déu

Déu et guarde per demà allò que avui et sobra

És un advertiment que no s’ha de balafiar, sinó estalviar, quan les coses ens van bé

persones déu consells

Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d´euga

Enumera tres perills considerats traïdors o inesperats: la pedra (granís), la boira espessa i la guitza d'una euga. S'utilitza per demanar protecció davant situacions que poden causar danys sobtats, ja siguin naturals o animals, especialment en l'àmbit rural.

animals déu oratge

Déu faça que trone i no pedregue

Els trons no fan cap mal a ningú, mentre que les pedregades sí

oratge déu

Déu fereix amb una mà tota sola

déu

Déu hi faci més que nosaltres

Ho diem quan hem posat de la nostra part tot l'esforç que hem pogut per a fer o obtenir una cosa

maneres de dir déu

Déu ho faci

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca

maneres de dir déu

Déu ho vol; paciència, i un burro per a portar-l

Es diu per a conformar-se en les tribulacions

déu

Déu ho vullga

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca

déu maneres de dir

Déu i ajuda [o ajut]

Expressió usada per a indicar la dificultat que comporta de dur a terme un assumpte, els esforços que exigix una cosa

maneres de dir déu

Déu i la vida componen la vila

déu

Déu i sa mare

Tots sense excepció

déu maneres de dir

Déu inventà la balança i el diable la romana

La balança té aquest punt d’equilibri dels seus plats, a la recerca d’un pes just, imparcial i matemàtic.

déu diable

Déu l'ajudi

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca

maneres de dir déu

Déu l'empari

Per a deixar per inútil algú que hom considera curt d'enteniment, que es capté equivocadament, etc.

déu maneres de dir

Déu l'hagi perdonat

Es diu piadosament en anomenar una persona difunta

déu mort maneres de dir

Déu li pague!

Fórmula d'agraïment d'un favor que un no pot tornar.

déu maneres de dir

Déu li perdoni!

Ho diuen per recordar ets difunts

déu mort maneres de dir

Déu li'n [o n'hi] do! [o Déu n'hi doret!]

Exclamacions ponderatives, emfàtiques, per a expressar la importància d'una cosa, l'admiració que produïx

déu maneres de dir

Déu mantengui mon criat, per por d'altre més malvat

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca.

déu oficis

Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca.

déu joc

Déu me'n guard

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca

déu maneres de dir

Déu meu!

Exclamació de sorpresa, d'esglai, de dolor, d'alegria, etc.

maneres de dir déu

Déu mos conserve este senyor, que no mo’n vingue un atre de pitjor

És una fórmula de consolació

persones déu

Déu mos do barat de bé

Ho diuen per demanar a Déu coses convenients

déu

Déu n'hi do amb un bon crostó

Déu us afavoresca amb una bona llesca

déu bona menjar

Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.

Són dos utinsilis plens i imprescindibles per al pastor.

déu menjar vinya

Déu no castiga amb bastó, castiga amb saó

Significa que les desgràcies o conseqüències negatives no provenen d'un càstig diví directe i físic (el "bastó"), sinó que arriben de manera natural, silenciosa i oportuna, sovint com a resultat dels propis actes o circumstàncies de la vida (el "saó" o moment oportú). S'utilitza per indicar que la justícia poètica o les conseqüències arriben tard o d'hora.

déu

Déu no desempara ningú

Es diu per a confortar en les tribulacions, recordant que la providència divina assisteix els qui s'ho mereixen.

déu

Déu no ens ha donat vells, però sí anys per a fer-ne

Les persones velles solen ser una molèstia per a les joves, a la qual s’han de sobreposar perquè tots hem sigut joves i tots serem vells i voldrem que ens cuiden i respecten

déu persones

Déu no et faci mai tan ric, que no coneguis ton amic

Quan som rics, oblidem els amics.

déu diners

Déu no ho permítisca!

Ho diuen per manifestar desig d'llunyament de contrarietats

maneres de dir déu

Déu no m'ho tingui en retret i al diable safanòria

Es diu després d'haver dit una cosa que pot semblar lloança de si mateix

déu diable

Déu no m'ho tingui en retret [o en retret ni en vanaglòria]

Es diu després d'haver dit una cosa que pot semblar lloança de si mateix

déu

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu

ignifica que Déu remunera els homes segons els mèrits en l'ocasió oportuna.

déu menjar beure

Déu no muda: dóna, lleva i ajuda

Vol dir que la providència de Déu sempre actua

déu

Déu no pega amb les dos mans

Refrany usat com a avís o com a comentari quan a algú li passa una desgràcia que s'interpreta com un càstig per una mala acció.

déu

Déu nos en guard d'un ja està fet

Expressió usada per a lamentar una acció irreversible

maneres de dir déu

Déu nos guard de boig en lloc estret

Convé evitar-lo perquè no sabem com pot reaccionar

persones déu

Déu paga i no diu com

Significa que Déu remunera els homes segons els mèrits en l'ocasió oportuna.

