oficis

Pescador de canya, menja mes que guanya

Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

oficis mar

Pescador de canya, més perd que guanya

Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

mar oficis

Pescador de canya, moridor de gana

El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso

oficis menjar mar

Pescador de canya, ni perd ni guanya

El pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte.

oficis mar

Pescador de canya, pescador de gana

De fet pescant amb canya no menjaràs gaire peix

mar oficis

Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam

Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

oficis mar

Pescador de canyeta, duu prima la panxeta

Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

mar oficis

Pescador de canyeta, la fam l’apreta

mar oficis

Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina

Indica que els pescadors de llinya (canya) i els qui busquen sardines depenen massa de la sort o les condicions del mar, fent molt difícil assegurar una bona captura constant.

oficis mar caça

Pescador de llinya, és tard quan dina

Sgnifica que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

oficis mar

Pescador de llinya, la fam l’aprima

El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso

mar oficis menjar

Pescador de melva, pescador de malva

mar oficis menjar animals

Pescador de nansa fa bona panxa

oficis mar

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa

Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera

mar estacions oficis casa

Pescador de nina, ja és tard quan dina

mar oficis

Pescador de nou tot el mar remou

oficis mar

Pescador de traire sovint beu aigua

mar oficis

Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina

El pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte.

oficis mar

Pescador i caçador, de béns no gaires

caça mar oficis

Pescador i caçador, fam, fred o calor

Vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions

oficis mar caça oratge

Pescador matiner cala primer

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

mar oficis

Pescador que menja carn, pescador de mal any

Només ha de menjar peix.

oficis mar

Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida

mar oficis

Pescador que no pesca, mel en la bresca

oficis mar

Pescador que pesca un peix, pescador és

Significa que el qui aconsegueix una part d'allò que volia obtenir, ja no es pot dir fracassat

mar animals oficis

Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà

mar oficis

Pescador sent fred i calor

En referència a les penalitats d'aquest ofici.

oficis oratge mar

Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner

Fa referència a la manca de prosperitat econòmica d'aquestes tres professions d'escassa viabilitat per a viure de manera lucrativa. Pescador i caçador són oficis lligats als recursos de la natura, condicionats per la meteorologia i d'ingressos sovint irregulars. El gaiter és un ofici ambulant que es veia com una feina bohèmia i estacional. Es cobrava per tocar en celebracions puntuals, de manera que els ingressos eren molt irregulars i no permetien acumular un patrimoni sòlid.

oficis mar caça

Pescador, jugador i bevedor no valen res

joc oficis mar beure

Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam

oficis mar

Pescador, poc guany i molt dolor

mar oficis

Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates

animals oficis mar indumentària

Pescant ningú no es fa ric

mar diners oficis

Pescar amb canya i moldre amb vent vol el seu talent

Són dos oficis que requereixen aptitud i capacitat natural o adquirida.

oficis mar

Pescar amb ham de mosca

mar oficis animals

Pescar amb l'ormeig eixut no pot pas ésser

oficis mar

Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador

mar oficis

Pescar no és feina de dones

oficis mar persones

Pescar pel juliol, talent no vol

Per aquest temps, tots els oficis de mar tenen feina, doncs que hom pot emprar gairebé tots els instruments de pesca i servir-se de tots els ormeigs.

mesos oficis

Pescar per cada malla set peixos

oficis mar

Pescar vol dir paciència

Refrany que significa que cal tenir paciència. Ja ho diu el refrany: amb paciència i una canya, tot es pesca.

oficis mar

Pescatera punyetera, m'has venut el peix pudent; si no em tornes la pesseta, ho diré a tota la gent.

Aquesta és una cantarella popular catalana o cançó infantil tradicional, sovint utilitzada per burlar-se o com a reguitzell de jocs. La lletra expressa una queixa humorística cap a una peixatera per vendre peix en mal estat, exigint la devolució dels diners (la pesseta) sota amenaça d'explicar-los.

animals oficis

Pesquera i cacera, segura pollera

És a dir, són arts que no porten guany i que els qui les practiquen han de viure en un pla miseriós i pobre.

oficis mar caça

Petjada de pagès, no fa mal a res

Es refereix als sembrats, que no sofreixen dany si un pagès hi passa per damunt, perquè sap on ha de posar els peus

oficis camp

Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat

Diu que en els plets mai no hi guanya cap dels contendents, sinó l'advocat o els advocats que hi intervenen.

