`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir plantes persones

De la falda de les dides no hi menges

Ho diuen per assenyalar la brutícia de les dides com a conseqüència de portar nens en braços

camp animals mesos

De la flor de gener se'n fa el meler

Quan hi ha abundància de flors en temps de precarietat alimentària, les abelles es poden nodrir i fer bona producció de mel

camp mesos oratge plantes

De la flor que el març vorà, poc de fruit se’n menjarà

La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada

mesos sants

De la mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos compto jo

Mare de Déu de setembre (Nativitat de Maria): 8 setembre. La Concepció: 8 desembre. Tot just.

animals festivitats mesos sants

De la mare de déu del Carme a l'Assumpció, la polla millor.

Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost.

llocs vinya

De la pols de la farina i de la bromera del vi, porten mantellina en randa les xiques de l’Alforí

[l’Alforí = Fontanars dels Alforins, poble vinater]. El benefici i la festa són resultat del treball fet

maneres de dir

De la primera volada

Expressió aplicada a una persona d'edat jovenívola o que encara és novella en alguna cosa

oficis parentiu salut

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor

Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política

plantes salut menjar

De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

amor menjar plantes

De les fruites [o sopes] i amors, els primers són els millors

Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el primer amor, que és el més intens i perdurable.

persones gent

De llargues terres, grosses mentides

Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de lluny, perquè no podrem constatar-ne la veracitat

llocs persones

De llevant fins a ponent, no hi ha nenes més maques que les de Vilallobent

Entitat de població del municipi cerdà de Puigcerdà en la comarca de la Cerdanya de la província de Girona

diners saber ensenyar

De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més.

Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés.

persones gent

De llunyanes regions, mentides a muntons

Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de lluny, perquè no podrem constatar-ne la veracitat

gent persones

De llunyanes terres, llargues mentides

Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de lluny, perquè no podrem constatar-ne la veracitat

menjar

De lo que et menges, et creix

Broma que es diu a qui està menjant-se algun aliment que, per a forma, s’assimila als sexes o als caràcters sexuals..

persones amor

De l’amor a l’odi només hi ha un pas

A vegades, per qualsevol motiu, les persones acaben odiant-se

mesos sants

De l’estiuet de sant Martí a l’hivernet de sant Mamet, mig any complet

Sant Martí: 11 novembre. Sant Mamet: 11 maig. Certament

maneres de dir

De mà de mestre

Molt ben fet, magistral, perfecte.

plantes parentiu

De mal arbre ixen males rames

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

mal oficis salut mar

De mal de mariners, el metges no en curen

Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar

maneres de dir

De mala memòria

Que expressa un mal record

salut menjar

De menjar calent, el cos se'n ressent

Menjar de calent abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat

joc maneres de dir

De mentiretes

Es diu en un joc, quan no s'hi juga res

maneres de dir

De més

Més del just

persones

De més alt n’han caigut

Es diu quan esperem que algú reconega que no tenia la raó o cedisca en conviccions suposadament molt arrelades

gent

De més alts n’ham vist caure

Es diu per prevenir sobre la prosperitat massa ràpida o excessiva

mal mort salut

De més bons se'n moren, i de més malalts se'n curen

Significa que no sempre les aparences de gravetat són segures

maneres de dir colors

De més verdes en maduren!

Expressió amb què s'indica la possibilitat d'una cosa que pareix que no puga ser

persones oficis

De metge, poeta i boig, tots en tenim un poc

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

maneres de dir

De moment

Expressió usada per a indicar que alguna cosa passa en el moment que es parla i la possibilitat que més avant deixe d'ocórrer. També s'aplica a una necessitat, una tasca, etc., urgent, inajornable

música oficis

De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

festivitats

De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues]

La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma

any festivitats mesos

De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any (24 juny)

Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se

maneres de dir

De naixement

Des del naixement

dia i nit

De nit menja només per poder pujar al llit

Es recomana de sempre sopar poc, per fer una bona digestió.

animals

De pa comprat, no en viu el gat [o no en menja el gat]

Vol dir que les coses valuoses no són per a la gent baixa

bona casa menjar

De pa de casa més bo i més barato

Indica que l'aliment més profitós és el que es pren en la intimitat i calma de la casa pròpia.

oficis parentiu

De pares vimeners, los fills estellers

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

mar animals

De peix, com més maror, més peix

En circumstàncies de desordre, els individus resulten presa fàcil

maneres de dir

De pensament

Mentalment, sense obrar externament

maneres de dir

De pensaments fer obres

Atribuir realitat a coses que només existeixen en la imaginació

persones

De persones és errar i esmenar

Reconeix la fal·libilitat humana i encoratje a perfeccionar-se

plantes salut menjar

De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes

Són espècies de fongs que no maten, però afecten el sistema digestiu

maneres de dir

De pinyol vermell

Mala persona, un canalla, una persona sense escrúpols. Si ens referim a un xiquet, significa que és molt revoltós, que fa moltes maldats, que no fa cosa bona

foc persones

De poca brasa, certament, ne ve gran foc i molt ardent

Ens remet a les conseqüències derivades d’actes petits, que creixen i prenen volum i transcendència

persones vinya oratge

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament

En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella

amor oratge

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament

Indica la mala fama que té el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

oratge mal

De ponent, tot malament

El vent de ponent és un vent amb molt mala premsa

oratge

De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet

Significa que la por i el fred solen anar a més: la por se la fa u mateix, i si u mateix no li posa límit, pot arriba a la bogeria; quant al fred, si no se li posa remei, pot dur-nos a la mort

animals persones

De porc i de senyor se n'ha de venir de casta [o de mena]

Significa que dels nascuts o criats en un ambient de vulgaritat, no és freqüent que surtin obres de generositat

maneres de dir

De primer

Davant de tot

maneres de dir

De primer moment

Al principi. Previ a qualsevol altra cosa

maneres de dir

De primer ordre

De gran importància

maneres de dir

De primer pla

Molt bo en el seu gènere

maneres de dir

De primera

Molt bo en el seu gènere, molt bé

maneres de dir

De primera intenció

Sense pensar-s'ho massa

maneres de dir

De primera mà

1. Que és usat per primera vegada. 2. Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., que prové directament de la font

maneres de dir

De primera pàgina

Dit per a referir-se a les noticies que per las seva importància ocupen la portada d'un periòdic

persones parlar

De prometre a complir hi ha molt a dir

La il·lusió, la voluntat o les ganes de voler quedar bé fan dir coses que no sabrem o no podrem complir

parlar persones donar

De prometre a donar, hi ha algunes hores a caminar

La il·lusió, la voluntat o les ganes de voler quedar bé fan dir coses que no sabrem o no podrem complir

maneres de dir

De prometre ningú es fa pobre

Vol dir que molta gent té gran facilitat per a prometre coses sabent que no les compliran

maneres de dir

De res, no es mereixen

Frase de cortesia amb què es contesta a un que ha dit gracies

consells persones diners vell

De rics es dóna consells i de vells remei

Amb diners se solucionen o s’alleugen molts problemes, i amb experiència ens equivoquem menys

diners

De riquesa i de santedad, la meitat de la meitat

A vegades, alguna gent parla per parlar i critica per enveja o malvolença, o vol fer passar per veritat una opinió personal, i també a vegades es fa veure alguna cosa que amaga al darrere una falsedat

festivitats mesos sants

De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes cabal, i una vella que ho va comptar per Sant Joan l'hi va trobar

Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.

any festivitats mesos sants

De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar

Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.