Refranys parentiu

Companyia bona, amb la dona (Aconsella no divertir-se fora de casa amb els amics, perquè en ella coincideixen l’amistat i l’amor)

parentiu, bona, amor

Content està el nebot que l’oncle ho guarde tot (Qui espera heretar s’alegra que el parent acumule patrimoni)

parentiu

Corona dels vells són els nets; i glòria dels fills els pares d'ells (Els néts s’ho passen d’allò més bé amb els iaios perquè no castiguen, i els iaios es diverteixen amb ells perquè no els han d’atendre i suportar tothora)

parentiu

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons (És una invitació a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla)

menjar, parentiu, plantes

Cosí valencià (Fill del cosí germà. També es diu d'un parent més llunyà. Cosí prim, cosí nebot, cosí segon, parent de lluny

maneres de dir, parentiu

Costa més alimentar un vici que dos fills (Els diners que es dediquen als vicis se’n van molt fàcilment)

diners, parentiu

Costums de mal mestre, fill sinistre (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)

ensenyar, parentiu, oficis, mal

Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles [guilla = rabosa, guineu] (Adverteix que els descendents no sempre es porten bé amb els progenitors)

animals, parentiu

Criar d'altres el fill, és un perill (Ningú que no siga la mare o el pare educarà com cal, bé per desinterés, bé per comoditat, bé per ignorància)

parentiu

Criatura d’un any xucla les entranyes (Si encara mama, mama moltíssim, i si està desmamat, representa una despesa en alimentació infantil)

parentiu

Criatura grossa, mal any per a la mare (Vol dir que un infant voluminós porta dificultats per al part i per a l'alletament)

parentiu

Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu (Els xiquets de pit riuen per qualsevol carantoina)

parentiu, riure/plorar

Criatura sense ossa porta la mare a la fossa [ossa = ossamenta, ossos] (Hi ha persones a qui no se’ls desenvolupa molt l’esquelet i no s’aguanten plantades, cosa que representa un esforç enorme, constant i creixent per a qui se n’ocupa)

mort, parentiu

Crieu fills, crieu corbs (vol dir que molts de fills no agraeixen els sacrificis dels pares)

animals, parentiu

Crieu fills, crieu porcs (Significa que sovint els fills són desagraïts envers els pares)

animals, parentiu

Cuida els pares vells i a la vellesa seràs cuidat com ells (És un consell general)

consells, parentiu, vell

Cunyats i cunyades són anses de caldera mal aferrades

parentiu

Cunyats, dones i gats, donen mals resultats

animals, parentiu

D'abrils i de sogres poques de bones

mesos, parentiu

D'on sou cavaller?: - De la terra de ma muller (Compta més el lloc on es viu, es treballa i es menja que el lloc de naixement)

parentiu

D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya (Convé agafar allò millor de cada u)

parentiu, plantes, vinya

D'una espina neix una rosa (Significa que moltes vegades, de pares dolents surten fills bons)

parentiu

De bodes del maig, fruit no en vindrà (Els casaments fruit d’un enamorament sobtat duren mentre dura l'enamorament, és a dir, poc i per tan que no tindran temps de donar fills)

parentiu, mesos, amor

De bon arbre, bona llesca (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)

bona, parentiu, plantes

De bon arbre, en surt bon fruit (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)

parentiu, plantes

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

parentiu, vinya, plantes, consells, bona

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

bona, consells, vinya, plantes, parentiu

De bon llinatge vinc: ase era el meu avi (Ho diuen d'un qui pretén de senyoriu i ve de mala rel)

animals, parentiu

De bona fusta ve la madera per a que no repique (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)

plantes, parentiu, bona

De bona fusta vénen les castanyetes (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)

parentiu, bona

De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi

vinya, parentiu

De bona planta planta ta vinya (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

bona, consells, parentiu, plantes

De bona planta, bona vinya (De gent bona és difícil que isca algun descendent roí)

bona, vinya, plantes, parentiu

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

plantes, parentiu, vinya, bona

De cabra, cabrit (Justifica que els fills solen paréixer-se als pares en algun o alguns aspectes, sobretot en els dolents)

animals, parentiu

De cabres negres en surten cabrits virats (Vol dir que a vegades, de pares bons surten fills dolents)

parentiu, animals

De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir (Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi [es pot tornar agre] i quan s’ha de casar una filla [es fan grans i costen més de casar])

vinya, parentiu, amor

De cunyat, ben allunyat (A l’igual de les sogres, els cunyats són germans polítics, postissos, amb els quals es pot diferir en gustos i actituds)

parentiu

De dia en dia, el menut es cria; d’any en any, el xic es fa gran (Certament)

dia i nit, parentiu, any

De dones en una casa en una ni ha poc, en dos massa (La dona és qui històricament ha fet les faenes de manteniment de la casa, però un excés de dones en la casa implica plets i baralles)

parentiu, casa

De fills i de pecats, aviat se n’està moblat (Són coses fàcils de fer, i per tant s’ha d’obrar amb mirament per a no caure en l’excés)

parentiu

De fills i de pollets, se’n salven poquets (Molts pollets moren abans d’arribar a grans, mentre que molts fills no solen seguir els consells dels progenitors i no arriben a madurar, o a situar-se professionalment en la vida, com els pares)

animals, parentiu

De fills i d’estudiants, molts de xics i pocs de grans (A mesura que els fills creixen, van decaient les ganes d’estudiar o les possibilitats dels pares de costejar-los estudis)

parentiu, ensenyar

De fills i roba blanca, mai no n’hi ha prou en una casa (Abans, la gent del camp tenia molts fills com una inversió de mà d’obra, i per a tanta gent es necessitaven jocs de bolquers, llençols, tovalles, mudes... de repost per quan es rentaven els bruts)

parentiu, indumentària

De la família se'n vol dir però no se'n vol sentir.

parentiu

De la sang en diràs i no en podràs sentir dir (Significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos)

parentiu

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor (Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política)

oficis, parentiu, salut

De llevant [o de nord] o de ponent, de la dona sigues parent (Indica la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família)

consells, parentiu

De madrastra, malaventurat qui n'ha d'esser i malaventurat qui n'ha de tenir (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

De mal arbre ixen males rames (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)

plantes, parentiu

Pàgina 5 de 23.

El Refranyer