Tema
parentiu
1.148 refranys catalogats sota aquest tema.
Diners i xiquets, no n’hi ha mai prou
És una opinió que varia segons cada època, encara que el desig de diners no passa mai de moda
parentiu diners
Diners i xiquets, quants més millor
És una opinió que varia segons cada època, encara que el desig de diners no passa mai de moda
diners parentiu
Dir-ho a sa dona és dir-ho a tothom
Vol dir que les dones són fàcils a manifestar allò que els ha estat contat secretament.
parentiu
Disputes de muller i marit, duren de taula fins el llit
Els conflictes familiars no han de transcendir fora de la família
parentiu amor
Disputes de sogra i nora porten l'infern abans d'hora
És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents
parentiu
Ditxós el fill que té el pare condemnat
Es diu quan hi ha algun pare que maleduca amb el seu comportament en lloc de ser exemplar
parentiu
Ditxós el fill que té son pare a l'infern
Perquè frueix dels béns que son pare havia mal adquirits
parentiu
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets
parentiu foc joc
Diumenge que ton pare et penge.
parentiu setmana
Diumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja
setmana parentiu
Dol d'oncles i ties, dol de quinze dies
Així sol ser
mort parentiu
Dol de germans i germanes, dol de tres setmanes
Així sol ser.
parentiu
Dolor d’anca, filla blanca
Això diuen
parentiu cos huma
Dolor [o plor; o sentiment] de dona morta, dura fins a la porta
Molt exageradament, denota la insensibilitat d’algunes persones
riure/plorar parentiu mort
Dóna al teu fill un bon ofici i no s’haurà de veure a l’hospici
Invertir en alguna carrera o algun ofici és assegurar-se el treball i la subsistència en el futur
donar parentiu treball
Dona bona, plata que sona
[plata = diners, estalvis, capital]. Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient
diners parentiu
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
parentiu amor
Dona cabuda i home cabut, matrimoni mal avingut
En una parella, sempre s’ha de cedir un poc a la voluntat de l’altre
parentiu amor
Dona casada, dona desgraciada [o espatllada].
parentiu
Dona de tres marits, treu els sentits.
parentiu
Dona i tela, no les miris amb candela
[candela = ciri, espelma]. Vol dir que les dones i les robes, de nits semblen altra cosa que de dia, i els defectes estan més dissimulats
parentiu
Dona i vidre, sempre en perill
Són fràgils i poden deixar d’estar sencers al menor descuit
parentiu
Dona jove i bon marit... bona nit
parentiu
Dona jove i home vell, criatures a garbell
[gavell = feix, grapat]. Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets
parentiu
Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell
Allò que no combina no pot donar bon resultat
parentiu animals
Dona jove i home vell, mainada a reguitzells
[mainada = criatures, xicalla / reguitzell = regall, escorrim, filera]. Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets
parentiu
Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per ell
Allò que no combina no pot donar bon resultat
parentiu
Dona jove i marit vell, de canalla un reguitzell
Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets.
parentiu
Dona jove, mirall de merda
parentiu
Dona malcarada, duu el marit a la taverna
parentiu
Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera
Normalment, qui parix molt és perquè busca tenir un xiquet
parentiu
Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella
[petarrell = de cara contreta. Les coses menudes solen resultar més agradables
parentiu
Dona nana petarrella, a cent anys serà novella
[petarrell = de cara contreta]. L’aparença de fragilitat en la dona té atractiu per a l’home
parentiu
Dona oberta, dona prenyada
Adverteix que el caràcter massa obert en les dones comporta riscos
parentiu
Dona peluda, o rica o goluda
La fèmina que es despreocupa del seu físic és perquè valora més la seua personalitat que no l’opinió dels altres
parentiu
Dona peluda, valenta i aguda
La fèmina que es despreocupa del seu físic és perquè valora més la seua personalitat que no l’opinió dels altres
parentiu
Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat
Qui no ha passat males nits ni s’ha desgastat el cos, no sap el que representa pujar un fill
parentiu
Dona que cria, ni neta ni dormida
Els xiquets de pit es fan damunt i ploren i mamen tothora, de manera que no li deixen temps a la mare per a dedicar-se a les seues coses
parentiu
Dona que molt dorm, no acaba la faena enjorn
Adverteix que dormir li resta hores a la jornada
parentiu dormir
Dona que no sap cuinar, i gata que no sap caçar, fan de poc aprofitar
Només fan companyia, que ja és prou
animals parentiu caça
Dona que parla en llatí, no la vull jo per a mi
Les persones massa doctes acaben enfartint els altres
parentiu
Dona que té bon marit, en la cara ho porta escrit.
