`

Refranys amb la paraula rés

maneres de dir dormir

Comptar frares

Es diu quan una persona pega cabotades, s'adorm

diners persones

Comptes clars honren cares

Qui va amb la veritat i la sinceritat per davant, no pot ser sospitós de res

plantes maneres de dir

Confondre els carabassons amb els cogombres

Anar errat. Anar errat d'osques, anar lluny d'osques, anar errat de comptes, anar confós, confondre el cul amb les témpores

consells persones

Consola els desconsolats, visita els empresonats

Aconsella ser caritatius i solidaris amb els desgraciats

amor plantes maneres de dir

Contemplar [o Pensar en] l'amor de les tres taronges

Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils

maneres de dir

Contra gustos no hi ha res a dir

Tots els gustos són respectables. No tots els gustos són iguals, tot és qüestió de gustos, això va a gustos, sobre gustos no hi ha res escrit, sobre gustos no hi valen disculpes -o disputes-

consells

Contra la força no hi ha resistència

Ningú està disposat a patir el mal o a obrar contra la pròpia voluntat; per tant, podem estar segurs que a qui li arriba una desgràcia no és perquè l’haja volguda

treball

Contra peresa, una vara de freixe

Es diu humorísticament parodiant la frase del catecisme: "Contra peresa, diligència"

amor cos huma

Cor que no pressent, amor que no sent

Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que s’amaguen no afecten l’ànima o l’afecten poc

parentiu

Corona dels vells són els nets; i glòria dels fills els pares d'ells

Els néts s’ho passen d’allò més bé amb els iaios perquè no castiguen, i els iaios es diverteixen amb ells perquè no els han d’atendre i suportar tothora

el bagul de les paraules oblidades

CORPRÉS

Que està captivat d'una emoció intensa

maneres de dir mal bona

Córrer bons [o mals] aires

Córrer bones [o males] notícies

maneres de dir

Córrer mals aires

Canviar l'estat de les coses completament

maneres de dir

Córrer més terres que té el rei

Es diu per a referir-se a una persona que ha viatjat molt

maneres de dir

Córrer pressa

Ser urgent, quelcom. Urgir, apressar, no tenir espera

donar

Cosa dels altres fa bon donar

Es diu al•ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus

diners maneres de dir

Costar més que les obres del Pilar

Costar molt temps, esforços i diners

maneres de dir

Cova de lladres

Expressió emprada per a referir-se als llocs on es ven molt car

persones plantes ensenyar

Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

el bagul de les paraules oblidades

CRESOL

Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble

el bagul de les paraules oblidades

CRESPAR / ENCRESPAR

Fer cresps els cabells, rissar-los, ondular-los

maneres de dir animals

Creure que ses llebres un any són mascles i l'altre femelles

Ésser molt curt d'enteniment o molt ingenu i d'una excessiva credulitat

parentiu

Criar d'altres el fill, és un perill

Ningú que no siga la mare o el pare educarà com cal, bé per desinterés, bé per comoditat, bé per ignorància

persones treball

Criat peresós, criat queixós

Qui és mandrós viu lamentant-se sempre de qualsevol cosa

persones animals

Criatures i gallines, són raons de les veïnes

Vol dir que moltes baralles entre veïnes provenen de malifetes d'infants o d'intromissions de les gallines

salut persones

Criatures naixem i criatures tornem

Vol dir que en arribar a la vellesa es perden les forces intel·lectuals com si es tornés a la infantesa

maneres de dir

Cul de presó

Presidiari. Pres, reclús

llocs

Curridos de Polinyà, tres per ací, quatre per allà

Polinyà de Xúquer, municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Baixa

mesos parentiu

D'abrils i de sogres poques de bones

Refrany referit a la personalitat del ser humà i les característiques climàtiques del mes. Segons sembla al refranyer popular, el mes d'abril fa gala de la mala fama del caràcter i maneres dels cavallers, dels quals no cal refiar-se del tot

temps maneres de dir

D'ací a no res

En molt poc de temps. En un tres i no res, de seguida, d'aquí a poc, ben aviat, en un girant d'ulls

persones

D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres

Al·ludeix a la diversitat de procediments de fer una cosa

salut beure aigua menjar cos huma

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent

Els aliments a temperatures anormals no són sans

maneres de dir mar

D'aleshores ençà

Des d'aquell moment cap ací

dites

D'altres n'hi ha que en saben menys

Expressió que pot servir de consol quan alguna cosa no ha sortit prou bé o que es diu amb ironia, per censurar una actitud negativa. Sempre n’hi ha de pitjors; ets molt carregós, xafarder, etc.

