Tema
festa
286 refranys catalogats sota aquest tema.
Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
festa oficis treball
Pareixes un músic donant voltes a la plaça
música festa
Partida de fira
Partides de pilota de carrer o trinquet que es disputen a les festes o fires dels pobles
joc festa maneres de dir
Passada festa major, sopa amb all [o oli] és el millor
Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva.
festa menjar
Passada la festa, es muda la bèstia
Es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat
festa
Passades les festes, se muden les bèsties
Es diu referint-se a la gent de caràcter estrany o que fa rareses
festa
Passar més fam que un músic
Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries
música festa
Pel juliol, ni dona ni caragol; i a l'agost, festes per tot
Resumeix la saviesa sobre la calor extrema del juliol, que convida a evitar esforços físics (incloses les relacions sexuals, "ni dona") i menjars pesats ("ni caragol") per evitar indigestions; mentre que l'agost és el mes de màxima activitat festiva a molts pobles.
animals festa mesos persones
Pel maig, festes a raig
Quan ve el bon temps és quan se celebren la majoria d’actes a l’aire lliure
mesos festa
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer
mesos festivitats festa
Per a ballar, tots són valents; per a soldats, tots són dolents
Significa que la gent està sempre disposada i és activa per a les activitats plaents o festives (ballar), però es mostra covarda, reticent o ineficient davant de les obligacions difícils, perilloses o feixugues (ser soldats).
festa treball
Per coronar la festa, [o Per fi de festa]
Per a acabar d'arreglar o d'espatllar una cosa
maneres de dir festa
Per l'Ascensió, la senyora fira el senyor
festivitats festa persones
Per la Candelera, festes enrere
2 febrer. El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes
festa festivitats oratge
Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
30 novembre. [La Llacuna: Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona. Sarral: Municipi de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]. La fira de la Llacuna es celebra per Sant Andreu i la de Sarral, a principi de desembre. Si no és en una data és en l'altra que el fred rigorós d'hivern ja es deixa sentir.
festa llocs mesos oratge sants
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
17 gener. Sant Antoni és el patró dels animals
animals festa mesos oficis sants
Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.
17 gener
mesos festa oficis sants
Per Sant Badoc farem festa
festa
Per Sant Donís, tronadors i piuletes
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
festa festivitats menjar mesos sants
Per Sant Lluc, la castanya salta del palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
18 d'octubre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor… És la descripció perfecta del ritme de la natura: a mitjan octubre, el fred fa que l'eriçó (el palluc) s'obri i deixi anar el fruit. Aquests "nou dies" de marge són els que necessita el pagès per collir-les, triar-les i portar-les a la Fira de Sant Narcís de Girona (el 29 d'octubre) o a les fires de Tots Sants, on les castanyes són les reines absolutes.
festa mesos plantes sants
Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
19 agost. A Tarragona la festa de Sant Magí era molt important. En sortir de missa, era costum comprar síndria i fer-se'n un bon tip. Possiblement el refrany fa referència a aquesta tradició.
bona festa menjar mesos sants
Per una festa no et trenquis la testa
Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa
festa menjar diners
Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja
[Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta]. Sol utilitzar-se per descriure situacions on es fa un gran enrenou, escàndol o complicació innecessària per una ximpleria o una cosa de poca importància. Fa referència a l'esforç desproporcionat (la gran festa) per a una activitat senzilla (volar una milotxa/estel).
festa llocs oficis
Pocs diners, poc sermó i poca música
Amb economia precària no es poden fer grans coses
música diners festa
Pocs diners, poca música
Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa
festa música
Pot deixar la donzella el ball, més no deixarà el mirall
festa
Presó i Quaresma per als pobres són festa
festivitats festa
Quan el gamarús canta pel gener, és un altre hivern que ve
[gamarús = espècie més menuda que el duc, l’òbila i el mussol]. La seua activitat musical dura mentre fa fred viu
festa música
Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen
Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici
ensenyar música festa oficis
Què farem: farem foc o fugirem?
