Refranys animals

Trescar més que la xinxa

Trescar molt, anar d'ací d'allà repetidament

maneres de dir animals

Treure el conill [o la cuca] del forat amb les mans dels altres

Fer una cosa difícil o perillosa valent-se de l'esforç d'altri

maneres de dir cos huma animals

Treure un caragol bufant

Fer o obtenir una cosa difícil, amb relativa facilitat, esquivant les dificultats majors. Es compara amb l'acció del caragol que quan està mig tret de la closca, si li bufes suaument, l'animal reacciona al corrent d'aire i, sovint, s'estira o es mou per a amagar-se o canviar de posició.

animals maneres de dir

Treure's les mosques del nas

Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.

maneres de dir cos huma animals

Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla

Critica aquelles famílies on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res

animals cantar casa

Trobar davall cada terròs un calàpat

Trobar dificultats o mala sort per tot

animals maneres de dir

Trobar la llebre en el jaç

Trobar algú en el moment que comet un delicte o una falta; agafar-lo de manera que no pot fugir

animals maneres de dir

Trobar-se amb el bou

Haver d'afrontar o d'encarar una situació difícil, arriscada

maneres de dir animals

Tronades de gener maten l'ovella i el corder

Se suposa que són dolentes per al ramat.

animals mesos oratge

Tronades per Sant Magí, per les bèsties mala fi.

19 agost. Fa referència a les freqüents tempestes d'estiu. Tradicionalment, s'avisa que si hi ha trons en aquesta data, les fortes pluges poden ser perjudicials per al bestiar o les collites.

animals mesos oratge sants

Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most

Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm

mesos animals oratge mar vinya

Trons de juliol desperten el caragol

En juliol sol produir-se alguna tormenta elèctrica i molt sorollosa, que si s’acompanya de pluja fa que els caragols s’espavilen i pasturen per l’herba mullada

animals mesos oratge

Trons de juliol desperten el cargol

En juliol sol produir-se alguna tormenta elèctrica i molt sorollosa, que si s'acompanya de pluja fa que els caragols s'espavilen i pasturen per l'herba mullada.

animals mesos oratge

Truc, retruc: no et casis amb somera qui dugui ruc

Es diu per significar la poca vàlua de la persona que denuncia els defectes dels altres, estant ella carregada dels mateixos que censura.

amor animals

Truges a mitges no fan porcells

Significa que els negocis portats a mitges no solen esser gaire productius per a cadascun dels participants

diners animals

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

beure animals plantes

Ulls de gat, Déu me n'apart

Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar, ja que recorden els de les serps del gènere Vipera, les quals són verinoses

animals cos huma déu amor

Ulls de gos, home fidel i amorós

La mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat

amor animals cos huma persones

Ulls que no veuen, caguerà que xafen [o mosca que tragues]

Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que s’amaguen no afecten l’ànima o l’afecten poc

animals cos huma

Ulls que no veuen, mosca que tragues

Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que s’amaguen no afecten l’ànima o l’afecten poc

cos huma animals

Un altre gall li cantaria

Per a indicar que si s'hagués procedit d'una manera diferent, s'haurien obtingut resultats distints

animals

Un ase i una somera, tot ho paga mossèn Pere.

Vol dir que sempre paga el mateix. Per a indicar que es fan pagar les culpes i plats trencats a un altre, i també que hi ha qui responde les despeses o perjudicis que es puguin produir en un afer.

animals

Un bon burro, una mala bèstia

Els burros, per bons que siguen, són molt cabuts i quan no volen, no hi ha qui els faça moure

animals bona mal diable

Un bon gall no és pas mai gras

animals bona

Un bon parell de bous per llaurar, i un mal ase per sembrar

Els animals tenen diferents valoracions. A tots hi trobem la valoració de la força.

animals bona camp mal

Un bon pollastre o capó et farà el Nadal millor

25 desembre. Es un menjar tradicional de Nadal.

animals festivitats menjar mesos

Un burro ja seria mort de rialles

Ho diuen parlant d'una cosa que va molt lentament i no du camí d'acabar mai

animals

Un ca és un gos

animals

Un caragol no fa sinó una carrera

Fa referència a la lentitud extrema, indicant que algú o alguna cosa fa una sola acció i ja es dona per satisfet o per cansat. S'utilitza sovint en un context irònic per descriure una acció molt limitada o ineficient.

