oficis

Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar

Certament

bona oficis ensenyar

Qui amb metge no tracta o es cura o es mata

salut oficis

Qui convida al taverner, està gat o no té diner

[Estar gat: Vol dir estar begut].

animals diners oficis

Qui creu el bastó té el bastó per mestre

Qui no vol atendre raons acaba actuant a la força

ensenyar oficis

Qui creu els metges es penja

salut oficis

Qui cus i no embasta sap més que un sastre

oficis

Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa

salut oficis déu

Qui du les sabates més velles, és el sabater

Es diu perquè sovint el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix

oficis indumentària

Qui el metge no acata, Déu el salva o Déu el mata

oficis déu salut

Qui és bon mercader, vol molt diner

oficis bona diners

Qui és el teu contrari [o enemic]? El del teu ofici

Habitualment, els professionals són competidors entre ells perquè tots voldrien la clientela de l’altre a més de la pròpia

amistat oficis

Qui és el teu contrari [o enemic]? El del teu ofici

oficis amistat

Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia

ensenyar oficis treball

Qui és ferrer, té de morir ferrer

Significa que cadascú està destinat a mantenir la seva condició o ofici al llarg de tota la vida, o que és molt difícil canviar d'orígens i d'hàbits. Reflecteix la creença antiga que era pràcticament impossible canviar d'estatus social o de professió. Qui aprenia un ofici dur (com el de ferrer) hi quedava lligat per a tota la vida, ja que no existia la mobilitat laboral ni les oportunitats de reinvenció actuals.

oficis

Qui és pastor, que munyi

Significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici

oficis

Qui és sabater, que faci sabates

Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén

oficis indumentària

Qui fa els plats, es queda el plat pitjor

Els artesans i la gent d’ofici sol quedar-se per a si les obres defectuoses o menys vendibles

oficis

Qui fa un cove, fa un paner i al cap de l'any n'és cisteller

Significa que el qui fa una acció de certa mena (bona o dolenta), en pot fer d'altres de semblants, encara que siguin més grosses o importants

oficis

Qui fila massa prim, se li sol trencar el fil

No s’ha de ser excessivament perfeccionista perquè tot té un límit i sempre falla alguna cosa o algú

oficis

Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer

oficis estacions animals

Qui li faci por el foc que es faci forner

S'utilitza per aconsellar o advertir que qui emprengui un ofici o situació ha d'estar preparat per assumir-ne els riscos i les exigències. Encara que avui dia molts forns utilitzen electricitat, tradicionalment el treball del forner implicava treballar directament amb flames intenses, per la qual cosa perdre-li la por a la calor era un requisit indispensable. El refrany ens recorda que no es pot triomfar en una tasca si es defugen els aspectes més durs o perillosos de la mateixa.

foc oficis

Qui més xiula, capador [capador = veterinari, manescal, merescal]

Normalment, el més exaltat d’un grup és el més covard a l’hora de la veritat

persones oficis

Qui molt pesca algun peix agafa

mar oficis

Qui no carda a Olot, no carda enlloc

Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona

oficis llocs

Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol

Per aquest temps, tots els oficis de mar tenen feina, puix que hom pot emprar gairebé tots els instruments de pesca i servir-se de tots els ormeigs.

mesos oficis

Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar, o pescar no vol

Per aquest temps, tots els oficis de mar tenen feina, puix que hom pot emprar gairebé tots els instruments de pesca i servir-se de tots els ormeigs.

mesos oficis

Qui no s'entengui la salut que no vagi al metge

oficis salut

Qui no sap curar els altres, és mal metge per ell

salut oficis

Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat

Normalment es posa soldat o mariner l’aventurer o l’inquiet que no s’acontenta de dur una vida normal i tranquil·la

mar oficis

Qui pare ha per jutge, segur va a plet

justicia oficis

Qui pasta i no mol, avença tot quant vol

Significa que no convé portar el blat a moldre, perquè els moliners solen molturar massa

oficis

Qui pesca amb barca tot ho abarca

mar oficis

Qui pesca amb ham pesca amb fam

oficis mar

Qui pesca en mar pesca treballs

mar oficis treball

Qui pren setge no li cal metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar oficis plantes salut

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

oficis treball

Qui sap ben parlar, ben nadar i ben llaurar sap fer tres feines ben costoses

camp oficis parlar

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

Significa que qui actua malament o fa les coses sense cura ("sembra mala llavor") no obtindrà bons resultats ni èxit al final ("no arribarà a segador"). És una màxima moral que subratlla la relació directa entre els esforços/accions presents i els beneficis futurs, sovint aplicada al camp.

