Refranys parentiu

Fill eres; pare seràs; el que faces trobaràs (Aconsella portar-se bé i ser exemplar)

parentiu, consells

Fill és fruit del cor (Un fill sol ser producte de l’amor i per un fill es donaria la vida)

parentiu, cos huma, amor

Fill ets, pare seràs (Aconsella portar-se bé i ser exemplar)

consells, parentiu

Fill ets, pare seràs, tal faràs, tal trobaràs (La imatge o l’opinió general sobre una persona es basa fonamentalment en els seus actes i realitzacions)

parentiu

Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap)

parentiu, joc, déu

Fill meu, paga allò que deus; no ho deixes per als hereus (És un vell i bon consell)

diners, consells, parentiu

Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre (És un vell i bon consell)

parentiu, ensenyar, consells, gent

Fill meu, vulles usar lleialtat i quan podràs entén en bondat; ama l’honra de ta ciutat i de la terra (És un vell bon consell)

consells, parentiu

Fill no tenim i ja el bategem (Es diu com a crítica de qui pretén anar més enllà de la realitat possible)

parentiu

Fill que a pares entristeix, no envelleix (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no ssenta el cap)

parentiu

Fill que els pares bat, té l'infern guardat (Es diu dels que no respecten els seus pares)

parentiu

Fill sense dolor, mare sense amor (La criança de fills sempre implica preocupacions i patiments, de manera que si alguna mare no se’n veu afectada, és perquè no estima els fills)

amor, parentiu

Fill traïdor, més val malalt que bo (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap)

parentiu

Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol [mallol = vinya, sarment] (Denota que el bon comportament acaba sent recompensat)

parentiu, vinya, plantes

Filla amb bon dot, a casa hi dura poc (Qui té patrimoni, prompte troba pretendents)

parentiu, casa, diners, amor

Filla de botxí i d’hostaler, vés en compte que no et sigui res (No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

oficis, parentiu

Filla després de fill, mare en perill (De jovenets, els xics adoren la mare i les xiques adoren el pare, el qual ha de rapartir el seu temps i la seua dedicació entre la mare i la filla)

parentiu

Filla d’hostaler i poma recadora maduren abans d’hora (No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

parentiu, plantes, oficis

Filla d’hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera. No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

oficis, parentiu

Filla ets, mare seràs; com tu facis et faran (Aconsella portar-se bé i ser exemplar)

consells, parentiu

Filla sense vanitat i prat mal adobat a ningú han acontentat (La persona s’ha de saber valorar, ja que tots tenim defectes, però també virtuts que cal que els altres coneguen)

parentiu, camp

Filles i abelles, fan gratar les orelles (Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren moltíssim i fan conxorxa contra el pare)

parentiu, animals

Filles per casar, mal bestiar per guardar (Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren moltíssim i fan conxorxa contra el pare)

animals, parentiu

Fills criats, dols doblats (Criar fills implica sacrifici, però quan són grans causen preocupació als pares, siga pel comportament, per les companyies...; i quan la família s’amplia amb nous membres (nores, néts...), augmenten les preocupacions)

parentiu

Fills criats, mals de caps (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)

parentiu, cos huma

Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)

cos huma, parentiu

Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill (És un embarbussament que significa que sol haver-hi més relació amb la família de les filles que dels fills)

parentiu

Fills i filles, llops i guilles [guilla = rabosa, guineu] (Adverteix que els descendents no sempre es porten bé amb els progenitors)

parentiu, animals

Fills i llar són l’única veritat (Per a qualsevol persona, són allò més important de la vida)

parentiu, casa

Fills i pollets, poquets (Compara l’alta mortalitat dels pollets amb el gran desagraïment de molts fills)

animals, parentiu

Fills menuts, treballs menuts; fills grans, treballs grans, fills casats, treballs redoblats (És una recomanació econòmica per a les cases on són molts de família)

parentiu

Fills tens, nora tindràs; quan et descuides, al carrer et veuràs (Per regla general, les sogres i les nores no solen congeniar, a vegades pel caràcter i a vegades per la diferència generacional)

parentiu

Foc i muller, del mateix carrer; [o Per cercar foc i muller, no surtis de ton carrer] (Significa que convé prendre muller ben coneguda, i millor si és veïna)

foc, amor, parentiu

Fuig de davant, que ton pare no és cristaller

parentiu

Gat vell, gateta [o rata] tendra (eE diu referint-se al matrimoni de marit vell amb dona jove)

parentiu, animals

Gelats i llaminadures fan mal a les criatures [llaminadura = llepolia, gola] (El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar)

menjar, parentiu

Gendre i sogra ?: gat i gos (El gat i el gos no solen fer lliga, com el gendre i la sogra, que són parents postissos, procedents d’una altra família carnal)

parentiu, animals

Gendres i abrils, pocs n’hi ha fins (Els gendres, com les sogres o les madrastres, solen tenir mala reputació, simplement perquè no són parents carnals)

mesos, parentiu

Gendres i abrils, quasi tots són roïns (Els gendres, com les sogres o les madrastres, solen tenir mala reputació, simplement perquè no són parents carnals)

parentiu, mesos

Gener va gelar sa mare en lo llavaner [Castelló de la Plana] (Explica la gelor que fa)

mesos, oratge, parentiu

Germà de meitat, ni fe ni veritat [de meitat = a mitges, de llet, de pare, de mare, mig germà] (No es pot tenir una plena confiança en una persona que, tot i ser parent directe, no coneixem ben bé)

parentiu

Germans i cunyats, amics i barallats (Les desavinences hi són freqüents i recurrents a causa del freqüent contacte, però no solen arribar al trencament de relacions)

parentiu, amistat

Germans, els pans; parents, els qüens; i coneguts, els papers de menuts [qüens = diners] (Entre germans es comparteix fins l’aliment, entre parents es poden fiar o demanar diners, i entre coneguts, res de tot això)

parentiu

Germans, ni coques ni pans (Aconsella no compartir allò que ens és bàsic a nosaltres mateixos)

consells, menjar, parentiu

Germans, quan són petits; quan són grans, cosingermans; i quan són casats, no es tanyen res (Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars)

parentiu

Gràcies a Déu, el pare és mort i jo só l'hereu (Es diu al·ludint a un qui s'alegra per egoisme de coses que no l'haurien d'alegrar)

déu, mort, parentiu, alegria

Gràcies de criatura i cant d'ocells, no són quan tu vols, sinó quan volen ells

animals, parentiu

Gran és mon gendre; bo siga ell (Vol dir que no basta que una persona sigui de bon veure, sinó que cal que sigui bona moralment)

parentiu

Guardau-vos de dona que parla llatí i de mula que fa iii] (Les persones massa doctes acaben enfartint els altres)

parentiu, animals

Ha treballat tant mon pare que jo he nascut cansat.

parentiu

Pàgina 12 de 23.

El Refranyer