déu

Déu parla pel just

Vol dir que la providència no abandona els qui sofreixen les injustícies dels homes

déu justicia parlar

Déu parla pels qui no parlen [o «pels qui no rallen]

Significa que els calumniats o acusats injustament no necessiten excusar-se

parlar déu

Déu parla per qui calla

Es diu per significar que més prest o més tard, la veritat s'imposa.

déu parlar

Déu pega sense garrot

Vol dir que Déu pot castigar en qualsevol moment i valent-se de qualsevol circumstància

déu

Dèu perdó als passats, que de pitjors n'han quedats

déu

Déu pot més que tots els diables

Indica que convé més acudir directament al superior principal que servir-se d'intermediaris per a demanar-li alguna cosa.

déu diable

Déu proveirà .

Expressa la confiança absoluta en la providència divina

déu

Déu proveirà per calces (o per mitges), i no tenia cames

Es diu censurant els qui consideren molt necessària una cosa que en realitat no necessiten per a res

déu indumentària

Déu provirà i la panxa patirà.

Vol dir que a més de confiar en la providència cal posar de la nostra part l'esforç necessari.

déu menjar

Déu que et guarde de les males dones, i tu guarda’t de les bones

Adverteix del possible interés que tenen algunes

consells persones déu bona mal

Déu sap [o ho sap]

Expressió que indica dubte, indeterminació

déu maneres de dir

Déu sap què fa, i no pot errar

Déu és la saviesa per excel·lència.

déu

Déu sap!

Frase que serveix per a manifestar la impossibilitat de preveure una cosa.

déu

Déu sobre tot

Es diu per significar que damunt totes les previsions humanes hi ha el poder de Déu

déu

Déu t'acompanye i l'àngel bo

Expressió dita per a desitjar que una empresa difícil isca bé

maneres de dir déu

Déu t'escolte

Expressió del desig que ocórrega allò que un altre diu

déu maneres de dir

Déu t'ho pagui

Frase de cortesia amb què es contesta a un que ha dit gracies

maneres de dir déu

Déu tanca una porta i n'obre una altra

Quan tot sembla perdut, sempre apareix una oportunitat i una força per a sortir-se'n

déu maneres de dir

Déu té el braç llarg, i abasta per tot

Tenir poder molt ampli.

déu

Déu te faci ençà i enllà amb una forca ventera

Es diu a qualcú humorísticament, com dient-li «Déu te faci sant», «Déu te protegeixi. És una fórmula d'acomiadament o de bon desig, sovint emprada per broma.

déu maneres de dir

Déu te faci la vida sota una llosa

Es diu humorísticament a una persona molt menjadora

maneres de dir déu menjar

Déu te guie i l'àngel que t'acompanye!

Es diu per desitjar bona sort en una empresa

maneres de dir déu

Déu té més que donar que no ha donat

Significa que la providència divina és infinita i que l'abundància de Déu mai s'esgota. És una expressió tradicional catalana que ens recorda que, per molt que hàgils rebut al llarg de la vida, encara ens pot oferir molt més.

déu donar

Déu té per donar més que no ha dat

significa que la providència divina és infinita i que l'abundància de Déu mai s'esgota. És una expressió tradicional catalana que ens recorda que, per molt que hàgils rebut al llarg de la vida, encara ens pot oferir molt més.

déu donar

Déu té un bastó que pega sense fer remor [o sempre amb raó]

Usat com a avís o com a comentari quan a algú li passa una desgràcia que s'interpreta com un càstig per una mala acció

maneres de dir déu

Déu té una canya que a tots arriba

déu

Déu té una maça que pega i no amenaça

Significa que les males accions no queden sense càstig

persones déu

Déu te'n darà! [o Ja t'ho trobaràs!]

Es diu irònicament es diu, significant que cal esforçar-se molt per obtenir allò que desitjam.

déu

Déu tot ho pot

La creença diu que amb Déu totes les coses són possibles.

déu

Déu tot ho veu

Recorda la presència de Déu en tot lloc, perquè obrem conforme, ja que hem de ser judicats per qui veu totes les nostres obres.

déu

Déu us empari

És una fórmula de cortesia o un desig formal que significa demanar la protecció divina per a algú. S'utilitza per expressar el desig que Déu guardi, defensi o ajudi la persona a qui s'adreça.

déu maneres de dir

Déu va donar a l'home titola i cervell, però no li va donar prou sang per fer anar les dues coses

[Titola: penis]. Posa de manifest amb molt d'humor la nostra particular "manca de reg sanguini" quan la testosterona pren el control. Fa broma sobre la incapacitat dels homes per a pensar de forma racional quan actuen sota l'impuls sexual. Descriu el conflicte clàssic entre la raó (el cervell) i l'instint (l'aparell reproductor).

