`

Refranys amb la paraula më

cos huma amistat

Més val una onça de sang que una lliura d’amistat

Significa que sempre cal triar allò que val més

colors

Més val verd per a l'amo (o «per a mi») que madur per a un altre

Significa que convé collir els fruits del nostre hort sense esperar la completa maduresa, perquè ens exposaríem que altri els collís abans que nosaltres

bona consells cos huma

Més val vergonya en la cara, que dolor en lo cor )

Aconsella fer o dir les coses. És preferible vèncer l'empatx de fer una cosa a quedar amb el remordiment de no haver-la dit o fet

menjar plantes animals

Més valen dos mossos de vaca que set de pataca

Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal

casa

Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua

Tothom sol apreciar més les coses, els menjars, els costums... propis que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu

maneres de dir

Més vell que Matusalem

Es diu d’una persona o cosa molt vella

maneres de dir plantes colors

Més vermell que un pebrot

Es diu d'una persona o cosa molt vermella

maneres de dir cos huma

Mes veuen quatre ulls que dos

Quan dos persones busquen, revisen o inspeccionen una cosa

animals maneres de dir

Més viu [o pòlissa, o traïdor, o dolent] que una geneta

Es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres

donar

Més vull ara un toma que dos te'n daré

Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d'insegures

maneres de dir

Més [o menys , o tan] ample

D'una amplària major, menor, igual

animals plantes maneres de dir

Mesclar cols amb caragols

Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades

maneres de dir plantes

Mesclar cols i bledes

Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra

maneres de dir animals

Mesclar ous amb caragols

Mesclar coses heterogènies, idees discordants; involucrar unes coses amb unes altres

el bagul de les paraules oblidades

MESELL -A

1. Que té [un porc o la seua carn] una granellada pustulosa causada per una malaltia parasitària que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen. Eixir el porc mesell [a algú]: Eixir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava. 2. Insensible als cops, al dolor. A ell, que és mesell!: Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por. 3. Leprós -osa. Que pateix lepra

maneres de dir

Messinfot

Es diu quan alguna cosa no importa massa

cos huma ensenyar oficis

Mestre d'escola i signa amb el dit

És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada

cos huma maneres de dir

Mestre d'ull, mestre d'embull

Allò que es fa a ull, sense calcular bé, acostuma a sortir malament

oficis ensenyar

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

el bagul de les paraules oblidades

MESTRE D’AIXÀ

És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta

ensenyar

Mestre manco, fadrí groller

Es diu contra el mal exemple dels superiors

oficis ensenyar

Mestre manyà, de franc i tot, és car

Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú

el bagul de les paraules oblidades

MESTREPEU

Sabater de vell que arregla sabates

persones treball

Mestressa matinera, mestressa feinera

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

el bagul de les paraules oblidades

MESTRETITES

Persona pedant, que presumeix de saber molt

saber

Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera

Vol dir que els poc assenyats fan amb retard allò que haurien d'haver fet des del principi

maneres de dir

Mesurar a caramull

Mesurar sense passar la rasadora, deixant que el gra o altra cosa que es mesura sobresurti de les voreres de la mesura

maneres de dir

Mesurar a pams i no a vares

Mesurar a poc a poc i examinant detalladament les coses

maneres de dir

Mesurar a tots amb la mateixa vara

Ser just. Tractar a tots per igual

mort oficis salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

salut oficis mort

Metge novell, feina pel fosser

La seva inexperiència et pot abocar a la mort

salut oficis

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides

maneres de dir

Metre's en fuita

Fugir precipitadament

el bagul de les paraules oblidades

METXA

1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc. 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora. 3. Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa. 4. Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins de la bota per a estovar-la. 5. Aguantar metxa: Aguantar les bromes d'algú tranquilament

vinya mesos

Migdia d'agost emborratxa més que el most

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

mesos vinya sants

Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost)

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

oratge

Migjorn a la posta, mestral a la porta

És indicatiu del vent que el seguirà

el bagul de les paraules oblidades

MILHÒMENS

1. Home, especialment menut, o xic, que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot. 2. Xiquet que pretén fer coses més pròpies d'un adult

animals

Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel

Ho diuen parlant d'un qui ven o dóna coses qui no poden ser ben adquirides

maneres de dir

Mirar malament

Tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió