`

Refranys amb la paraula më

música consells

Més val un gust que cent panderos

Si t'agrada alguna cosa, no importa el seu valor material, ja que li farà més feliç

bona mal

Més val un mal conegut que un bo per conéixer

Recomana utilitzar allò que es coneix bé si es vol aconseguir un bon resultat

animals

Més val un moixó [o ocell] a la mà que una àguila volar

Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser

parlar

Més val un no ben dit que un sí a mitges

Més val ser clars encara que dolgui que donar falses esperances

animals maneres de dir

Més val un ocell a la mà que cent volant [o que una àguila volant]

Indiquen que és millor la realitat que la ficció | Aconsella ser realista | Aconsella una dosi de realisme davant les expectatives excessives.

animals

Més val un ocell al puny que una grua lluny

Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser

dites

Més val un pam que una cana [cana = mida longitudinal de 8 pams]

Més val poquet i segur que molt però insegur

consells

Mes val un pren, que dos et donaré

És preferible tenir una cosa segura, encara que siga poc, a confiar en una esperança que pot no acomplir-se

consells

Més val un que sap que tres que cerquen

És expressió de lloança a qui ha assolit saviesa especialment per l'experiència

justicia

Més val un roí ajust que el millor pleit [ajust = pacte, acord]

És preferible anar a bones que a males, ja que a males sempre es resulta perjudicat encara que es guanye el pleit

consells

Més val un té [o un tin] que dos te daré

Vol dir que una cosa segura és més interessant que moltes coses insegures

animals

Més val un tord en sa mà, que mil i cinc-cents que volen

Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles

persones vell

Més val un vell que estar sense ell

La presència humana, encara que ens lleve qualitat de vida, és preferible a la solitud

animals treball

Més val una abella, que mil mosques

Una persona productiva és preferible a qualsevol altra

treball

Més val una dona filant que cent mirant

Qui treballa o aprofita el temps és més vàlid que l’inútil

persones

Més val una errada de vell, que una acertada de jove.

Sempre cal valorar l'experiència que dóna l'edat.

cos huma amistat

Més val una onça de sang que una lliura d’amistat

Significa que sempre cal triar allò que val més

colors

Més val verd per a l'amo (o «per a mi») que madur per a un altre

Significa que convé collir els fruits del nostre hort sense esperar la completa maduresa, perquè ens exposaríem que altri els collís abans que nosaltres

bona consells cos huma

Més val vergonya en la cara, que dolor en lo cor )

Aconsella fer o dir les coses. És preferible vèncer l'empatx de fer una cosa a quedar amb el remordiment de no haver-la dit o fet

menjar plantes animals

Més valen dos mossos de vaca que set de pataca

Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal

casa

Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua

Tothom sol apreciar més les coses, els menjars, els costums... propis que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu

maneres de dir

Més vell que Matusalem

Es diu d’una persona o cosa molt vella

maneres de dir plantes colors

Més vermell que un pebrot

Es diu d'una persona o cosa molt vermella

maneres de dir cos huma

Mes veuen quatre ulls que dos

Quan dos persones busquen, revisen o inspeccionen una cosa

animals maneres de dir

Més viu [o pòlissa, o traïdor, o dolent] que una geneta

Es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres

donar

Més vull ara un toma que dos te'n daré

Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d'insegures

maneres de dir

Més [o menys , o tan] ample

D'una amplària major, menor, igual

animals plantes maneres de dir

Mesclar cols amb caragols

Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades

maneres de dir plantes

Mesclar cols i bledes

Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra

maneres de dir animals

Mesclar ous amb caragols

Mesclar coses heterogènies, idees discordants; involucrar unes coses amb unes altres

el bagul de les paraules oblidades

MESELL -A

1. Que té [un porc o la seua carn] una granellada pustulosa causada per una malaltia parasitària que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen. Eixir el porc mesell [a algú]: Eixir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava. 2. Insensible als cops, al dolor. A ell, que és mesell!: Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por. 3. Leprós -osa. Que pateix lepra

maneres de dir

Messinfot

Es diu quan alguna cosa no importa massa

oratge

Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà

Vent sec i fred que provoca un bon nombre de temporals en mar, produint també algun ruixat.

oratge

Mestral, vent reial

[reial = digne d’un rei, un senyor vent]. És el vent més fort, fred i temible

cos huma ensenyar oficis

Mestre d'escola i signa amb el dit

És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada

cos huma maneres de dir

Mestre d'ull, mestre d'embull

Allò que es fa a ull, sense calcular bé, acostuma a sortir malament

el bagul de les paraules oblidades

MESTRE DE CASES

Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.

oficis ensenyar

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

el bagul de les paraules oblidades

MESTRE D’AIXÀ

És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta

oficis ensenyar

Mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot s'ho perd

Va contra els ambiciosos. Qui pretén obtenir més del que pot ser, com que presta més atenció al que pretén que no al que ja té, perd o li furten o se li fa malbé allò que ja tenia.

ensenyar

Mestre manco, fadrí groller

Es diu contra el mal exemple dels superiors

oficis ensenyar

Mestre manyà, de franc i tot, és car

Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú

el bagul de les paraules oblidades

MESTREPEU

Sabater de vell que arregla sabates

persones treball

Mestressa matinera, mestressa feinera

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

el bagul de les paraules oblidades

MESTRETITES

Persona pedant, que presumeix de saber molt

saber

Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera

Vol dir que els poc assenyats fan amb retard allò que haurien d'haver fet des del principi

maneres de dir

Mesurar a caramull

Mesurar sense passar la rasadora, deixant que el gra o altra cosa que es mesura sobresurti de les voreres de la mesura

maneres de dir

Mesurar a pams i no a vares

Mesurar a poc a poc i examinant detalladament les coses

maneres de dir

Mesurar a tots amb la mateixa vara

Ser just. Tractar a tots per igual

mort oficis salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

oficis salut indumentària

Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca

Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.

oficis indumentària

Metge de València, molta casaca i poca ciència

Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.

mort oficis salut

Metge novell, feina pel fosser

[fosser = enterrador]. La seva inexperiència et pot abocar a la mort

salut

Metge vell i cirurgià jove

Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del cirurgià.

oficis salut

Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix

Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del cirurgià. Altres ho completen, volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.

oficis salut

Metge vell, barber jove i apotecari ric

Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del barber. Altres ho completen, volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.