`

Refranys treball

treball

Feina feta, no corre pressa

Hi ha que fer les coses importants prompte

diners treball

Feina feta, sous espera

Significa que el qui treballa té dret a la retribució

maneres de dir treball

Feina fuig, mandra no em deixis

Expressió aplicada als peresosos o ganduls

maneres de dir treball

Fer anar els dits com uns boixets

Moure'ls molt de pressa, treballar amb llestesa

maneres de dir treball

Fer batre ses foranes [a algú]

Tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres

maneres de dir treball bona

Fer bona fusada

Fer bona feina, treballar de manera retent

maneres de dir dia i nit treball

Fer de la nit dia

Treballar durant la nit, o fer de nits allò que normalment es fa de dia

maneres de dir treball dia i nit dormir

Fer del dia nit i de la nit dia

Treballar o estar despert durant la nit i dormir o reposar durant el dia

maneres de dir treball

Fer el bambau

No fer res de profit

maneres de dir treball

Fer el fardell

Plegar d'una faena per anar-se'n

animals treball maneres de dir

Fer el gos

No treballar, no fer res

maneres de dir treball

Fer el ronser [o el ronsero]

Retardar-se en la feina, en el moviment, en l'acció; moure's amb indecisió

maneres de dir treball

Fer el sorn

No fer gens de feina. Ser un gandul

maneres de dir treball

Fer formatge

Estar una dona sense fer res, amb les mans sota el davantal

treball maneres de dir

Fer hores

Treballar un temps extraordinari a més de la jornada laboral

treball

Fer i desfer és treballar per al diable

Les coses que no es fan bé de bon principi s’han de desfer i tornar a fer

maneres de dir treball oficis diable

Fer i desfer, feina de matalasser [o del dimoni]

Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes

treball maneres de dir diners

Fer oli amb dues bigues

Fer gran negoci o treballar amb gran profit

aigua treball maneres de dir

Fer reixes dins d'aigua

Treballar o esforçar-se inútilment

maneres de dir treball

Fer sirgar

Fer treballar; obligar algú a trescar. “Sirgar” és treballar afanyosament, per obligaciço o necessitat?

maneres de dir treball

Fer una estrebada de feina

Treballar afanyosament una temporada

maneres de dir treball

Fer una mampresa

Es diu d’una feina feixuga, dura

maneres de dir treball

Fer xirivia

Fer curt en una feina, en una previsió

maneres de dir treball

Fer [o tocar-se] la pamparruana

Estar ociós i anar d'ací d'allà, vagabundejar

treball maneres de dir indumentària

Fer-se una bona casaca de treballar

Fer-se'n un tip, treballar molt i fatigosament

oficis treball

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]

Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix

consells treball dormir

Fes el llit al matí, que no saps el que ha de venir

Com més prompte fa un les obligacions, més prompte queda lliure

maneres de dir treball

Fes nuguet i no perdràs puntet

Es refereix als treballs que es realitzen minuciosament

treball

Fes-ho bé i trobaràs gust

Les coses ben fetes són més apreciables i més duradores, i a més, donen bona fama

treball

Fil [o punt] sense nuc, punt perdut

Significa que les coses han de deixar-se ben acabades o assegurades contra possibles accidents

treball indumentària

Fila, Lluïsa, i portaràs camisa

Qui treballa o s’esforça acaba tenint la seua recompensa

mesos treball festivitats

File qui ha filat, que Nadal ja ha passat

És una crida a reprendre les obligacions quotidianes

treball

Fins a mitjanit és avui

Ho diuen aquells a qui es reprèn perque no fan via en el treball

treball

Fugint de la faena en fa prou

És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne

treball maneres de dir

Fugir de fam i de feina

Ésser molt peresós, procurar no treballar

maneres de dir treball

Fuig, feina, fuig!

Tindre poques ganes de treballar

treball

Fusada menuda, a cabdell ajuda

Vol dir que les coses que semblen insignificants sempre són una ajuda per a fer el munt gros

treball

Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta

Es diu al·ludint als captaires que podrien treballar, però prefereixen captar com a feina més descansada

maneres de dir treball

Gandul com una estaca

Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador

maneres de dir treball

Girar-se feina

Venir molta feina en poc temps

treball caça maneres de dir animals

Gos fart, no caça

Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul

animals caça treball

Gos lligat no caça bé

En sentit ampli, significa que qui no té llibertat absoluta no pot treballar convenientment

maneres de dir treball menjar

Guanyar-se les veces

Guanyar-se el menjar per a viure

maneres de dir treball diners

Haver d'afanyar els diners

Haver de treballar molt per aconseguir-ne

maneres de dir treball

Haver d'estirar amb uns ternals

Hom ho diu dels ganduls, dels qui no es posen mai a treballar si algú no els va manant

maneres de dir treball

Haver de dir arri [a algú]

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire.

treball maneres de dir

Haver de menar la pressa

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire

maneres de dir treball

Haver de menjar moltes sopes

Haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa

maneres de dir treball

Haver de rosegar l'os

Passar-ho malament en una feina i haver-ho de suportar

maneres de dir treball menjar

Haver-hi teca

Haver-hi menjar. També vol dir restar molta feina per fer, en un lloc

maneres de dir treball

Haver-n'hi de més fins

No destacar, algú, en la seva feina

treball maneres de dir

Hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc

Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca

dormir temps treball

Hi ha temps d'obrar i temps de reposar

Justifica la necessària alternança entre treball i descans

treball maneres de dir

Home de molts oficis

Persona que treballa o ha treballar en treballs o professions diferents

treball oficis

Home de molts oficis, mestre de res [o pobre segur, o pobre amb desfici]

Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida

persones treball

Home de molts oficis, o pobre o ric

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

oficis persones treball

Home de molts oficis, pobre segur

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

menjar treball persones

Home fart mai fa bon pap [o no és menjador]

vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

persones menjar déu treball

Home fart, porteu-lo a jeure [o Home fart, Déu li dó bon son]

Vol dir que després de menjar molt no poden fer feina bé

menjar persones treball

Home fart, sempre fa tard

Vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

persones treball

Home refranyer, gos i malfaener

És una crítica a qui passa més temps xarrant que fent faena o coses de trellat i profit

treball persones parlar

Home xarrador, faena per l'aire

Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria

parlar persones treball

Home xarrador, poc treballador

Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi l’atenció que caldria

maneres de dir treball

Hora extra

Treballar més de la jornada laboral

treball

Igual és un regle que no estiga tort

Es diu com a reprensió a qui no li importa que algun treball s’haja fet malament i diu “És igual”

maneres de dir treball

Ja en farem, de feina!

Es diu amb ironia a qui no està fent res

maneres de dir treball

Ja que has fet el molt, fes el poc

Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca

animals maneres de dir treball

Jeure com un porc

Jeure molt a l'ampla, sense miraments o sense pensar en el treball

diners treball camp

Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat]

Vol dir que no convé pagar les feines per endavant, perquè el qui les ha de fer té peresa de fer-les