Tema
parentiu
1.139 refranys catalogats sota aquest tema.
Disputes de muller i marit, duren de taula fins el llit
Significa que les discussions de parella són passatgeres i solen resoldre's ràpidament abans d'acabar el dia. La intimitat i la proximitat del final del dia faciliten fer les paus. Els conflictes familiars no han de transcendir fora de la família.
amor parentiu
Disputes de sogra i nora porten l'infern abans d'hora
És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents
parentiu
Ditxós el fill que té el pare condemnat
Es diu quan hi ha algun pare que maleduca amb el seu comportament en lloc de ser exemplar
parentiu
Ditxós el fill que té son pare a l'infern
Perquè frueix dels béns que son pare havia mal adquirits
parentiu
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets
parentiu foc joc
Diumenge que ton pare et penge.
parentiu setmana
Diumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja
setmana parentiu
Dol d'oncles i ties, dol de quinze dies
Així sol ser
mort parentiu
Dol de germans i germanes, dol de tres setmanes
Així sol ser.
parentiu
Dolor d’anca, filla blanca
Això diuen
parentiu cos huma
Dolor [o plor; o sentiment] de dona morta, dura fins a la porta
Molt exageradament, denota la insensibilitat d’algunes persones
riure/plorar parentiu mort
Dóna al teu fill un bon ofici i no s’haurà de veure a l’hospici
Invertir en alguna carrera o algun ofici és assegurar-se el treball i la subsistència en el futur
donar parentiu treball
Dona bona, plata que sona
[plata = diners, estalvis, capital]. Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient
diners parentiu
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
Descriu la convivència tensa i esgotadora d'una parella marcada per la inseguretat. Explica que una dona atractiva genera mirades i admiració, fet que desperta la desconfiança constant d'un marit gelós. La parella mai no troba la tranquil·litat («mai no tenen repòs») perquè ell viu obsessionat a vigilar-la i ella pateix el control d'ell.
amor parentiu
Dona cabuda i home cabut, matrimoni mal avingut
[Cabut-uda: Persona tossuda, tancada en les seves idees i difícil de convèncer. Mal avingut: Que no s'entén bé, que té discussions i mala relació]. Significa que quan tots dos membres d'una parella són tossuts i no volen cedir, la convivència és difícil i fracassa. En una parella sempre s’ha de cedir un poc a la voluntat de l’altre.
amor parentiu
Dona casada, dona desgraciada [o espatllada].
parentiu
Dona de tres marits, treu els sentits.
parentiu
Dona i tela, no les miris amb candela
[candela = ciri, espelma]. Vol dir que les dones i les robes, de nits semblen altra cosa que de dia, i els defectes estan més dissimulats
parentiu
Dona i vidre, sempre en perill
Són fràgils i poden deixar d’estar sencers al menor descuit
parentiu
Dona jove i bon marit... bona nit
parentiu
Dona jove i home vell, criatures a garbell
[gavell = feix, grapat]. Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets
parentiu
Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell
Allò que no combina no pot donar bon resultat
parentiu animals
Dona jove i home vell, mainada a reguitzells
[mainada = criatures, xicalla / reguitzell = regall, escorrim, filera]. Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets
parentiu
Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per ell
Allò que no combina no pot donar bon resultat
parentiu
Dona jove i marit vell, de canalla un reguitzell
Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets.
parentiu
Dona jove, mirall de merda
parentiu
Dona malcarada, duu el marit a la taverna
parentiu
Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera
Normalment, qui parix molt és perquè busca tenir un xiquet
parentiu
Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella
Destaca l'atractiu físic i la vitalitat associats a les dones de poca alçada (nanes) i de rostre expressiu o menut (petarrelles). La saviesa popular suggereix que les característiques físiques petites es conserven millor amb el pas del temps.
parentiu
Dona nana petarrella, a cent anys serà novella
Destaca l'atractiu físic i la vitalitat associats a les dones de poca alçada (nanes) i de rostre expressiu o menut (petarrelles). La saviesa popular suggereix que les característiques físiques petites es conserven millor amb el pas del temps.
