oficis

Ser com el ferrer de Manresa que prenia la mida sense la peça

[Manresa: Ciutat de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. S'aplica a les persones que actuen de manera poc precisa, refiant-se de la intuïció o calculant a ull en lloc de prendre mesures exactes. El refrany completa el sentit descrivint algú que treballa valent-se d'aproximacions o procediments gens rigorosos. Es fa servir per criticar o descriure situacions on es prenen decisions a la lleugera o s'actua sense tenir les dades reals i necessàries per fer una feina ben feta.

llocs oficis

Ser com un casa de pagès

Ser molt gran

maneres de dir camp oficis

Ser escola d’amèn

Dir a tot que si, sense criteri propi

oficis maneres de dir

Ser fill de bons pares i pregoner

oficis parentiu

Ser més gandul [o gos]que lo jaqueta d'un guarda

Ser molt gandul

maneres de dir oficis

Ser un bon mercader és més saber comprar que saber vendre

saber bona oficis

Ser un mestre de mestres

Aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne

ensenyar oficis saber

Ser un pot d'apotecari

Ser una persona molt malaltissa

maneres de dir salut oficis

Ser [una cosa] feta de mà de mestre [ o simplement "de ma de mestre" ]

Molt ben feta. Que ha quedat perfècta

maneres de dir ensenyar oficis

Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts

caça mar joc oficis

Set de caçador i fam de pescador

mar caça oficis

Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner

[hissar = arborar, desplegar / gàbia = gran vela quadrada]. Recomana evitar la pluja allunyant-se’n

oficis oratge mar

Si Barcelona s'empobrís i restés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters

diners oficis llocs

Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs

Aquesta dita marinera fa referència a la tramuntana, el vent del nord que, quan bufa amb força, complica o impedeix la feina dels pescadors i navegants. En Joanet dels ventalls és una personificació popular del vent de tramuntana, un vell conegut de la gent de mar. De fet, cada zona de la nostra costa té un nom o altre per batejar el vent dolent de la contrada. A Cadaqués és en Joan de Narbona, a Roses, Joan Gavatx, a Tarragona en Joanillo de Prades i a Mallorca se'n diu Joan de sa Bufera (…)

oficis treball mar

Si criats t'han de servir, aprèn sempre de sofrir

oficis

Si el ferreter t'entre a casa, fes bona brasa

casa bona foc oficis

Si el llaurador compta, perd diners

Significa que els productes del conreu moltes vegades no compensen el treball que s'hi posa

oficis diners

Si el llaurador comptara, no sembrara

Significa que els productes del conreu moltes vegades no compensen el treball que s'hi posa

camp oficis

Si el pare és botxí, el fill que sigui estiracordetes

[Estiracordets: ajudant de boixí]. Ho diuen per indicar la conveniència que el fill segueixi la professió del pare

oficis parentiu

Si el pare és comerciant, el fill és cabaler [cabaler = pesseter]

Significa que en una mateixa família tots són similars i que segons com siguen els pares resultaran els fills: bons o dolents, rics o pobres...

parentiu diners oficis

Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró

Una dona jove sempre és un atractiu per als homes

mar persones oficis

Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer

Utilitza la ironia per parlar del món del treball i de l'esforç .Compara el moviment del sol amb la vida d'un jornaler. Si el sol hagués de treballar de veritat per un sou, faria com molts treballadors: faria mandra i no es llevaria tan d'hora a l'alba. En lloc de fer un camí lent i llarg per tot el cel durant hores, aniria per feina i passaria el dia volant (com un gos llebrer, que és conegut per la seva gran velocitat) per acabar la jornada al més aviat possible i anar-se'n a casa.

animals oficis

Si els vells fan de dolçainers [o gaiters], què faran los jóvens solters?

Qui no compleix amb els seus deures deixa pensar que tothom és com ell

persones música oficis

Si en la Candelera el ciri no s’apaga, bon any al llaurador aguarda

2 febrer. Si no plou el 2 de febrer, és indicatiu que les collites medraran

camp festivitats mesos oficis

Si et vols riure del contrari, de la teua part el notari

riure/plorar oficis

Si l'amo vol estar bé, vagi el fill amb el masover

camp oficis parentiu

Si la gent no sopés, els metges no dinarien.

gent menjar oficis persones salut

Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords

oficis persones mar

Si l’ofici fos honrós no seria per a vós

oficis

Si necessites un bon metge, fia't d'aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada

oficis salut alegria

Si no tens sol al balcó, ja et visitarà el doctor

No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals... La manca de llum solar directa a la llar està estretament lligada a problemes de salut i la ciència actual avala completament la importància del sol per al nostre organisme.