animals

Un cavall mal ensenyat no diu gaire bé del seu amo

Utilitza la metàfora del món eqüestre per transmetre una veritat molt més profunda sobre l'educació i la responsabilitat. En sentit literal un cavall que no està ben ensenyat o que es comporta malament deixa en evidència la poca dedicació, paciència o habilitat de la persona que l'ha criat i entrenat. En sentit figurat el comportament, els modals o la formació dels qui depenen de nosaltres és sovint un reflex directe de l'educació, l'exemple i el guiatge que els hem ofert.

animals ensenyar

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Significa que els plans d'una persona (l'ase) poden ser molt diferents dels del qui té el control o manega la situació (el traginer o el qui el mena). S'utilitza per indicar que la voluntat de qui mana s'imposa per sobre dels desitjos del subordinat

animals persones

Un corb no treu l'ull a un altre corb

Significa que els iguals no solen barallar-se perquè a ningú d’ells els convé

animals

Un gat enguantat mai ha agafat cap rata

Per a cada tasca cal comptar amb els mitjans necessaris i no pretendre refinaments impropis i inútils, més encara quan no s'està acostumat a ells

animals

Un gat negre porta sort

animals

Un gat per la botera!

Resposta humorística a qui pregunta que passa!

animals maneres de dir

Un gat que no té sinó un forat, prest és agafat

Significa que no convé tenir un sol estatge o refugi

animals

Un mosquit espatlla un orgue

Significa que causes petites produeixen efectes grans

animals

Un mussol mai va tot sol

Es diu perquè aquests grans de la parpella solen esser dobles o bessons. Sol manifestar-se cantant, però amb el cant atrau femelles que ens resulten imperceptibles. Es diu de qui aparenta estar sol

animals

Un ou és el jornal de les gallines

És el rendiment que s’espera de les gallines ponedores

animals

Un porc gros, ne porta un altre al cos

Significa que el porc és un animal molt profitós com a aliment

animals

Un tall de bacallà

És una part de benefici en un negoci

animals maneres de dir

Un ull al gat, i un altre al plat

Significa que cal vigilar tots els aspectes de les coses

menjar animals

Un ull al plat i un ull al gat.

S’ha d’estar pendent en tot moment dels interessos i dels possibles perills

animals menjar cos huma

Una aranya vull matar, set perdons vull alcançar

animals

Una cosa és el que li penja al gos

Expressió utilitzada quan no sabem alguna cosa sobre un assumpte

animals

Una flor no fa estiu [o una oroneta]

Un fet excepcional no justifica la norma

plantes maneres de dir animals estacions

Una gàbia tan gran per a uns pardals tan lletjos

Es diu quan una família és d'aspecte físic poc agraciat i té molts diners

maneres de dir diners animals

Una haca l'ha treta; l'atra haca, la trac?

Calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase

animals maneres de dir

Una mala cabra, tot el ramat llança a pedre

mal animals

Una mona i un furó, tirant pets a Castelló

Capital de la província del mateix nom a la comarca de la Plana Alta

animals llocs

Una mosca no fa estiu

Significa que un cas especial, isolat, no desment una regla, sinó que la confirma

animals

Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera

Que no n’hi ha prou fent un o dos cops les coses bé, s’han de fer sempre

estacions animals

Una oroneta {o mosca} no fa estiu

Vol dir que no es pot prendre com a prova d'un fet general un cas isolat

estacions animals

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

animals mesos oratge

Una ventada que arrabassa la cua als gossos

Ventada molt forta.

maneres de dir oratge animals

Ungles de gat, i cara de beat

Es diu referint-se als hipòcrites

animals

Uns mouen la llebre i altres la maten

Vol dir que uns inicien els treballs i altri els aprofita

animals

Usures, sogres i gats duen mals resultats

animals diners parentiu

Vaca de març ni ovella d'abril, mai la fam no n'ha morta cap

A partir de març ja poden pasturar.

animals mesos

Vaca i moltó, olla de senyor

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

menjar animals

Vaca que olora a terra, i després mira al cel assenyala canvi de temps

Els animals que viuen a la intempèrie noten els canvis atmosfèrics. En aquest curiós adagi ens avisa d'un comportament ben concret que alerta d'un canvi de temps.

