Assenyala l'inici de l'època de sembra de cereals com el blat o l'ordi a la cultura agrícola catalana, ja que la tardor es considera el moment ideal per a aquest cultiu. Indica la importància de preparar la terra i de sembrar a l'inici de la temporada de pluges.
És el moment de la collita, tant per part dels hortolans com d’alguns mals estudiants
A la tardor, l’oratge ja no és fiable perquè pot canviar d’un dia a un altre
Si ha de ploure o tronar un poc, ho fa al matí i s’arrasa a continuació
En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.
En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.
En general, el setembre és el mes idoni per començar la sembra dels cereals, especialment del blat. És l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques, que ajuden a hidratar el sòl perquè les llavors arrelin amb força abans de l'arribada del fred intens.
3 maig. Es el dia de l'exaltació de la Santa Creu. Ho diuen per indicar, irònicament, a un que allò que es pensa haver endevinat, ja ho sabia tothom.
22 gener. Indica que una alba clara i serena el dia de Sant Vicenç és un bon presagi per a la producció agrícola, especialment frutícola. És una dita meteorològica popular que associa un inici de dia serè en ple hivern amb la futura fertilitat dels camps i arbres fruiters.
11 novembre. S’ha de sembrar a la tardor, per garantir un sabor suau i de qualitat. Tradicionalment, el moment de la plantació determina la qualitat de l'all: sembrar-lo en aquesta data dóna un all més fi, mentre que altres dates com l'Advent o el gener produeixen alls més coents.
[calamarsada = pedregada, granissada]. El granís febrerenc anuncia que tot l’oratge de l’any estarà desbaratat
Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen
La durada de la llum solar comença a acurtar des de Sant Joan, el 24 de juny. Indica que, cap al final del mes, el sol es pon notablement abans que a principis o durant el solstici d'estiu, perdent-se aproximadament una hora de llum al vespre.
6 gener. Es diu perquè per aquesta festivitat el dia va allargant. La llum guanya terreny i es nota que el dia s'estira.
La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març
Els garrins protesten l’any que l’arbre que ha de proveir-los l’aliment no ha donat producció d’aglans
Exagera la breu durada de la llum del dia en hivern
Ens donen informació del lloc i el temps de la batuda, en general.
La sola calor vertadera de l’hivern no la dóna el sol ni la roba sinó el foc
29 juny. Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden
Cada cosa s'ha de sembrar en el seu temps, aprofitant la humitat de la terra (saó) al setembre, és bon moment per sembrar civada, però no blat, ja que el bladar prefereix un temps de sembra posterior per al seu correcte desenvolupament. És una dita sobre l'oportunitat de la sembra segons el gra.
Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós
La gent del camp sap bé que la neu de gener és beneficiosa per a vinyes i cereals.
Són dos fenòmens atmosfèrics propis del més d'octubre.
24 agost. Fa referència a la tradició de batollar els fruits secs (com les ametlles i les avellanes) i els llegums. Al voltant del 24 d'agost, és el moment de colpejar les branques amb una vara o garrot per fer caure la collita.
Cap d'Any. 1 gener. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta dita és una lliçó de càlcul maternal i de les conseqüències dels excessos de les festes de Nadal! La clau del refrany és la comptabilitat dels nou mesos d'un embaràs: Si una parella s'enamora o té un "despiste" durant la gresca de la nit de Cap d'Any, exactament nou mesos després arriba el part. L'afany (o l'estreny) fa referència als dolors del part i a la feina de tenir una criatura a casa.
25 desembre. És una dita que destaca la rapidesa del festeig i la formació d'una família. L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills.
[Candeler = la Candelera, 2 de febrer]. Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència
És una antiga màxima que sol donar bon resultat.
17 gener. Tenir completa llibertat.
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
10 febrer: Sant Arnau de Catània (o de Susa), monjo benedictí. Aquesta és la dita que tanca el cercle de les celebracions de gener i febrer! Si Sant Antoni és el primer, Sant Arnau es considera popularment el que posa el cadenat a les festes d'hivern.
10 setembre: Sant Nicolau de Tolentino. Aplicat a les coses que són oportunes. S'aplica a fets, ajudes o objectes que apareixen exactament quan es necessiten. En moltes cultures, Sant Nicolau és el precursor del Pare Noel que porta regals o dolços, sovint deixats a les sabates dels nens.
És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda
Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Són els dies que enceten el mes
24 juny. Antigament, la gent no prenia el bany fins l’arribada de Sant Joan i la calor estiuenca, i això qui tenia algun riu o alguna bassa a prop, de manera que aquesta higiene resultava molt beneficiosa per assegurar bona salut, especialment de la pell, durant tot l'any. Aquest ritual de purificació marca simbòlicament el primer bany d'estiu.
24 juny. Aquesta dita és tota una lliçó de superstició positiva i psicologia social! Se sol aplicar al context de les parelles, les famílies o els amics que celebren la nit més curta de l'any. Suggereix que els conflictes o tensions al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu) serveixen per descarregar energies, garantint així tranquil·litat durant la resta de l'any.
