`

Refranys amb la paraula ià

maneres de dir diners animals

Una gàbia tan gran per a uns pardals tan lletjos

Es diu quan una família és d'aspecte físic poc agraciat i té molts diners

gent

Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar

Es diu perquè generalment el geni d'una persona no varia fins a la mort

parentiu

Una noia és per a un rei, si el rei la vol

Significa que una dona jove, bella i honesta mereix esser la muller del personatge més enlairat

consells

Una pesseta mai és bona per tothom; [o Una pesseta columnària no és bona per a tots]

Significa que totes les coses poden tenir algun aspecte desagradable per a certa gent

menjar

Val més bona gana que bona vianda

Tenir gana ajuda a trobar el menjar bo

maneres de dir

Val més dir això he fet que això volia fer

Ho diuen per tal de valorar més els fets que les intencions

dia i nit consells

Val més fer el tonto un any que esser-ho un dia

Mentre siga conscientment fingit, no hi ha problema. Quan sí que hi ha problema és si ens deixem enganyar

cos huma

Val més fiar-se dels ulls que de les orelles

Així és en el cas dels humans i d’algunes aus rapinyaires

consells

Val més llapis curt que memòria llarga

Expressa menyspreu sobre la memòria humana

animals

Val més ocell de bosc que ocell de gàbia

Ho diuen per expressar els avantatges de la llibertat

justicia salut oficis

Val més sentència de metge que de jutge

Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats

animals

Val més ser moixó de bosc que de gàbia

Destaca la preferència per la llibertat personal, professional, de moviment, d’iniciativa

salut

Valdria més un bon cel!

Valdria més que es morís. Hom ho diu de qui està molt malament

llocs

València és bona si la bossa sona [i se sol afegir: Si sona o no sona, València és bona]

Es diu en el País Valencià, aplicant a València la dita que en altres regions s'aplica a Barcelona

llocs

València no s'ha fet en un dia

Significa que no cal precipitar els esdeveniments ni perdre la paciència perquè es torba a arribar allò que s'espera

maneres de dir

Valer més el remei que la malaltia

Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora

mesos sants

Valga’m Sant Pacià, que és el sant millor que hi ha (9 març)

És una opinió un tant xovinista, ja que no se li coneix cap miracle

maneres de dir

Valgui [o valga'm] la redundància

Fórmula que s'usa per justificar una repetició

maneres de dir

Vall de misèria

Nom que es dona a la vida d'aquest món, on abunden els dolors

maneres de dir

Vella glòria

Persona posseïdora d'honors, glòria per la seva actuació, les seves accions, gestes,, etc. de temps anteriors

persones salut vell

Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir

Que si no mors de quelcom malaltiaqualsevol dia et tindràs que morir de vell

maneres de dir

Vendre mercaderia barata

Oferir coses que no es compliran, dir coses que no valen gaire

camp animals vinya persones

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

maneres de dir

Vergonya me'n donaria!

Recriminació a qui fa una cosa que es considera mal feta

parentiu casa

Ves a casa de tia, però no cada dia

Convé mantenir una relació però sense abusar

maneres de dir

Ves a contar ho a ta tia

Ho diu el qui no creu allò que un altre li conta

casa maneres de dir

Vés te'n a ca Garcia

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Vés-te'n a ballar el brial

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir diable

Vés-te'n [o aneu-vos-en, o que se'n vagi, etc.] al diable!

Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable

diners mesos indumentària

Vestir seda pel gener, bogeria o pocs diners

Qui vesteix de fina seda en temps gelat és perquè no té altra roba que posar-se que la que li queda o li han donat

maneres de dir

Veure-hi més que Santa Llúcia

Adonar-se de totes les coses

consells

Via fa, qui no s’atura

Significa que per a progressar no cal precipitar-se, sinó que basta no aturar-se

maneres de dir

Via fora!

Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill

vinya beure menjar estacions

Vianda d'estiu vol regadiu

D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids

menjar beure vinya

Vianda forta, s'ofega amb vi

El vi ajuda molt bé a pair els aliments

maneres de dir

Viatge d'anada i tornada

Viatge que es fa per diferents llocs i es torna al punt d'eixida

casa

Viatge esguerrat, cap a casa!

Es diu quan s'ha anat a un lloc on no hi ha ningú o on no s'ha trobat la persona que es cercava

dites

Viatge que plau, no pesa

Vol dir que allò que es fa amb gust, resulta agradable encara que costi esforç

maneres de dir

Viatge rodó

El viatge conjunt d'anada i tornada

maneres de dir

Visita de cortesia

Visita molt breu feta solament per saludar una persona

maneres de dir

Viure al dia

Gastar tot el que es guanya sense estalviar res

animals

Viure com el burro Vitòria, sense pena ni glòria

És a dir, viure plàcidament i despreocupadament

maneres de dir

Viure en l'abundància

Estar dins una gran abundància d'alguna cosa, esp. de riqueses

persones beure vinya diners

Voldria la dona borratxa i el vi al bót

Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar

parentiu menjar

Vuit dies a ca'l manyac, que els conills niaven al forn

Es diu al·ludint a les criatures enllaminides, que, si haguessin passat una temporada a casa pobra, no farien balafi de res

diable

Vull un miracle, encara que el faci el diable

Molts es vendrien l'ànima al diable per aconseguir els seus desitjos