Refranys oficis

Fa mal mariner parlar de la mar des de terra

oficis, parlar, mar

Fa més camí que el granerer de Torrent (Poble valencià de la comarca de l'Horta)

oficis, llocs

Fa més por un advocat que un dolor del costat (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

justicia, oficis

Faena de matalafer no llueix ( Indica que hi han faenes que s'han de fer; però que no es reconeixen)

maneres de dir, oficis

Farola de Capdepera, el mariner espera (Municipi litoral mallorquí)

llocs, oficis, mar

Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar] (No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques)

oficis, mesos, treball, camp

Febres de gener, guanys per al fosser (Els resultats del fred poden abocar a la mort)

mesos, oratge, oficis, salut

Fems i aigua fan miracles, diu el llaurador

camp, oficis, aigua

Fent i desfent aprèn l'aprenent (Les feines s’aprenen a còpia de fer-les)

oficis, maneres de dir, ensenyar

Fent i desfent, u va aprenent (La destresa s'obté amb l'experiència)

oficis, saber, ensenyar

Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra

oficis, mar

Fer diego (Sortir a caçar i tornar sense haver caçat res)

caça, maneres de dir, oficis

Fer dilluns [o fer el dilluns] (Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.)

setmana, maneres de dir, oficis

Fer el pagés (Fer com aquel que no entén una cosa)

maneres de dir, oficis

Fer el sereno (No dormir a la nit; estar desvetllat)

maneres de dir, oficis

Fer i desfer, feina de matalasser [o del dimoni] (Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes)

maneres de dir, treball, oficis, diable

Fer les coses a tall de bon boter

oficis, treball

Fer més feina que un patró pelut (Treballar intensament)

maneres de dir, treball, oficis

Fer mes viatges que un aiguader [o una mareta al riu, o la barca del peix] (Fer molts viatges d'anar i vindre)

oficis, mar, maneres de dir

Fer orelles de mercader (Fer el sord. Fingir que no sent allò que li diuen)

maneres de dir, oficis, cos huma

Fer pala (No ferir, no fer blanc en disparar; no arribar a caçar res, el caçador)

oficis, caça, maneres de dir

Fer pota (Fracassar, no agafar res el caçador o el pescador)

caça, oficis, maneres de dir

Fer vida de canonge (Fer vida tranquil·la, regulada.)

maneres de dir, oficis

Ferrant ferrant perdrem l'ofici (Vol dir que una persona en comptes d'avançar i progressar en una faena, en una activitat... cada volta va més arrere)

maneres de dir, oficis

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer] (Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix)

oficis, treball

Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve (Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat)

festivitats, oficis, indumentària

Fill de mestre, mig ensenyat (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)

parentiu, ensenyar, oficis

Filla de botxí i d’hostaler, vés en compte que no et sigui res (No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

oficis, parentiu

Filla d’hostaler i poma recadora maduren abans d’hora (No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

parentiu, plantes, oficis

Filla d’hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera. No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

oficis, parentiu

Filosa i fus, mal foc us cremi; no hi ha fusta que tant em pesi

foc, oficis

Fornera eres abans, encara que hui dus guants (Recorda que la fortuna és transitòria)

diners, oficis, persones, indumentària

Fums de general i jornal de tambor

oficis

Gavina a la platja, mariner en terra (Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores)

oratge, oficis, mar, animals

Gavina en terra, mariner passeja (Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores)

animals, oficis, oratge, mar

Gavines al port, malament pel pescador (Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps)

oratge, oficis, animals, mar

Gelós i mariner, bona desgràcia té (Com que els mariners passen molt de temps fora de casa, qui no es fie de la dona patirà molt de temps)

persones, mar, oficis, amor, bona

Gener, bon mes pel carboner (En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte)

mesos, oratge, oficis

Gener, mes carboner (L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera)

oficis, mesos

Gent de mar i marina són de la mateixa farina (Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar)

oficis, persones, mar, gent

Gent de ploma, gent d'embrolla (Es diu referint-se als advocats i escrivans)

gent, ensenyar, oficis

Gos de casa de pagès, si no lladra no val res

animals, oficis

Gotós i mariner, prou desgràcia té [Gotós = malalt de gota] (La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar)

mar, oficis, salut

Gran com una casa de pagés (Fer moltes malifetes i extravagàncies)

maneres de dir, oficis

Gran compte el metge té del malalt que paga bé (Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més)

diners, salut, oficis

Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar de sabonera

mar, oficis, amor

Guany de diumenge, se'l menja el metge.

diners, oficis, salut, setmana

Guarda't d'etcètera de notari i de qui pro quo d'apotecari

justicia, salut, oficis

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat (Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat)

oficis, persones, consells

Haver d'anar a arrossegar el cul pels barders (Trobar-se en una gran misèria)

cos huma, oficis, maneres de dir

Pàgina 14 de 29.

El Refranyer