Refranys festa

maneres de dir, festa

Anar de vega (Anar de bauxa, divertir-se lliurement)

festa, maneres de dir

Aplegar a hora de music (Arribar tard. No ser puntual)

festa, música

Aquells que festes et fan i no te'n solien fer, o és que et volen enganyar o és que t'han de menester (Ens posa en alerta davant les manyagueries o afalacs de persones que no ens n'acostumen a fer)

festa

Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies [follia = bogeria, destrellat] (Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida)

festa, dia i nit, mon

Avarques per a treballar, les festes a coixejar

festa, diners, treball

Avui fes i demà festa! (Exclamació amb què es manifesta el desig que succeeixi allò que algú ha indicat com a possible)

maneres de dir, festa

Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa (Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat)

casa, festa

Ball de la patacada (Ball que se celebra en locals de baixa categoria)

música, festa

Ballar fusta amb fusta (Ballar homes amb homes, o dones amb dones)

festa, maneres de dir, persones

Batre fesols (Ballar apressadament)

maneres de dir, plantes, festa

Bona és la dansa, i la casa es crema (Adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals)

festa, casa, bona

Brunzit de mosquit, música de violí petit (Cert)

festa, música

Cada ball vol la seua dansa [o música] (No és la solució, però ajuda)

música, festa

Cada dia no és festa (Es diu per indicar que no sempre és oportú fer allò que s'ha fet una vegada)

festa

Cada dia no és festa major (Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions)

dia i nit, treball, festa

Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges (Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat)

setmana, festa

Calçada en dimecres, pluja abans de festes (Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, són senyal de pluja propera)

oratge, setmana, aigua, festa

Callús, les velles al ball, les noies al fus (Municipi de Barcelona a la comarca del Bages)

música, festa, llocs

Campanes al vol, pilotes a l’olla (En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats extraordinaris)

campana, menjar, festa

Cant del cigne (Última obra d'un músic, d'un poeta, d'un orador)

música, festa

Cantar a veus (Cantar més d'una persona entonant un dels cantors notes musicals diferents de les dels altres)

festa, música

Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)

festivitats, festa

Carnestoltes, quinze voltes (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)

festa, festivitats

Clar com una festa anyal [o com les festes anyals] (Es diu d'una cosa que no passa gaire sovint. Escàs, comptat, rar)

festa, maneres de dir

Com el pati del carall, on tot s'hi fa, menys ball

festa

Com una festa de carrer (De mala manera, en molt mal estat)

festa, maneres de dir

Compte amb la xica espurna, que ella és la marassa de les fogueres

festa

Córrer món (Rondar per divertir-se)

maneres de dir, mon, festa

De la panxa en surt la dansa.

festa, cos huma

De Nadal a Sant Anton, festes són (17 gener) (Quan hi ha ganes de divertir-se, poc importa quin siga el motiu)

sants, mesos, festivitats, festa

De pantxanó (Es diu de qui està de festa o comboi)

maneres de dir, festa

De pare músic, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)

parentiu, música, festa

Deixa fer vent, que la música és de qui l'entén (Es diu per recomanar tolerància o calma respecte a allò que els altres fan)

festa, música

Del Carnaval, no en faces cabal (Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa)

festa, festivitats, beure

Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer [17 gener] (Porrat: fira o petit mercat de fruita seca po torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià)

festa, mesos, sants

Demà dejunarem, que avui és festa (Ho diuen quan no volen sacrificar-se)

menjar, festa

Després d'una festa major, una sopa amb oli (Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva)

menjar, festa, salut

Després de festa major, arròs amb espinacs (Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac)

plantes, festa, menjar

Després de la fira, cara seria.

festa

Després de les festes se queden les bèsties (Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit)

festa, diners

Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí (Els músics diletants o aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius)

música, festa

Dia de festa, dejuni de bèstia (Vol dir que els dies de festa de precepte no cal dejunar)

festa

Dia festiu, [o Dia de folga, o Dia de festa] (Dia en què no es treballa perquè cal commemorar una festa, o simplement perquè és diumenge)

festa, maneres de dir, dia i nit

Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn (Consell basat en preceptes de l’església Catòlica)

consells, festivitats, festa, menjar

Dos homes i un burro, fira

festa, animals, persones

El barol i la barola es fan tots sols la tabola

festa

El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià. (6 de gener) (17 gener) (20 gener)

sants, mesos, festivitats, festa

El maig boig, moltes festes i pa poc

mesos, menjar, festa

El mes de desembre, el mes de les festes (És quan més n’hi ha)

festa, mesos

Pàgina 2 de 6.

El Refranyer