`

Refranys amb la paraula rés

maneres de dir

Cagar-se en garres

Acovardir-se, sentir por

oratge setmana aigua festa

Calçada en dimecres, pluja abans de festes

Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, són senyal de pluja propera

animals menjar

Caldo rescalfat, doneu-li’l al gat

Menysprea les menges que no estan acabades de fer

menjar diable

Caldo rescalfat, pel dimoni

Menysprea les menges que no estan acabades de fer

salut estacions mort

Calentures de tardor, parentes de la mort

Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta.

el bagul de les paraules oblidades

CALFACADIRES

Persona malfaenera que va d'una casa a l'altra per moure conversa i passar el temps sense treballar

maneres de dir

Calfar cadires

Fer visites llargues, molestes

mesos festivitats oratge

Calors de Nadal són frescors per Pasqua

Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit

maneres de dir

Cambres [o cambres calres]

Diarrea, evacuació freqüent o anormal del ventre

mal

Camí de cabres

Camí de mal transitar-hi

mal

Camí forestal

Camí construït per a la conservació i l'explotació de boscs

maneres de dir

Camí fressat

Camí pel qual hom no ha deixat de transitar

oratge

Camí rosat, als tres dies banyat

La rosada o rou és indicativa que l’ambient està carregat d’humitat i que possiblement precipitarà

animals

Canta-li al burro i et respondrà amb un pet

Avisa o confirma que hi ha qui no es mereix res, bé per roí, bé per ignorant

parlar maneres de dir

Cantar-li-les clares

Dir-li obertament el que es pensa

aigua maneres de dir

Cànter nou fa l’aigua fresca

Se sol dir per ponderar la il•lusió que es posa en tot allò que s'estrena, ja sigui objecte o situació

aigua beure

Canteret nou fa l’aigua fresca

Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc

maneres de dir

Canviar d'aires

Canviar de clima, d'ambient

cos huma maneres de dir vell

Cap blanc fa respecte

La vellesa ha de ser respectada

persones

Cap boig tira pedres a la seva teulada

Ningú es perjudica a si mateix

any cos huma festivitats setmana menjar

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades

animals menjar aigua plantes vinya beure

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua

animals menjar plantes vinya beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Significa que aquestes demanen que es begui vi

oratge mesos menjar festivitats

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

festivitats festa

Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués

És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables

festivitats

Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués

És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor

maneres de dir animals

Carregar les cabres [a algú]

Donar-li la culpa sense tenir-la

plantes maneres de dir

Carregat i vora camí? Agres són les magranes.

És una exclamació d’estranyesa davant d’alguna situació aparentment apetitosa però intacta

animals

Carros de rei, llebres agafen

Vol dir que el qui té en les seves mans els ressorts de la riquesa i de la força, arriba a dominar

persones gent

Cas del poble no faces massa; el que ara maleeix, després t’abraça

Recomana fer la seua al marge de les opinions dels altres, que són variades i canviants

vinya casa camp

Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis

No s’ha de pretendre tenir més que allò que es puga atendre ni gastar més del que es té

casa persones

Casa vella, tot són goteres

Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem

setmana any amor

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres

El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana

llocs

Catamaruc i Planes; i Margalida, Beniarrés i l'Orxa: vaja una eixida

Entitats de població i municipis de la comarca del Comptat en la província de València

maneres de dir cos huma

Caure garres en l'aire

Caure panxa amunt i escarramat

animals

Cavall alabat, ple de tocadures

Les lloances excessives solen amagar algun engany, però ajuden a vendre

oratge

Cel aborregat, als tres dies banyat

Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores

oratge

Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat

Solen anunciar que pot ploure o nevar al cap d’algunes hores

vinya

Celler, que ressona, el vi se n'adona

El celler és el lloc on dorm el vi i requereix temperatura constant i silenci, per tant, si el celler ressona és que s’ompli de clientela i van disminuint els productes

diners

Cent angoixes [o quimeres] no paguen un deute

Significa que preocupar-se fortament per les coses no dóna cap solució pràctica

oficis

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres

Aquesta dita crítica determinats oficis, vistos amb desconfiança, perquè els tres oficis escamotegen i s’apropien materials

animals maneres de dir

Cercar tres peus al gat

Cercar raons, picabaralles, inconvenients; voler posar en evidència defectes on no n’hi ha cap

casa parentiu

Cinc filles i una mare, sis lladres de casa

Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant

plantes maneres de dir

Cireres i mentides, unes de les altres tiren

Per a indicar que, al mentiros les mentires s'enrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva

maneres de dir

Clares vegades

Indica la repetició escassa, o no freqüent, d’una acció o d’un esdeveniment. A vegades, de vegades, algunes vegades, molt de tant en tant

maneres de dir

Clarors i ombres

Coses bones i coses dolentes. Coses clares i punts foscos, coses positives i coses negatives, joc net i joc brut

maneres de dir

Clavar [o fotre] barres avall

Fer desconsideraments, retrets, observacions, etc.

animals oratge persones estacions riure/plorar

Coixera de gos, llagrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat res

Aconsella no fer un cas excessiu de coses que no tenen gens d’importància

maneres de dir

Com aquell que no fa res

Es diu d'aquells individus que actuen amb dissimulació

maneres de dir

Com aquell qui res

1 Dissimuladament. Com si res, fent l'orni, sense fer cas de ningú; sense mirar prim. 2 Impassible. Com si res, com si tal cosa, tranquil, sense mirar prim

maneres de dir

Com dos i tres fan cinc

D'una manera absolutament segura

parentiu ensenyar

Com el fill d’en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

maneres de dir llocs

Com el Vallés no hi ha res

És el títol d'un poema de Josep Carner

casa parentiu

Com en casa no hi ha res

És on millor s’està, amb totes les comoditats i les persones estimades

ensenyar parentiu

Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

parlar

Com més parles, més erres

Parlar molt o massa pot dur a cometre equivocacions, malantesos, etc. per entusiasme o irreflexió en l’elocució. En canvi, qui parla poc, sol mirar-se més el que diu

riure/plorar

Com més plores, menys pixes

Grandíssima veritat, constatable científicament, que se sol dir amb una certa dosi d’humor perquè algú deixe de plorar o de lamentar-se

maneres de dir

Com més pressa, més a poc a poc

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent

dites

Com més pressa, més vagar

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent

maneres de dir

Com qui no diu res

Expressió per a fer fixar l'atenció en la importància de la quantitat, categoria, etc., que acaba de manifestar

maneres de dir

Com qui no fa res

Sense gaire esforç. Com si res, com aquell qui res, com si res no fos, de qualsevol manera, com qui no diu res