Refranys parentiu

Cada u és d’un pare i una mare (Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra)

parentiu

Cada u és fill de sa mare. (Afirma que cada individu té personalitat pròpia)

parentiu

Cada u és un món (Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra)

mon, parentiu

Cada u sap a casa seva on s'hi plou (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

parentiu, casa

Cadascú estornuda com Déu l’ajuda (Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra)

parentiu, déu

Cadascú sap en sa casa lo que es crema (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

casa, parentiu

Caigut lo cull al cistell se van acabar els parents

parentiu

Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits (Vol dir que les dones enganyen llurs marits donant-los bon menjar)

menjar, parentiu

Cap home savi i discret, diu a la dona un secret.

parentiu

Cap pare enfillat no mor enfitat (Els fills porten feina i dedicació, però tota aquesta dedicació queda compensada per l'amor que en rebs)

parentiu, mort

Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi

vinya, parentiu, plantes, casa

Casa el teu fill amb igual i ningú no en dirà mal (Recomana no emparentar fora de la pròpia classe social, ja que les actituds socials inhabituals solen ser molt criticades)

amor, parentiu

Casa governada per dones i camp llaurat per vaques, sempre puden a pixats

parentiu, camp, casa, animals

Casa governada per dones put a pixum

parentiu

Casa no farà, qui molts fills tindrà

casa, parentiu

Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)

parentiu, vinya, casa

Casa per ton estar, i dona que sapi filar (Són les coses necessàries perquè un home estigui ben cuidat)

casa, parentiu

Casa sense dona i barca sense timó, el mateix són (Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna)

casa, parentiu, mar

Casa sense dona, barca sense timó (Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna)

mar, parentiu, casa

Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima (La llar o l’estufa i la dona són el centre i l’element més important de tota casa o família)

casa, foc, parentiu

Casa sense mare, riu sense mar (Una dona és l’element central i principal d’una família, sobretot si hi ha fill)

casa, mar, parentiu

Casa sense muller, cent [o vint] ulls té de menester

cos huma, casa, parentiu

Casa tancada fa veïnat bo (La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria)

parentiu, amistat, casa

Casa ton fill quan voldràs, i la filla quan podràs (Els homes són fàcilment col·locables; en canvi, les dones, han de ser boniques, estar en bona edat... i esperar que les demanen)

parentiu, amor

Casa't Pere, que mal any t'espera (El casament implica obligacions i noves despeses)

amor, parentiu

Casa't, i et diran vós (Quan una persona es casa, adquireix la importància social que no tenia quan era solter)

amor, parentiu

Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és

parentiu

Casament de ventura: dona, llit i criatura (Allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida)

parentiu, amor, diners

Casament d’alforja sempre està a la porta (El matrimoni per interés és cosa sempre fàcil)

parentiu, amor

Casament i mortalla, del cel baixa (Significa que el casament i la manera de morir no depenen de la voluntat dels homes)

parentiu

Casament sense fills, dia sense sol (Els fills donen alegria en una casa, igual que l’oli fa més agradables les menges, i el sol, la vida)

parentiu, amor

Casar-se no es sols portar el ram (Significa que és un acte que implica despesa i responsabilitat)

parentiu, amor

Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí ( Les coses no depenen moltes vegades de la pròpia voluntat, sinó de la dels altres o de les circumstàncies)

vinya, parentiu

Casats de nou, en la bossa los cou (Les segones núpcies se les paguen íntegrament els contraients, mentre que les primeres són costejades parcialment pels pares)

parentiu, amor, diners

Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo

parentiu, bona, amor

Castiga fort ton fill quan és poc [poc = jove, menut] (Recomana el correctiu abans no siga massa tard)

parentiu

Cent d’un ventre i cada u de son temple (Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans)

cos huma, parentiu

Cent fills d’un ventre, i cadascú té el seu temple (Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans)

parentiu, cos huma

Cinc filles i una mare, sis lladres de casa (Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant)

casa, parentiu

Cobraràs sense ser dissabte! (Se sol dir per amenaçar a les criatures que no creuen)

parentiu

Com criaries els teus fills? -Volent als més xicotets

parentiu

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)

oficis, parentiu, ensenyar

Com el fill d’en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)

parentiu, ensenyar

Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)

ensenyar, parentiu, oficis

Com en casa no hi ha res (És on millor s’està, amb totes les comoditats i les persones estimades)

casa, parentiu

Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)

ensenyar, parentiu

Com més bruta és la criatura, més grassa està la mare (Quan les criatures estan brutes és perquè les mares no se n’ocupen)

parentiu

Com més cosins, més endins (Significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els externs)

parentiu

Com més parents, més dolents (Significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els externs)

parentiu

Com que tinc tan a prop les dents, no em recordo dels parents (Indica que les necessitats personals tenen prioritat sobre qualsevol altra consideració)

parentiu

Pàgina 4 de 23.

El Refranyer