camp mal oficis plantes

Qui sembra mala llavor, no llogarà collidor

Significa que qui actua malament o fa les coses sense cura ("sembra mala llavor") no obtindrà bons resultats ni èxit al final ("no llogarà collidor"). És una màxima moral que subratlla la relació directa entre els esforços/accions presents i els beneficis futurs, sovint aplicada al camp

camp mal oficis

Qui té bon ofici, té bon benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

treball oficis

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

salut mort oficis

Qui té millor esca més bé pesca

mar oficis

Qui té ofici, té benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té ofici, té pa

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té temprança no necessita metge

Qui és comedit en el menjar i el beure i evita qualsevol excés de qualsevol cosa, està invertint en salut

persones oficis

Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap

En qüestió de metges i medicines, el que més hi fa és la mútua confiança. Tenir més d'un metge de capçalera pot dur a la confusió.

oficis salut

Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari

salut plantes oficis

Qui va molt als mercats, si és pagès mai no té ducats

Abans, anar molt a les fires, estava mal vist.

oficis treball

Qui vol criats, que criï moixos

Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna

oficis

Quina genteta porta el barco... I anaven pare i fill

S'utilitza per criticar aquells que jutgen els defectes dels altres sense veure els seus propis, fent referència irònica a una tripulació formada només per dues persones molt properes, sovint suggerint incompetència o poca serietat en la gestió d'un assumpte.

oficis parentiu

raginer de vi no ha de ser borratxí

vinya beure oficis

Ral a ral, fa el menestral son cabal

Les coses no s'han de fer precipitadament, sinó amb precaució.

diners oficis

Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén

diable oficis salut

Refredats de gener, no els cura el vinater, però sí el caliver.

mesos oficis salut

Rellotge de pagès, de l’una fa migdia, de les dues fa les tres

Es diu per aquells patrons o encarregats que procuren que la gent entri al treball abans d'hora i en surti després de l'hora deguda.

oficis

Reunió de colombaires, cabàs de mentides

Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses

oficis persones caça

Reunió de pastors, ovelles mortes

És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua

oficis animals

Roda adormida, poca feina i mal polida

Significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet

oficis treball

Sabater "trapacer" canta molt i no fa res

oficis

Sabater amic o parent, calça car i més dolent

Significa que els amics o parents, abusant de la confiança, a vegades tracten pitjor que els desconeguts

amistat oficis parentiu indumentària

Sabater amic o parent, calçat car i dolent

Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat

amistat diners oficis persones indumentària

Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta

oficis

Sabater de pega, no mastega

Vol dir que els sabaters solen guanyar poc

diners oficis menjar

Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota

Això cantava la quitxalla als ataconadors per fer-los enfadar; perquè es queixaven per la mala sort de la feina.

oficis

Sabater, que dus la pega al cul!

oficis

Sabates i alcaldes novells, passats els primers dies estrenyen menys.

oficis indumentària

Saber fer dels set oficis

Saber-ho fer tot, esser bo per a fer moltes i diverses coses

saber oficis treball

Saber més lleis que un advocat

Saber molt de qüestions de Dret

oficis justicia saber maneres de dir

Saber més que el cul de mestre Vidal

Expressió usada per ironitzar sobre algú que pretén saber molt o ser molt entès, generalment quan la seva saviesa és qüestionable o pretensiosa. Té un to burlesc per indicar que el coneixement és superficial o inexistent.

oficis saber maneres de dir ensenyar

Saber més que set bisbes

Saber molt; ser experimentat

maneres de dir saber oficis

Saber més que un mestre d'escola

Saber molt. Ser experimentat

maneres de dir ensenyar oficis

Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser

[fosser = enterrador].

mesos mort oficis

Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol

28 agost. A finals d'agost les filadores ja necessitaven llum artificial per continuar filant.

mesos oficis sants

Sant Camotes era sastre, i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons

oficis

Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent

26 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli.

oficis sants

Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous

24 juny. Fa referència a la bona sort o prosperitat que es creu que porta quan la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dijous. Indica una collita pròspera o un temps favorable ("alegria del pagès"), tot i que implica molta feina per als animals de càrrega ("afany dels bous") a causa de la intensitat del treball agrícola en aquesta data.

