indumentària

Fins a Nadal, calces no cal

25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal

festivitats mesos oratge indumentària

Fins a Nadal, capa no en cal; i de Nadal enllà, falta no en fa

25 desembre. Es diu irònicament

festivitats mesos oratge indumentària

Fins a Sant Joan no et tragues el saial, si no vols que et vaja mal

24 juny. Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge sants indumentària

Fins a setanta d’abril no et lleves un fil [70 d’abril = 9 de juny]

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge indumentària

Fins al deu de juny, no et llevis roba, ni et descordis el puny

Fins ben entrat juny, no et fies del temps. Recomana prudència a l'hora de posar-se roba més lleugera

mesos indumentària

Fins al quaranta d'abril, no et lleves fil

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge indumentària

Fins als quaranta d’abril, no et lleves del cos ni un fil

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

mesos oratge indumentària

Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauràs, i si el temps és inoportú, fins el quaranta-u

Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa

mesos oratge indumentària

Fins el quaranta de maig, no et lleves ni un drap

Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa

mesos oratge indumentària

Fins l’Ascensió, no et descordes ni un botó

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

festivitats oratge indumentària

Fins Nadal calça no cal.

25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal

festivitats oratge indumentària

Fins Nadal, capa no cal

25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal

festivitats mesos oratge indumentària

Fins per Sant Joan, no et treguis ni un fil d'estam

24 juny. Aquesta dita popular catalana aconsella no refiar-se del bon temps abans del solstici d'estiu, recomanant no treure's la roba d'abric (el fil d'estam o el saial) fins a Sant Joan per evitar refredats, ja que fins llavors la calor no és estable.

mesos oratge sants indumentària

Fornera eres abans, encara que hui dus guants

Recorda que la fortuna és transitòria

diners oficis persones indumentària

Gat amb guants no caça rates, però caça coses més bones

Significa que val més obrar amb energia que amb excessives contemplacions.

animals caça indumentària

Gat amb guants, no mata rates

vol dir que el qui és massa donat a la pròpia comoditat i no vol molestar-se a fer un esforç, no sol fer gaire cosa de bo

animals indumentària

Gent d'espardenya i camalet

Llauradors

gent camp maneres de dir indumentària

Gent d'un camal

Dones

maneres de dir indumentària persones gent

Gent de bona capa

En bona posició

maneres de dir indumentària gent

Gent de gorra

Gorristes, que s'excusa de pagar

gent maneres de dir indumentària

Gent de mitja capa

Gent de no gaire bona posició

gent indumentària maneres de dir

Gent de poblet, gent de roglet [o de barret]

Vol dir que en els pobles petits agrada a la gent reunir-se a xafardejar. Als pobles xicotets la gent sempre està reunida; solia utilitzar-se per costum d'eixir a la fresca.

gent indumentària

Girar-se com una calça

Canviar radicalment d'actitud

maneres de dir indumentària

Girar-se la casaca o la camisa

Passar-se al partit oposat.

indumentària maneres de dir

Guarda't d'aire infestat i de dur vestit mullat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut

consells salut indumentària

Guardar la seva capa

Defensar els drets propis

maneres de dir indumentària

Ha perdut hasta la capa

indumentària

Hàbit no fa monja, ni mussa canonge

[mussa = peça de roba que cobreix el tòrax al voltant del coll, espècie de mantellina]. No sols les aparences són suficients

persones indumentària

Haver de vestir

Haver de comprar els accessoris d'un vehicle

indumentària maneres de dir

Haver roba estesa

Es diu quan algú pot escoltar lo que es diu, generalment xiquets

indumentària maneres de dir

Haver-hi [o sortir] més caps que barretines

Error de càlcul

indumentària maneres de dir

Haver-n'hi per a tirar el barret [o la gorra] al foc

Ser, una cosa, molt molesta

foc indumentària maneres de dir

Haver-n'hi per tirar el barret al foc i deixar-lo cremar

Dit per a expressar que hom sent una forta contrarietat; haver-hi motiu per a irritar-se molt.

foc indumentària

Haver-n'hi per tirar la barretina al foc

Irritar-se molt per una contrarietat invencible.

foc indumentària

Hi ha lladres que porten casaca [o corona]

diners indumentària

Hi ha més caps que barrets.