dites

D'altres te'n passaran de més fresques

Et passaran coses molt pitjors. I més que patiràs!, no en vinguessin de més grosses!, si tot acabés aquí rai!, no n’hi ha per a tant!, en vindran de pitjors

maneres de dir

D'aquí res

Sense tardar, immediatament

maneres de dir

D'empresa

Que no dubta a l'hora de prendre solucions. Decissiu

maneres de dir

D'entreguerres

Que va des d'una guerra a l'altra

maneres de dir

D'hàbil a hàbil, el més prest

Significa que en certs casos té més valor la promptitud que l'habilitat

consells

D'un mal pas, sortir-ne prompte [o Un mal pas, passar-lo prest]

Significa que en les situacions difícils convé tenir molta decisió per a afrontar-les, i així resulten menys perilloses

maneres de dir

Damunt de cabró, a la presó

Al que fa un favor i després no l'hi reconeixen

dites

Darrere de l’u ve el dos i qui tinga pressa que arranque a córrer

Recomana o justifica l’ordre en l’execució de les coses

maneres de dir beure plantes vinya menjar

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si

Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància

mort maneres de dir

Darreres [o últimes] voluntats [d'algú]

Allò que vol que es faça després de la seua mort

maneres de dir

De bon de veres

De veritat, de debò

maneres de dir

De bones maneres

Actuar com cal. Ser educat i correcte

parentiu animals

De cabres negres en surten cabrits virats

Vol dir que a vegades, de pares bons surten fills dolents

maneres de dir

De cap de les maneres

Expressió amb què es reforça una negació o nega rotundament alguna cosa

maneres de dir

De compres i millores

Nom d'un pacte amb què es determina la part que toca a la dona, de les coses comprades o millorades durant el seu matrimoni

persones

De covards no parla la Història [o d'homes covards no n'han escrit res]

Encoratja a complir algun propòsit. Els covards no aconseueixen les coses, de covards no s'ha escrit mai res; un home covard no s’ha fotut mai una dona maca

dia i nit

De dia juga Jeroni; de nit, cresolades d’oli. [cresolada = capacitat de combustible del cresol o llàntia]

Critica els que passen el temps divertint-se i deixen les obligacions per a l’últim moment

treball

De dia no fila Toni, i de nit gasta cresolades d’oli

Critica aquells que no treballen o no s’esforcen però que es gasten allò que no s’han guanyat

setmana

De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta

Vol dir que sol haver-se acabat el setmaner

persones

De dona de balcó, no esperes estima ni raó

Qui no té obligacions i passa el temps observant els altres és perquè té el cap buit

consells

De fer es beneit no fan pagar res

Ho diuen per significar que no és inoportú fingir ignorància quan el no fer-ho obligaria a intervenir en un assunte enutjós

justicia oficis

De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

persones

De l'home amagat no esperes res grat

Confiar o esperar alguna cosa de qui no se li veu voluntat resulta inútil

mesos mar animals

De l'octubre al gener, la llagosta no val res

En època de cria, s’amaga i no es deixa pescar

llocs animals

De les ales d'un mosquit feren a Castelló; i de les 'retallaüres', la Pobla i Benissanó

La Pobla de Vallbona i Benissanó són municipis valencians de la comarca del Camp de Túria

dites

De les raons d'uns, altres ne viuen

Significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants

menjar

De les sobres se'n fan obres

De les sobre d'una menjada pots fer una altra