`

Refranys amb la paraula më

ensenyar parentiu oficis mal

Costums de mal mestre, fill sinistre

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

diners

Costums i diners fan els homes cavallers

Vol dir que la noblesa prové en part de les accions meritòries i en part de la riquesa

mesos animals maneres de dir

Covar més que una lloca de març

Mantenir-se latent, tardar en decidir-se

maneres de dir persones cos huma

Créixer les mamelles abans que les dents

Dit de les xiquetes que sent encara molt xicotetes, ya han desenrollat unes grans mamelles

mesos estacions oratge

Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu

El primer sol que es pren en l’any bronzeja més perquè tenim la pell descolorida des de la temporada anterior

dites

Creu en cada home i mira't de tots

No demostris desconfiança a ningú, però desconfia de tothom

maneres de dir animals

Creure que ses llebres un any són mascles i l'altre femelles

Ésser molt curt d'enteniment o molt ingenu i d'una excessiva credulitat

cos huma mon maneres de dir

Creure's el melic del món

Pensar-se, algú, que és imprescindible o molt important. Pensar-se que és el millor, el més trempat, el rei, que és qui sap què, creure's important

parentiu riure/plorar

Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu

Els xiquets de pit riuen per qualsevol carantoina

mort parentiu

Criatura sense ossa porta la mare a la fossa [ossa = ossamenta, ossos]

Hi ha persones a qui no se’ls desenvolupa molt l’esquelet i no s’aguanten plantades, cosa que representa un esforç enorme, constant i creixent per a qui se n’ocupa

maneres de dir

Crida més!

Es diu a un que fa molta fressa o que enraona massa alt. No s'hi adormirà pas la guilla!, crida més fort!

maneres de dir

Cridar a les armes

Cridar a prestar servici militar

maneres de dir

Cridar esment

Fer veure a qualcú alguna cosa. Cridar l’atenció, fer remarcar, advertir

dites

Criticar és més fàcil que fer

És fàcil criticar els altres i fer que se sentin menyspreables. Qualsevol ho pot fer. Però el que és difícil, i que requereix esforç i coneixement, és rescatar-los i fer-los sentir-se bé

menjar maneres de dir

Cuit i menjat

Menjat de seguida que és cuit. Sense reposar

maneres de dir

Cul d'en Jaumet

No estar mai quiet

menjar salut

Cura més la dieta que la llanceta

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

maneres de dir

Curt d'enteniment

De poca intel·ligència

saber

D'açò no saps la meitat de la meitat

Ignorar la part principal d'un assumpte

llocs gent

D'Alforja solament, ni la vila ni la gent

Municipi de la comarca del Baix Camp en la província de Tarragona

maneres de dir

D'allò més

En una gran quantitat. En un grau molt alt, molt, la mar de, ser molt i molt, un fum, una fotracada, de bon tros, de bon prou

be maneres de dir

D'allò més bé

Anar molt bé. De manera molt satisfactòria, molt bé, perfectament

bona menjar maneres de dir

D'allò més bo

Molt bo. Suculent, exquisit, excel·lent, de primera, extra

dites

D'altres n'hi ha que en saben menys

Expressió que pot servir de consol quan alguna cosa no ha sortit prou bé o que es diu amb ironia, per censurar una actitud negativa. Sempre n’hi ha de pitjors; ets molt carregós, xafarder, etc.

dites

D'altres te'n passaran de més fresques

Et passaran coses molt pitjors. I més que patiràs!, no en vinguessin de més grosses!, si tot acabés aquí rai!, no n’hi ha per a tant!, en vindran de pitjors

maneres de dir

D'anomenada

Que molta gent sap qui és o què és. Conegut, famós

animals

D'any d'abelles, no te'n meravelles

Vol dir no te n'alabis, perquè poden perdre's fàcilment

maneres de dir

D'hàbil a hàbil, el més prest

Significa que en certs casos té més valor la promptitud que l'habilitat

maneres de dir animals

D'on menys es pensa, salta [o s'alça] la llebre

Significa que sempre podem esperar esdeveniments imprevists

diners maneres de dir

D'on veniu?—Cinc sous me costa

Es diu referint-se a algú que contesta fora de propòsit

persones cos huma déu

D'ulls entelats, Déu me n'apart

Als rostres que percebem estranys els atribuïm generalment mals instints

maneres de dir

D'un compliment derroca un barandat

Ho diuen d'un molt complimentós

maneres de dir

D'un moment a l'altre

Expressió usada per a indicar que alguna cosa està a punt d'ocórrer

salut

D'una cosa de dos, més val catarro que tos

Significa que entre dues coses dolentes, més val prendre la que és menys dolenta

maneres de dir

D'una miqueta més

Expressió amb què s'indica que ha faltat poc perquè una cosa tinguera lloc

mar oficis

Dalt de la barca el patró és més que l’emperador

Destaca la importància del càrrec, del que depén fins i tot la vida de tots

mort maneres de dir

Darreres [o últimes] voluntats [d'algú]

Allò que vol que es faça després de la seua mort

justicia

De baralles i de pleits beneït que me n’ha tret

Ens adverteix sobre els plets. Hem d’evitar-los a qualsevol preu, perquè, tot i guanyar-los, hi acabem perdent

maneres de dir

De bell antuvi [d'antuvi, de bon antuvi, de primer antuvi]

1. De primer moment, abans de tota altra cosa. 2 Fet o preparat abans d’ara. Per endavant, prèviament

llocs animals persones

De Benissa, ni home ni matxo, ni cosa que valga un patxo

Municipi valencià de la comarca de la Marina Alta

animals parentiu

De bon llinatge vinc: ase era el meu avi

Ho diuen d'un qui pretén de senyoriu i ve de mala rel

maneres de dir bona

De bon manament

De bons costums i molta docilitat

plantes parentiu vinya bona

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

saber

De cada dia sap u més

Les experiències que adquirim dia a dia no les ensenyen les millors universitats

llocs amor mal oratge

De Carcaixent, mal vent i mal casament

Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta

menjar plantes

De castanyes, qui més en pela més en menja

Sol ocórrer que qui manipula aquesta fruita, i a l'igual que les ametles, va menjant-ne dissimuladament

persones

De covards no parla la Història [o d'homes covards no n'han escrit res]

Encoratja a complir algun propòsit. Els covards no aconseueixen les coses, de covards no s'ha escrit mai res; un home covard no s’ha fotut mai una dona maca

diners amistat

De diners i d'amistat, [o bondat] la meitat de la meitat [o lleva'n sempre la meitat]

Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri

persones diners

De diners i de santedat, la meitat de la meitat

Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats

diners

De diners i de veritats, deixa-ho per la meitat

Es refereix a que en aquestes dues qüestions, tothom exagera

diners persones

De doblers i de bondat, la meitat de la meitat

Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats

saber persones

De dos savis o de dos hàbils, el més llest

En cas de dubte, convé quedar-se amb allò que més ens convé

persones saber

De dos savis, el més llest

En cas de dubte, convé quedar-se amb allò que més ens convé

persones oficis déu justicia

De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d’advocats, Déu ens guard

Recomana evitar haver-se de posar en mans d’aquests professionals, ja que sempre n’eixim mal parats per bé que ens vaja

persones

De fil prim està teixida la vida de l'home

Viu el moment, perquè només tenim una vida i se’ns escola amb una rapidesa que ni tan sols intuïm