oficis oratge salut

Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor

No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals... La manca de llum solar directa a la llar està estretament lligada a problemes de salut i la ciència actual avala completament la importància del sol per al nostre organisme.

oficis oratge salut

Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici

Qui té un ofici trobarà faena allà on vaja

parentiu treball oficis donar

Si ofici brut vols fer aprèn de ferrer

Fa referència a la duresa i la brutícia inherent al ofici de fornal, on el carbó, el fum i el contacte directe amb els materials deixen les mans ben negres.

oficis treball ensenyar

Si per l’octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc

Convé llaurar abans no arriben les pluges

oratge oficis camp mesos

Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana

La Conversió de sant Pau: 25 gener. Aquest vent aconsella no fer-se a la mar. Indica que si bufa la tramuntana en aquesta data, s'espera un hivern fort i persistent que impedeix sortir a pescar, provocant falta d'ingressos i aliments per al pescador.

mesos oficis oratge sants mar

Si pillos són los soldats més ho són los llicenciats

La soldadesca s’ha d’espavilar per a robar i sobreviure en moments crítics, però els advocats sempre han tingut fama d’apropiar-se béns i immobles dels clients com a pagament pels seus serveis

justicia oficis persones

Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric

15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba

festivitats mesos oficis oratge

Si sa lluna jeu, mariner en peu

Anuncia pluja

oficis oratge mar

Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya

Significa que en fer neu i molt de fred no és bon temps per a pescar. Suggereix que l'aigua es refreda massa, cosa que fa que els peixos estiguin menys actius, per la qual cosa és millor deixar la canya i no pescar.

oficis oratge mar

Si vius al carrer Major o és botiguer o senyor

oficis persones

Si vols enganyar el pagès, sembra les faves clares i el mill espès

Recomana plantar les faves separades (clares) i el mill molt junt (espès) per obtenir la millor collita, ja que les faves necessiten espai per créixer i el mill s'adapta bé a la densitat. És un consell pràctic i irònic sobre l'experiència agrícola.

camp oficis plantes

Si vols ésser mariner, no et venguis per això el terrer

mar oficis

Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix

oficis mar

Si vols pescar, fondo has de calar

mar oficis

Si vols pescar, molt enfora tens de calar

En mar obert i en aigües profundes solen viure les espècies de gran talla, al contrari que el peix de roca

mar oficis animals

Si vols saber quants contraris tens, compta quant n’hi ha del teu ofici

Habitualment, els professionals són competidors entre ells perquè tots voldrien la clientela de l’altre a més de la pròpia

saber oficis

Si vols ser un bon pescador lleva't la corbata i pescaràs millor

Cada treball vol els mitjans adequats

bona treball oficis mar

Siga jove, o siga vell, cadascú a l’ofici d’ell

Aconsella que cadascú es dediqui al que sap fer millor o al seu propi ofici per garantir bons resultats, valorant la faena ben feta tant en joves com en vells.

oficis

Socaire, feina de jaio

oficis mar treball

Sol al balcó, foragita al doctor

[foragita = despatxa, acomiada]. No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals... La manca de llum solar directa a la llar està estretament lligada a problemes de salut i la ciència actual avala completament la importància del sol per al nostre organisme.

oficis oratge salut

Sol i neu, riquesa del pagès

camp oficis oratge

Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers

foc oficis oratge

Sol matar més el febrer, que el carnisser

Fa referència a la traïdoria del clima durant aquest mes. Adverteix que els dies assolellats i falsament càlids de febrer poden provocar refredats, febres i pneumònies per confia-se'n, sent més perillosos per a la salut que un carnisser.

animals mesos oficis oratge

Sol matiner, capellà xerraire i dona que parli llatí no fan bona fi

oratge oficis persones

Soldat pollós, quinto ronyós

Vol dir que si els majors tenen defectes, els inferiors també en tindran

oficis

Soldat, de cap regiment; capità, encara que siga de lladres

oficis

Talent de sastre, saber enfilar les agulles

saber oficis

Tallant barbes, aprèn d’afaitar

Significa que les coses s'aprenen amb la pràctica

ensenyar oficis

Tan comerciant és el qui perd com el qui guanya

Els comerciants tenen fama de guanyar i enriquir-se, però no sempre és així

diners oficis

Tant si és cànem com si és llana, amb el torn file l'ordit i amb la filosa la trama

oficis plantes

Tantes llances, tants soldats

oficis

Tants a tants, no fugen els soldats per les gallines

Vol dir que en igualtat de nombre, el més fort individualment és el qui guanya

oficis animals

Tararí-tararana, s'ha de fer el que el metge mana

salut oficis

Té més valentia que el cavall d'un picador

animals oficis

Teixidor de a tant el pam, patidor de fam

Sentencia que qui es compromet a treballar a estall no obtindrà mai el guany que es pensava, perquè l’empresa ja ho ha calculat massa bé perquè no hi arribe i treballe més de pressa

treball diners oficis

Tenir la guinya

Es diu d’un pescador sense sort

maneres de dir mar oficis

Tenir les orelles a cal ferrer [o a compondre]

