Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts
La tradició pagesa suggereix que un gener sec és millor per al cereal. Indica que les pluges excessives durant el mes de gener són perjudicials per a la collita de blat, pronosticant una mala anyada o poca producció agrícola. Tot i que la pluja és necessària, un gener massa humit pot empobrir el camp segons la saviesa popular.
Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts
El juliol és el mes del batre; les pluges no farien més que destorbar
La pluja neteja l’atmosfera de pols i altres partícules
[cossiol = test] . No és abundosa, però ve molt bé per a reposar l’aigua evaporada
Aquesta dita popular catalana significa que les pluges a principis de juny (abans de Sant Joan) són molt beneficioses per a l'agricultura, ja que eliminen plagues i asseguren una bona collita. Indica que l'aigua primerenca a l'estiu soluciona mals del camp, a diferència de les tempestes tardanes.
Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment
Això diuen, per comparació amb les plantes
[bagassa = prostituta]. Significa que tant la pluja del mes de maig com les llàgrimes d'una bagassa (prostituta) són efímeres, és a dir, duren molt poc temps. S'utilitza per indicar que determinats fenòmens, com tempestes sobtades d'estiu o plors fingits/passatgers, s'acaben ràpidament.
Les pluges d’aquests dos mesos són les més apreciades pels camperols
Això diuen, per comparació amb les plantes
Vol dir que les aigües d'aquest mes es consideren perjudicials per a les pastures
Indica que al novembre sol ploure de manera intensa o constant, sovint marcant l'inici de l'estació freda. Aquesta pluja es considera positiva per netejar i preparar l'entorn abans de l'hivern.
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny és perjudicial per al camp. La pluja tardana fa malbé la collita, especialment la vinya (lleva dolçor al raïm) i el blat, provocant males collites i escassetat, d'aquí que es digui "celler buit i molta fam"
24 juny. Avisa que si plou per Sant Joan, la collita de vi i cereals serà dolenta. Aquesta pluja inoportuna, just quan la vinya necessita sol, malmet la producció (celler buit) i provoca escassetat d'aliments (molta fam).
24 juny. És una dita popular catalana que adverteix sobre els efectes negatius de la pluja al voltant del 24 de juny. Segons la tradició agrícola, la pluja en aquesta data perjudica greument les collites de cereals (pa) i les vinyes (vi).
19 agost. Avisa que les pluges en aquesta data solen ser perjudicials, ja que no ajuden a la collita de gra ("no dóna pa") i malmeten la verema o el vi ("lleva vi"). Indica una aigua inoportuna que a més sol ser freda, segons la tradició.
11 novembre. Sol ser l’inici de la temporada de les pluges fredes torrencials, quan l’atmosfera es refreda i fa que l’aigua dels núvols es condense i pese
22 maig. Es veu que és una pluja molt puntual
Indica que les pluges de setembre són molt beneficioses per al camp, ja que refresquen la terra, eliminen impureses i preparen el sòl per a la sembra de la tardor. És un senyal que la tardor entra bé, assegurant la saó per als cultius i l'aparició de bolets.
La pluja hivernal alimenta la terra i augura bona collita en el futur. Les pluges durant el mes de febrer són molt beneficioses per a l'agricultura, especialment per als cereals com la civada, augurant una bona collita i el graner ple. La pluja hivernal alimenta la terra, assegurant la producció futura.
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
20 maig. Sant Bernardí de Siena. Adverteix dels efectes de la pluja tardana de primavera: "Lleva pa": La pluja a finals de maig pot fer malbé el cereal (el blat per fer el pa) que ja està gran i a punt de sega, ja que l'aigua pot "encamallar" (tombar) les espigues o fer que el gra es podreixi. "No dóna vi": L'excessiva humitat no beneficia el cep, que ja està en floració o formant el fruit; al contrari, pot afavorir l'aparició de fongs i malalties que arruïnen la collita de raïm.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Refrany català que adverteix que la pluja a finals de juny (Sant Joan) és molt perjudicial per a la vinya. Aquesta humitat inoportuna afavoreix les malalties del cep, espatllant el raïm i provocant que el vi resultant sigui agre o de mala qualitat quan arribi el Nadal.
25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.
Com que les pluges més beneficioses de l’any són en maig, deu voler dir que les de juny són escasses i s’evaporen prompte
Referit al comportament climàtic entre els mesos de lhivern meteorològic (desembre, gener i febrer). Són mesos per estar a resguard, de les inclemències del temps.
És un refrany agrícola que indica que si hi ha tronades o pluges intenses en aquest mes, la collita serà molt abundant. Augura un bon any agrícola, la qual cosa obligarà a reforçar el graner per emmagatzemar tot el gra.
El clima de febrer és el més variable de l'any. No te'n fiïs. Se'ns mostra inestable. Si no és dolent al principi, ho és al final. Si fa bon temps al començament, no es pot pensar que ja ha arribat la calor, perquè segur que després tornarà el fred, o també ho pot fer al revés.
Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les
Qui té algun interés és qui s’ha de menejar
En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern...
Significa que els mesos de gener solen ser els de la cria dels anyells
Moltes espècies d’aus de corral ponen abundosament en aquest mes
La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener.
Van adquirint maduresa i color
Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells
[Gavells: formiguers o boïcs. Cremar una terra és fer-hi formiguers per tal d'adobar-la. Probablement els gavells són els formiguers. Els formiguers o boïcs eren piles de llenya seca i brossa que després de cremar-se es barrejaven amb la terra que l'arada acabava de remoure.
En la llaurança, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts
[mallol = vinya jove]. Ja hi ha raïm de taula mengívol
Expressió que reflecteix una realitat agrícola
En la llaurança i en la batuda, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts
En la calor forta convé evitar els aliments que es corrompen prompte, l’exercici fort i l’excés de calories en el menjar
Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles
La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra
Fa tanta calor que abelleix reballar la roba i quedar-se en conill, per això convé vestir poca roba, lleugera i ampla
Sol ploure escassament però quan ho fa pot ser en quantitat i ser perjudicial per les collites
La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor
Al·ludeixen a la sega avançada.
Vol dir que en el mes de maig no cal canviar de vestit, perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran
Fa referència del temps que fa al mes de maig, que sol ser plujós
Ja no cal abrigar-se. El bon temps aconsella afluixar-se de roba.
Pel febrer i març l'herba i els arbres ja verdegen.
La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra
Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal
Ja és massa tard, perquè ja ha arribat el fred
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
Malparla d’un mes d’inestabilitat climàtica i meteorològica
13 desembre. Expressa que qui reparteix cartes en un joc o fa una distribució té avantatge, i per tant, si guanya, es considera injust o sospitós, fent referència a la patrona dels cecs, Santa Llúcia.
Indica que la tardor és l'època de recollir els fruits de la feina feta durant l'any (verema, collites). Metafòricament, significa que tothom rep les conseqüències, bones o dolentes, de les seves pròpies accions i esforços anteriors.
Al·ludeix al soroll que suposa la tornada al cole