justicia oficis treball

Plet, a perdre o a guanyar, l'advocat has de pagar

justicia oficis

Plomada de notari, ferida fonda

justicia oficis

Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric

15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba

festivitats mesos oficis oratge

Poeta pobre no fa bon vers

La menor circumstància adversa l'afecta profundament.

bona diners oficis

Porta un pet com un cadirer [o astral]

Dur una gran borratxera

maneres de dir beure oficis

Qualsevol cosa és un estudiant

ensenyar oficis

Qualsevol ofici es millor que el de pescador

mar oficis

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»

A mar, els mariners els temen, aquests canvis de temps. Perquè el xaloc pot provocar temporals.

oficis oratge mar

Quan canta la perdiu, que plourà diu, pagès busca ton niu

Canten perquè ja noten la humitat de la revivificadora pluja que els permetrà reproduir-se

cantar animals oratge oficis

Quan Déu no vol, el metge no pot.

Sentència que indica que convé més acudir directament al superior principal.

déu oficis salut

Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba [o treu el cap]

Com més anem aprenent i sabent, més anem acostant-nos al domini d’alguna matèria i assemblant-nos als nostres mestres

oficis ensenyar

Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar

És el moment de la pesca abundosa

oficis mesos mar

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen

Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici

ensenyar música festa oficis

Quan el metge roda el cap, mal assumpte

Sol interpretar-se com un senyal de preocupació o mal pronòstic davant una situació de salut, tot i que, en termes mèdics reals, el fet que un professional mogui el cap del pacient pot ser una maniobra diagnòstica o terapèutica, com la maniobra d'Epley per a vertígens posicionals, que es resolen ràpidament a la consulta.

mal oficis salut

Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat

oficis vinya plantes

Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar

El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats

persones vinya camp oficis

Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast [o el matxo]

No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada

animals oficis

Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits, quan en tornen, els pastors renyits i els gossos amics

Descriu la dinàmica de la transhumància i com el cansament i la rutina afecten la convivència.. Pujada (primavera): Els pastors estan contents de trobar-se ("amics"), mentre que els gossos es barallen per defensar el seu territori o ramat ("renyits"). Tornada (tardor): Els gossos ja es coneixen i són amics, però els pastors poden estar enfrontats per disputes sobre les pastures o la gestió del ramat.

oficis

Quan es moren els arrieros, sabem de qui són els burros

La tendència natural dels èquids i d’altres animals de companyia, com ara els gossos, és tornar a casa de l’amo, que és la seua, per lluny que estiguen

oficis animals

Quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat

No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada

oficis

Quan és mort el matxo, surten els traginers

No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada

oficis animals

Quan et convida el taverner, et convida amb el teu diner

oficis diners

Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol

oficis oratge

Quan gela i glaça, mariner a casa

És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes

oratge oficis mar casa

Quan la formiga tanca el formiguer [o el niu], el cel plora i es riu el moliner

Les formigues s’afanyen a tapar les entrades del cau quan la gotellada és imminent, pluja que acreixerà el riu i mourà les pales del molí

oratge oficis animals

Quan la grua va i ve, sembra, pagès, que hora n’és

[Grua: És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps]. Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant i és el moment indicat per a la sembra de tardor.

animals camp oficis oratge

Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes [banyes = les dues puntes del quart creixent]

La lluminositat lunar atrau la pesca

oratge mar oficis

Quan la mar està en bonança, tothom pot esser mariner

mar oficis oratge

Quan la mar va bé, tothom és bon mariner [o En bona mar, tothom és bon mariner)

mar oficis bona

Quan la terra és aplanada, el cavador fa la matinada

camp oficis

Quan les gavines ballen, els pescadors reposen

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

oratge oficis animals mar

Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se’n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí

Si es veu de matí anuncia pluges per tot el dia, però quan es veu de vesprada sol indicar que les pluges s’han acabat i es poden reprendre. Si surt al matí, no podrà treure el ramat, al contrari de si surt a la tarda.

dormir oficis oratge

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells

25 desembre. Aquest refrany entra en el terreny de les proprofecies de calendari, unes creences antigues que intentaven predir tota la collita de l'any segons el dia de la setmana en què s'escau el Nadal. Tradicionalment, es deia que quan el Nadal queia en dijous, l'any següent seria dolent per al gra. Es creia que les plagues, els ocells o la mala meteorologia es menjarien la inversió del pagès.

animals camp festivitats oficis setmana

Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.

