oficis

Al conill encavat lo caçador el fura

animals oficis caça

Al criat del comú no li paga ningú

Allò que té molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es troba desprotegit perquè ningú no se’n vol fer càrrec

persones oficis

Al criat que servit ha, no li deguis res demà

Adverteix de la mudança general de caràcter de qui millora la seua condició social

persones oficis

Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener

Qui té algun interés és qui s’ha de menejar

oficis treball mesos

Al febrer, ja pots llogar bracer

[El bracer era el peó que treballava la terra amb la força dels seus braços]. En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern i valia la pena contractar ajuda per a les feines del camp.

camp mesos oficis

Al febrer, lloga jornaler

Qui té algun interés és qui s’ha de menejar

mesos oficis

Al ferrer en barbes i a la lletra en baves

[babes: Noiet = xiquet, aprenent]. Segons el tipus d'activitat que s'haja de fer, convindrà una persona o una altra. Per exercir l'ofici de ferrer es requeria una gran fortalesa física. Per contra a l'altre ofici amb un xiquet sobra.

oficis

Al ferrer no li vagis a vendre baldes

Significa que és molt difícil enganyar o intentar donar lliçons a algú que és expert o pràctic en la matèria. Com que un ferrer sap fabricar les seves pròpies eines, intentar vendre-li baldes (panys o forrellats) seria inútil i absurd.

oficis

Al fill del carnisser, no el vulgues per barber

Recomana no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera

parentiu oficis

Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser

[fosser = enterrador].

mort oficis salut

Al llaurador doneu-li cols

Significa que cal tractar la gent segons llur estament

oficis plantes

Al llaurador tot li fa

camp oficis

Al llenyater, caça; i al caçador, llenya

Es diu referint-se a algú que té un càrrec o ofici inadequat per a ell i que en canvi seria molt apropiat per a un altre

caça oficis

Al mal mariner tots els vents li van en contra

Els ganduls sempre troben raons per no treballar Al mal treballador totes les eines li van malament, la mala rentadora no troba mai la pedra justa

oficis oratge treball mar

Al mal segador la palla li fa destorb

Al gandul cap eina li va bé

oficis

Al mar, qui no té por li'n faran

Es diu perquè un pescador no es pot fiar mai del mar

oficis mar

Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall

Ressalta els beneficis per a la salut de la ceba, la poma i l'all, suggerint que el seu consum diari ajuda a mantenir-se sa i evitar les visites al metge. La dita destaca les propietats nutricionals i preventives d'aquests aliments essencials a la cuina mediterrània.

oficis plantes salut

Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat.

consells oficis salut

Al metge, confessor i lletrat, no el portis enganyat

A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més

oficis

Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar

A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més

oficis salut

Al metge, li dóna més feina una dona que deu homes

salut oficis

Al millor caçador si li escapa una llebre.

oficis animals caça

Al millor nadador se l'endú la corrent

Les circumstàncies poden més que la nostra voluntat o fortalesa

oficis

Al millor pescador, li escapa una anguila

Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga. S'utilitza sovint per animar algú que ha fallat en una tasca que domina.

animals oficis mar

Al notari, bo o dolent, procura tenir-lo content

Vol dir que el notari té en la seva mà afavorir o perjudicar els contractants o parents de contractants, modificant un poc les escriptures

justicia oficis

Al pagès deu-li cols [o A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses]

Significa que cal tractar la gent segons llur estament

oficis plantes indumentària

Al petit pescador, el mar gran li fa por

Qui no té pretensions, no medra

oficis mar

Al porter digues-li noves, però al jutge ves amb proves

justicia oficis

Al que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes

Significa que qui treballa directament en una tasca o negoci és qui corre més risc de patir problemes, imprevistos o accidents. S'aplica sovint per assenyalar que els experts o responsables directes són els més exposats a errors.

menjar oficis

Al qui pasta la farina, mai li falta pa

menjar oficis

Al Raval me'n vull anar a veure les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense tisores

Es diu perquè critiquen molt.

oficis

Al sastre sense didal, l'agulla li fa mal

oficis

Al vinater i a la muller, mai els falta què fer

oficis parentiu vinya

Albardà desvergonyit mai espera el convit

oficis menjar

Alcalde de poblet, qui vol ho és

oficis

Alcaldes i sabates noves, passant els primers dies apreten menys

oficis indumentària

Alegria, albarders, que es crema la palla!