animals oratge

Vaca rossa, molta llet

Destaca la qualitat productiva d'aquest tipus de bestiar. Assenyala que les vaques de pèl ros (roig/vermellós), com la raça Pirinenca, són excel·lents productores de llet, sovint valorades per la seva bona constitució i aptitud a les zones de muntanya.

animals

Vaig a bosc a cavall de la post. La post se gira i el cagarro s'estira

Embarbussament

animals camp

Val més agafar l’ocell al niu que quan vola

És més fàcil trobar algú a sa casa o al despatx que pel carrer

animals

Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor

En relació amb el matrimoni, és millor amb amor que amb diners

animals amor

Val més dir só, que arri

Es diu dels noiets i noietes espavilats o inquiets.

animals

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

animals plantes casa

Val més gallina que sardina

Significa que, entre dues opcions, convé elegir la millor. . Aquesta expressió popular recomana prioritzar allò que és superior o més profitós (la gallina) davant del que és més modest o humil (la sardina).

animals

Val més haver-les amb cent savis que amb una bèstia

animals

Val més l'ou avui que la gallina demà

Significa que convé més tenir una cosa petita però segura que una de més gran però insegura

animals menjar

Val més la salsa que els ocells

Destaca la poca importància o el poc valor d’alguna cosa

animals menjar

Val més menjar capó que tacó

[capó = pollastre jove]. La carn jove és més tendra

animals menjar

Val més menjar un tros de pa amb gust que capons i pollastre amb disgust

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

animals menjar

Val més merla en mà que alosa al cel

Significa que és millor assegurar una cosa petita o segura que arriscar-se a perdre-la per intentar aconseguir-ne una de més gran però incerta.

animals

Val més ocell de bosc que ocell de gàbia

Ho diuen per expressar els avantatges de la llibertat

animals

Val més orelles de porc que d'ase

animals

Val més orelleta de porc, que orella d'ase

Quant al sentit general de porc en relació a l'escudella.

animals

Val més pa amb amor que gallina amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

animals menjar

Val més pa eixut amb amor que gallines amb dolor

Més convé acontentar-se amb el que es té disponible que no patir pel que es podria aconseguir il·lícitament

menjar amor animals

Val més pa sol amb amor que pollastre amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

menjar animals

Val més pardal en mà que cent volant

S’aplica a falses promeses i projectes irrealitzables

maneres de dir animals cos huma

Val més pardal en mà que gallina volar

Indica que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta

animals

Val més pardal en mà que una perdiu enlaire

Indica que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta

animals maneres de dir

Val més petit i ardit, que gran i ase [o Més val petit i ardit que gran i ase; i ase per ase, més val gros que petit]

[Ardit: Moneda de billó dels segles XVI al XVIII].E s diu en lloança de les persones petites però actives i resoltes.

animals

Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic"

Es diu per recomanar a algú que no estudiï massa

salut ensenyar animals

Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou

Millor és ser petit i lliure que gran i esclau

persones animals oficis

Val més ser cap d'arengada que no cua de lluç

Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordes d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant

animals

Val més ser cap de lluç que cua d'estruç

És preferible destacar en alguna cosa o en algun col·lectiu sense importància que ser l’últim de la fila o passar desapercebut en un col·lectiu o un ofici més gran o important

animals

Val més ser gallina que gall

animals

Val més ser moixó de bosc que de gàbia

Destaca la preferència per la llibertat personal, professional, de moviment, d’iniciativa

animals

Val més tenir un conill que seguir una llebre

S'aplica als qui deixen situacions o coses segures, esperant altres millors però incertes.

animals

Val més un esparrall [o una sardina, o un reix] a la mà que una tonyina nedar

Significa que és millor assegurar un benefici petit i real (l'esparrall o sardina a la mà) que somiar amb una gran riquesa incerta (la tonyina nedant lliure).

animals persones

Val més un llop dintre d'un ramat que un febrer enriallat

Significa que és preferible el fred intens i rigorós al febrer (llop al ramat) que no pas un temps càlid i assolellat (enriallat) abans d'hora.. Un llop et pot matar quatre ovelles, però un febrer enriallat et deixa sense menjar per a tot l'hivern vinent.

animals mesos

Val més un ocell a la mà que cent en el ram