Fa notar que hi ha més pretendents o interessats que coses a repartir, i també que hi ha més obligacions a atendre que persones o temps disponibles

cos huma indumentària

Home panxut, mal vestit i poc volgut

persones indumentària

Igual te sabó que fil negre, tot es per a la roba

Fa referència a la indiferència. S'utilitza per a indicar que dóna exactament igual una opció o una altra perquè el resultat final serà el mateix. Tant el sabó com el fil negre són elements útils per a la roba (per a llavar-la o per a cosir-la), i l'expressió ve a dir que tot va a parar al mateix fi.

colors maneres de dir indumentària

Inflar el barret de guixes

Importunar algú a algú altre d’una manera tan insistent i reiterativa que resulta tremendament molest i fins i tot arriba a atabalar; fer-se pesat

indumentària maneres de dir

Joan de la carabassa gran; la capa xiqueteta i el cul arrastrant

És la cantarella infantil que es feia servir per riure's dels qui es deien Joan, pintant-los com un personatge maldestre, amb una carabassa buida (símbol de poc trellat) i una capa que no els tapava res.

maneres de dir indumentària

Jugar-se la camisa

Arriscar-ho tot

indumentària maneres de dir

L'aigua ha emborratxat la roba

Barrejar uns colors en la roba quan la renten

aigua indumentària

L'arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa

Vol dir que l’arròs fa poc de greix o alimenta poc

cos huma menjar plantes indumentària

L'arròs, on es guisa, i la dona, amb camisa

És una combinació de plaers

menjar persones plantes indumentària

L'home prudent, es fa sabates per sant Jaume i vestits per l'Advent

25 juliol. Significa que una persona prudent prepara les sabates d'hivern a l'estiu (Sant Jaume) i la roba d'abric abans que comenci el fred intens (l'Advent), anticipant-se així a les necessitats i evitant despeses o presses d'últim moment.

mesos sants indumentària

L'opulent, quanta més roba més fred sent

És un joc de paraules entre el substantiu roba i el verb robar. Ve a significar que se sent sol i abandonat dels altres

persones indumentària

La calça al garró i el nuvi al cantó

Recomana viure a gust i sense complicar-se la vida

persones indumentària

La capa no sempre tapa

dites indumentària

La capa que es deu no abriga

Significa que qui té deutes està vivint una mentida, perquè res del que té no és seu i en qualsevol moment ho pot perdre

diners persones indumentària

La capa, tot ho tapa

Vol dir que els bons vestits poden mostrar un home molt més impressionant del que és en realitat. Les aparences enganyen i recomana no precipitar-se a donar opinió de persones o coses per la primera impressió rebuda

dites indumentària

La cura del constipat vol calor i ungüent de llençol

salut indumentària

La dona i la tela, no la miris amb candela

Que si l'una i l'altra es miren amb massa deteniment se'ls veuen massa defectes

persones indumentària

La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç

Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms

parentiu indumentària

La gala del nedar és saber guardar la roba

La gala del nedar és saber guardar la roba

saber indumentària

La mostra es de capell

Quan es te una mostra bona o bon exemple d'alguna cosa o fet

maneres de dir indumentària

La nit és capa de pecadors

La foscor ajuda a ocultar vicis i males intencions

dia i nit indumentària

La roba bruta es renta a casa

Les desavinences o les vergonyes, convé que es queden dins del col·lectiu concertit, ja que no li importen a ningú altre, que podria aprofitar-les en contra dels concernits

casa persones indumentària

La roba del ferrer, quan és eixuta, blanca és

Vol dir que els oficis més humils es poden dissimular si la persona que els exerceix sap presentar-se així com cal

oficis indumentària

La roba estesa a la lluna és bandera que crida al dimoni

Es considera de mal averany estendre a la nit. Hom té de mol mal averany estendre la roba en hora fosca i creu que crida el diable o els mals esperits.

oratge indumentària

La roba que massa es renta, l'olla que massa es frega i l'home que massa es cura poc duren

salut indumentària

La roba vella enguany no dura

vell indumentària

La roba vella guarda la nova

Mentre s’utilitzen les coses velles, es reserven les noves. Que a vegades es guarden tant de temps que es queden antigues

vell indumentària

La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera

24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.

gent joc justicia llocs mal+7

La tia Maria de Benifairó, que anava i tornava amb la calça al garró

[Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor]. Es refereix a algú que es mou molt sense resoldre res

llocs indumentària

La tia Pepa Rita sempre porta un mocador: en hivern per a la moquita i en estiu per a la calor

Serveix per a les dues situacions.

estacions indumentària

La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa

Descriu les característiques de dos vents: la tramuntana, que és freda i seca (eixuga la roba ràpidament), i el migjorn, vent del sud generalment càlid i sec, ideal per a l'assecat del gra i la cocció.

oratge indumentària

Las chicas de Geldo no llevan camisa, ni puños ni cuello

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs persones indumentària

Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Destaquen la fama de les dones d'Artana per ser festives o musicals, contraposant-ho amb els casaments a la capital, Castelló.

llocs persones indumentària

Li podeu donar beure amb un esclop

Es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap

indumentària beure maneres de dir donar

Llançar el guant a algú

Desafiar-lo

maneres de dir indumentària

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

diners oficis treball indumentària

Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença

indumentària dites

Llençols calents fan menjar les sopes fredes

Qui es demora en el descans arriba tard a l’hora de menjar

dormir menjar indumentària

Llevar a u el guant

Desqualificar un jugador per una mala acció, per haver fet la pala o per haver-se venut en alguna partida, com a conseqüencia no se'l deixarà jugar en alguns trinquets o carrers

maneres de dir indumentària joc

Llevar la capa [a algú]

Despullar-lo de tot, prendre li tot quant té

indumentària maneres de dir

Lligar-se bé les espardenyes

Agarrar coratge

maneres de dir indumentària

Lluna blanca, cobrellit [o samarra] i manta

Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra augmentant el fred

oratge indumentària

Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa

Adverteix que si la lluna apareix coberta per núvols en sortir, s'acosta mal temps, humitat o fred, per la qual cosa el mariner s'ha de preparar. Indica una alta humitat atmosfèrica i canvi de vent. "Agafar la capa" és la manera gràfica de dir que t'has de preparar per a la pluja. Si la lluna no neix neta i clara, vol dir que l'atmosfera ja està carregada d'humitat i que les nuvolades s'estan formant.

oficis oratge mar indumentària

Lo botxí de Maella, una sabata i una espardenya

Municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó a la província de Saragossa

llocs indumentària

Lo mateix és barret blanc que blanc barret

Igual és una cosa que l'altra

colors indumentària

Los pastors quan plou fan festa, i sinó s’apanyen la espardenya

oficis oratge indumentària

L’abril té cara d’abat i urpes de gat

Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la roba del llit i acabem suats o refredats

animals mesos persones salut indumentària

L’octubre mai no és fred amb borregó i foguet

[borregó = abric de llana o de pelfa]. Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred

mesos oratge indumentària

M'agrada més ella vestida que tu despullat

Es diu per riure, entre homes. S'utilitza habitualment de manera irònica i sarcàstica per indicar que una situació, o l'aspecte d'algú, és molt poc atractiu o desitjable, fins al punt que fins i tot una persona completament vestida resulta més agradable a la vista.

dites indumentària

Manar de la roba

Es diu quan u s'ha aprimat i, per tant, la roba li ve més solta

maneres de dir indumentària

Manejar [una cosa] com a roba de cossari

Manejar-la molt malament, sense mirar-s'hi

indumentària maneres de dir

Mantenir-se a la capa

Esperar pacientment, per pròpia conveniència

indumentària maneres de dir

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa

És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents

parentiu indumentària

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València

Les dones d’una casa solen estar molt unides per coincidir moltes hores en els mateixos quefers casolans, equilibri que es veu alterat quan hi intervé una persona aliena a la rutina

parentiu indumentària

Maria Grenya, una sabata i una espardenya

És un toc d’atenció o una crítica a qui vesteix desastradament

persones indumentària

Menjar a gust i vestir a l'ús

Norma per a viure bé

menjar indumentària

Més beneit que una espardenya

Molt curt d'enteniment

indumentària maneres de dir

Més beneit [o més ruc, o més ase] que una sabata

Es diu d'una persona molt curta d'enteniment

maneres de dir saber indumentària

Més burro que la sola d’una sabata

Ser molt tonto

indumentària maneres de dir animals

Més cremat que una espardenya

Molt irritat, encès d'ira

indumentària maneres de dir

Més dolent que una capa esquinçada

Molt dolent

indumentària maneres de dir

Més dur que una sola de sabata

Es diu d'una cosa excessivament dura

indumentària maneres de dir

Més pobre que un soterrar de capa i creu

Molt pobre

indumentària maneres de dir diners

Més prop de la carn està la camisa que no el gipó

Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs

parentiu indumentària

Més val apedaçat que foradat [o Val més anar apedaçat que foradat]

Ensenya que és preferible posar remei a un problema o conformar-se amb quelcom reparat (apedaçat) abans de quedar-se sense res o patir les conseqüències d'una manca total (foradat). Aplicat a l'eEconomia ens diu que és millor fer un petit arranjament domèstic o estalviar en lloc de gastar per damunt de les nostres possibilitats i incórrer en deutes.

consells indumentària