parentiu
Dona oberta, dona prenyada
Adverteix que el caràcter massa obert en les dones comporta riscos
parentiu
Dona peluda, o rica o goluda
La fèmina que es despreocupa del seu físic és perquè valora més la seua personalitat que no l’opinió dels altres
parentiu
Dona peluda, valenta i aguda
La fèmina que es despreocupa del seu físic és perquè valora més la seua personalitat que no l’opinió dels altres
parentiu
Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat
Qui no ha passat males nits ni s’ha desgastat el cos, no sap el que representa pujar un fill
parentiu
Dona que cria, ni neta ni dormida
Els xiquets de pit es fan damunt i ploren i mamen tothora, de manera que no li deixen temps a la mare per a dedicar-se a les seues coses
parentiu
Dona que molt dorm, no acaba la faena enjorn
Adverteix que dormir li resta hores a la jornada
parentiu dormir
Dona que no sap cuinar, i gata que no sap caçar, fan de poc aprofitar
Només fan companyia, que ja és prou
animals parentiu caça
Dona que parla en llatí, no la vull jo per a mi
Les persones massa doctes acaben enfartint els altres
parentiu
Dona que té bon marit, en la cara ho porta escrit.
Per a les dones, és important tenir un matrimoni que les satisfaci, i això se'ls nota al rostre, és públic, i per això els homes han de complir amb la seva missió o les seves habilitats i responsabilitats envers la parella i, a més a més, deixar contentes les dones perquè es vegi.
amor parentiu
Dona refranyera, bagassa i malfaenera
[bagassa = prostituta]. Adverteix que la gent sentenciosa i xerraire perd el temps i el fa perdre als altres
parentiu
Dona vella, el fill a l’orella
Ha d’estar-ne molt pendent
parentiu vell
Dona, de lluny; i bou, de prop
Diu que convé anar a cercar lluny la dona per casar-se, perquè en ser casada no visiti massa els seus parents ni els d'ella; i convé comprar el bou de prop, perquè, si fuig, se'n torna a sa casa i és bo d'anar a cercar
animals parentiu
Dona, escopeta i llibres, a ningú ho deixes
Aconsella no prestar aquestes coses a altres persones. Recorda que són elements estimats o personals que es poden perdre o patir danys si es deixen a tercers a causa d'un mal ús o d'un excés de confiança. En el món rural, les armes de foc eren una eina bàsica de defensa o de subsistència (caça). Històricament, els llibres eren objectes de luxe, rars i molt cars. La dona, dins de la mentalitat d'aquella època, en la parella es considerava part de l'esfera més íntima i gelosa de l'home.
parentiu
Dones i criatures, mims, dolços i postures
[mim = carantoina, manyaga, melindro, floreta]. Convé acaronar-los, dir-los floretes i fer-los regals perquè se senten a gust amb nosaltres
parentiu
Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
Qui té dona, li ha de dedicar atencions, i qui té dona i fills, encara més
parentiu
Dones, gossos i criatures, raons segures
[raons = discussions, baralles]. És normal que hi hagen desavinences en els matrimonis, però quan hi ha xiquets o gossos en la família, són inevitables les discussions amb els veïns
animals parentiu
Doneu-nos, Sant Nicolau, un marit ben ric, si us plau.
6 desembre: Sant Nicolau de Mira (o de Bari). Hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
mesos sants parentiu
Dos cunyats en pau i junts no pot ser sinó difunts
És un refrany popular català, recollit ja el 1883, que expressa de manera humorística i exagerada la desconfiança o la falta d'entesa que tradicionalment s'atribueix als cunyats. Suggereix que la pau entre ells només és possible si estan morts, destacant les habituals diferències de caràcter entre parents polítics.
parentiu
Dos d'un mateix ventre, i no del mateix temple
Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra
cos huma parentiu
Dos fills d’un ventre i cadascun de son temple
Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans
parentiu cos huma
Dos germans en un consell fan tornar el blanc vermell
Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler. La força de la sang, en canvi, fa possible d'aconseguir el que sigui.
colors parentiu
Dues filles i una mare, tres dimonis per al pare
Les discussions entre sexes són cosa normal perquè cada u veu les coses d’una manera, però quan hi ha moltes dones en una casa, els arguments del pare queden en minoria
parentiu
Educació i diner, fan el fill cavaller
L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen
parentiu ensenyar diners
El bastó dels avis és el puntal de la casa
[puntal = pilar central o principal]. Els vells de la família són els seus fundadors i els que més saben de la vida, als quals cal respectar i obeir
parentiu
El burro i l'ignorant, són fills de cosingermans
animals parentiu
El caldo i el casament, en calent
Significa que les coses s'han de fer o aprofitar en el seu moment oportú i sense deixar-les passar. Les oportunitats i les decisions importants de la vida s'han d'agafar al vol. El brou: S'ha de menjar calent per a gaudir-lo bé; si es refreda, perd la gràcia. El casament: Fa referència a la decisió i al festeig, que s'han de formalitzar quan toca, sense refredar la relació.