4 desembre. És el prec de protecció més clàssic de la tradició popular quan esclata una tempesta forta amb llamps i trons. Es basa en la llegenda de la santa, qui segons la tradició va morir martiritzada pel seu propi pare, el qual va ser fulminat immediatament per un llamp diví com a càstig. Des d'aleshores, se la considera la patrona contra les tempestes, els incendis i les morts sobtades.
La bellesa és tan efímera com una flor, perquè la joventut, com el mes de maig, és només una curta etapa de la vida
Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets
El febrer és la mesada més freda de tot l’any
22 maig. És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir
1 setembre. El primer dia de setembre, ja es nota que els dies es fan curts i que les nits refresquen. Marca la fi de l'estiu i l'inici de la tardor, indicant que la calor s'acaba. Es refereix a la dita que el sant «porta l'hivern lligat amb un fil» i l'inici de les tasques de filar.
Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut.
11 novembre. [mesquí = escàs, miseriós]. El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment
Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança
[boga = bova, planta aquàtica que serveix per a fer seients de cadires / bagassa = prostituta]. Significa que, amb l'arribada del bon temps al maig, tant la boga (planta aquàtica) com la bagassa (terme despectiu per a una dona o prostituta) es troben en el seu millor moment, referint-se a la ufanor, plenitud o millor presència gràcies a la primavera.
29 juny. És el temps per a la sega i la collita del cereal. Aquests sants marquen el moment crític de la maduració del gra. Si el dia 29 hi ha boira o humitat, el gra no s'asseca bé. Això vol dir que la sega s'ha d'ajornar ("enrere"). Si la boira arriba l'endemà, el gra ja ha fet el seu procés o el temps canviarà cap a sec, indicant que ja es pot entrar a la peça a treballar amb tota la força ("endavant").
El pagès treu diferents averanys de la pluja agostenca. En aquest refrany, entre els dos mesos i per l'ordre citat, hi ha un espai de temps molt gros, per poder pronosticar el temps que farà el proper any a l'abril.
Si els símptomes hivernals es manifesten en març, significa que l’hivern serà durador
Si els símptomes hivernals es manifesten en març, significa que l’hivern serà durador
Refrany contradictori. La boira és un meteor predictiu de pluges.
Les boires es formen en les encalmades, que són el preludi de futurs vents
La boira, en general i en totes les èpoques, són exponent de bonança
Això diuen, potser perquè les boires es formen en les calmes i ja se sap que després de la calma torna a moure el vent
La raresa del fenomen en el ple de la calor deixa suposar que el clima anual està alterat
La raresa del fenomen en el ple de la calor deixa suposar que el clima anual està altera
La boira, en general i en totes les èpoques, són exponent de bonança
25 desembre. Hom creu que la boira nadalenca desperta el vent de migjorn.
Es refereix a Sant Andreu de la Castanya, una masia del municipi de Brull a la comarca d'Osona, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Són dates d'abril, que ja fa bon temps. Vaticina una collita excel·lent de vi. Suggereix que el bon temps en aquests dies de primavera afavoreix el cep i garanteix l'abundància de la producció vinícola.
Si fa bon oratge a les portes de l’estiu, és un bon auguri
La bonança setembral és indicativa del temps que farà durant tota la tardor
8 juny. El pronòstic de les precipitacions en aquest dia és important per al transcurs de l'estiu. La "mala ventura" sol referir-se a que, si el temps no és el que toca per l'època, la collita se'n va a fer punyetes.
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).
24 juny. Aquesta dita és una expressió de desig i alegria per l'arribada dels primers fruits de l'estiu! És la forma popular de donar la benvinguda a la temporada de les bacores, un moment molt esperat al camp valencià. Per extensió és una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut
24 juny. És una exclamació d'alegria pel retrobament d'algú a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà.
L’amistat sincera és un bé escàs molt valorable
[borró = gema, brot]. La vinya que floreix abans de maig fa el raïm abans d’hora i poc dolç
Cada cosa en el seu mes, és quan és millor.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Suggereix que els conflictes, discussions o desavinences (bregues) que sorgeixen durant l'estiu, cap al solstici de juny (Sant Joan), se solucionaran i portaran a un estat de reconciliació i calma per Nadal. Indica que les disputes temporals o passatgeres solen calmar-se amb el pas del temps, simbolitzant el cicle entre l'activitat estiuenca i la tranquil·litat hivernenca.
[Brusca = pluja menuda}. La «brusca» o plugin d'aquest mes beneficia l'agricultura.
Es refereix a les dues èpoques de bonança: maig i setembre
29 juny. Es refereix als perills que corren els pescadors de morir ofegats. Aquesta dita, de caire tràgic i fatalista, expressa la creença popular que cada any mor algú ofegat al mar o al riu durant la festivitat de Sant Pere. Antigament, entre les comunitats de pescadors, es deia que el sant "reclamava" una vida per celebrar el seu dia. És una forma de respecte i por davant la perillositat de l'aigua en l'inici de l'estiu.
La boira humiteja la terra tan beneficiosament que és comparable a la pluja més apreciable, la de maig