`

Refranys animals

treball mar animals

Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no

Els intermediaris són els que obtenen bons beneficis sense molt esforç, ben al contrari que els productors

maneres de dir cos huma animals

Traure [a algú] la puça de l'orella

Castigar-lo perquè s'avesi a complir la seva obligació

animals treball

Treballs d’altres maten l’ase

Significa que qui maneja animals o màquines als quals no està acostumat, sol perjudicar-los per falta de tacte o per voler-los traure el màxim rendiment possible

maneres de dir animals

Trescar més que la xinxa

Trescar molt, anar d'ací d'allà repetidament

maneres de dir cos huma animals

Treure el conill [o la cuca] del forat amb les mans dels altres

Fer una cosa difícil o perillosa valent-se de l'esforç d'altri

animals maneres de dir

Treure un caragol bufant

Fer o obtenir una cosa difícil, amb relativa facilitat, esquivant les dificultats majors

maneres de dir cos huma animals

Treure's les mosques del nas

Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.

animals cantar casa

Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla

Critica aquelles famílies on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res

animals maneres de dir

Trobar davall cada terròs un calàpat

Trobar dificultats o mala sort per tot

animals maneres de dir

Trobar la llebre en el jaç

Trobar algú en el moment que comet un delicte o una falta; agafar-lo de manera que no pot fugir

maneres de dir animals

Trobar-se amb el bou

Haver d'afrontar o d'encarar una situació difícil, arriscada

mesos animals oratge mar vinya

Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most

Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm

animals mesos oratge

Trons de juliol desperten el caragol

En juliol sol produir-se alguna tormenta elèctrica i molt sorollosa, que si s’acompanya de pluja fa que els caragols s’espavilen i pasturen per l’herba mullada

diners animals

Truges a mitges no fan porcells

Significa que els negocis portats a mitges no solen esser gaire productius per a cadascun dels participants

beure animals plantes

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

animals cos huma déu amor

Ulls de gat, Déu me n'apart

Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar, ja que recorden els de les serps del gènere Vipera, les quals són verinoses

amor animals cos huma persones

Ulls de gos, home fidel i amorós

La mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat

animals cos huma

Ulls que no veuen, caguerà que xafen [o mosca que tragues]

Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que s’amaguen no afecten l’ànima o l’afecten poc

cos huma animals

Ulls que no veuen, mosca que tragues

Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que s’amaguen no afecten l’ànima o l’afecten poc

animals

Un altre gall li cantaria

Per a indicar que si s'hagués procedit d'una manera diferent, s'haurien obtingut resultats distints

animals bona mal diable

Un bon burro, una mala bèstia

Els burros, per bons que siguen, són molt cabuts i quan no volen, no hi ha qui els faça moure

animals

Un burro ja seria mort de rialles

Ho diuen parlant d'una cosa que va molt lentament i no du camí d'acabar mai

animals persones

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició

animals

Un corb no treu l'ull a un altre corb

Significa que els iguals no solen barallar-se perquè a ningú d’ells els convé

animals

Un gat enguantat mai ha agafat cap rata

Per a cada tasca cal comptar amb els mitjans necessaris i no pretendre refinaments impropis i inútils, més encara quan no s'està acostumat a ells

animals maneres de dir

Un gat per la botera!

Resposta humorística a qui pregunta que passa!

animals

Un gat que no té sinó un forat, prest és agafat

Significa que no convé tenir un sol estatge o refugi

animals

Un mosquit espatlla un orgue

Significa que causes petites produeixen efectes grans

animals

Un mussol mai va tot sol

Es diu perquè aquests grans de la parpella solen esser dobles o bessons. Sol manifestar-se cantant, però amb el cant atrau femelles que ens resulten imperceptibles. Es diu de qui aparenta estar sol

animals

Un ou és el jornal de les gallines

És el rendiment que s’espera de les gallines ponedores

animals

Un porc gros, ne porta un altre al cos

Significa que el porc és un animal molt profitós com a aliment

animals maneres de dir

Un tall de bacallà

És una part de benefici en un negoci

menjar animals

Un ull al gat, i un altre al plat

Significa que cal vigilar tots els aspectes de les coses

animals menjar cos huma

Un ull al plat i un ull al gat.

S’ha d’estar pendent en tot moment dels interessos i dels possibles perills

animals

Una cosa és el que li penja al gos

Expressió utilitzada quan no sabem alguna cosa sobre un assumpte

maneres de dir diners animals

Una gàbia tan gran per a uns pardals tan lletjos

Es diu quan una família és d'aspecte físic poc agraciat i té molts diners

animals maneres de dir

Una haca l'ha treta; l'atra haca, la trac?

Calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase

animals llocs

Una mona i un furó, tirant pets a Castelló lló

Capital de la província del mateix nom a la comarca de la Plana Alta

animals

Una mosca no fa estiu

Significa que un cas especial, isolat, no desment una regla, sinó que la confirma

estacions animals

Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera

Que no n’hi ha prou fent un o dos cops les coses bé, s’han de fer sempre

estacions animals

Una oroneta {o mosca} no fa estiu

Vol dir que no es pot prendre com a prova d'un fet general un cas isolat

animals mesos oratge

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

animals

Ungles de gat, i cara de beat

Es diu referint-se als hipòcrites

animals

Uns mouen la llebre i altres la maten

Vol dir que uns inicien els treballs i altri els aprofita

menjar animals

Vaca i moltó, olla de senyor

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

animals

Val més agafar l’ocell al niu que quan vola

És més fàcil trobar algú a sa casa o al despatx que pel carrer

animals amor

Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor

En relació amb el matrimoni, és millor amb amor que amb diners

animals plantes casa

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

animals

Val més gallina que sardina

Significa que, entre dues opcions, convé elegir la millor

animals menjar

Val més l'ou avui que la gallina demà

Significa que convé més tenir una cosa petita però segura que una de més gran però insegura

animals menjar

Val més la salsa que els ocells

Destaca la poca importància o el poc valor d’alguna cosa

animals menjar

Val més menjar un tros de pa amb gust que capons i pollastre amb disgust

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

animals

Val més ocell de bosc que ocell de gàbia

Ho diuen per expressar els avantatges de la llibertat

animals menjar

Val més pa amb amor que gallina amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

menjar amor animals

Val més pa eixut amb amor que gallines amb dolor

Més convé acontentar-se amb el que es té disponible que no patir pel que es podria aconseguir il·lícitament

menjar animals

Val més pa sol amb amor que pollastre amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

maneres de dir animals cos huma

Val més pardal en mà que cent volant

S’aplica a falses promeses i projectes irrealitzables

animals

Val més pardal en mà que gallina volar

Indica que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta

animals maneres de dir

Val més pardal en mà que una perdiu enlaire

Indica que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta

persones animals oficis

Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou

Millor és ser petit i lliure que gran i esclau

animals

Val més ser cap d'arengada que no cua de lluç

Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordes d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant

animals

Val més ser cap de lluç que cua d'estruç

És preferible destacar en alguna cosa o en algun col·lectiu sense importància que ser l’últim de la fila o passar desapercebut en un col·lectiu o un ofici més gran o important