jeure [o Home fart, Déu li dó bon son]

Vol dir que després de menjar molt no poden fer feina bé

persones menjar déu treball

Home fart, sempre fa tard

Vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

menjar persones treball

Home refranyer, gos i malfaener

És una crítica a qui passa més temps xarrant que fent faena o coses de trellat i profit

persones treball

Home xarrador, faena per l'aire

Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria

treball persones parlar

Home xarrador, poc treballador

Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria

parlar persones treball

Hora extra

Treballar més de la jornada laboral

maneres de dir treball

Igual és un regle que no estiga tort

Es diu com a reprensió a qui no li importa que algun treball s’haja fet malament i diu “És igual”

treball

Infants petits, treballs petits; infants grans, treballs grans

treball persones

Ja en farem, de feina!

Es diu amb ironia a qui no està fent res

maneres de dir treball

Ja que has fet el molt, fes el poc

Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca

maneres de dir treball

Jeure com un porc

Jeure molt a l'ampla, sense miraments o sense pensar en el treball

animals maneres de dir treball

Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat]

Adverteixen que no convé pagar les feines per endavant. Expressen la idea popular que, un cop el treballador ja ha cobrat el jornal, perd la motivació i l'energia per a continuar treballant, posant excuses (com ara tenir el braç trencat) o mostrant desgana.

camp diners treball

Jornal petit n'aconsegueix un de gros

treball diners

Jornaler que canta fa més via

El cantar ajuda a fer la feina més agradable. La mostra la tenim en la gran quantitat de cançons de segar, de batre, de sembrar…

cantar oficis treball

Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar

joc treball