amor menjar parentiu
El casar no seria res, si al cap de l'any no fossin tres
Quan una parella de dona i home es casen, acaben tenint algun fill si tot va bé i comencen a complicar-se la vida. Significa que el casament en si mateix no té tanta importància o dificultat, sinó la responsabilitat i l'arribada del primer fill (passar a ser tres a la família) al cap d'un any.
amor parentiu
El casat casa vol, per a estar sol
Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats. Expressa la necessitat de marxar de casa dels pares o de viure a part quan hom contrau matrimoni o forma una llar pròpia. També assenyala que la persona casada sol valorar la intimitat de la seva nova llar i tendeix a centrar-s'hi.
amor casa parentiu
El casat, casa vol
Significa que qui es casa busca la seua pròpia independència i la comoditat d'una llar pròpia. Sovint indica que qui s'acaba de casar prioritza la vida familiar i redueix les eixides amb les amistats de solter.
amor casa parentiu
El cosí germà et podrà ajudar avui, però no avui i demà
Parla de la mútua ajuda i solidaritat, barrejada amb un joc de paraules o un malentès quotidià sobre la disponibilitat d'un familiar. Si tens feina pendent, aprofita el seu ajut immediatament, ja que demà ja no estarà disponible.
parentiu
El costum arrela més que els roures
Constata que els costums socials i els hàbits familiars formen més el caràcter i la personalitat que l’educació o les lleis
parentiu
El criar envelleix i el parir entendreix.
Quan les dones tenen fills, guanyen bellesa i encant, però quan amamanten es desgasten
parentiu
El dimarts duu mala sort; ni casis filles ni matis porc.
setmana parentiu animals
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
Adverteix que el dimarts és un dia de mala sort i no s'hi deuen fer canvis ni accions importants a la vida quotidiana. No mudis de casa: Canviar de llar un dimarts portava mala sort a la nova llar. No ta filla casis: Un casament celebrat aquest dia no tindria futur feliç. No ta vinya podis: Podar-les podia arruïnar la collita. No ta roba tallis: Tallar la roba per començar a cosir un vestit es veia com un mal auguri.
amor camp casa vinya parentiu+1
El dimoni no té sogra i sempre en troba
Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç
diable parentiu
El diner no té amics ni parents
Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a amics o parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc
amistat diners parentiu
El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix
Els fills són, en opinió dels altres, una còpia dels pares
parentiu mal
El diumenge que ton pare et penge.
setmana parentiu
El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural
mal menjar be parentiu indumentària
El fill de l'amo, de l'amo és amo
parentiu
El fill de la cabra ha d'ésser cabrit
Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons
parentiu animals
El fill del barber el sagnen de franc
Els familiars dels professionals tenen avantatges que uns altres han de pagar
oficis parentiu
El fill del bo serà això
Assevera que qui s’ha educat en els bons exemples serà necessàriament exemplar
parentiu bona
El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
Les bones persones han de viure el bé i el mal que la vida els depare, mentre que les males persones, com que no tenen principis ni consciència, no fan cas de res
bona mal parentiu
El fill del gat, algun dia trau les ungles
Fa referència a l'herència de caràcter i als trets instintius. Indica que els fills solen heretar les maneres, el temperament o fins i tot els defectes dels seus pares. Encara que algú sembli tranquil o inofensiu d'entrada, en el moment menys pensat pot mostrar el seu veritable caràcter o defensar-se com ho faria el seu progenitor.
animals parentiu
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons
oficis ensenyar parentiu indumentària
El fill del pare tendre, que cagant es descostellava
És una crítica a qui es manifesta delicat o primmirat.
parentiu
El fill del Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre
[esllomar = trencar, desconjuntar]. És una crítica a qui es manifesta delicat o primmirat. Fa referència irònica a una persona molt delicada, que treballa poc o que es queixa constantment de dolors físics exagerats, tot i no fer grans esforços.
