`

Refranys amb la paraula ià

alegria maneres de dir cos huma

Amb la rialla a la boca

Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat

persones

Amb les glòries, s'obliden les memòries [o pensant en la glòria, perden la memòria]

Es diu per aquells qui distrets amb coses secundàries deixen de tenir esment a les més importants

dites

Amb menys, també es passa [o passaria]

Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. Amb menys coses també es passa, val més menjar poc i pair bé

justicia oficis

Amb paciència i més paciència s'arriba a jutge de l'Audiència

A la vida cal tenir paciència. Tot vol paciència; amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga

treball

Amb paciència i pa, treuen les roques

Significa que la constància i els mitjans apropiats vencen els obstacles més forts

animals treball

Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga

Es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris

dites menjar plantes

Amb paciència i una canya, no en queden ni les verdes

Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu

animals

Amb paciència i una canya..... peix

Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu

parentiu ensenyar

Amb sopes i surres es crien les criatures

Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament

plantes temps

Amb temps i palla [o paciència] maduren les nesples ]o les nespres]

Les coses ben fetes ocupen el seu temps. Cal saber esperar. Les coses s'han de fer sense córrer, amb el temps i una canya tot es fa, tot vol temps i paciència

amistat persones menjar

Amic de taula, poca confiança

Es diu quan a alguna nova coneixença li veiem la intenció d’aprofitar-se de nosaltres o ja n’hem resultat afectats

persones amistat

Amic mal reconciliat, enemic doblat

Quan l’amistat ha resultat afectada per algun disgust, desavinença o baralla, és difícil que les coses tornen a ser com abans, i ningú pot estar segur que l’altre siga sincer i actue honestament

amistat persones

Amic reconciliat, enemic doblat

Quan l’amistat ha resultat afectada per algun disgust, desavinença o baralla, és difícil que les coses tornen a ser com abans, i ningú pot estar segur que l’altre siga sincer i actue honestament

amistat persones

Amistat amb tots, confiança en pocs

Cal estar a bones amb tothom, però sabent que són pocs els vertaders amics

oratge amistat persones

Amistat de senyor, sol d’hivern i paraula de dona, no deus posar confiança

Adverteix que el parentiu i les relacions laborals són una circumstància sobrevinguda i freda, diferent de la veritable amistat

persones amor aigua

Amor d'amo: aigua en cistella... [i el de criat en panera]

Això vol dir que tota relació humana basada en l'ús del poder i l'autoritat no pot ser honest i sincer, i al final es fa impossible en absolut

amor

Amor d'estudiant, amor inconstant

Els estudiants sempre han tingut mala fama de vividors i mentiders i d’aprofitar el moment de joventut i de la llibertat d’estar fora de casa, perquè en acabar la carrera o el seminari havien de ser persones de trellat

animals amor parentiu

Amor de sogra, afalacs de gata [afalac = carícia]

Se sap que els gats solen ser amables i amorosos quan tenen algun interés, per això es compara ací el seu comportament amb el de les sogres

amor

Amor i senyoria, no volen companyia

Hi ha coses que no convé compartir per a no perdre’n l’exclusivitat

amor

Amors d'una senyoria no volen companyia

Hi ha coses que no convé compartir per a no perdre’n l’exclusivitat

maneres de dir

Anar a la dula [o criar-se a la dula]

Anar a lloure, criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú

maneres de dir diners

Anar a la misèria

Arruïnar-se, perdre's

maneres de dir ensenyar

Anar a línia

Expressió aplicada a l’àmbit de l’educació reglada per indicar la llengua vehicular d'ensenyament

llocs

Anar a Talló [Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]

A Bellver de Cerdanya, morir-se. El cementiri d'aquesta població està situat a Talló

maneres de dir mar

Anar a tota xàrcia

Anar una embarcació a tota vela

maneres de dir

Anar aixaliat

1 Trobar-se més bé, un malalt. Anar trempat, fer una revifalla; refer-se. 2 Interessar-se, una persona jove, per les coses del sexe. Anar orelladret, anar espavilat

maneres de dir

Anar amb puteria [o tenir]

Fer les coses amb astúcia

maneres de dir

Anar arriat

Caminar de pressa, decididament

maneres de dir

Anar aviat

1 Llevar-se de bon matí. Matinejar, matinar; anar d'hora. 2 Fer les coses amb rapidesa. Anar ràpid, de pressa, veloçment, rabent; fer via, afanyar-se

maneres de dir

Anar com cagalló per sèquia

Sentir-se desgraciat o fastidiat, no poder fer res per canviar una situació penosa, etc

maneres de dir diable

Anar com lo tro del diable

Anar molt atrafegat, apressat

maneres de dir

Anar com una Índia

Anar molt bé, sense entrebancs

maneres de dir diable

Anar el diable prop [d’algú]

