Refranys déu

Déu dóna pa a qui no té queixals (Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre)

donar, déu, cos huma, menjar

Déu dóna pa a qui no té talent (Indica que sovint la bona sort recau damunt les persones que ja són prou riques o prou felices)

menjar, donar, déu

Déu dona torrons a qui no té queixals (Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre)

menjar, déu, donar, cos huma

Déu dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar (El món està mal repartit. Uns tant i altres tan poc)

menjar, donar, déu

Déu el beneeixi (Es diu quan algú va a emprendre una cosa díficil per desitjar-li bona sort)

déu, maneres de dir

Déu el faci bo (Expressió de compassió)

bona, déu, maneres de dir

Déu el perdoni (Expressió que hom diu per a indicar que no vol venjar-se de l'ofensa que li han fet)

maneres de dir, déu

Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa

casa, déu, menjar

Déu els cria i ells s'ajunten (Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats)

déu, gent

Déu em doni ric marit, encara que sigui petit.

déu, parentiu

Déu em lliure de cavaller de dia i de capellà o frare de nit (Convenen les persones de caràcter i comportament estables, no els tarambanes, les que tenen dos cares i les que es comporten diferentment segons la circumstància)

persones, déu

Déu em perdone! [o Déu no m'ho tinga en compte! , etc.] (Expressions que s'usen com a fórmula d'excusa quan diu alguna inconveniència, un renec, etc.)

déu, maneres de dir

Déu en tot mal ajuda

déu

Déu ens agafa sense córrer

déu

Déu ens dó bon dia [o bona nit] (Fórmula de salutació)

maneres de dir, déu

Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps (Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres)

bona, camp, cos huma, déu, donar, treball

Déu ens dóna dones per estimar-les, i paciència per aguantar-les

persones, déu

Déu ens done bregues amb gents que ens entenguen (És un desig que les desgràcies que ens puguen afectar siguen el més lleus possibles)

déu, persones, gent

Déu ens done ovelles i fills per a elles (Antigament, l’abundància de fills significava mà d’obra baratíssima)

parentiu, déu, animals

Déu ens doni claredat, en tot menys a l'olla

déu, menjar, donar

Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata (Es diu per al·lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis)

déu, indumentària

Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig

déu, mesos, salut

Déu ens guard de foc i de gent de Sort (Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida)

llocs, gent, foc, déu

Déu ens guard de mula que fa hiï

animals, déu

Déu ens guard de mula que fa hiï, i de dona que sap llatí (Un animal agitat pot resultar violent, mentre que una dona llesta i saberuda, si s’enfada, pot perjudicar algun home)

animals, persones, déu

Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans (El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules)

oratge, persones, déu

Déu ens guarde de la pols de maig i de la fang d'agost (Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten)

oratge, mesos, déu

Déu ens guarde de l’home de bé, que del pillet jo em guardaré (És una fórmula de consolació)

déu, persones

Déu ens guarde de tot mal i bufada de mestral (Es conjura aquest fred gelador)

oratge, déu

Déu ens guarde del forn, la barberia i el llavador (Significa que on es congrega gent esperant el seu torn se sol comentar i criticar la vida dels altres)

persones, déu

Déu ens guarde del mal veí, i d'aprenent de cornetí (S’ha de mirar molt on va a ficar-se u)

persones, déu, ensenyar

Déu ens guardi d'un palleter quan deixa l'albarda en terra

déu

Déu ens guardi de bojos en lloc estret

déu, salut

Déu ens guardi de la gata, que davant fa festes i darrera arrapa (Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria)

déu, animals

Déu ens guardi de pols de gener i de fang de juliol (Quan el clima habitual es veu alterat, tota la producció del camp en pateix les conseqüències)

mesos, déu

Déu ens guardi de prendre mal i de fent.

mal, déu

Déu ens guardi de traïdor i de fred quan fa calor (Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria)

déu, persones, oratge

Déu ens guardi d’aigua que no corri i gat que no mioli (Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria)

animals, persones, déu

Déu ens guardi l'enteniment més que la vida

saber, déu

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola (Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire)

animals, aigua, déu

Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre (Cal evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa)

ensenyar, déu

Dèu ens lliure d'una picada d'oca [o lloca]

animals, déu

Déu ens lliure de freds tardans, de frares i capellans (El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules)

déu, oratge, persones

Déu ens lliure de l'airet, del mes que entre en abat i acabe en frare

déu, oratge

Déu ens lliure de les gelades de maig (Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites)

déu, mesos, oratge

Déu ens lliuri del dia de les enyorances

déu

Déu ens pille confessats

déu

Déu és just; o Déu és dret (Signifiquen que la justícia divina es fa sentir ja en aquesta vida)

déu

Déu et do enteniment i pa pel talent

menjar, déu

Déu et doni una bona assecada, com el sol a la gelada

donar, bona, oratge, consells, déu

Pàgina 4 de 11.

El Refranyer