Se sol dir com a resposta a la pregunta «què fem?» Potser s'utilitza per la seua musicalitat
música festa
Qui a festes va, forasters va a buscar
Adverteix que les festes són un atractiu més poderós per a forasters que per a la gent del poble, que ja les coneix massa
festa persones
Qui balla de pressa, no balla bé
Vol dir que la precipitació fa fer malament les coses
festa
Qui bé vol treballar, el dia de festa déu descansar.
festa
Qui cada dia va galant, a les festes va penjant
Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba
festa indumentària
Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals
Suggereix que dejunar en quatre festes assenyalades de l'any (Nadal, Pasqua, Corpus i l'Ascensió) assegura una bona salut dental (no dolen els queixals). És una dita que vincula la moderació alimentària en dies concrets amb el benestar físic general
cos huma festa menjar salut
Qui dia de faena va mudat, dia de festa va esgarrat
Si es vencen les petites dificultats, ja es té molt guanyat.
festa
Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
Significa que qui té passió per ballar, aprofita qualsevol ocasió per fer-ho. Fa referència a les persones que, quan els agrada molt una activitat, no perden l'oportunitat de practicar-la.
festa música
Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo
festa persones
Qui no fa vespra, no fa festa
Indica que en les festes majors té tanta importància la vigília com el dia mateix de la festivitat
festa
Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa
Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
treball setmana festa
Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa.
festa
Qui totes les dies fa festa, no té diumenges en tot l'any.
festa
Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
treball festa
Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge
El fet de treballar confereix uns drets
treball festa menjar
Qui va a festes amostre el cul per les finestres
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
festa
Qui va als balls, passa treballs
festa treball
Qui va molt a fira i a mercat, quan és vell no té ducat
festa
Restoll de festes
Les coses que queden, de poc de valor o inevitables, conseqüència d’un fet anterior
maneres de dir festa
Riure's del ball i dels músics
Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal
música festa
Riure's del sant i de la festa
Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal
maneres de dir riure/plorar festa
Romeria d'apropet, poca cera i molt vinet
Significa que sol haver-hi molta diversió i poca devoció
festa vinya
Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu.
14 desembre. s'utilitza quan algú fa una cosa perquè no en pot fer una altra, o com a consol irònic davant d'una mancança. S'utilitza com a refrany per a situacions on l'àpat és escàs però la beguda és present, o per celebrar la festivitat amb vi.
festa menjar mesos sants beure
Sant Joan en divendres, collita de cendres
24 juny. Vaticina una mala collita agrícola, especialment de blat o cereals, si la festivitat de Sant Joan cau en divendres. La frase "collita de cendres" significa que el resultat del camp serà infèrtil o destructiu (només cendres), ja que el divendres es considera tradicionalment un dia de bruixes, males arts i mal averany.
festa mesos sants setmana
Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera.
Sant Julià: 7 de gener. la Candelera: 2 febrer. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la inconstància del fred i el temps a l'inici de l'any, concretament durant el mes de gener. Sant Julià sovint porta un temps traïdor (ara fred, ara sol). Sant Vicenç arriba amb el fred més intens de l'any. "Reganyar les dents" fa referència a la tiritona o el cruixir de dents que provoca el gel de finals de mes. La "candela" (la llum) serveix per fer fora la foscor i les festes velles.
consells festa festivitats sants
Sant Nicolau obre les festes amb clau
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Marca l'inici tradicional del període nadalenc i de les festes d'hivern. Sant Nicolau, conegut com a taumaturg i prelat, és la figura en la qual s'inspira el Pare Noel, portant regals i iniciant el cicle festiu.
festa mesos sants
Sant Sebastià, totes les festes va aviar, menys la Candelera, que la deixa darrera
20 gener. [aviar = enllestir, programar]. La Candelera és l’última efemèride celebrada de l’hivern. Assenyala que, al voltant de Sant Sebastià, les festes nadalenques i d'hivern ja s'han acabat o aviat finalitzen ("aviar"), exceptuant la Candelera, que és la darrera gran festa que queda per passar.
festa festivitats mesos sants
Sant Tomàs, festes pel davant
21 de desembre. Anuncia les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. És una expressió que indica l'inici del període festiu i d'àpats abundants de final d'any.
festa mesos sants
Sant xicotet, festa gran
festa
Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia.
