Refranys oficis

Els vicis no necessiten mestre (Significa que les persones tenim més tendència al plaer i a l’egoisme que al sacrifici i a les virtuds)

ensenyar, oficis

Embarcació [o vaixell] que porta passatge, bossa pel cuiner (On hi ha gent, hi ha negoci)

oficis, mar, diners

En any plujós, el llaurador, ociós (Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar)

camp, any, oratge, oficis, treball

En Artana són sariers; en la Vall espardenyers; en Eslida, taponers, i en Tales, dolçainers (Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Baixa)

llocs, oficis

En casa del capellà, poques vegades falta pa

casa, oficis

En casa del dolçainer tots són balladors (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)

festa, casa, oficis, música, parentiu

En dimarts no ordeixis tela, ni prenguis parentela, ni et vagis a confessar, que no diràs la veritat.

oficis, setmana

En el comerç no és preuat no dir sempre la veritat (La sinceritat i l’honestadat conserven la clientela i creen bona fama)

oficis

En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers, en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets (Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València)

oficis, llocs, persones

En juny, les bones llavors, són honra dels llauradors

bona, camp, oficis, mesos

En la febre i en la gota, el metge no hi entén gota

salut, oficis

En maig, el bon pegés, ha d’estar llest (És temps de segar i collir)

camp, oficis, mesos

En novembre, el llaurador que llaure i sembre (Recomana estovar la terra perquè aculla bé les pluges tardorals)

mesos, oficis, camp

En Paterna són pueros; en Benimàmet corders; en Burjassot, teixidors, i en Godella, segoners (Pobles de la comarca de l'Horta en la província de València))

llocs, oficis

En plet clar cap advocat, en dubtós, ni un ni dos (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

oficis, justicia

En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són Taulellers (Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa)

llocs, oficis, música

En Tàrbena, sabrassades; en Callosa, espardenyers; en la Villa ariers; en Altea, els pescaters (Municipis de la comarca de la Marina Baixa a la província d'Alacant)

llocs, oficis

En temps de fred [o de gel], no et moguis, mariner, de ton indret (Durant el fred més cru convé evitar perills, tant en mar com en muntanya)

oratge, mar, oficis

En venir els melons, els sastres a rebolcons (Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina)

plantes, oficis

Enclusa que sona, senyal que és bona (Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa)

treball, oficis

Enrere, mestre Pere

oficis, ensenyar

Entre amics mariners i soldats, compliments són excusats (Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies)

oficis, mar, amistat

Entre el rector i l'escolà diuen la missa (Vol dir que amb l'ajuda modesta d'una persona de poca significació es poden fer coses importants)

oficis

Entre ferrers no cal vendre baldes, que ells se'n saben fer (Desaconsella de fer una cosa a qui la pretenia vanament)

oficis

Entre frares i soldats, compliments són excusats (Significa que entre iguals, que es troben a tothora, no cal saludar-se cada vegada que es troben)

oficis, persones

Entre frares i soldats, no mostres les teues habilitats

oficis

Entre la barca i el barquer van fer un pet i no van saber qui l’havia fet

mar, oficis

Entre la gent de mar no hi ha cap malvat (Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot)

persones, gent, mal, mar, oficis

Entre satres no es paguen mans

oficis

És bon jutge qui aviat entén o tard jutga

oficis, bona, justicia

És de bon pescador, qui sap fer vela a temps (Qui té més intuïció o més ofici que un altre, s’avança als altres en l’obtenció del benefici)

mar, oficis, bona

Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots els sabaters fan festa per por de punyir-se un dit.

oficis, setmana

Es jai i sa jaia a fer llenya van; es dilluns ensellen es dimarts se'n van; dimecres arriben, es dijous la fan; es divendres parteixen, es dissabte se'n van; es diumenge la tenen per coure sa carn. (setmana del llaurador)

camp, oficis, setmana

És més tossut que un estellador (És molt testarrut)

oficis, maneres de dir

Es peix, millor que amb sa mà, amb so cap l'has d'agafar (Vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca)

animals, mar, oficis

Escolà que ven la cera i està sense comanar, rapavèrunt de l'altar

oficis

Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser (Tenen mala fama)

música, persones, oficis

Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí (Dita que s'aplica als escolans per burlar-se d'ells o fer-los enfadar)

oficis

Esmolar i no tallar, per lluent i no cobrar (Es diu dels esmolets xerecs )

oficis

Esser el sastre [barber, metge, etc.)]dels gegants (Ésser un mal menestral o professional de qualsevol ofici o carrera)

maneres de dir, oficis

Esser l'ou del sastre (Tenir una cosa propensió a augmentar molt, a prendre gran increment)

oficis, maneres de dir

Ésser una obra de mà mestra

ensenyar, oficis

Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats (Significa que el pagès que porta plets sol esser víctima, per la seva ignorància, de la malícia de l'advocat contrari i del propi)

oficis, animals, justicia

Estar com un ferrer sense carbó (Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important)

oficis, maneres de dir, treball

Estar fet un dolçainer (No estar quiet)

maneres de dir, música, oficis

Estar gras com un canonge (Estar molt gras i sà de color)

oficis, maneres de dir

Estar més malalt que un sabater (Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades)

oficis, maneres de dir, salut

Estudiant de foc i sol, no val un caragol (Significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res)

ensenyar, oficis, aigua, foc

Estudiant de Medicina confon el vi amb l’orina (Ridiculitza la llavor dels metges)

salut, vinya, oficis

Estudiants, molts de petits i pocs de grans (Vol dir que els estudiants solen esser murris, i com més grans, més ho són)

ensenyar, oficis

Pàgina 13 de 29.

El Refranyer