El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys festa
El músic que s'alaba, mai comença acaba (Qui realment val no necessita fer-se propaganda)
música
,
oficis
,
festa
El primer dia de maig a la fira me'n vaig
mesos
,
festa
El que no té vespres, no té festes.
festa
El que s'exagera, fa la festa (Es refereix al fet que els esdeveniments inusuals són els que transcendeixen)
festa
El qui és ballador, sempre li dura l'acció.
festa
El qui s'agrada del ball, de festa en festa va.
festa
,
música
El tambor també és músic [o tropa] (En una comunitat o un col·lectiu no s’ha d’oblidar l’element considerat més insignificant i que, en realitat, és tan important o més que un altre)
música
,
festa
Els diumenges porten cua (El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners)
treball
,
setmana
,
festa
Els ximples fan la festa i els llestos la celebren.
festa
En Basiva ja és a l’església (Equivalia a dir que ja havia començat o estava per començar el novenari)
festa
En bodes i festes, mal va a les bèsties (Quan més tuacte hi ha, més treballen)
animals
,
festa
,
treball
En bon ball t'has ficat
festa
En casa del dolçainer tots són balladors (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
festa
,
casa
,
oficis
,
música
,
parentiu
En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança
menjar
,
joc
,
festa
En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos (En aquests dies tot va en abundància)
festa
,
menjar
En la festa del patró, repic de campanes, coets, música i sermó
festa
,
campana
,
música
En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa)
llocs
,
festa
,
animals
,
persones
En un lloc repiquen i en un altre fan la festa (Critica els inconseqüents i els desordenats)
persones
,
festa
Enterrar la sardina (Acabar la festa del Carnestoltes)
maneres de dir
,
festa
,
animals
Espatllar la festa [a algú] (Torbar-li l'alegria, donar-li un disgust enmig d'una satisfacció)
maneres de dir
,
festa
Està tan de festa, que no veu l'altar (Es diu referint-se a un qui no sap explicar allò que ha vist)
festa
Estar de festa (Estar molt content)
maneres de dir
,
festa
Fa mal ballar amb el ventre buit (Ho diuen per significar que l'alimentació s'ha d'anteposar al luxe)
menjar
,
cos huma
,
festa
,
música
Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola
menjar
,
festa
,
plantes
Fer com els músics de Toses, que tocaven de franc i feien el gasto.
música
,
festa
Fer el ball de l'orso (Ballar amb poca gràcia; moure's amb un cert ritme tot alçant de forma alterna un peu i l'altre, sense moure els braços)
maneres de dir
,
animals
,
festa
Fer festa grossa (Estar molt content)
maneres de dir
,
festa
Fer festa major (Gaudir molt en una cosa)
festa
,
maneres de dir
Fer festa [d'alguna cosa] (Estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció)
festa
,
déu
,
maneres de dir
Fer grossa festa de petit sant (Donar molta d'importància a coses insignificants)
festa
,
maneres de dir
Fer xerinola (Una festa no preparada amb molta alegria i soroll)
festa
,
maneres de dir
,
alegria
Fer-li festes [Fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia)
festa
,
maneres de dir
,
alegria
Festa de foc, no la veges mai de prop (Recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants)
festa
,
foc
,
consells
Festa de vila, tanca la porta i fila (Recomana sortir poc durant les festes majors, per evitar les molèsties que solen ocasionar)
festa
Festa en dijous, carn en divendres (L’endemà d’alguna festa es mengen les sobres)
setmana
,
menjar
,
festa
Festa sense masclets, tabalet i dolçaina, no és festa
festa
,
música
Festa sense menjar festa no fa
menjar
,
festa
Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual (Les fèmines, com la sal, donen alegria a la vida)
festa
,
menjar
Festa trasladada, festa esgarrada (Vol dir que les festes que es passen d'una diada a l'altra solen anar malament i esser poc celebrades)
festa
Festes em fas, no me’n sols fer, o m’has d’enganyar o m’has de menester (Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo)
persones
,
festa
Festes passades, coques menjades (Vol dir que en haver passat l'ocasió de fer o obtenir una cosa, ja no cal pensar-hi més, ja és inútil intentar-la)
menjar
,
festa
Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
festa
Fotre's de la música i del tocador (Anar, algú, a la seva; desentendre’s de les adversitats i els maldecaps dels altres)
música
,
festa
Fum d'altar, botifarres a l'olla (Vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar)
menjar
,
festa
Gallina i moltó, olla de festa major (Ressalta l’excel·lència de les seues carns)
menjar
,
festa
,
animals
Haver-hi altar fumat i missa de tres (Haver-hi una gran festa o solemnitat. Irònicament, haver-hi baralles i conflictes))
festa
,
maneres de dir
Haver-hi ferralla (Sentir-se molt els instruments metàl·lics d'un grup musical)
música
,
festa
Ja s’han acabat les festes, els bous, balls i corregudes, i s’ha quedat Sant Pasqual mirant el raval de Nules (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa)
llocs
,
festa
Ja ve la fira de Tots Sants
festa
,
festivitats
Ja vindrà la festa del nostre carrer! (Es diu en to d'amenaça, com dient "ja ens veurem, ja vindrà l'ocasió de venjar-me!")
festa
Pàgina 3 de 6.
Refranys festa