Per a les dones, és important tenir un matrimoni que les satisfaci, i això se'ls nota al rostre, és públic, i per això els homes han de complir amb la seva missió o les seves habilitats i responsabilitats envers la parella i, a més a més, deixar contentes les dones perquè es vegi.
amor parentiu
Dona refranyera, bagassa i malfaenera
[bagassa = prostituta]. Adverteix que la gent sentenciosa i xerraire perd el temps i el fa perdre als altres
parentiu
Dona vella, el fill a l’orella
Ha d’estar-ne molt pendent
parentiu vell
Dona, de lluny; i bou, de prop
Diu que convé anar a cercar lluny la dona per casar-se, perquè en ser casada no visiti massa els seus parents ni els d'ella; i convé comprar el bou de prop, perquè, si fuig, se'n torna a sa casa i és bo d'anar a cercar
animals parentiu
Dona, escopeta i llibres, a ningú ho deixes
Podem perdre-ho per abús de confiança
parentiu
Dones i criatures, mims, dolços i postures
[mim = carantoina, manyaga, melindro, floreta]. Convé acaronar-los, dir-los floretes i fer-los regals perquè se senten a gust amb nosaltres
parentiu
Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
Qui té dona, li ha de dedicar atencions, i qui té dona i fills, encara més
parentiu
Dones, gossos i criatures, raons segures
[raons = discussions, baralles]. És normal que hi hagen desavinences en els matrimonis, però quan hi ha xiquets o gossos en la família, són inevitables les discussions amb els veïns
animals parentiu
Doneu-nos, Sant Nicolau, un marit ben ric, si us plau.
6 desembre: Sant Nicolau de Mira (o de Bari). Hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
mesos sants parentiu
Dos cunyats en pau i junts no pot ser sinó difunts
És un refrany popular català, recollit ja el 1883, que expressa de manera humorística i exagerada la desconfiança o la falta d'entesa que tradicionalment s'atribueix als cunyats. Suggereix que la pau entre ells només és possible si estan morts, destacant les habituals diferències de caràcter entre parents polítics.
parentiu
Dos d'un mateix ventre, i no del mateix temple
Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra
cos huma parentiu
Dos fills d’un ventre i cadascun de son temple
Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans
parentiu cos huma
Dos germans en un consell fan tornar el blanc vermell
Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler. La força de la sang, en canvi, fa possible d'aconseguir el que sigui.
colors parentiu
Dues filles i una mare, tres dimonis per al pare
Les discussions entre sexes són cosa normal perquè cada u veu les coses d’una manera, però quan hi ha moltes dones en una casa, els arguments del pare queden en minoria
parentiu
Educació i diner, fan el fill cavaller
L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen
parentiu ensenyar diners
El bastó dels avis és el puntal de la casa
[puntal = pilar central o principal]. Els vells de la família són els seus fundadors i els que més saben de la vida, als quals cal respectar i obeir
parentiu
El burro i l'ignorant, són fills de cosingermans
animals parentiu
El caldo i el casament, en calent
Com millor s’aprecien les coses és en el seu moment oportú
menjar amor parentiu
El casar no seria res, si al cap de l'any no fossin tres
Quan una parella de dona i home es casen, acaben tenint algun fill si tot va bé i comencen a complicar-se la vida
amor parentiu
El casat casa vol, per a estar sol
Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats
parentiu casa amor
El casat, casa vol
Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats
amor casa parentiu
El cosí germà et podrà ajudar avui, però no avui i demà
parentiu
El costum arrela més que els roures
Constata que els costums socials i els hàbits familiars formen més el caràcter i la personalitat que l’educació o les lleis
parentiu
El criar envelleix i el parir entendreix.
