parentiu

El pare dolçainer, el fill tabaler

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

música parentiu oficis

El pare els guanyà, el fill els manté i el nét els fa malbé

Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta

diners parentiu

El pare forner, el fill flequer; la mare corretgera, la filla albardera

oficis parentiu

El pare guanya el ral i el fill el gasta mal

[ral = quinzet, ¼ de pesseta]. Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta

diners parentiu

El pare joglar i el fill timbaler

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

parentiu música

El pare mort, jo mestre

Quan desapareix la figura principal de la casa o de l’ofici, la substitueix el fill o qui millor coneix l’ofici

oficis mort parentiu ensenyar

El pare que tingui filles i no se les estimi gaire, que les casi a Tor, Albons o Bellcaire.

[Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Fa referència a la duresa del clima, l'aïllament o les condicions de vida d'aquests pobles en el passat.

llocs parentiu

El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét, a captar

Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta

oficis parentiu

El pes i la mesura, desenganya la criatura.

Significa que pesant una cosa s'esvaeixen els dubtes sobre si hi ha o no la quantitat deguda. Davant d'una discussió o d'una falsa percepció, les dades objectives (el pes i la mida) no deixen lloc a dubtes i posen a cadascú al seu lloc.

parentiu

El pescador, quan té peix, sa mare desconeix

Quan els negocis i les aficions van bé, entusiasmen

oficis animals mar parentiu

El poble del marit, per a la muller és Madrid

Li resulta estrany i llunyà

parentiu llocs

El que als seus pares bat, ja té l’infern guanyat

Qui no respecta els seus majors sol ser mal considerat i tractat pels altres i la mala fama el persegueix allà on vaja

parentiu

El que amb la dona es baralla, corre el perill de dormir a la palla

Quan es produeix un conflicte personal, la solució més immediata és el distanciament físic

parentiu dormir amor

El que és bon fill és bon marit

Qui té bons sentiments i bon comportament, els té per a tots

bona parentiu

El que es casa pel diner, de la dona és jornaler

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

parentiu parlar diners amor

El que és de la mare és de la filla, i el que és de la filla, la filla s’ho vol

Als pares no els dol res per afavorir els fills; en canvi, els fills solen ser egoistes

parentiu

El que és fill d’un gat, si no se li coneix amb la cua, se li coneix amb el cap

Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills

animals parentiu

El que és mal fill no pot ser bon home

Qui no es comporta convenientment amb les persones que més l’han estimat és perquè no té bons sentiments

parentiu bona mal

El que és mal fill, no pot ser bona persona

parentiu

El que fora va a casar, va a que l’enganyen o a enganyar

A qui és d’un altre poble no se’l coneix; per tant, es malpensa que se n’ha anat del seu poble perquè no l’hi volien o perquè no es deixaven enganyar

amor parentiu

El que menja la dida, per la criatura és vida

[dida = qui dóna de mamar]. Qui està ben alimentada pot alimentar criatures

menjar parentiu

El que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll

El que no demostra ser faener, tindrà sempre la sogra al darrere criticant-lo perquè el benestar o l’infortuni de la seua filla depén d'ell

parentiu

El que no prova, no dorm amb la sogra

Significa que no s'aconsegueix res difícil si no es té valor per a provar-ho

parentiu dormir

El que no prova, no es gita amb la dona

Cal ser decidits i inclús arriscats si es pretén assolir alguna finalitat

dormir parentiu

El que no prova, no es gita amb la sogra

Cal ser decidits i inclús arriscats si es pretén assolir alguna finalitat

parentiu dormir

El que no prova, no té sogra

Cal ser decidits i inclús arriscats si es pretén assolir alguna finalitat

parentiu

El que no té filles, menjarà bunyols

Qui tinga filles casadores, les haurà de dotar de patrimoni i no es podrà permetre cap plaer, per poc que siga

parentiu menjar

El que té filles té fills

parentiu

El qui es case amb una dona lletja, que visca en una casa gran, perquè si no, sempre la tindrà davant

S’explica com un llibre obert

parentiu amor casa

El qui ho hereta, no ho furta

Es diu per justificar els defectes d'algú que són els mateixos que tenia son pare

parentiu

El qui no creu a la mare, creu a la madastra

Qui no segueix els bons consells haurà d'acceptar pitjors remeis.

parentiu

El qui té por es gita amb els pares

Així sol ser de xiquets

dormir parentiu

El ruc [o burro] i els ignorants, són fills de cosins germans

Qui no sap és tan ignorant com qui no vol aprendre

oficis parentiu ensenyar

El segon matrimoni el fa el dimoni; el tercer, Lucifer

El motiu del primer matrimoni sol ser l’amor; els altres solen ser propiciats per la soledat o la necessitat

parentiu diable amor

El testament del caçador: per un fill l’escopeta i per l’altre el sarró

L’economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai

caça parentiu oficis

El viudo a la porta busca la muller morta: tres en lo llit?

