`

Refranys amb la paraula më

temps

Mudant-se els temps, es muden els pensaments

Vol dir que les circumstàncies, en canviar, aconsellen el canvi de parers i de projectes

animals

Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força

Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa

parentiu amor menjar

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé

menjar amor parentiu

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers

llocs

N'ha caigut més que a Zafra

Municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura en la comarca de Zafra - Río Bodión

menjar mort

N'ha mot més [o ha matat més gent] la cena que no n'ha salvat Avicena

Recomana que se sopi ben poc. Avicena, el famós metge àrab de fama universal

oratge foc festivitats

Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment

Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu

animals festivitats

Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls

Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa

setmana

Nadal en dimecres, sembra camps i feixes

Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada

setmana festivitats menjar plantes animals

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat

És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar

llocs gent

Nàquera i Serra gent de dimoni; per mitja figa maten un home

Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria

oficis

Necessitar [o haver de menester] mà de metge

Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui

maneres de dir

Necessitats del moment

Urgents, que no poden ajornar-se

maneres de dir

Negre com el pecat, o [més negre que el pecat]

Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri

maneres de dir

Néixer-li femella

Frustrar-se un propòsit

mesos oratge

Neu de febrer, bona, si és de primer

Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat

mesos oratge

Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig

Si el març és hivernal, podem esperar que l’hivern s’allargue

mesos oratge camp

Neu i pluja de febrer, el millor femer

La humitat del sól facilitarà el creixement de les plantes en primavera

oratge

Nevades darrerenques, calabruixades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades darrerenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades tardorenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

foc amor persones

Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions [baró = mascle, home]

Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual

ensenyar persones

Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar

Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat

camp plantes menjar

Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons

Es diu perquè la pasterada de flaons és poc profitosa i els melicotons són fruita perillosa i poc duradora

persones

Ni home tiple, ni dona baixa

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte

persones

Ni home xiquet, ni dona de cul baixet

Aconsella buscar l’esveltesa i la bellesa física

mal persones

Ni males armes ni males manyes

Qui actua amb males arts no pot ser bona persona

persones

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Propugna la desconfiança en les coses que no són lògiques

menjar

Ni menjar sopes sense cullera, ni tenir porta amb polleguera

La cullera i la polleguera són dos eines necessàries per fer la seva funció.

maneres de dir

Ni més ni menys

Exactament, precisament

llocs persones

Ni paret fesa, ni home de Manresa

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

maneres de dir salut

Ni per medecina

Cap, ni un de sol; mai, en cap cas

maneres de dir

Ni per meravellat!

Exclamació d'incredulitat que s'usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no ens creiem allò que ens diuen

maneres de dir

Ni per pensament

Indica que la cosa de què es parla és molt lluny de ser realitat

maneres de dir

Ni remotament

Indica que la cosa de què es parla és molt lluny de ser realitat

maneres de dir

Ni semença

Absolutament gens

maneres de dir

Ni un per remei

Absolutament gens

mort

Ningú es mor mentre no sia arribada l'hora

Significa que les persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin

ensenyar oficis

Ningú neix mestre

Significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les

diable

Ningú pot fer més un sermó de l'infern que un condemnat

Significa que l'experiència és la font més segura dels coneixements

persones

Ningú ralla més que qui té què rallar.

Aconsella no intentar fer més que un altre més ric, influent o preparat que nosaltres mateixos

menjar

Ningú sap què hi ha dins s'olla [o Ningú sap es mal de s'olla] més que sa cuiera que la remena

Es diu referint-se a un assumpte tèrbol o misteriós, sols conegut dels qui el manegen íntimament

menjar salut

Ningú se mor de fam, i molts de farts [o Més ne moren de farts que de fam]

Vol dir que és més perillós per a la salut l'excés de menjar que el dejunar

maneres de dir

No admetre raons

No voler algú admetre o escoltar les raons d'un altre

maneres de dir

No arribar més enllà

Tenir poca intel·ligència

maneres de dir

No cagar merda bona

Expressió, per a indicar que es va de disgust en disgust o de sobresalt en sobresalt

animals

No canten bé dos galls en un femer

Cap animal no tolera la competència

maneres de dir

No conèixer més campanes que les de la mateixa parròquia

Tenir els coneixements molt limitats a un orde de coses determinat

maneres de dir

No coure el menjar [a algú]

No estar satisfet, no estar a pler

animals déu

No crià Déu la mel per a la boca de l’ase

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars

maneres de dir

No descalçar-se per mentir

Dir mentides a raig i a roi; mentir a trencacoll

persones animals

No diguis burro [o ase] a ningú, que no ho sigui més que tu

Tots podem ser burros i equivocar-nos alguna vegada en la vida

maneres de dir

No diguis ruc a ningú que no ho sigui més que tu

Abans de criticar els altres, critica't tu mateix

maneres de dir parlar

No dir una paraula més alta que l'altra

No dir-ne cap de desentonada, incorrecta o desatenta

maneres de dir

No dóna ni de la merda que caga

Es diu d'un que és molt avar

maneres de dir donar

No donar per més

Ser poc intel·ligent

maneres de dir parlar

No en parlem més

Expressió per a ponderar una cosa que diem, afirmem

maneres de dir

No en parlem més, sac i peres

Es diu per cloure una discussió, una conversa en la qual no s'arriba a un acord o en la qual tots estan d'acord i per tant no cal dir-ne res més

menjar

No en vol, no en vol, i se'n menjaria set plats i lleparia l'olla

Es diu referint-se a algú que fingeix no voler una cosa de la qual té moltes ganes

maneres de dir

No en vull, no en vull, posau-me'n dins la mànega

Es diu referint-se als qui refusen per cortesia o empegueïment coses que realment desitgen

animals

No és bona la mel per a la boca de l’ase

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars