`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir

Mirar-se el melic

Centrar massa l'atenció en un mateix

diners

Misèria fa més misèria

Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant

oficis menjar

Moliner de vent, no menja quan té talent

Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no

saber ensenyar

Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant

L’observació és el primer pas de l’aprenentatge

persones diners

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

animals

Molt sap la mona, i més qui l'agafa

Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre

menjar plantes salut

Molta fruita menjaré i molta salut tindré

Lloa la sanitositat de la fruita fresca

persones

Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte]

És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament

persones festivitats

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any

La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem

persones

Moltes promeses i poques ateses

Es diu referint-se a persones que prometen molt però no compleixen les promeses

maneres de dir parlar

Moltes vegades parla més el mut, que el llengut

Expressa el fet que a vegades diu més qui calla o parla poc que qui xarra sense aturall

dites

Molts amens arriben al cel

Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut

consells parentiu

Molts germans en un consell, allò que és blanc ho fan tornar vermell

Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler

salut mort

Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula

Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions

llocs persones amistat

Morella no té abric, i home pobre no té amic

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

animals

Moren més xais que moltons

Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los

menjar

Mos menjat, no guanya amistat

Vol dir que quan ja s'ha gaudit dels beneficis o favors d'algú, no solen recordar-se'n ni correspondre-hi

maneres de dir

Moure un caramell

Moure soroll, armar gresca

persones animals

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments

Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat

temps

Mudant-se els temps, es muden els pensaments

Vol dir que les circumstàncies, en canviar, aconsellen el canvi de parers i de projectes

animals

Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força

Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa

parentiu amor menjar

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé

menjar amor parentiu

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers

llocs

N'ha caigut més que a Zafra

Municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura en la comarca de Zafra - Río Bodión

menjar mort

N'ha mot més [o ha matat més gent] la cena que no n'ha salvat Avicena

Recomana que se sopi ben poc. Avicena, el famós metge àrab de fama universal

oratge foc festivitats

Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment

Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu

animals festivitats

Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls

Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa

setmana

Nadal en dimecres, sembra camps i feixes

Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada

setmana festivitats menjar plantes animals

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat

És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar

llocs gent

Nàquera i Serra gent de dimoni; per mitja figa maten un home

Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria

oficis

Necessitar [o haver de menester] mà de metge

Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui

maneres de dir

Necessitats del moment

Urgents, que no poden ajornar-se

maneres de dir

Negre com el pecat, o [més negre que el pecat]

Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri

maneres de dir

Néixer-li femella

Frustrar-se un propòsit

mesos oratge

Neu de febrer, bona, si és de primer

Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat

mesos oratge

Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig

Si el març és hivernal, podem esperar que l’hivern s’allargue

mesos oratge camp

Neu i pluja de febrer, el millor femer

La humitat del sól facilitarà el creixement de les plantes en primavera

oratge

Nevades darrerenques, calabruixades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades darrerenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades tardorenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

foc amor persones

Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions [baró = mascle, home]

Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual

ensenyar persones

Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar

Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat

camp plantes menjar

Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons

Es diu perquè la pasterada de flaons és poc profitosa i els melicotons són fruita perillosa i poc duradora

persones

Ni home tiple, ni dona baixa

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte

persones

Ni home xiquet, ni dona de cul baixet

Aconsella buscar l’esveltesa i la bellesa física

mal persones

Ni males armes ni males manyes

Qui actua amb males arts no pot ser bona persona

persones

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Propugna la desconfiança en les coses que no són lògiques

maneres de dir

Ni més ni menys

Exactament, precisament

llocs persones

Ni paret fesa, ni home de Manresa

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

maneres de dir salut

Ni per medecina

Cap, ni un de sol; mai, en cap cas

maneres de dir

Ni per meravellat!

Exclamació d'incredulitat que s'usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no ens creiem allò que ens diuen

maneres de dir

Ni per pensament

Indica que la cosa de què es parla és molt lluny de ser realitat