cos huma déu persones

Déu vol el cor de les persones

Vol dir que les accions agradables a Déu són les que es fan amb bona intenció

déu

Déu vol les coses clares

La falta de sinceritat amaga mals propòsits

déu

Déu volent

Si no hi ha contratemps

maneres de dir déu

Déu vos guard

Fórmula de salutació, usada tot el dia, especialment al matí

maneres de dir déu

Déu vos guardi de mal i de sanaire

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca.

déu

Déu, deu-me una senyora, un cotxe per passejar-la i un bastó per a apallissar-la

Refrany misògin. Perillositat, desconfiança, precaució i, finalment, càstig, cops i maltractaments apareixen una i altra vegada al refranyer.

déu donar

Déu, que dóna la plaga, dóna la medecina

Vol dir que la Divina Providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per resistir-los. Significa que, davant d'una desgràcia, malaltia o problema (la "plaga"), s'ha d'esperar la solució o consol (la "medecina") de la mateixa font. Té un fort caràcter providencialista, indicant que la solució sol acompanyar el problema.

déu salut

Deus meus!», va dir David

Es diu en to de queixa quelcom humorística

maneres de dir déu

Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!

Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.

déu mesos sants

Dona que no tem a l'home, no tem a Déu

Destaca la valentia d’algunes dones, considerant que els homes solen ser bastant bèsties en ocasions

déu persones

Dóna't per ben donat, si a Déu te dónes

donar déu

Donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar

Donar a cada u allò que li pertoca

maneres de dir donar déu

Donar gràcies a Déu

S'utilitza per manifestar alleujament, satisfacció o alegria perquè una situació ha acabat bé, especialment després d'haver passat per un moment de perill o incertesa.

déu

Donar l'ànima a Déu

S'utilitza com a sinònim de morir o exhalar el darrer sospir.

déu maneres de dir

Donar l'anima a Déu i el cos als frares

Significa simplement morir o expirar. Fa referència a la creença que, en el moment de la mort, l'esperit va cap al Creador, mentre que les despulles terrenals (el cos) queden a càrrec dels religiosos per rebre sepultura i els funerals. És un modisme que s'utilitza col·loquialment en contextos narratius o literaris per descriure el traspàs d'una persona.

cos huma déu donar

Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja en venen

És una demanda humorística al cel en temps de sequera. El refrany posa de manifest la necessitat de pluja per a la terra (aigua) davant l'abundància de productes derivats del raïm (vi).

aigua déu vinya

D’Espot, Déu et lliuri de fam i de foc

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

foc llocs déu

D’home tiple i de dona tenor, lliura-nos, Senyor

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte

persones déu

El blat el dóna déu, la farina el moliner

Fa referència a la natura i al clima. Per molt que el pagès treballi la terra, la pluja, el sol i el creixement de la planta depenen de factors naturals fora del control humà. Recorda que la natura només dona la primera matèria. Perquè esdevingui un aliment aprofitable (la farina per fer el pa), cal la intervenció de l'ofici, l'enginy i l'esforç de l'home a través del molí.

camp déu donar oficis plantes

El fi final

Servir a Déu i no fer mal

déu maneres de dir

El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu

A pesar de la fama fílmica de doners, borratxos i bregadors, els mariners són considerats en general bona gent que desapareix i reapareix per raó del seu ofici

mar déu oficis oratge

El millor remei després de Déu és el ruibarbre.

[Ruibarbre (Rheum sp): Planta herbàcia de propietats medicinals]. Exalta les antigues propietats medicinals del ruibarbre, una planta molt utilitzada en la medicina tradicional i l'herboristeria per les seves arrels. S'utilitzava sobretot com a laxant, purgant i digestiu potent. En col·locar el ruibarbre just per sota de Déu, el refranyer subratlla de manera hiperbòlica que aquesta arrel es considerava un remei miraculós capaç de salvar vides quan la medicina convencional fallava.

déu plantes salut

El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer

Resumeix l'estima profunda pel pa fet amb farina de blat, considerat l'aliment bàsic, natural i insubstituïble per excel·lència (el que "Déu va fer")

déu menjar

El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat

Es diu quan algú ha quedat despagat d’alguna amistat o, al contrari, d’algun parent

persones déu amistat

El parent, Déu el dóna; l’amic, tu te l’has triat

Es diu quan algú ha quedat despagat d’alguna amistat o, al contrari, d’algun parent

amistat persones déu

El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu

Fa un exercici de tolerància absoluta amb els plaers del cos: primer amb el menjar (la gola) i després amb el sexe (el piu). Suposa que els excessos en el menjar i beure, o sexuals, no són pecats greus.

amor déu menjar beure

El que Déu guarda, el diable no ho toca

diable déu

El que és de Déu, en la cara es veu

Es refereix a que la bondat es reflecteix a la cara

déu cos huma

El qui guarda Déu li ajuda.

déu