parentiu

Una donzella es casa per a complaure als seus pares; una viuda per a complaure's a si mateixa.

parentiu

Una filla bonica, el dilluns a la Rambla, el dimarts a la Riba

Es diu referint-se a les dones o noies que sols pensen en vestits i adorns, i no en les obligacions i treballs que els pertoquen.

parentiu

Una filla és un joc, però tres ja són un foc

Massa dones juntes acaben fent maldecap

foc joc parentiu

Una filla és una bona hisenda per la vellesa

En totes les cultures, les dones s’han fet càrrec dels pares vells

bona parentiu vell

Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles, i quatre filles i sa mare són cinc diables/dimonis per a son pare

Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa

parentiu

Una mare manté deu fills i deu fills no mantenen una mare

Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills

parentiu

Una noia és per a un rei, si el rei la vol

Significa que una dona jove, bella i honesta mereix esser la muller del personatge més enlairat. Destaca que les virtuts d'una bona jove tenen tant de valor que mereixen el millor destí possible, situant-la a l'alçada de la reialesa. La condició («"i el rei la vol"): Afegeix un punt de realisme o de destí, indicant que per a triomfar en eixos grans projectes també cal que es presente l'oportunitat ideal o el consentiment de l'altre.

parentiu

Una noia, bona noia; i dues noies, encara... Tres noies, ja massa : quatre noies, pobre pare !

Les discussions entre sexes són cosa normal perquè cada u veu les coses d'una manera, però quan hi ha moltes dones en una casa, els arguments del pare queden en minoria.

bona parentiu

Una seguida manté un convent

Una família o una empresa funcionen bé quan els dirigents saben actuar convenientment

parentiu

Una sogra feren de sucre i encara amargava

Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen

parentiu

Una sogra que feren de sucre, encara el cap del nas li amargava

Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen

parentiu

Una sogra, l'ha de dir petita i l'entenen grossa

Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen

parentiu

Una volta ma filla morta, què fa mon gendre a la porta?

parentiu

Usures, sogres i gats duen mals resultats

animals diners parentiu

Val més fill avalotat que gendre manyac

[avalotat = hiperactiu / manyac = tranquil, assossegat]. La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític

parentiu

Val més filla malcasada que ben amistançada

[amistançada = rejuntada]. Una cosa segura és preferible a una d’insegura

parentiu

Val més fortuna que esser fill de rei

Significa que un bon colp de sort o tindre la fortuna de cara a la vida és molt més útil i profitós que nàixer en un bressol d'or o tindre grans títols hereditaris. Ens recorda que pots nàixer en una posició social molt elevada, però si la mala astrugància t'acompanya, ho pots perdre tot. En canvi, una persona humil amb un toc de fortuna pot aconseguir grans fites o viure feliçment.

diners parentiu

Val més restar fadrina que malcasada

Certament

parentiu

Val més un fill airat que un gendre ensucrat

La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític

parentiu

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners]

Significa que tenir una bona companyia o una bona dona de casa té molt més valor que no pas rebre una gran dot, herència o riquesa material. Destaca el valor d'una persona treballadora, de confiança i de bon govern domèstic per davant dels diners o les propietats.

amor bona casa diners parentiu

Val més una carta bona que els fills i la dona

És una crítica als jugadors, que arriben a perdre fins la casa familiar

parentiu joc

Val més una mala filla que cent bones nores

La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític. Afirma que, en moments de vertadera necessitat o davant les grans veritats de la vida, l'amor i el deure d'una filla natural (encara que tinga mal caràcter o siga "mala") sempre seran més ferms i sincers que l'atenció que puguen oferir cent nores (la parella d'un fill), per molt bones, educades o amables que siguen.

parentiu

Val més una mala filla que una bona jove

La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític

parentiu

Vedells i minyons, tot l’any són bons

[vedell = jònec, cria dels bòvids / minyó = nen, infant]. Alaba la companyia de xiquets en la casa

animals bona parentiu

Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van

El garbí a l'hivern o quan bufa fort porta mala mar, remolí i perill. Les barques no podien sortir a feinejar i, per tant, els marits es quedaven a casa (o a la taverna del port) esperant que el temps millorés. El llevant, tot i que pot portar pluja, sovint és un vent més constant que permet la navegació o indica que el temporal de garbí ha acabat. Quan el vent girava a llevant o era favorable per a les arts de pesca concretes de la zona, les barques sortien ràpidament cap a alta mar.

oratge parentiu

Ventura és per al casat, fer-li la muller costat

[Ventura: Fa referència a la sort, la felicitat o la benanança. Fer costat: Significa donar suport, acompanyar i ajudar en les dificultats de la vida diària]. Destaca la importància del suport mutu i la complicitat dins del matrimoni. Assenyala que la veritable fortuna d'un matrimoni no rau només en la possessió de béns materials, sinó en el fet de tenir una companya de vida lleial i col·laboradora que comparteixi tant les penes com les alegries.

amor parentiu

Ves a casa de tia, però no cada dia

Convé mantenir una relació però sense abusar

parentiu casa

Vés amb cuidao, Bernat, que si la muller és guapa, et faran encarregat

S'utilitza com a avís irònic per advertir que si es té una dona molt bonica, el marit pot ser objecte d'atencions o "encàrrecs" d'altres homes, suggerint que els regals o favors poden amagar intencions ocultes o ser una forma de compensació per situacions que desconeixem.

parentiu

Vídua honrada, porta barrada [o tancada]

Pel fet de no tenir marit poden eixir-li pretendents, i la millor manera de preservar l’honra i evitar la maledicència del veïnat és tenir sempre la porta tancada sobretot per als homes

parentiu

Vingui d'on vingui el vent, de la dona sigues parent

Indica la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família

consells parentiu

Vint i vint quaranta. Quan mon pare pixa ma mare canta.

Retrucs. Es formulen per fer burla sobre la resposta obtinguda, i que en algun cas han arribat a generar fins i tot una contrarèplica.

cantar parentiu

Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi

[finestrera = xarraire]. La fruita ben visible i a l’abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l’amor o el desig dels qui la veuen més que el marit

plantes vinya parentiu

Viuda que no dorm, casar-se vol

Significa que quan una persona es mostra inquieta, desvetllada o insatisfeta, sol ser un senyal clar que troba a faltar la vida en parella i que desitja tornar-se a casar. Associava el fet de fer voltes al llit (no dormir) no a una preocupació, sinó a l'enyorança de la companyia íntima o a les ganes de trobar un nou marit. En la societat tradicional, les viudes sovint quedaven en una situació de molta observació per part dels veïns. Qualsevol canvi en el seu comportament es comentava de seguida

amor dormir parentiu

Volent o no volent, de la dona sigues parent

Al marit li convé fer-se o estar a bé amb els familiars de la muller perquè els pot necessitar en algun moment: part, malaltia...

parentiu

Vols que sàpien ton elet? Digue'l a dona en secret

parentiu

Vols ton fill bo?. Sigues tu millor

Convé ser exemplar en tot, ja que els xiquets deprenen del que veuen.

bona parentiu

Vuit dies a ca'l manyac, que els conills niaven al forn

Es diu al·ludint a les criatures enllaminides, que, si haguessin passat una temporada a casa pobra, no farien balafi de res

parentiu menjar

Xiquets i gossos, cadascú els d’ell

Significa que cadascú ha de fer-se responsable i aguantar les molèsties, l'educació o el comportament dels seus propis fills o mascotes. Indica que no s'han d'imposar ni traspassar aquestes responsabilitats a tercers, ja que ningú vol suportar les incomoditats alienes.

animals parentiu

Xiquets ploreu que pardalets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

parentiu riure/plorar animals