`

Refranys festa

maneres de dir festa

Pagar la festa [ o els plats trencats]

Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres

festa oficis treball

Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

joc festa maneres de dir

Partida de fira

Partides de pilota de carrer o trinquet que es disputen a les festes o fires dels pobles

festa

Passada la festa, es muda la bèstia

Es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat

festa

Passades les festes, se muden les bèsties

Es diu referint-se a la gent de caràcter estrany o que fa rareses

música festa

Passar més fam que un músic

Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

mesos festa

Pel maig, festes a raig

Quan ve el bon temps és quan se celebren la majoria d’actes a l’aire lliure

mesos festivitats festa

Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer

Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer

treball festa

Per a ballar, tots són valents; per a soldats, tots són dolents

Les persones estem sempre dispostes per a les bones coses i no mai per a les roïnes

maneres de dir festa

Per coronar la festa, [o Per fi de festa]

Per a acabar d'arreglar o d'espatllar una cosa

oratge festivitats festa

Per la Candelera, festes enrere (2 febrer)

El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes

sants festivitats festa menjar mesos

Per Sant Donís, tronadors i piuletes (9 octubre)

El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà

mesos festa sants

Per St. Martí xarambeco i volantí (11 novembre)

És una festivitat prou celebrada en alguns llocs

festa menjar diners

Per una festa no et trenquis la testa

Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa

llocs festa oficis

Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja

Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta

música diners festa

Pocs diners, poc sermó i poca música

Amb economia precària no es poden fer grans coses

festa música

Pocs diners, poca música

Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa

ensenyar música festa oficis

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen

Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici

música festa

Què farem: farem foc o fugirem?

Se sol dir com a resposta a la pregunta «què fem?» Potser s'utilitza per la seua musicalitat

festa persones

Qui a festes va, forasters va a buscar

Adverteix que les festes són un atractiu més poderós per a forasters que per a la gent del poble, que ja les coneix massa

festa

Qui balla de pressa, no balla bé

Vol dir que la precipitació fa fer malament les coses

festa indumentària

Qui cada dia va galant, a les festes va penjant

Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba

festa persones

Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester

Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo

festa

Qui no fa vespra, no fa festa

Indica que en les festes majors té tanta importància la vigília com el dia mateix de la festivitat

treball setmana festa

Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

treball festa

Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

festa

Qui va a festes amostre el cul per les finestres

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

maneres de dir festa

Restoll de festes

Les coses que queden, de poc de valor o inevitables, conseqüència d’un fet anterior

música festa

Riure's del ball i dels músics

Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal

maneres de dir riure/plorar festa

Riure's del sant i de la festa

Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal

festa vinya

Romeria d'apropet, poca cera i molt vinet

Significa que sol haver-hi molta diversió i poca devoció

mesos festa sants setmana

Sant Joan en divendres, collita de cendres (24 juny)

Quan alguna festivitat s’ajunta amb el cap de setmana, no es produeix durant tres dies

mesos festa sants persones alegria

Sant Joan, alegria de xics i grans (24 juny)

El motiu de l’alegria són les festes tradicionals precristianes i el bon temps regnant

mesos festa sants

Sant Tomàs, festes pel davant (21 de desembre)

Anuncia les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis

música casa festa

Sarau i balls a casa d’atre

Ningú vol suportar molèsties originades per les diversions d’altres

festa

Segons el sant, la festa

Recomana fer les coses proporcionades i adaptades a allò amb què han d'anar

música festa

Semblar l'orgue de Caldes

S'aplica als conjunts musicals inharmònics, desafinats i discordants, i en general a tota cosa desordenada, mal manegada, desencaixada i desballestada

música festa

Ser músic i gitar-se a les vuit

Desentendre's d'un assumpte

mesos festa plantes

Setembre fruiter, alegre i fester

És el es mes més productiu en fruita, en el que molts municipis celebren les festes locals al retorn de les vacances d’estiu

festa parentiu música

Si el pare és músic, el fill és ballador [o tocaor]

Es diu referint-se a pare i fill de tendències o aptituds consemblants

festa amor

Si en falles no folles, en pasqua no falles

Anima a que aquestes festes ofereixen bones oportunitats per sortir amb algú

cos huma festa

Si la fira és dolenta, quina culpa en té el ventre?

Es diu quan algú atribueix la culpa a qui no la té

música festa

Si música li fa, no la se'n durà

Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor

maneres de dir festa

Som al ball i hem de ballar

Ho diuen quan es troben en un conflicte o situació difícil, d'on no poden sortir mentre no hi trobin solució o mentre duri aquell estat de coses

maneres de dir festa

Tindre [o acabar] la festa en pau

Es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat

maneres de dir casa animals diners festa

Tirar la casa [o el gat]pel fumeral

Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa

maneres de dir festa

Tot és festa!

Es diu per justificar algun excés comès en dia de diversió

persones festa

Tothom diu de la fira segons com li va

Cada persona veu les coses d’una manera; per tant, cada u interpreta un mateix fet des d’un punt de vista diferent

foc festa persones

Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa [o hostal] és la pesta [o gran tempesta]

L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap

persones salut festa foc casa

Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta

L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap

festa

Vespra de molt, festa de res

Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns

persones vinya festa

Voler la dona torrada i el vi i la bota

Es diu per a referir-se a aquelles persones que volen festes sense gastar-se un xavo

festa

Voler postes de sol i caps de setmana

Desitjar més vacances i dies de festa que els convenients