Els viudos, generalment, tornen a buscar companya, si és que no en tenien ja

parentiu

El xic i l’orat diuen la veritat

[xic = xiquet, menut, infant; orat = boig, foll, dement]. Ningú sap mentir quan és molt jovenet, i els bojos, com que són inconscients, diuen sincerament el que els passa pel cap sense pensar en les conseqüències

parentiu

Els afectes de sogra són com els dies de Febrer: pocs i freds

En relació a la curtedat del mes de febrer. Cal no refiar-se'n.

mesos oratge parentiu

Els amics com els volem i els parents com Déu els dóna

Es diu quan es té algun parent que es preferiria no tenir

parentiu déu amistat

Els amics te’ls tries, els parents te’ls tragues

No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu

amistat parentiu

Els avis creen les fàbriques, els fills les disfruten i els néts les tanquen

Allò regalat, heretat o fàcilment aconseguit no és valorat com les coses que li han costat a u un gran esforç

parentiu

Els béns del nebot se'ls menja el foc

A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest.

diners foc parentiu

Els besets no fan xiquets

Resta importància als besos castos

parentiu amor

Els casats, plat i cullera a banda

Qui s’ha casat, s’ha independitzat i ja forma part d’una altra família, i per tant se li ha de consultar l’opinió, cosa que abans no calia

amor parentiu

Els consells dels pares són manaments

El consell de qui t’estima ha de ser interpretat com un precepte, com un exemple a seguir, no com una ordre imperativa

parentiu consells

Els diners i la muller, a la vellesa són menester

A l’època en què ja quasi no ens valem per nosaltres mateixos convé tenir mitjans d’ajuda

diners parentiu vell

Els diners no són parents de ningú

Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc

parentiu diners

Els enemics de l'home són tres: sogra, cunyada i muller.

parentiu

Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de convalescència

Pels fills, es pateix tota la vida

parentiu

Els fills del mestre Pere amostraven a son pare

Aplicat als que pretenen saber més que els altres. Descriu amb ironia la situació en què algú amb poca experiència o menys coneixements pretén ensenyar o corregir algú que és un expert o el seu propi mestre. Subratlla la paradoxa que els aprenents (els fills) vulguin instruir el veterà (el pare/mestre).

oficis ensenyar parentiu

Els fills del sabater van descalços

Significa que els professionals solen atendre abans les necessitats dels clients que les familiars

oficis parentiu

Els fills dels fills, dues vegades fills

Significa que se sol estimar tant els néts com els propis fills

parentiu

Els fills dels gats agafen rates

És una crítica sentenciosa als qui no es comporten com caldria, ja que els fills, en major o menor mesura, solen heretar més els defectes que les virtuts dels progenitors

parentiu animals

Els fills i els diners donen més penes quan són més

Com més diners es tenen, més complicada es té la vida per a mantenir-los i augmentar-los

parentiu diners donar

Els fills repta quan són xics i aparta’ls de mals amics [reptar = bonegar, renyar, rényer]

Convé educar quan és el moment adequat

parentiu

Els fills són com les flors, que Déu les dóna i Déu les cull quan n’és servit

És una consolació

parentiu plantes déu

Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares

És just que els fills ajuden els pares a la vellesa igual que els pares els van ajudar a ells quan eren menuts

parentiu vell

Els fills s’assemblen a les mares, i les filles, als pares

Per regla general, sol ser així en el caràcter, però sobretot en la dentadura

parentiu

Els fills, de petits donen fatics; de grans, afanys, i de casats, doblats

[fatic = treball, feina / afany = disgust, neguit]. Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

parentiu

Els fills, del cor ixen i al cor tornen

Els fills són una prolongació dels progenitors, que moltes vegades els estimen més que a si mateixos

parentiu cos huma

Els fills, quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona

Sempre depenem de les femelles en moltes coses; per això la majoria de cultures humanes s’han originat amb el matriarcat

parentiu

Els fills, quan són xics donen digustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats

Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

parentiu

Els germans són tots d’un ventre, i cadascú té el seu temple

Significa que, tot i ser germans i venir del mateix lloc (mateixa mare/família), cadascú té el seu propi caràcter, personalitat, gustos, opinions o manera de veure el món. El "temple" fa referència a la manera de pensar i actuar individual.

