Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà
Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà
Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses
Perdre energia, disminuir l'activitat, les exigències, les pretensions
1 Començar a fer una acció. Moure's; anem-hi!, va!. 2 Millorar una activitat. Prosperar, adreçar-se
Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi
Recrimina aquells que es deixen aconsellar per qualsevol i no per professionals o entesos
1. Acostar llenya al foc per fer-lo més viu. 2. Avivar el foc removent els tions perquè cremen millor, o bé bufant o ventant. 3. Incitar, fomentar la irritació o la malvolença. 4. Excitar un sentiment, una passió, etc. 5. Incitar a fer alguna cosa, amb la paraula o l'acció. 6. Impulsar fortament
Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió. Tirar llenya al foc, encendre ànims, incitar, burxar, excitar, manxar
Fórmula de salutació que es diu en entrar en una casa o un establiment
Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem
Fórmula de salutació que es diu en entrar en una casa o un establiment
Es diu referint-se a esdeveniments en què una part bona queda compensada per una altra de dolenta
1. Amollar, posar en camí o en moviment. 2. Amollar [el bestiar] perquè ixi a pasturar. 3. Donar eixida [a alguna cosa]. 4. Donar eixida a l'aigua o al líquid que conté [un recipient]. 5. Posar [alguna cosa] en l'ordre i en la disposició convenients per a poder anar avant. 6. Encaminar-se. Dirigir per un camí cap a un punt determinat
Expressions emprades per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la
Expressió emprada a fi de ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la.
Hom ho diu, en una comparació entre dues persones o dues coses, quan veu ben clar quina és la millor. No costa gaire de triar, és una cosa molt clara, val més un que l'altr
Ho diu qui no té ganes de discutir. Aviat ho tindré adobat!, aviat estarem entesos!, jo aviat ho tindria llest, jo aviat ho tindria acabat
Es diu per a animar algú a fer una acció concreta. Pit i collons!, endavant sense por!, endavant les atxes!
Hom ho diu a una persona que s'està aprimant molt. T'aprimes molt, t'estàs amagrint, t'estàs esllanguint
Es diu d'una persona baixa i molt grossa quan encara s'engreixa més. Ser voluminós, boterut
Actualment. En el temps d'ara. Hui dia, ara, avui, a la nostra època
Passar, algú, a vigilar una cosa amb menys intensitat. Rendir-se; no ésser tan exigent. Retre's, donar-se, plegar banderes, capitular, afluixar, badar, ser menys rigorós, relaxar-se
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts batejos
Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible
Municipis de la província de València en la comarca del Camp de Morvedre
1. Recipient fet de pedra o d'una soca buidada per una cara, que serveix per posar-hi el menjar o abeurall dels animals domèstics, principalment dels porcs i l'aviram, per a llavar plats, pastar algeps o altres usos. 2. Recipient metàl·lic de dimensions reduïdes, amb una ansa o dos, que s'utilitza per a arreplegar la pasta que el rodet va fent i posar-la en els cofins
Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats
La bellesa és tan efímera com una flor, perquè la joventut, com el mes de maig, és només una curta etapa de la vida
Es diu com agraïment. Acceptar una cosa tal com ve, sense perdre la calma
Fa referència a la rondalla que explica que els de Benigànim veien reflectida la lluna en una bocoi i volien agafar-la amb un ganxo
Municipis de la comarca de La Ribera Alta en la província de València
Es diu a Llíria per la baralla que sempre han tingut amb Benissanó per les aigües del pou de Sant Vicent, que ambdós comparteixen
Ens diu que aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre
Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep
Significa que qui té el caràcter nerviós o inquiet, el conserva tota la vida i fa la impressió de ser sempre jove
Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement
Manifesta que solem interpretar erròniament les coses dels altres millors que les nostres per simple enveja
En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se
Avisa que els ramats s’ho mengen i ho trepitgen tot
Les begudes a temperatures anormals no són sanes
En cada edat bevem d’una manera i ens alimentem amb coses diferents
Viatjar cultiva i diverteix, i visitar distrau, però quan estem malalts o decaiguts no desitgem més que estar en casa
Els homes solen mantenir i reparar la casa
Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança
Poble alacantí de la comarca de la Marina Baixa
L’aliment és elemental per al sosteniment de tota vida
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
Salutació quan es desitga al temps que puga menjar
Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més
Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí
Es diu referint-se als qui diuen coses fora de lloc, sense estar orientats
Dia esplèndid, sobretot si és a l'hivern
El que importa és la intenció, encara que a vegades mirem més el detall per a poder criticar
Salutació quan no interessa que ploga
És una crítica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afició