`

Refranys oficis

ensenyar oficis

Qui creu el bastó té el bastó per mestre

Qui no vol atendre raons acaba actuant a la força

oficis indumentària

Qui du les sabates més velles, és el sabater

Es diu perquè sovint el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix

amistat oficis

Qui és el teu contrari [o enemic]? El del teu ofici

Habitualment, els professionals són competidors entre ells perquè tots voldrien la clientela de l’altre a més de la pròpia

oficis

Qui és pastor, que munyi

Significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici

oficis indumentària

Qui és sabater, que faci sabates

Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén

oficis

Qui fa els plats, es queda el plat pitjor

Els artesans i la gent d’ofici sol quedar-se per a si les obres defectuoses o menys vendibles

oficis

Qui fila massa prim, se li sol trencar el fil

No s’ha de ser excessivament perfeccionista perquè tot té un límit i sempre falla alguna cosa o algú

persones oficis

Qui més xiula, capador [capador = veterinari, manescal, merescal]

Normalment, el més exaltat d’un grup és el més covard a l’hora de la veritat

oficis llocs

Qui no carda a Olot, no carda enlloc

Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona

mar oficis

Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat

Normalment es posa soldat o mariner l’aventurer o l’inquiet que no s’acontenta de dur una vida normal i tranquil·la

oficis

Qui pasta i no mol, avença tot quant vol

Significa que no convé portar el blat a moldre, perquè els moliners solen molturar massa

salut plantes oficis menjar

Qui pren setge no li cal metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

oficis treball

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

camp plantes mal oficis

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

Ningú vol assumir les culpes d’un altre

oficis camp mal

Qui sembra mala llavor, no llogarà collidor

Ningú vol assumir les culpes d’un altre

treball oficis

Qui té bon ofici, té bon benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té ofici, té benefici

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

oficis treball

Qui té ofici, té pa

Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit

persones oficis

Qui té temprança no necessita metge

Qui és comedit en el menjar i el beure i evita qualsevol excés de qualsevol cosa, està invertint en salut

oficis

Qui vol criats, que criï moixos

Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna

parentiu oficis

Quina genteta porta el barco... I anaven pare i fill

Es diu com a crítica de qui critica altres que són com ell

oficis persones caça

Reunió de colombaires, cabàs de mentides

Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses

oficis animals

Reunió de pastors, ovelles mortes

És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua

oficis treball

Roda adormida, poca feina i mal polida

Significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet

amistat oficis parentiu indumentària

Sabater amic o parent, calça car i més dolent

Significa que els amics o parents, abusant de la confiança, a vegades tracten pitjor que els desconeguts

amistat diners oficis persones indumentària

Sabater amic o parent, calçat car i dolent

Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat

diners oficis menjar

Sabater de pega, no mastega

Vol dir que els sabaters solen guanyar poc

saber oficis treball

Saber fer dels set oficis

Saber-ho fer tot, esser bo per a fer moltes i diverses coses

saber ensenyar maneres de dir oficis

Saber més que el cul de mestre Vidal

Expressió que s'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt

sants setmana oficis mesos animals

Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous (24 juny)

Tota festa alegra els humans, però acumula faena per a les bèsties

oficis

Sastre d’ull, sastre d’embull. [embull = embolic, baralla, pleit]

Qui improvisa sabent fer bé les coses és que té ganes de fer-les mal

diners oficis música

Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners

Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici

música vell oficis

Sastres, putes i músics, de vells són avorrits

Generalment, a la vellesa, deixem de ser innovadors en l’ofici i solem contar les mateixes batalletes que els altres ja coneixen massa bé

oficis menjar aigua

Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa

oficis cantar música

Segons canta el rector, respon l'escolà

Vol dir que les persones subordinades solen obrar conforme a l'exemple dels seus superiors

llocs oficis

Semblar el ferrer de Benigembla, que ferrant, ferrant, va perdre l’ofici

Es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix

saber oficis ensenyar bona

Sempre és bo que el senyor rector sàpiga de lletra

Vol dir que el qui té càrrec directiu ha de saber treballar en allò que dirigeix

oficis salut

Sempre hi ha més doctors que apotecaris

Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res