13 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes. Marca el punt de no retorn cap al Nadal. Una vegada passa el 13 de desembre, el ritme de les fires ja no s'atura fins a Reis. Antigament, la "bústia" o el "calaix" simbolitzava el lloc on es guardaven els estalvis i les ganes de festa durant tot l'any. Santa Llúcia és qui té el permís per treure'ls i gastar-los en les fires (fires d'avets, de pessebres i de bestiar).
festa mesos sants
Sarau i balls a casa d’atre
Ningú vol suportar molèsties originades per les diversions d’altres
música casa festa
Se li’n fot la música i els tocadors
No importar gens alguna cosa [a algú].
festa música
Segons el sant, la festa
Recomana fer les coses proporcionades i adaptades a allò amb què han d'anar
festa
Semblar l'orgue de Caldes
S'aplica als conjunts musicals inharmònics, desafinats i discordants, i en general a tota cosa desordenada, mal manegada, desencaixada i desballestada
música festa
Sense masclets, dolçaina i tabalet,la festa ni és festa ni és res
Són elements que no poden faltar en cap festa popular al Pais Valencià,
festa música
Ser de les que balla Betlem en castanyetes de suro.
festa
Ser músic i gitar-se a les vuit
Desentendre's d'un assumpte
música festa
Setembre fruiter, alegre i fester
És el es mes més productiu en fruita, en el que molts municipis celebren les festes locals al retorn de les vacances d’estiu
mesos festa plantes
Si el pare és músic, el fill és ballador [o tocaor]
Es diu referint-se a pare i fill de tendències o aptituds consemblants
festa parentiu música
Si en falles no folles, en pasqua no falles
Anima a que aquestes festes ofereixen bones oportunitats per sortir amb algú
festa amor
Si la ceba no es grila i l'alficós grana, a sant Hipòlit bona diana
13 agost. [alficòs = cogombre molt llarg i retorçut / diana = acte inicial de les festes de Moros i Cristians]. Relaciona el final de les feines del camp amb l'inici de les festes. Quan s’ha complit en el treball, ja es pot participar de la festa. La "diana" és l'acte que marca l'inici de les festes de Moros i Cristians. El refrany ve a dir que, si el pagès ja ha complert amb les tasques de l'hort i la collita és bona, pot anar a celebrar la festa amb la consciència tranquil·la i alegria.
festa mesos plantes sants
Si la fira és dolenta, quina culpa en té el ventre?
Es diu quan algú atribueix la culpa a qui no la té. Indica que, encara que els negocis o les coses vagin malament (la fira), no és culpa de les necessitats bàsiques (el ventre).
cos huma festa
Si música li fa, no la se'n durà
Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor
música festa
Som al ball i hem de ballar
Significa que cal afrontar i adaptar-se a les situacions difícils o compromeses en què un es troba, acceptant les conseqüències o les regles del joc mentre durin. Implica acceptar les circumstàncies, sovint amb conformitat o necessitat d'adaptació, actuant segons el que la situació exigeix.
festa maneres de dir
Tibero té una dolçaina, la repica en Alacant, la dolçaina de Tibero respon enlo Tossal Blanc...
Tibero de Benimassot era un masover famós en la comarca.
festa música
Tindre [o acabar] la festa en pau
S'usa per recomanar evitar conflictes, discussions o baralles, especialment quan una situació (una festa, un àpat, una reunió) ha començat bé i es vol que continuï així fins al final. És una crida a l'harmonia i la convivència.
festa maneres de dir
Tirar el bou per la finestra
Gastar molt, sobretot en una festa
maneres de dir animals diners festa
Tirar la casa [o el gat]pel fumeral
Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa
maneres de dir casa animals diners festa
Tot el dia fossin festes, la quaresma mai vingués
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
festa
Tot és festa!
Es diu per justificar algun excés comès en dia de diversió
maneres de dir festa
Tothom diu de la fira segons com li va
Cada persona veu les coses d’una manera; per tant, cada u interpreta un mateix fet des d’un punt de vista diferent
persones festa
Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa [o hostal] és la pesta [o gran tempesta]
L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap
foc festa persones
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap
persones salut festa foc casa
Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.
vinya menjar festa bona
Vespra de molt, festa de res
Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns
festa
Voler la dona torrada i el vi i la bota
Es diu per a referir-se a aquelles persones que volen festes sense gastar-se un xavo
persones vinya festa
Voler postes de sol i caps de setmana
Desitjar més vacances i dies de festa que els convenients
festa