animals mesos oficis sants setmana

Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre

11 novembre. Es diu que va fer de "sastre" perquè va tallar la seva capa militar amb l'espasa per donar-ne la meitat a un pobre que es moria de fred. Històricament, s'utilitzava aquesta dita per fer broma sobre el gremi dels sastres, insinuant que eren lladres perquè es quedaven amb els trossos de roba sobrants dels clients (les "sobres") per fer-ne altres peces.

mesos oficis sants

Santa Anneta de juliol, feu que el fus treballi tot sol

26 juliol. Aquesta és una oració o invocació popular que les filadores i teixidores solien resar a la santa per demanar-li ajuda en la seva feina, especialment durant els dies feixucs de l'estiu. Com que el 26 de juliol fa una calor sufocant (la canícula), la feina manual es tornava molt feixuga. La frase "feu que el fus treballi sol" és una expressió de desig: demanar que la feina es faci ràpida i sense esforç davant la mandra o el cansament que provoca el sol de juliol.

mesos oficis sants

Santa Anneta, ajudeu-me a la filadeta

26 juliol. Aquesta és una oració o invocació popular que les filadores i teixidores solien resar a la santa per demanar-li ajuda en la seva feina, especialment durant els dies feixucs de l'estiu. Com que el 26 de juliol fa una calor sufocant (la canícula), la feina manual es tornava molt feixuga.

mesos oficis sants

Sants i curanderos, els de més lluny són millors

Indica sobre com tendim a valorar més allò que ens és desconegut o ve de fora que no pas el que tenim a prop. Tenim la tendència a creure que un sant d'un santuari llunyà o un curandero d'un altre poble tenen més poder o més gràcia que el veí de tota la vida.

oficis salut sants

Sardinaler, tot o res

mar oficis

Sastre d’ull, sastre d’embull. [embull = embolic, baralla, pleit]

Qui improvisa sabent fer bé les coses és que té ganes de fer-les mal

oficis

Sastre pollastre, cama d’empastre

oficis

Sastre que no roba, no porta roba

Frase amb què es pretén disculpar el qui fa negocis bruts.

oficis

Sastre que no sap fer nus dues vegades cus

oficis

Sastre sense didal, cus poc i mal.

mal oficis

Sastres i sabaters sempre són dos, els sastres amb un gat, els sabaters amb un gos.

animals oficis

Sastres i sabaters, amics com gat i gos.

oficis animals

Sastres i sabaters: molta "palica" i pocs diners

Suposa que aquestes professions no solen fer rics els qui les practiquen.

diners oficis

Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners

Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici

diners oficis música

Sastres, putes i músics, de vells són avorrits

Generalment, a la vellesa, deixem de ser innovadors en l’ofici i solem contar les mateixes batalletes que els altres ja coneixen massa bé

música vell oficis

Secret dit a la muller, és com dit al barber

Un dels defectes tradicionalment atribuïts a les dones és el de xerrar massa, el de no saber guardar un secret.

oficis parentiu

Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa

oficis menjar aigua

Segons canta el rector, respon l'escolà

Vol dir que les persones subordinades solen obrar conforme a l'exemple dels seus superiors

oficis cantar música

Segons la gent, l'encens: - posa, bonyigo, escolà!

Vol dir que el tracte que es dóna a la gent ha d'esser proporcionat a la categoria d'aquesta.

gent oficis

Semblar el ferrer de Benigembla, que ferrant, ferrant, va perdre l’ofici

[Benigembla: municipi de la comarca de la Marina Alta (Alacant)]. S'utilitza per a descriure algú que, en lloc d'avançar en la seua professió o estudis, es va fent cada vegada més ignorant, maldestre o s'hi va endarrerint. Planteja una contradicció. Se suposa que la pràctica constant d'un ofici ("ferrant, ferrant") hauria de portar a la perfecció. En canvi, el personatge aconsegueix el resultat oposat: de tant insistir-hi sense traça o sense adaptar-se, acaba perdent l'ofici.

llocs oficis

Sempre és bo que el senyor rector sàpiga de lletra

Vol dir que el qui té càrrec directiu ha de saber treballar en allò que dirigeix

saber oficis ensenyar bona

Sempre hi ha més doctors que apotecaris

Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res

oficis salut

Sempre pesca qui en treu un

oficis mar

Ser bo per al drapaire

No ser bo per a res

maneres de dir oficis