El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys treball
Debades, no pega el sagristà barretades (Significa que no se sol fer res per no res)
oficis
,
treball
Deixem-ho per demà, que avui cau "rosà" (Excusa utilitzada per postergar una feina)
treball
Del treball ix el descans (Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra)
treball
Del treball ix el profit (Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra)
treball
Del treball surt el profit. (D'altre digué: ... s'hi surt cansat)
treball
Després del treball ve el descans
treball
Desvetla't per saber i treballa per a tindre
saber
,
treball
Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps (Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres)
bona
,
camp
,
cos huma
,
déu
,
donar
,
treball
Dia de cada dia (Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils)
treball
,
maneres de dir
Dia de treball, [o Dia de feina, o Dia feiner o fener, o Dia obrer] (Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils)
maneres de dir
,
dia i nit
,
treball
Dia laborable (Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils)
maneres de dir
,
treball
Dilluns dia de mandra, dimarts per festejar, dimecres anar al cine, i dijous anar a ballar, el divendres, passar comptes per dissabte anar a cobrar, i diumenge, com que és festa, no volem pas treballar. (setmana dels malfeiners)
setmana
,
treball
Dilluns és el diumenge dels ganduls (Es diu dels que tenen peresa al treball)
treball
,
setmana
Dilluns estem i bona feina tinguem.
bona
,
setmana
,
treball
Dilluns no és lluner [lluner = ociós, festiu] (Destaca que és el dia que més costa en general posar-se a treballar)
setmana
,
treball
Dilluns que vingui i que feina ens dugui
setmana
,
treball
Dilluns, dia de calçons amples.
setmana
,
treball
Dilluns, dia malfeiner.
setmana
,
treball
Dilluns, galvana, dimarts, mala gana, dimecres, pluja, dijous, mala ventura, divendres, vent, i dissabte, a captar. i el diumenge es va fer per descansar. (setmana dels malfeiners)
setmana
,
treball
Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana (És una manera irònica de destacar la desgana laboral general)
treball
,
setmana
Dilluns: rasca-rasca, dimarts: bingo, dimecres: 6/49, dijous: primitiva, divendres: cuponàs, dissabte: loteria, diumenge: travesses. (setmana dels malfeiners)
joc
,
setmana
,
treball
Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja (Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes)
persones
,
treball
,
menjar
,
llocs
Diumenge treballaria, si en fos dia (És una manera humorística de manifestar peresa)
setmana
,
treball
Diumenge, com que no es treballa, es menja.
menjar
,
setmana
,
treball
Dona aficionada als balls, per casa no té treballs
casa
,
treball
,
persones
Dóna al teu fill un bon ofici i no s’haurà de veure a l’hospici (Invertir en alguna carrera o algun ofici és assegurar-se el treball i la subsistència en el futur)
donar
,
parentiu
,
treball
Dona correntera i finestrera, poc filanera (El temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball)
persones
,
treball
Dona finestrera, malfaenera (Qui passa el temps distraient-se no treballa)
treball
,
persones
Dona i cavall, donen treball
animals
,
persones
,
treball
Dona que molt bada, acaba tard la fusada (Es diu pels qui es distreuen en les feines, i aquestes no els resulten retents)
treball
,
persones
Dona que vol esser hermosa, no descuida la filosa
persones
,
treball
Donar faena (Ser treballós)
treball
,
maneres de dir
Donar la boleta (Despatxar algú de la feina o destituir algú del seu càrrec)
donar
,
maneres de dir
,
treball
Donar mes pena [o feina] que una brossa en l’ull (Molestar una cosa o persona molt)
plantes
,
treball
,
donar
,
cos huma
Donar quefer (Donar ocupació, treball; cosa a fer. També destorbar, molestar)
maneres de dir
,
treball
Dormint em canse, què serà treballant?
treball
,
dormir
Dues mans per treballar i una boca per menjar
treball
,
menjar
,
cos huma
Dur a la fatiga (Treballar excessivament)
treball
,
maneres de dir
Dur sa post en es forn (Carregar-se la feina o les despeses d'una cosa)
maneres de dir
,
treball
Dur-ne palla vella `[d'una cosa] (Estar-ne molt cansat o tenir ganes de parlar-ne i sortir-ne d'una vegada)
treball
,
maneres de dir
Eina que està molt en vaga prompte es rovella
treball
Eixir de les costelles (Procedir del treball i esforç personal)
maneres de dir
,
treball
El bon amo fa el bon treballador (Qui tracta bé els empleats és apreciat i ben servit)
bona
,
persones
,
treball
El bon dia comença per l'alba (La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta)
treball
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal (29 setembre) (Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa)
mesos
,
festivitats
,
treball
,
sants
,
bona
El bon jornal, pel matí es comença (La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta)
diners
,
treball
,
bona
El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula (Vol dir que l'home s'ha de considerar fermat per la seva paraula tant com el bou per la banya)
animals
,
maneres de dir
,
persones
,
parlar
,
treball
El cap fred, els peus calents i el ventre net (Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més)
cos huma
,
treball
,
salut
El cas és no parar (Tenir sempre algun tipus de treball per eixir endavant encara que no siga gran cosa)
maneres de dir
,
treball
El cul fa la faena, no la Magdalena (22 juliol) (La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle
treball
,
sants
,
mesos
Pàgina 5 de 22.
Refranys treball
