Refranys oficis

A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos ((Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

oficis, justicia

A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn (Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem)

oficis, treball

A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles (Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona)

llocs, dormir, oficis

A ribera, gent de faixa; a la riba, mestres d'aixa

oficis

A riu revolt, pesca de profit (Quan la societat humana està trasbalsada, sempre hi ha qui trau profit del desordre)

oficis

A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves (4 octubre)

sants, oficis

A tal mestre, tal deixeble (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)

ensenyar, oficis

A temporal desfet, mariner despert i dret (Les circumstàncies dolentes han d’acarar-se amb caràcter i decisió per a superar-les, cosa que s’aconsegueix millor amb experiència)

oratge, oficis, mar

A temporal ferm, mariner de tremp (La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament.)

oratge, oficis, mar

A tota bona filadora li cau el fus

oficis, bona

A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred

oficis, oratge, menjar, beure

A Vic el més bon pagès, és un nazi trenta-tres (Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona)

llocs, oficis

A vinya vella, amo nou.

vinya, oficis

Abans d'ensenyar, aprèn (Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en això)

ensenyar, oficis

Abat de poble, molt de cantar i poc que menjar

menjar, oficis, música

Abril plujós i maig ventós, el pagès es fa l'orgullós (Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites)

camp, oratge, oficis, mesos

Abril, abriló; no deixis ta capa, pastor

mesos, oficis, oratge, indumentària

Ací qui mana el rector o l'ama (Es diu quan els inferiors no s'apressen a complir les ordes que han rebut de llurs superiors)

oficis

Advocat de cuina (Ignorant)

maneres de dir, oficis

Advocat de peu de marge (Advocat curt d'enginy o de talent)

maneres de dir, saber, oficis, justicia

Advocat de rics, mal de pobres

mal, oficis

Advocat de secà (Ignorant)

oficis, maneres de dir

Advocat dels pobres (Es diu de les persones que es fan càrrec de causes perdudes o de poca rendibilitat. Buscar-se maldecaps per a res; pare pedaç)

maneres de dir, oficis

Advocat que xerra molt, no diu cosa bona

oficis, justicia

Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor (Haver de tenir tractes amb jutges i advocats vol dir que som enmig d’algun plet. I tractes amb el doctor són senyal de mala salut)

salut, oficis

Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

justicia, gent, oficis, persones

Afaitar-se després de menjar, no és fa

menjar, oficis, salut

Agarrat del pinzell que m'enduc l'escala (Es refereix a algú que ens diu que ens les apanyem com puguem)

oficis

Agulla que doble per a sastre pobre

oficis

Ahir bover, hui cavaller (Es diu com a burla del nou ric que es pensa o manifesta que és ric de nissaga)

diners, oficis, persones

Ahir pastor, i avui senyor (Es diu referint-se a canvis ràpids de fortuna)

oficis, diners

Ai caçador de codina! moriràs a la tina. Caçador de reclam, ai quanta fam!

caça, oficis

Aigua de gener, barba d'or al pagès (Fa que les collites siguen abundoses i que ningú no haja d’emprar diners per necessitat)

aigua, mesos, oficis, oratge

Aigua de juliol cap llaurador la vol )El juliol és el mes del batre; les pluges no farien més que destorbar)

aigua, mesos, oficis, oratge

Aigua de pagès, pels pobres no val res (Significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure)

oficis, aigua, camp, oratge

Aire de baciver, la neu al darrer

oratge, oficis

Aire, carboner! (Expressió usada per incitar a la gent a fer alguna cosa)

maneres de dir, gent, oficis

Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.

donar, salut, treball, oficis, oratge

Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

animals, oficis, justicia

Això serà com l'ou de cal sastre, que tothom mullava i encara sobrava (Es refereix algú que li treu molt profit a alguna cosa )

oficis

Això serà el que talla un sastre (Es refereix a la conveniència de ser moderats)

oficis

Al barber ningú el vol vell (En qüestió de jugar-se el coll convé aquell a qui no li tremole el pols)

oficis

Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve (Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat)

plantes, oficis, menjar

Al bon criat, mai no li falta un bon amo (Qui és bo en el seu ofici és buscat i apreciat)

oficis, bona, persones

Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)

bona, animals, oficis, mar

Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)

mar, oficis, bona

Al bon segador mai se li oblida la corbella

oficis

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis] (A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se)

vinya, beure, bona, oficis

Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor] (Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades)

caça, mar, oficis

Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor (Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques)

salut, oficis

Pàgina 2 de 29.

El Refranyer