cos huma parentiu

Els germans, s'estiren els cabells i no es fan mal

parentiu

Els lladres de casa són els més dolents

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

parentiu casa

Els malalts es tornen com les criatures

Es fan reguinyosos i reclamen atenció contínua, amb o sense motiu

parentiu salut

Els nebots salten a bots

Sol passar, sobretot quan els porten regals

parentiu

Els parents els dóna Déu, els amics els tries tu

No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu

déu animals parentiu

Els parents són donats; els amics triats

No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu

parentiu amistat

Els parents, així com són; els amic, cercau-los bons

Significa que cal admetre el caràcter dels parents, tant si ens agrada com si no

amistat parentiu

Els pecats dels pares els paguen els fills

Moltes vegades, injustament i per comoditat, la venjança recau en el més dèbil o en qui no té culpa de res

parentiu

Els que es casen en dilluns, al cap de l'any són difunts

El dilluns és un dia reputat com a malastruc. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important

parentiu setmana any amor

Els que no es tracten no són parents

Les persones que no es freqüenten, es distancien

parentiu

Els testos [o plats, o tupins] s'assemblen a les olles [si no pel mig per les vores]

Els fills s’assemblen als pares i solen heretar llurs mateixos defectes

parentiu

Els xiquets diuen allò que sentir dir

És difícil preservar la intimitat de la família quan hi ha a casa algú més, que directament o indirecta desvetlarà detalls de la seua vida

parentiu

Els xiquets i els bojos sempre diuen la veritat

No ens hem d’ofendre del que diguen els xiquets quan són menuts, ja que no tenen maldat, cosa més pròpia de l’edat adulta

parentiu

Els xiquets no són la feina que donen, és la que no deixen fer

parentiu

Els xiquets són l’alegria de la casa

Quan són menuts, distreuen, entretenen i alegren la família

parentiu alegria

Els xiquets xarren a la plaça el que senten dir a casa

És difícil preservar la intimitat de la família quan hi ha a casa algú més, animals, criats, parents, veïns, invitats, que directament o indirecta desvetlarà detalls de la seua vida.

casa parlar parentiu

Els xiquets, la mà de donar la tenen curra

Vol dir que els infants solen esser egoistes i poc donadors

donar parentiu

Els xiquets: "ver, oir i callar".

parentiu parlar

En abril, el pare no espera al fill

Si fa bon temps granen les primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més tard. Ressalta que el bon temps venç a la peresa i invita a l’activitat

parentiu oratge treball mesos camp

En abril, no espera el pare al fill

És un mes de temperatura agradable que anima a l’activitat

parentiu treball mesos

En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà.

On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent

menjar casa parentiu

En casa del dolçainer tots són balladors

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

festa casa oficis música parentiu

En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca

El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les dones

amor animals parentiu

En el carrer de Conills, tan iguals són els pares com els fills

Es diu per al·lusió a diferents persones que, encara que sien de diverses condicions, pateixen dels mateixos defectes

parentiu

En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills

Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació

animals parentiu

En el forn hi ha un codony, en la plaça una carabassa... xiquets, tots a sa casa

menjar plantes parentiu

En el matrimoni, un fill lliga i dos deslliguen

Un sol fill és el centre d’atenció dels progenitors, mentre que dos es barallen i fan enfadar els pares

amor parentiu

En el plor de l’hereu, l’alegria es veu

Ironitza sobre la pena de qui obtindrà un benefici

riure/plorar parentiu

En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat

És una manera de dir que primer és u que els altres. Reflecteix la picaresca i l'egoisme familiar. Significa que cadascú sempre prioritza els seus propis interessos abans que els dels altres, fins i tot si es tracta d'un familiar directe.

camp mesos plantes parentiu

En la boda, qui manco corre és la nòvia

Qui és amfitrió o el centre d’atenció de tots, està més pendent de la companyia que de si mateix

parentiu amor

En la boda, qui menys menja és la nóvia

Qui és amfitrió o el centre d’atenció de tots, està més pendent de la companyia que de si mateix

amor parentiu

En la casa del que jura no faltarà desventura

Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter

casa parentiu

En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills

Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums

parentiu animals casa

En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills

Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació

parentiu animals casa

En la casa que es maleeix i jura està la malaventura

Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter

parentiu casa

En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla

En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries

treball parentiu casa menjar

En la terra dels conills el mateix són els pares que els fills

Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent

parentiu animals