S'utilitza per indicar que algú no sent o fingeix no sentir allò que li diuen. Es refereix a una falta d'atenció, voluntària o involuntària, quan algú ens està parlant. Sinònims: Fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol o fer el sord.

cos huma oficis maneres de dir

Tenir més paciència que un mestre d'escola, o més paciència que un sant

Ésser molt pacient

maneres de dir ensenyar oficis

Tenir més raons que un duler

Parlar amb gràcia i abundància de raons

maneres de dir oficis

Timoner que està alerta, no banya sa coberta

Vol dir que qui posa atenció, cura i diligència en la feina que fa, evita cometre errors, pífies o accidents. Té el seu origen en una explicació marinera: Un bon timoner (qui governa el timó) que està atent a l'onatge i a la direcció del vent, aconsegueix que l'aigua no entri per sobre de la coberta, mantenint el vaixell i els seus ocupants secs i segurs.

oficis mar

Tindre el barber a la presó

Portar la barba sense afaitar

maneres de dir oficis

Tindre el pare alcalde

Comptar amb el favor d'una persona molt influent

maneres de dir oficis

Tindre els dits de plata

Tindre habilitat, sobretot cosint

maneres de dir oficis cos huma

Tindre més raons que un predicador

oficis

Tindre ull clínic

Aptitud d'un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnòstics ràpids i precisos

oficis salut maneres de dir

Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar

oficis mar

Tirar l'art, feina de bou

mar oficis treball

Tocar a escolà

Sonar les campanes indicant que porten l'extremunció a un agonitzant

maneres de dir campana oficis

Tontos i porfiats fan rics als advocats

Qui és crèdul o confiat, i qui no llegeix la lletra menuda dels contractes, pot veure’s perjudicat i haver de recórrer a l’administració de justícia

persones justicia oficis

Tos de gener, alegra al fosser

[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort

mesos mort oficis oratge salut

Tossides de gener, alegries de fosser

[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort

mesos oficis oratge salut

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador

Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar

beure oficis bona joc mar

Tot pescador ha començat tirant l'art

L’experiència s’adquireix lentament per la pràctica

mar oficis

Tota la vida en el poble, i no sapls on viu l'alcalde?

oficis

Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera

oficis mar bona

Tothom pesca quan els peixos es deixen prendre

mar oficis

Tothom que tira l'art té la seva part

oficis mar

Tothom qui no sap de pescar tira l'art

mar oficis

Tots els mestres han estat aprenents

Significa que tothom ha tingut una temporada de manca d'habilitat o d'ignorància, per entès que hagi arribat a esser

ensenyar oficis

Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador

Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor

menjar mar oficis bona animals

Traginer de vi no ha de ser borratxo.

És clar que amb aquest vici la mercaderia no arribaria enlloc.

oficis vinya beure

Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel

29 setembre. És un pronòstic de llarga durada sobre el règim de vents i pluges de l'any agrícola que comença. Els pagesos temen que el vent i la pluja els impedeixi sembrar. "Mirar el cel": Reflecteix la inquietud del pagès que, si l'any comença amb un vent que "s'emporta els núvols", s'haurà de passar mesos pendent de si per fi arribarà la pluja necessària per a la sembra i el creixement del cereal.

oficis oratge sants

Tres coses fan un bon mariner: ser lleuger, bon ull haver i molta mar saber

A bord, convé ser diligent en les moltes activitats i maniobres, predir on és la pesquera i el mal oratge i ser experimentat en tot

oficis mar

Tres coses hi ha mal arreglades: taula de metge, consciència de teòleg i testament d'advocat

salut oficis

Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres

caça mar oficis joc diners

Un artet es tira dret

mar oficis

Un barber afeita l'altre

oficis

Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral

És un consell per no arriscar-se inútilment en condicions meteorològiques adverses o inestables. Significa que, quan bufa el mestral (un vent fort i sovint fred del nord-oest), el més assenyat és mantenir el molí aturat (o les veles plegades) i no forçar la situació, ja que el mestral no sol durar tot el dia.

oficis oratge mar

Un bon mosso un bon patró

oficis persones bona