parentiu
El fill prudent i savi honra son pare i son avi
Alaba aquells que extrauen les virtuts dels seus majors
saber parentiu
El fill que a sos pares és ingrat, ja té l’infern guanyat
Es diu dels qui no respecten els seus pares
parentiu
El fill que sembla a son pare, honra li dóna a sa mare
Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família
parentiu
El gos, mon amic; la dona, el meu enemic; el fill, el meu senyor
Reflecteix una visió patriarcal de la família i la convivència. Compara la lleialtat de les mascotes amb les suposades exigències de la vida en parella i la criança dels fills. El gos, mon amic: El gos representa la fidelitat total cap a l'amo. La dona, el meu enemic: Mostra una visió masclista i conflictiva de la parella, on la dona qüestiona l'autoritat de l'home. El fill, el meu senyor: Fa referència a com els pares sacrifiquen els seus desitjos i es posen al servei dels fills.
amistat animals parentiu
El mal no té casa, però sempre en troba
Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç
parentiu casa mal
El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix
Quan s’està atrafegat en la feina, tota l’atenció se centra en el quefer
oficis animals parentiu
El marit a la muller tinga-li lo menester
Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé. En aquest cas, el marit ha de proveir a la muller de tot allò que necessita ("el menester") per viure, cobrint les seves necessitats bàsiques i de la llar.
amor parentiu
El marit a la muller, que li tingui el menester; i la muller al marit, que li tingui net el llit
[Tenir el menester: vol dir satisfer les necessitats bàsiques i materials]. Mostra una visió clàssica de la divisió del treball domèstic i de sustentació familiar pròpia d'altres èpoques. Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé. El marit té el deure de proveir el necessari per a la seva muller i la família. La muller té el deure de cuidar la llar, mantenint la casa en ordre i el llit net i acollidor.
amor parentiu
El matrimoni es una creu i la querida es el cirineu
[El cirineu es l' home que va ajudar a portar la creu a Jesucrist]. Compara de manera humorística i irònica el matrimoni amb una càrrega pesada (les dificultats, la rutina o el pes de la convivència diària) i l'amant amb el suport per a superar-la, fent referència a Simó de Cirene, el personatge bíblic que va ajudar a portar la creu a Jesús.
amor parentiu
El meló i el casament enganyen a molta gent
Vol dir que triar un bon meló i encertar en el matrimoni són decisions incertes on les aparences enganyen i el resultat només es descobreix quan ja s'ha tastat o viscut. El meló exteriorment pot semblar perfecte, però no saps si serà dolç o si sortirà insípid fins que el talles i el proves. Triar parella i casar-se té el mateix risc; per molt que coneguis una persona, el dia a dia i el futur en comú amaguen sorpreses que no es poden predir del tot al principi.
amor gent plantes parentiu
El meló i el casament ha de ser a content
Significa que tant triar un bon meló com triar una parella per a tota la vida és una qüestió de sort o atzar, ja que mai no es pot saber del cert què hi ha a l'interior fins que ja és massa tard. L'expressió "a content" (és a dir, a satisfacció o acceptant el resultat amb conformitat), es refereix a que un colp has obert el meló o has firmat els papers, t'has de menjar el que t'ha tocat!
amor plantes parentiu
El meló i el casament, son cosa d'encertament
Vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades. Tant en el cas del meló (que no es pot obrir abans de comprar-lo per saber si és dolç) com en el matrimoni (la convivència real), no hi ha una garantia total d'encert d'entrada. El valor real de la tria només es descobreix un cop s'ha obert la fruita o un cop comença la vida en comú.
amor plantes parentiu
El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre o pare de sastre
És una professió molt entretinguda que no sempre aconsegueix cobrar dels clients
oficis parentiu
El meu fill vindrà barbat, però no parit ni prenyat
Per llei natural, les femelles dels mamífers tenen més complicacions que els mascles, cosa que es trasllada en les societats humanes
parentiu
El meu marit no té taxa: unes voltes poc i altres massa
Es diu en general, ja que ben poca gent és morigerada i estable
parentiu
El millor company per a passar el temps és un vell
Encara que d’adults no tenim molt de temps per dedicar-los, els xiquets, que sí que en tenen, estan encantats amb ells perquè aprenen moltes coses de qui acumula una gran experiència
parentiu vell temps
El minyó que perd son pare, allunyeu-lo de sa mare
[minyó = xiquet, nen]. Les mares solen ser més permissives que els pares, circumstància que els menuts solen aprofitar
parentiu
El minyó troba en el pit el que la mare troba a l'espirit
cos huma parentiu
El pa i el vi en cria de tota mena
Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic
beure parentiu vinya menjar
El pare dolçainer, el fill tabaler
Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal
música parentiu oficis
El pare els guanyà, el fill els manté i el nét els fa malbé
Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta
diners parentiu
El pare forner, el fill flequer; la mare corretgera, la filla albardera
oficis parentiu