`

Refranys amb la paraula a per

mesos animals sants

Per Sant Pau, la cigonya per l’estany (29 juny)

La presencia de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any

dites

Per un clau es va perdre una guerra

Va saltar un clau d’una ferradura d’un cavall conduït per un missatger que anava a demanar reforços. L’animal, coix, es va parar. El missatge no va arribar a temps i es va perdre la batalla decisiva de la guerra

persones animals

Per un punt l'Abat va perdre sa mula

Es diu per a demostrar la importància que pot tenir allò que algú pretén que no en té

mar oficis

Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament

Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres

oratge mesos plantes

Pluja d'agost, bona per als horts

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

mesos oratge

Pluja d'octubre, ni una gota perduda

Tant les pluges de maig com les d’octubre resulten molt beneficioses en les dos respectives primaveres de l’any, la primera perquè adoba la terra just abans de la calor, i la segona perquè li calma la set passada. Però també depén. Si plou poc, la terra encara calenta de l’estiu l’absorbeix, però si cau gota freda, fa barrancades i s’enduu marges i ponts

oratge festivitats

Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones

És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril

oratge oficis mesos festivitats

Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric

Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba

camp mesos oratge plantes sants

Pluja per Sant Bernat, el blat corcat (12 març)

La pluja, en aquest moment, perjudica el blat

mesos camp oratge plantes sants vinya

Pluja per Sant Joan, furta vi i no dóna pans (24 juny)

Les pluges estivals no solen ser generoses, de manera que no alimenten prou ni la vinya ni, molt menys, el blat

oratge sants mesos

Pluja per Santa Quitèria, la collita i la misèria. (22 maig)

La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica

maneres de dir

Poder-li dir un parenostre [a una persona o cosa]

Poder-se'n acomiadar perquè està perduda, trencada, morta

maneres de dir plantes

Posar mostalla per julivert [a algú]

Fer pendre una cosa per una altra. Enganyar

maneres de dir

Posar terra per mig

Fugir, anar-se'n procurant anar molt lluny

maneres de dir animals

Pujar més el suc que la perdiu [o el peix]

Extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment

cantar animals oratge oficis

Quan canta la perdiu, que plourà diu, pagès busca ton niu

Canten perquè ja noten la humitat de la revivificadora pluja que els permetrà reproduir-se

oratge animals

Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja

La seua presència en terra i la seua actitud denoten els futurs canvis de l’oratge

plantes

Quan la pera és madura, d'ella mateixa cau

Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències

animals

Quan la rabosa busca els grills, mal va la cosa per a ella i per als seus fills

Si qui habitualment es dedica a empreses més grans s’avé a dedicacions menys importants, és perquè les coses no li roden bé

oratge mar

Quan llampega a marina, procura per llenya i farina

És previsible que el mal oratge es desplace cap a la terra

camp sants

Quan no hi ha pels camps no hi ha per als sants

Vol dir que, quan hi ha abundor d’una cosa, no se sol mirar gaire prim

persones

Qui aixeca l’anca perd la banca, qui aixeca el cul perd el bagul

Qui deixa el que tenia amb la pretensió de millorar, pot trobar-se amb el cul a l’aire

maneres de dir

Qui camina per damunt mel, qualque cosa se li aferra.

Adverteix sobre la facilitat de caure en falta o culpa, per aquell qui juga en coses perilloses

vinya plantes mesos camp

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

vinya mesos camp

Qui cava per l’agost ompli el celler de most

Les cavades, les llaurades, les femades i els regs o les pluges ajuden molt les plantes, i si es combinen poden operar miracles de producció

persones ensenyar

Qui crema llibres, tard o d’hora crema persones

Quan es manifesta alguna idea repressora dels altres, és indicatiu que empitjorarà si obté poder

persones plantes

Qui diu mal de la pera, aquell se la menja

Vol dir que moltes vegades el qui desjecta una cosa ho fa perquè un altre no se l'endugui

bona

Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya

Vol dir que aquell qui vol participar en els avantatges d'una cosa, també ha de tenir part en els inconvenients

parentiu diners amor

Qui es casa per diners, criat de sa muller és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

parentiu diners

Qui es casa per interés ja ho dirà després

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

amor diners parentiu

Qui es casa per interés, criat [o mosso] de sa muller [o dona] és

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

persones mesos sants

Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d’un pam [gronxar = gronsar, agronsar, baldar]

Això diuen exageradament, ja que qui sol gronxar-se són els xiquets, que són els que estan en edat de créixer

sants animals mesos

Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any (24 juny)

És una creença antiga amb poc fonament, ja que només la higiene continuada és efectiva contra els polls

menjar animals

Qui guisa dolç guisa per molts; qui guisa salat guisa pel gat

Es diu perquè si no hi ha prou sal sempre es pot afegir després i per contra, el menjat salat és incomestible

menjar maneres de dir

Qui guisa dolç, guisa per a molts

Es diu perquè la sal sempre es pot afegir desprès segons cada gust

animals

Qui ha perdut l'ovella, busca l'esquella

Es refereix als qui cerquen remeis tardanament, quan la desgràcia ja s'ha esdevingut

consells

Qui ho estoja per demà, ho estoja p'es cà

Vol dir que sol dur mal resultat demorar o reservar les coses per a més tard