`

Refranys amb la paraula më

cos huma ensenyar oficis

Mestre d'escola i signa amb el dit

És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada

cos huma maneres de dir

Mestre d'ull, mestre d'embull

Allò que es fa a ull, sense calcular bé, acostuma a sortir malament

el bagul de les paraules oblidades

MESTRE DE CASES

Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.

oficis ensenyar

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

el bagul de les paraules oblidades

MESTRE D’AIXÀ

És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta

ensenyar

Mestre manco, fadrí groller

Es diu contra el mal exemple dels superiors

oficis ensenyar

Mestre manyà, de franc i tot, és car

Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú

el bagul de les paraules oblidades

MESTREPEU

Sabater de vell que arregla sabates

persones treball

Mestressa matinera, mestressa feinera

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

el bagul de les paraules oblidades

MESTRETITES

Persona pedant, que presumeix de saber molt

saber

Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera

Vol dir que els poc assenyats fan amb retard allò que haurien d'haver fet des del principi

maneres de dir

Mesurar a caramull

Mesurar sense passar la rasadora, deixant que el gra o altra cosa que es mesura sobresurti de les voreres de la mesura

maneres de dir

Mesurar a pams i no a vares

Mesurar a poc a poc i examinant detalladament les coses

maneres de dir

Mesurar a tots amb la mateixa vara

Ser just. Tractar a tots per igual

mort oficis salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

salut oficis mort

Metge novell, feina pel fosser

La seva inexperiència et pot abocar a la mort

salut oficis

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides

maneres de dir

Metre's en fuita

Fugir precipitadament

el bagul de les paraules oblidades

METXA

1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc. 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora. 3. Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa. 4. Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins de la bota per a estovar-la. 5. Aguantar metxa: Aguantar les bromes d'algú tranquilament

vinya mesos

Migdia d'agost emborratxa més que el most

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

mesos vinya sants

Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost)

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

oratge

Migjorn a la posta, mestral a la porta

És indicatiu del vent que el seguirà

el bagul de les paraules oblidades

MILHÒMENS

1. Home, especialment menut, o xic, que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot. 2. Xiquet que pretén fer coses més pròpies d'un adult

animals

Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel

Ho diuen parlant d'un qui ven o dóna coses qui no poden ser ben adquirides

maneres de dir

Mirar malament

Tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió

maneres de dir

Mirar-se el melic

Centrar massa l'atenció en un mateix

diners

Misèria fa més misèria

Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant

oficis menjar

Moliner de vent, no menja quan té talent

Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no

saber ensenyar

Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant

L’observació és el primer pas de l’aprenentatge

persones diners

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

animals

Molt sap la mona, i més qui l'agafa

Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre

menjar plantes salut

Molta fruita menjaré i molta salut tindré

Lloa la sanitositat de la fruita fresca

persones

Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte]

És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament

persones festivitats

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any

La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem

persones

Moltes promeses i poques ateses

Es diu referint-se a persones que prometen molt però no compleixen les promeses

maneres de dir parlar

Moltes vegades parla més el mut, que el llengut

Expressa el fet que a vegades diu més qui calla o parla poc que qui xarra sense aturall

dites

Molts amens arriben al cel

Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut

consells parentiu

Molts germans en un consell, allò que és blanc ho fan tornar vermell

Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler

salut mort

Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula

Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions

llocs persones amistat

Morella no té abric, i home pobre no té amic

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

animals

Moren més xais que moltons

Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los

menjar

Mos menjat, no guanya amistat

Vol dir que quan ja s'ha gaudit dels beneficis o favors d'algú, no solen recordar-se'n ni correspondre-hi

maneres de dir

Moure un caramell

Moure soroll, armar gresca

persones animals

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments

Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat