Refranys parentiu

Refranys parentiu

De mal arbre, mala fusta (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)

parentiu, plantes

De mal arbre, ruïna llenya (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)

plantes, parentiu

De marits i mullers, ne van plens els carrers [o «sempre en passen pels carrers»] (Es diu per indicar que quan mor un fill és insubstituïble, però quan mor el marit o la muller se'n pot trobar un altre)

amor, parentiu

De pare arreglador, fill escampador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)

parentiu

De pare bo, el fill un tro (A vegades, les coses es capgiren i no resulten com s’esperava)

parentiu

De pare gaiter, lo fill tabaleter. (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, oficis

De pare músic, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)

parentiu, música, festa

De pare roí, fill bo; que ja vindrà nét que eixirà al iaio

parentiu

De pare sant, el fill diable (Es diu al•ludint als pares bons que tenen fills dolents)

diable, cos huma, amor, parentiu

De pare trompa, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)

parentiu

De pares sans, fills honrats i sants (Qui ha sigut modèlic pot esperar el millor resultats dels fills)

parentiu

De pares vimeners, los fills estellers (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

oficis, parentiu

De polls i fills, bona clocada (Antigament, convenia tindre moltes cries per compensar l’alta mortalitat)

animals, parentiu

De què vaig morir ton pare?: De repent (Es refereix a persones parques en paraules)

parentiu, parlar

De Silla, ni mare ni filla (Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València)

llocs, parentiu

De tal cep, tal ascla [ascla = estella] (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, vinya

De tal pare, tal fill (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)

parentiu

De tal parra, tal raïm (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, vinya

De tal riu, tal aigua (Els fills solen assemblar-se als pares)

aigua, parentiu

De tal rusc, tal eixam (Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares)

parentiu, animals

De tal tronc, tal ascla [ascla = estella] (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.)

plantes, parentiu

De tals bodes, tals coques (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, amor

De tant que volia el diable al seu fill, li va treure un ull (A vegades es causa a una persona estimada un perjudici momentani amb la intenció d’afavorir-la o educar-la)

parentiu, amor, cos huma, diable

De xiquet, se cria l'arbre dret [o L'arbre xiquet, si està tort es pot fer dret; o De petitet, se cria s'arbre dret (S'aplica a significar que cal corretgir els defectes dels homes en la seva infantesa, que és quan són més bons de fer anar drets)

parentiu, plantes

Del bac o del torrent, de la dona siguis parent.

parentiu

Del bé al mal tan sols hi ha un salt (És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna)

parentiu, be, mal

Del foc, de la dona i de la mar, t'has de guardar (Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències)

parentiu, mar, foc

Del germà, comença-te'n a anar; i del nebot, ves-te'n del tot (Indica que no cal fiar-se d'amor de germans, i molt menys del de nebots)

parentiu, amor

Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol (És una crítica a qui té accés a algun benefici i afavoreix més, o primer que a ningú, els seus parents o amics)

parentiu

Del pare al fill, no del fill al pare (La potestat i l’educació correspon als progenitors, als professors i als adults en general, que són els que saben i tenen més experiència en la vida)

parentiu, ensenyar

Del pare els consells, són vertaders manaments (De ben segur que no els donen per a enganyar-nos)

parentiu, consells

Dels abraços i dels besets, arriben els xiquets

amor, parentiu

Dels amics i dels parents se trauen los diners (Els més pròxims són els que ens coneixen bé)

parentiu, diners, amistat

Dels fills de la meva filla sé del cert que l'àvia en soc, però dels fills del meu fill, potser si i potser no (Es pot tenir la certesa de qui és la mare, però no mai de qui és el pare)

parentiu

Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià (Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts)

parentiu, casa

Dels lladres de casa, és mala la guarda (Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts)

casa, parentiu

Dels parents se'n vol dir, però no sentir-ne dir (Significa que ens sap greu sentir malparlar des nostres parents, encara que hi estiguem barallats)

parentiu

Dels pares quan són vells, no descuides un punt d’ells [un punt = gens, una mica, en absolut] (La vellesa comporta molts mals: economia limitada, salut fràgil, soledat...)

parentiu, vell

Dels pecats del pares, els fills en van geperuts (Significa que els descendents sofreixen les conseqüències de les males accions de llurs avantpassats)

parentiu

Dels pecats dels pares van els fills carregats (Moltes vegades, injustament i per comoditat, la venjança recau en el més dèbil o en qui no té culpa de res)

parentiu

Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta (Un cos vell ja no suporta emocions ni tropells)

parentiu, amor

Dels teus en vols dir, però no en vols sentir [o oir] dir (Significa que molta gent malparla dels seus parents, però no tolera que altri en malparli)

parlar, parentiu

Des de l'avi fins al nét, en família hi ha algun plet

parentiu

Després d’una alegria ve sempre una tristor (És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna)

parentiu, alegria

Déu em doni ric marit, encara que sigui petit.

déu, parentiu

Déu ens done ovelles i fills per a elles (Antigament, l’abundància de fills significava mà d’obra baratíssima)

parentiu, déu, animals

Digues filla i entén-te nora (Una cosa és que es diga filla per a agradar, i una ben altra és l’amor o el comportament entre la sogra i la filla política)

parentiu

Diners fets i llenya "asclà", no li'ls deixes ni al teu germà (Perquè t'exposes a perdre el deute i a guanyar-te un enemic)

diners, parentiu

Diners i criatures, no en té tothom qui vol (Per més esforços que es facen, són coses que depenen de la sort)

parentiu, diners

Diners i fills, com més pocs, menys perills (La sobra de diners afavoreix els vicis i l’excés de xics implica que algun eixirà problemàtic)

diners, parentiu

Pàgina 6 de 23.