Quan les dones tenen fills, guanyen bellesa i encant, però quan amamanten es desgasten
parentiu
El dimarts duu mala sort; ni casis filles ni matis porc.
setmana parentiu animals
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
amor camp casa vinya parentiu+1
El dimoni no té sogra i sempre en troba
Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç
diable parentiu
El diner no té amics ni parents
Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a amics o parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc
amistat diners parentiu
El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix
Els fills són, en opinió dels altres, una còpia dels pares
parentiu mal
El diumenge que ton pare et penge.
setmana parentiu
El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural
mal menjar be parentiu indumentària
El fill de l'amo, de l'amo és amo
parentiu
El fill de la cabra ha d'ésser cabrit
Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons
parentiu animals
El fill del barber el sagnen de franc
Els familiars dels professionals tenen avantatges que uns altres han de pagar
oficis parentiu
El fill del bo serà això
Assevera que qui s’ha educat en els bons exemples serà necessàriament exemplar
parentiu bona
El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
Les bones persones han de viure el bé i el mal que la vida els depare, mentre que les males persones, com que no tenen principis ni consciència, no fan cas de res
bona mal parentiu
El fill del gat, algun dia trau les ungles
Es diu com a crítica de qui s’ha enfadat, per bé que tota persona s’enfada alguna vegada
parentiu animals
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons
oficis ensenyar parentiu indumentària
El fill del pare tendre, que cagant es descostellava
És una crítica a qui es manifesta delicat o primmirat.
parentiu
El fill del Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre
[esllomar = trencar, desconjuntar]. És una crítica a qui es manifesta delicat o primmirat. Fa referència irònica a una persona molt delicada, que treballa poc o que es queixa constantment de dolors físics exagerats, tot i no fer grans esforços.
parentiu
El fill prudent i savi honra son pare i son avi
Alaba aquells que extrauen les virtuts dels seus majors
saber parentiu
El fill que a sos pares és ingrat, ja té l’infern guanyat
Es diu dels qui no respecten els seus pares
parentiu
El fill que sembla a son pare, honra li dóna a sa mare
Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família
parentiu
El gos, mon amic; la dona, el meu enemic; el fill, el meu senyor
A l’home, el gos li dóna fidelitat incondicional, l’esposa li diu allò que no vol sentir i els fills són l’objecte de les seus atencions
parentiu animals amistat
El mal no té casa, però sempre en troba
Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç
parentiu casa mal
El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix
Quan s’està atrafegat en la feina, tota l’atenció se centra en el quefer
oficis animals parentiu
El marit a la muller tinga-li lo menester
Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé. En aquest cas, el marit ha de proveir a la muller de tot allò que necessita ("el menester") per viure, cobrint les seves necessitats bàsiques i de la llar.
amor parentiu
El marit a la muller, que li tingui el menester; i la muller al marit, que li tingui net el llit
Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé
parentiu amor
El matrimoni es una creu i la querida es el cirineu
El cirineu es l' home que va ajudar a portar la creu a Jesucrist. Un suport
amor parentiu
El meló i el casament enganyen a molta gent
La persona es fa una idea del que espera, però la realitat pot ser molt diferent
gent amor plantes parentiu
El meló i el casament ha de ser a content
Les coses, perquè facen goig, s’han de fer quan apeteix
parentiu plantes amor
El meló i el casament, son cosa d'encertament
Vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades
amor plantes parentiu
El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre o pare de sastre
És una professió molt entretinguda que no sempre aconsegueix cobrar dels clients
oficis parentiu
El meu fill vindrà barbat, però no parit ni prenyat
Per llei natural, les femelles dels mamífers tenen més complicacions que els mascles, cosa que es trasllada en les societats humanes
parentiu
El meu marit no té taxa: unes voltes poc i altres massa
Es diu en general, ja que ben poca gent és morigerada i estable
parentiu
El millor company per a passar el temps és un vell
Encara que d’adults no tenim molt de temps per dedicar-los, els xiquets, que sí que en tenen, estan encantats amb ells perquè aprenen moltes coses de qui acumula una gran experiència
parentiu vell temps
El minyó que perd son pare, allunyeu-lo de sa mare
[minyó = xiquet, nen]. Les mares solen ser més permissives que els pares, circumstància que els menuts solen aprofitar
parentiu
El minyó troba en el pit el que la mare troba a l'espirit
cos huma parentiu
El pa i el vi en cria de tota mena
Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic
beure parentiu vinya menjar