Trobar-se algú en situació molt difícil o perillosa

maneres de dir

Anar en fila índia

Anar l'un darrere l'altre. Anar en línia

maneres de dir

Anar refiat [o anar de refiat]

Tenir massa confiança. Anar massa confiat, anar massa segur

maneres de dir

Anar [ o enviar] a escampar la boira

Deixar algú una estona la feina i anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa. Anar a estirar les cames, sortir a esbargir-se, anar a passeig, sortir de casa, escampar el poll

maneres de dir

Anar-se'n a mal viatge

Es diu quan una cosa es fa o es farà malbé, quan es perd. Perdre's, trencar-se, espatllar-se, anar-se'n en orri

maneres de dir diable

Anar-se'n al diable

Perdre's, fer-se malbé, ser destruïda alguna cosa sense remissió

maneres de dir

Anar-se-li'n [una cosa] de la memòria

Oblidar, algú, alguna cosa, esborrar-se-li de la memòria

maneres de dir

Àngel a Maria!

Exclamació per a expressar l’acord o conformitat total amb allò que s’ha dit

maneres de dir

Àngela Maria

1 Ho diu qui està d'acord amb allò que es comenta. Això mateix!, justa la fusta!, és això que dius, just!, tens raó, i tant!, naturalment. 2 Denota sorpresa, estupefacció. Carall!, què dius, ara!

maneres de dir

Ànsia!

Crit o exclamació per demanar més rapidesa. Vinga!, de pressa!, arri!

dia i nit llocs mal menjar bona animals

Anxoves de l'Estartit, bones de dia, males de nit

Entitat de població costanera pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí a a comarca del Baix Empordà de la província de Girona

any menjar

Any de carestia, garbell espès i sedàs de farina

En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar i de tot en general

any maneres de dir

Any de comiat

Any de temps que es dóna al masover en treure'l de la masia

any maneres de dir

Any de gràcia

El de l'era cristiana, que comença a comptar després del naixement de Crist

any camp oratge

Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals

L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat

oratge alegria any

Any de sol, any d'alegria

Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzenl

parentiu temps any

Any i vida, creix la família

Transcorrent el temps i havent-hi salut van venint els fills i fent-se grans

maneres de dir

Aparteu les criatures!

Es diu, irònicament, de qui es pensa que és molt valent o molt important i no n'és gaire. Amagueu les criatures, quina por!

el bagul de les paraules oblidades

APIARI

Casera d'abelles, formada antigament de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes

maneres de dir

Aprofitar el viatge

Fer una cosa valent-se d'una circumstància oportuna. Aprofitar l'ocasió, aprofitar l'avinentesa

mon

Aquella és la pàtria, on un bé s'ho passa

Significa que l'home pren estimació a qualsevol lloc on trobi el viure fàcil i agradable

maneres de dir

Aquest dia

Fa pocs dies. No fa gaires dies, l'altre dia, allà dies

festa dia i nit mon

Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies [follia = bogeria, destrellat]

Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida

maneres de dir

Aquí et volia!

Afirmació de qui rep una resposta que esperava del seu interlocutor. Ara et tinc!, ja t'he hagut!, ja t'he atrapat, no buscava pas res mes!, això volia!, això esperava!, a tu et volia!

parentiu parlar

Ara que parlem d'escopetes, mon pare tenia un trabuc

Es diu com a crítica a algú que ha aportat a la conversa un tema que no té res a veure amb el que s’estava parlant

maneres de dir

Ara també ho faria! [o farien!]

Vol dir que no, parlant amb ironia. Ara no passaria, ara també vindrien!

festivitats menjar mesos animals

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall

Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims

plantes persones foc

Arbre que no dóna, aviat al foc

Les coses i les persones que no donen profit, prompte tenen una mal fi

sants oratge

Arc de Sant Marí al migdia, pluja tot el dia, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja està acabada

Vol dir que si l’arc de Sant Martí apareix al matí és senyal que plourà aviat, mentre que si surt a la tarda la pluja ja s'ha acabat

llocs

Ares és de Benesau; Beniafé, d'Alcoleja; l'Abdet és de Confrides, i Famorca, de Fageca

Pedànies i municipis de la comarca del Comptat a la província d'Alacant

maneres de dir

Ària neta no té por de trons [ària: aire]

Qui té la consciència neta no tem càstig