S'utilitza irònicament per assenyalar els qui s'alegren o celebren una situació que, en realitat, s'hauria de lamentar o que implica una pèrdua.

oficis

Allà on hi ha patrons, no manen mariners

Significa que en tot cal observar els drets de les jerarquies i dels títols de capacitat o d'autoritat

mar oficis

Allò que el metge erra, ho podreix la terra

Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba

oficis mort

Allò que el metge esguerra, ho arregla [ho tapa] la terra

Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba

mort oficis

Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa

Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor

diners oficis persones casa

Amb boira tothom és timoner

Com que no es pot navegar o es navega seguint les indicacions dels vigies, resulta una labor fàcil, descansada sense responsabilitat directa. Es diu amb un punt de crítica quan a algú li són molt favorables les circumstàncies

oratge oficis mar

Amb bon vent tothom és mariner

Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil

oratge oficis bona mar

Amb bona mar tothom és mariner [o se sent cridat a navegar]

Es refereix als qui obren bé mentres les circumstàncies els són favorables. Quan les coses van bé no costa gaire de tirar endavant, s’han de valorar les persones quan les coses van malament

bona oficis oratge mar

Amb bona mar, el patró no pot manar

Quan el temps és bo, la marineria maniobra fàcilment i el patró no s’ha d’esforçar a manar res a ningú

oratge oficis bona mar

Amb el temps, són amos els aprenents

Qui sap aprofitar el temps i aprendre dels altres, arriba a situar-se econòmicament o a ser algú

persones oficis

Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res

Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós

oficis salut mesos

Amb lo cuc se pesca l'anguila

Aquesta dita és la lliçó de la paciència i de saber fer servir els mitjans adequats per aconseguir un objectiu. Per a obtenir un bon resultat cal arriscar qualque cosa

animals oficis

Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser

Fa referència a l'ús tradicional de la malva en la medicina popular per les seves propietats emol·lients i calmants. Històricament, s'ha utilitzat per calmar la tos, irritacions de gola, acidesa d'estómac i problemes intestinals, actuant com a laxant suau. La dita destaca que, amb els elements més bàsics (la planta, aigua i morter), es pot preparar un remei eficaç.

aigua oficis plantes salut

Amb metges i capellans, no hi estiguis bé ni hi estiguis mal

oficis

Amb paciència i més paciència s'arriba a jutge de l'Audiència

A la vida cal tenir paciència. Tot vol paciència; amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga

justicia oficis

Amb un cuc lleig, es pesca un bell peix

A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu

animals mar oficis

Amb un mal cuc s'agarra el millor peix

A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu

oficis animals

Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut

salut oficis diners

Anar a menjar cireres

Anar-se'n per malalt un de la colla de segadors

maneres de dir salut plantes oficis

Anar a pic de sabates [o de guants, de barret, etc.]

Portar magnífiques sabates, guants, etc.

oficis indumentària maneres de dir

Anar a recules com els advocats a l'infern

Maledicció vers l'advocacia del qui ha tengut un plet, perquè d'una manera o altra, sempre hi ha sortit perdent.

oficis

Anar al llit sense sopar mai cap metge ha fet llevar

Significa que sopar poc o res és saludable. L'expressió subratlla la idea que no sobrecarregar l'estómac abans de dormir afavoreix el descans i evita malalties, per la qual cosa no es necessita ajuda mèdica.

dormir menjar oficis salut

Anar com el pas dels ferrers

Anar darrera de tot

maneres de dir oficis

Any de malalts, bon any pels metges

Alguns viuen de la desgràcia dels altres

oficis any bona salut

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

Significa que un excés de pluja és perjudicial per a l'agricultura, ja que inunda els camps, impedeix la collita i, per tant, el pagès no té productes per menjar ni per vendre, tot i haver treballat la terra.

aigua any menjar oficis oratge+1

Any plujós, pagès joiós [o ociòs]

La precipitació, ja siga en forma de pluja, neu o boira, fa abundoses les collites i els subsegüents beneficis econòmics

any oratge oficis

Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat

Perquè ha de tenir molta clientela per poder viure.

oficis salut

Apotecari aconductat, o lladre o pelat

oficis salut

Apotecari aconductat, pobre o condemnat

oficis

Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells

oficis diners salut

Apotecari net fa mal ungüent

Li fa fàstic tocar els medicaments.