Nadal: 25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.

festivitats oficis oratge

Quan resa el mariner, és molta la por que té

La gent de mar li veu la cara a la mort moltes vegades

mar oficis

Quan s'alegra el pastor, ploren les bèsties

oficis animals riure/plorar alegria

Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer

Per por que una calamarsada (granissada, pedregada) faça malbé la vinya. I en cas de pluja, l'aigua per la vinya no és bona en aquest mes.

mesos oficis vinya

Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari

salut oficis mort

Quan un mestre assenyala la lluna, els alumnes li miren el dit

Els ignorants o els inexperts no arriben al nivell intel·lectual de qui pretén ensenyar-los

oratge ensenyar oficis

Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista

Vol dir que, quan a algú li ha arribat l'hora de morir, no hi ha ciència ni medicina que ho pugui evitar. L'expressió suggereix que els metges, per molt savis que siguin, es tornen "cecs"; perquè la mort és inevitable. S'utilitza quan un tractament falla o quan una malaltia se n'emporta algú malgrat tots els esforços mèdics. La "bena" representa l'ofuscació o la incapacitat de veure la solució.

oficis salut

Quan un vol menjar carn, han penjat el carnisser

Es diu quan ocorre una contrarietat inesperada que impedeix de fer allò que un volia

menjar oficis

Quan ve la grua de l’Empordà, sembra, pagès, que hora n’és ja

[Grua: És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps]. Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant. Indica que quan les grues arriben a l'Empordà, generalment a la tardor, és el moment de sembrar, ja que anuncien l'arribada de les pluges i el fred.

animals llocs oficis oratge

Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment

[Grua: És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps]. Indica que la millor època per sembrar el blat és a la tardor, quan les grues tornen del nord i volen cap al sud-oest, ja que aquesta migració coincideix amb l'arribada de les pluges i el fred necessari per al camp.

animals camp oficis oratge

Quan vegis la cega arribar, bon pagès, vés a fangar

[Cega = ocellet que segueix els fangadors i que es menja les cuquetes que surten de la terra fangada. Ho fa al mes d'octubre]. L'arribada d'aquest ocell indica el moment de fer aquesta feina del camp.

camp oficis

Quan vulguis menjar pollastre ves a l'hostal, no al sastre

oficis menjar animals

Què sap el gat de fer culleres, si mai ha estat cullerer?

Recomana no confiar un treball o un assumpte a qui no n’es professional o no hi té res a veure

animals oficis

Que trobarà mestre, segur

ensenyar oficis

Quedar com el ferrer de Tibi, sense ferro ni carbó

[Tibi: municipi de la comarca de l'Alcoià, a la Comunitat Valenciana]. S'utilitza per a indicar que algú es queda totalment indefens, bloquejat o sense recursos per a poder continuar amb la seua feina o propòsit. Descriu la situació d'una persona que no pot avançar perquè li falten els elements bàsics per a operar

llocs oficis maneres de dir

Quedar-se com un capellà

Es diu després de pegar una bona fartada

menjar maneres de dir oficis

Quedar-se com un capità general

Es diu després de pegar una bona fartada

oficis maneres de dir menjar

Qui a llaurador vol enganyar, molt matí s'ha d'alçar

Destaca la intel·ligència, experiència i laboriositat del llaurador, indicant que és molt difícil enganyar-lo perquè està acostumat a matinar i a conèixer bé el seu ofici.

oficis

Qui a Reus va cada setmana o és botiguer o tarambana

[Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona]. Fa referència a la gran tradició comercial de Reus com a capital de comarca. Històricament, només hi havia motiu per anar-hi setmanalment si treballaves al comerç (botiguer) o si estaves desocupat, anaves de festa o buscaves distracció (tarambana).

llocs oficis setmana

Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat

salut oficis mort

Qui amb bon mestre està, aprendre deu

Certament

oficis ensenyar bona

Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn

Certament

ensenyar bona oficis