Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
Partides de pilota de carrer o trinquet que es disputen a les festes o fires dels pobles
Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva.
Es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat
Es diu referint-se a la gent de caràcter estrany o que fa rareses
Resumeix la saviesa sobre la calor extrema del juliol, que convida a evitar esforços físics (incloses les relacions sexuals, "ni dona") i menjars pesats ("ni caragol") per evitar indigestions; mentre que l'agost és el mes de màxima activitat festiva a molts pobles.
Quan ve el bon temps és quan se celebren la majoria d’actes a l’aire lliure
Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer
Significa que la gent està sempre disposada i és activa per a les activitats plaents o festives (ballar), però es mostra covarda, reticent o ineficient davant de les obligacions difícils, perilloses o feixugues (ser soldats).
Per a acabar d'arreglar o d'espatllar una cosa
2 febrer. El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes
30 novembre. [La Llacuna: Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona. Sarral: Municipi de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]. La fira de la Llacuna es celebra per Sant Andreu i la de Sarral, a principi de desembre. Si no és en una data és en l'altra que el fred rigorós d'hivern ja es deixa sentir.
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
18 d'octubre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor… És la descripció perfecta del ritme de la natura: a mitjan octubre, el fred fa que l'eriçó (el palluc) s'obri i deixi anar el fruit. Aquests "nou dies" de marge són els que necessita el pagès per collir-les, triar-les i portar-les a la Fira de Sant Narcís de Girona (el 29 d'octubre) o a les fires de Tots Sants, on les castanyes són les reines absolutes.
Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa
[Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta]. Sol utilitzar-se per descriure situacions on es fa un gran enrenou, escàndol o complicació innecessària per una ximpleria o una cosa de poca importància. Fa referència a l'esforç desproporcionat (la gran festa) per a una activitat senzilla (volar una milotxa/estel).
Amb economia precària no es poden fer grans coses
Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa
[gamarús = espècie més menuda que el duc, l’òbila i el mussol]. La seua activitat musical dura mentre fa fred viu
Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici
Se sol dir com a resposta a la pregunta «què fem?» Potser s'utilitza per la seua musicalitat
Adverteix que les festes són un atractiu més poderós per a forasters que per a la gent del poble, que ja les coneix massa
Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba
Suggereix que dejunar en quatre festes assenyalades de l'any (Nadal, Pasqua, Corpus i l'Ascensió) assegura una bona salut dental (no dolen els queixals). És una dita que vincula la moderació alimentària en dies concrets amb el benestar físic general
Si es vencen les petites dificultats, ja es té molt guanyat.
Significa que qui té passió per ballar, aprofita qualsevol ocasió per fer-ho. Fa referència a les persones que, quan els agrada molt una activitat, no perden l'oportunitat de practicar-la.
Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo
Indica que en les festes majors té tanta importància la vigília com el dia mateix de la festivitat
Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
El fet de treballar confereix uns drets
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
Les coses que queden, de poc de valor o inevitables, conseqüència d’un fet anterior
Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal
Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal
Significa que sol haver-hi molta diversió i poca devoció
14 desembre. s'utilitza quan algú fa una cosa perquè no en pot fer una altra, o com a consol irònic davant d'una mancança. S'utilitza com a refrany per a situacions on l'àpat és escàs però la beguda és present, o per celebrar la festivitat amb vi.
24 juny. Vaticina una mala collita agrícola, especialment de blat o cereals, si la festivitat de Sant Joan cau en divendres. La frase "collita de cendres" significa que el resultat del camp serà infèrtil o destructiu (només cendres), ja que el divendres es considera tradicionalment un dia de bruixes, males arts i mal averany.
Sant Julià: 7 de gener. la Candelera: 2 febrer. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la inconstància del fred i el temps a l'inici de l'any, concretament durant el mes de gener. Sant Julià sovint porta un temps traïdor (ara fred, ara sol). Sant Vicenç arriba amb el fred més intens de l'any. "Reganyar les dents" fa referència a la tiritona o el cruixir de dents que provoca el gel de finals de mes. La "candela" (la llum) serveix per fer fora la foscor i les festes velles.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Marca l'inici tradicional del període nadalenc i de les festes d'hivern. Sant Nicolau, conegut com a taumaturg i prelat, és la figura en la qual s'inspira el Pare Noel, portant regals i iniciant el cicle festiu.
20 gener. [aviar = enllestir, programar]. La Candelera és l’última efemèride celebrada de l’hivern. Assenyala que, al voltant de Sant Sebastià, les festes nadalenques i d'hivern ja s'han acabat o aviat finalitzen ("aviar"), exceptuant la Candelera, que és la darrera gran festa que queda per passar.
21 de desembre. Anuncia les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. És una expressió que indica l'inici del període festiu i d'àpats abundants de final d'any.
13 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes. Marca el punt de no retorn cap al Nadal. Una vegada passa el 13 de desembre, el ritme de les fires ja no s'atura fins a Reis. Antigament, la "bústia" o el "calaix" simbolitzava el lloc on es guardaven els estalvis i les ganes de festa durant tot l'any. Santa Llúcia és qui té el permís per treure'ls i gastar-los en les fires (fires d'avets, de pessebres i de bestiar).
Ningú vol suportar molèsties originades per les diversions d’altres
Recomana fer les coses proporcionades i adaptades a allò amb què han d'anar
S'aplica als conjunts musicals inharmònics, desafinats i discordants, i en general a tota cosa desordenada, mal manegada, desencaixada i desballestada
Són elements que no poden faltar en cap festa popular al Pais Valencià,
És el es mes més productiu en fruita, en el que molts municipis celebren les festes locals al retorn de les vacances d’estiu
Es diu referint-se a pare i fill de tendències o aptituds consemblants
Anima a que aquestes festes ofereixen bones oportunitats per sortir amb algú
13 agost. [alficòs = cogombre molt llarg i retorçut / diana = acte inicial de les festes de Moros i Cristians]. Relaciona el final de les feines del camp amb l'inici de les festes. Quan s’ha complit en el treball, ja es pot participar de la festa. La "diana" és l'acte que marca l'inici de les festes de Moros i Cristians. El refrany ve a dir que, si el pagès ja ha complert amb les tasques de l'hort i la collita és bona, pot anar a celebrar la festa amb la consciència tranquil·la i alegria.
Es diu quan algú atribueix la culpa a qui no la té. Indica que, encara que els negocis o les coses vagin malament (la fira), no és culpa de les necessitats bàsiques (el ventre).
Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor
Significa que cal afrontar i adaptar-se a les situacions difícils o compromeses en què un es troba, acceptant les conseqüències o les regles del joc mentre durin. Implica acceptar les circumstàncies, sovint amb conformitat o necessitat d'adaptació, actuant segons el que la situació exigeix.
Tibero de Benimassot era un masover famós en la comarca.
S'usa per recomanar evitar conflictes, discussions o baralles, especialment quan una situació (una festa, un àpat, una reunió) ha començat bé i es vol que continuï així fins al final. És una crida a l'harmonia i la convivència.
Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
Cada persona veu les coses d’una manera; per tant, cada u interpreta un mateix fet des d’un punt de vista diferent
L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap
Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns
Es diu per a referir-se a aquelles persones que volen festes sense gastar-se un xavo
Desitjar més vacances i dies de festa que els convenients