oficis salut

Apotecaris i taverners fan pous de diners

diners salut oficis

Aprèn de mestre i esdevindràs destre

[destre = hàbil]. Aprendre per pròpia experiència és molt útil, encara que lent; però aprendre directament de qui ja domina la teoria i la pràctica, és millor i més ràpid

oficis ensenyar

Aprenent de molt oficis [o ciències], mestre de poc [o res]

La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta

oficis estacions ensenyar

Aprenent de Portugal, que no sap cosir i vol tallar

Es diu de les persones que presumeixen de saber fer coses que estan per damunt de la seva capacitat.

llocs oficis ensenyar

Aprenent de tot, mestre de res.

Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret.

oficis saber ensenyar

Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.

beure persones vinya oficis

Ara és hora, que el pastor dorm

Es diu per incitar a fer una cosa aprofitant la distracció o la tolerància dels qui haurien d'impedir-ho.

oficis

Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina

Avisa que un arc de Sant Martí al matí (prima) augura pluja imminent, aconsellant al mariner protegir-se amb la caputxa o caputxina. Indica mal temps per la posició del sol i la humitat.

oficis oratge mar

Arreplegador de palla, i llançador de farina

Es diu referint-se a algú que procura estalviar coses insignificants mentre en malgasta d'importants.

oficis

Arriers som i al camí ens trobarem

Les nostres males accions cap algú repercutiràn negativament en la seva futura actitud cap a nosaltres

oficis

Aubes amb llevantons, cap a ses patrones duen es patrons

Vol dir que el vent de llevant a primera hora del matí sol obligar els pescadors a retirar-se de la pescada

oficis oratge mar

Baldat com un ruc de llenyater

Amb una fatiga excessiva

maneres de dir animals oficis

Bandera vella, honra de patró [o capità]

La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les

vell oficis mar

Barber mut mai s'ha conegut

oficis

Barber sagnador, més que goig fa por

salut alegria oficis

Barber vell mal pols té

En general, en arribar a certa edat, les mans, poc o molt comencen a tremolar.

mal oficis

Barber xarraire, sabater mentider i sastre coix

Tres atribucions o tres defectes a altres tantes professions.

oficis

Barbers i sagnadors, a l'infern de dos en dos

salut oficis

Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena

Els pescadors sempre acaben mullats per raó del seu ofici, tant si guanyen com si no

mar oficis

Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera

La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes

mar oficis plantes

Barca nova, patró vell

Es refereix a que l'experiència sempre és important

oficis mar

Barca perduda, patró ric

Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les assegurances

mar diners oficis

Barcelona fumada, pescadors a la mar

mar llocs oficis

Barco a la capa, mariner a l'hamaca

Significa que quan el vaixell està en capa (detingut o capejant un temporal amb mínima velocitat), el mariner pot descansar o estar inactiu. En sentit figurat s'aplica quan no hi ha gran moviment en una empresa, els empleats es poden relaxar si tot funciona.

oficis mar

Bé sabràs quantes n'hi ha que a la fleca venen pa

menjar oficis

Beneit sigui el meu pare que em va fer ser sastrinyol que així quan plou no em mullo ni em cremo quan fa sol

parentiu oficis

Béns de pagès, béns de no res

Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor

oficis treball camp diners

Besada de mariner fa picada de grumet

Es creu que els mariners tenen un amor a cada port.

oficis mar

Beure com un carreter

Beure molt

beure maneres de dir oficis

Bogar amb el rem tort

Es diu d’un pescador sense sort

oficis mar maneres de dir

Boira a la muntanya, pastor [o pescador] a la cabanya

És un senyal tradicional per evitar els perills de la tempesta a l'aire lliure. La boira en terreny esquerp o desconegut és molt perillosa per als que s’hi desplacen, perquè amaga els perills, aconsellant que els pastors (o pescadors) es quedin resguardats a la cabanya.

oficis oratge

Boira a la riera, pescador, enrera

Adverteix als pescadors que no surtin a feinejar, ja que la boira a la riera és un senyal de pluges imminents i mal temps a la mar.

oficis oratge mar

Boira al pla, pescador, a pescar

Significa que quan la boira es manté baixa i arran de terra (al pla), és un bon senyal per als pescadors, indicant que la mar està tranquil·la o que és un bon moment per pescar.

oficis oratge mar