`

Refranys amb la paraula më

salut oficis

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides

maneres de dir

Metre's en fuita

Fugir precipitadament

el bagul de les paraules oblidades

METXA

1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc. 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora. 3. Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa. 4. Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins de la bota per a estovar-la. 5. Aguantar metxa: Aguantar les bromes d'algú tranquilament

el bagul de les paraules oblidades

METZINA

Verí. Substància que, introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.

vinya mesos

Migdia d'agost emborratxa més que el most

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

mesos vinya sants

Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost)

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

oratge

Migjorn a la posta, mestral a la porta

És indicatiu del vent que el seguirà

el bagul de les paraules oblidades

MILHÒMENS

1. Home, especialment menut, o xic, que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot. 2. Xiquet que pretén fer coses més pròpies d'un adult

animals

Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel

Ho diuen parlant d'un qui ven o dóna coses qui no poden ser ben adquirides

maneres de dir

Mirar malament

Tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió

maneres de dir

Mirar-se el melic

Centrar massa l'atenció en un mateix

diners

Misèria fa més misèria

Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant

oficis menjar

Moliner de vent, no menja quan té talent

Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no

saber ensenyar

Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant

L’observació és el primer pas de l’aprenentatge

persones diners

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

animals

Molt sap la mona, i més qui l'agafa

Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre

aigua salut

Molt vi és metzina, l'aigua, medicina.

Avisa dels perills de beure vi.

menjar plantes salut

Molta fruita menjaré i molta salut tindré

Lloa la sanitositat de la fruita fresca

persones

Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte]

És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament

persones festivitats

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any

La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem

persones

Moltes promeses i poques ateses

Es diu referint-se a persones que prometen molt però no compleixen les promeses

maneres de dir parlar

Moltes vegades parla més el mut, que el llengut

Expressa el fet que a vegades diu més qui calla o parla poc que qui xarra sense aturall

dites

Molts amens arriben al cel

Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut

consells parentiu

Molts germans en un consell, allò que és blanc ho fan tornar vermell

Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler

salut mort

Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula

Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions

llocs persones amistat

Morella no té abric, i home pobre no té amic

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

animals

Moren més xais que moltons

Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los

menjar

Mos menjat, no guanya amistat

Vol dir que quan ja s'ha gaudit dels beneficis o favors d'algú, no solen recordar-se'n ni correspondre-hi

maneres de dir

Moure un caramell

Moure soroll, armar gresca

persones animals

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments

Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat

temps

Mudant-se els temps, es muden els pensaments

Vol dir que les circumstàncies, en canviar, aconsellen el canvi de parers i de projectes

animals

Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força

Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa

parentiu amor menjar

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé

menjar amor parentiu

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers

llocs

N'ha caigut més que a Zafra

Municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura en la comarca de Zafra - Río Bodión

menjar mort

N'ha mot més [o ha matat més gent] la cena que no n'ha salvat Avicena

Recomana que se sopi ben poc. Avicena, el famós metge àrab de fama universal

oratge foc festivitats

Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment

Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu

festivitats

Nadal de huit a huit dies i Pasqua de mes a mes, Carnestoltes moltes voltes, Quaresma no tornes més

És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.

animals festivitats

Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls

Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa

setmana

Nadal en dimecres, sembra camps i feixes

Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada

setmana festivitats menjar plantes animals

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat

És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar

festa festivitats menjar setmana

Nadal en diumenge, totes les festes es menja

Perquè s'escauen en diumenge Nadal i Cap d'Any.

llocs gent

Nàquera i Serra gent de dimoni; per mitja figa maten un home

Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria

oficis

Necessitar [o haver de menester] mà de metge

Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui

maneres de dir

Necessitats del moment

Urgents, que no poden ajornar-se

maneres de dir

Negre com el pecat, o [més negre que el pecat]

Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri

maneres de dir

Néixer-li femella

Frustrar-se un propòsit

mesos oratge

Neu de febrer, bona, si és de primer

Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat

mesos oratge

Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig

Si el març és hivernal, podem esperar que l’hivern s’allargue

mesos oratge camp

Neu i pluja de febrer, el millor femer

La humitat del sól facilitarà el creixement de les plantes en primavera

oratge

Nevades darrerenques, calabruixades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades darrerenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades tardorenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

ensenyar persones

Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar

Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat

camp plantes menjar

Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons

Es diu perquè la pasterada de flaons és poc profitosa i els melicotons són fruita perillosa i poc duradora

amor animals persones

Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell

Allò que no combina no pot donar bon resultat. a bona harmonia exigeix que els casaments siguin proporcionats a la condició social i a l'edat.

persones

Ni home tiple, ni dona baixa

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte