Tema
indumentària
764 refranys catalogats sota aquest tema.
Més val comprar-li un vestit que convidar-lo a dinar
Es diu de qui menja sense mida
menjar indumentària
Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca
Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.
oficis salut indumentària
Metge de València, molta casaca i poca ciència
Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.
oficis indumentària
Mocar-se amb la mànega
Ser inexpert. Posseir poca llestesa mental
indumentària maneres de dir
Molta roba i poc sabó
S'utilitza per descriure situacions on hi ha molta aparença o molta feina, però falten els mitjans o la substància per tirar-la endavant. S'aplica a persones que parlen molt o donen grans consells, però a la pràctica fan ben poc.
treball indumentària
Nadal en dijous, ven la capa i compra bous
25 desembre. Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa
animals festivitats indumentària
Nadal passat, sabater prou fer calçat
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina. Després de les festes nadalenques els sabaters tenien poca feina.
festivitats oficis indumentària
Nàixer amb camiseta
Nàixer dins del sac amniòtic, sense trencar, cosa que se suposava que donava sort en la vida i la facultat de curar de gràcia
maneres de dir indumentària
Navegar a la capa
Que no es mou. És una maniobra de supervivència a la nàutica. Consisteix a equilibrar les espelmes i el timó per mantenir el vaixell gairebé detingut ia flotació davant de mal temps, reduint el risc de bolcada o de ser colpejat greument per una onada.
mar maneres de dir indumentària
Nedar i guardar la roba
Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res
indumentària maneres de dir
Ni a l'agot ni al gener no estiguis al sol sense barret
A l'agost per evitar les insolacions, al gener per evitar el fred.
mesos indumentària
Ni amb fum de sabatots
Ni amb gran dificultat. De cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics; per res del món; no aconseguir que se’n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles.
maneres de dir indumentària
Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat
indumentària oratge mesos
Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi]
L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts
estacions oratge plantes vinya indumentària
Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
oratge indumentària
Ni per fred ni per calor, no deixes la capa, pastor
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
oficis oratge indumentària
Nit de juliol, tota la roba al vol
Fa calor inclús de nit
mesos oratge dia i nit indumentària
No arribar [a algú] a la sola de les sabates
Ser-li molt inferior
maneres de dir indumentària
No arribar-li a la sola de la sabata [a algú]
Ser molt inferior a algú
indumentària maneres de dir
No cabre a la barretina
No entendre o resistir-se a entendre una cosa
indumentària maneres de dir
No cabre un dins de la roba de content
Estar molt satisfet, content i orgullós.
persones indumentària
No costa gaire portar barret.
Elogia la bona educació, la cortesia i el respecte envers els altres, destacant que fer un bon gest és fàcil i no suposa cap esforç físic ni econòmic, però que en canvi aporta molts beneficis en la convivència diària.
dites indumentària
No crideu que hi ha roba estesa
Que vigilin el què diuen perquè hi ha nens a prop
parlar persones indumentària
No dur un fil de roba [o Anar, o quedar sense un fil de roba]
Estar o quedar despullat, tot nu
maneres de dir indumentària
No és bon amic qui vol la capa d'un altre amic
No convénen les falses amistats amb les que resultem perjudicats
amistat bona persones dia i nit mar+1
No es pesquen truites amb calzes eixutes
Impossible. Expressió usada per a indicar que és lluny o impossible la realització o consecució d’alguna cosa.
animals mar indumentària
No ésser roba de cossari
Ésser una cosa digna de bon tracte
indumentària maneres de dir
No et fiïs pas d'una tropa que porti barret de copa
Denota la malfiança envers els polítics i els rics, usuaris en altre temps del barret de copa.
consells indumentària
No et fiques en camises d'onze vares ni en carrers que no trauen cap
[onze vares = talla molt gran]. Aconsella no ficar-nos en assumptes que no ens importen, en els que no som part interessada o que no entenem, i en els que podríem resultar perjudicats
consells indumentària
No guanyar per a sabates
Haver de caminar molt
indumentària maneres de dir
No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi
Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals
vinya beure indumentària
No poder treure [algú] ni amb fum de sabatots
No aconseguir que se'n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles
indumentària maneres de dir
No prear un guant [alguna cosa]
No estimar-la gens, no donar-li gens d'importància
indumentària maneres de dir
No sentir-lo ni el coll de la camisa
Parlar excessivament baix
indumentària maneres de dir cos huma
No ser bo ni per a volar coloms
S’aplica a roba vella, a persones sense espenta, a coses de poc apreci
maneres de dir indumentària animals
No te fiques en camisa d'onze (tretze) vares: on no caldria
No té fiques en problemes
indumentària maneres de dir
No tenir més que la capa al muscle
No tenir recursos, ésser molt pobre
maneres de dir indumentària
No tenir ni dalt ni baix ni mig ni vores
Dit de les persones que diuen coses fora del sentit comú, irracionals
maneres de dir indumentària
No tocar les espardenyes en terra [o a terra]
Ballar amb molta agilitat, lleugeresa o gràcia. En sentit figurat, s'utilitza per descriure algú que es mou amb tanta destresa que sembla que no toqui a terra.
festa maneres de dir música indumentària
No tocar [a algú] la camisa a la pell [o l'esquena]
Estar molt espantat. Tindre por
cos huma maneres de dir indumentària
No tocar [a algú] la roba a l'esquena
Tindre por, estat molt espantat
cos huma maneres de dir indumentària
No tocar-li la roba damunt [a algú]
Estar algú en gran angoixa o temor
indumentària maneres de dir
On hi ha barrets, no hi campen caputxes
Vol dir que els homes són primer que les dones, o els superiors primer que els inferiors
indumentària maneres de dir
On no hi ha cap, sobren barrets
Es refereix a que no es pot treure profit de gent amb poques llums
cos huma gent indumentària
Pa a taleca, o pa a butxaca
Portant el menjar damunt [per a anar d'excursió, a menjar fora casa]
maneres de dir indumentària
Pagant, al botxí fan roba
Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé
mort diners indumentària oficis maneres de dir
Panxa plena i llençol net
Amb l'alimentació i habitació de franc
menjar maneres de dir indumentària
Pare i vestit vells, no són deshonra.
persones indumentària
Pareix que duga la jaqueta de meló
Es diu quan una peça de roba és molt lletja
maneres de dir indumentària plantes
Parèixer Maria la grenya
Es diu del qui va sempre mal vestit o poc aseat
maneres de dir indumentària
Parèixer un adobacossis i llibrell
Anar molt mal vestit
maneres de dir indumentària
Parèixer un balandra
Anar mal vestit
maneres de dir indumentària
Parèixer un ruc albardat
Anar mal vestit
indumentària maneres de dir animals
Parèixer un Sant Llacer
Estar ple de ferides o en la roba feta penjolls
indumentària maneres de dir
Paréixer una granera vestida [o amb faldes]
Anar mal vestida
maneres de dir indumentària
Passar els set calzes d'amargura
Passar moltes tribulacions, patir molt.
maneres de dir indumentària
Passar per la barretina
Pensada espontània
maneres de dir indumentària
Passejar la capa
Passar el temps sense treballar
treball indumentària maneres de dir
Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena
Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats.
estacions oficis indumentària
Pel febrer, abriga’t amb dues capes si pot ser
Antigament, els homes vestien capa més o menys llarga o manta, segons la seua possibilitat econòmica, i barret de llana
indumentària mesos
Pel Febrer, set capes i un barret
En aquest mes, la gelor campa amb força
mesos indumentària
Pel juny, de tres vestits posa-te'n un
Aconsella no dur molta roba.
mesos indumentària
Pel maig, ni per fred ni per calor no et treguis ton cotilló
[cotilló = falda de davall]. En termes generals, hom té aquest mes per fredorenc. Ens recomana que no ens refiem i mantinguem la roba d'entreptemps.
mesos oratge indumentària
Pel març, qui no té sabates, que vaja descalç
Significa que ja s’acosta el bon temps
mesos indumentària
Pel mes d'abril no et lleves un fil
Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
mesos oratge indumentària
Pel setembre el dia duu espardenyes
Es tracta d’un mes de clima suau en què es pot anar vestit frescament durant el dia
mesos oratge dia i nit indumentària
Pel setembre, el dia es calça d'espardenyes per marxar més de pressa
Per indicar que camina lleuger cap a la posta
mesos oratge dia i nit indumentària
Pel sol, sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred
A l'estiu per evitar les insolacions i a l'hivern per evitar el fred.
salut indumentària
Per a fer camí, bon calçat i bon vi
Uns per protegir els peus i l'altre per donar energia. El camí es fa molt més lleuger si els peus estan còmodes i l'esperit està alegre.
bona vinya beure indumentària
Per a tu són els guants, però et vénen grans
Es diu a qualcú per fer-li saber que no obtindrà allò que espera
persones indumentària
Per calor no deixis la capa, ni per fred la carabassa
[la carabassa = recipient per al vi]. L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts
oratge plantes vinya indumentària
Per l'Ascensió, els homens es lleven la capa i les dones el gipó
Amb l'arribada del bon temps la gent va llevant-se la roba d'hivern
festivitats oratge persones indumentària
Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
estacions oficis oratge indumentària
Per l’octubre, qui ha perdut sa capa que la recobre
Aconsella preparar-se per al fred que ja s’acosta
mesos oratge indumentària
Per març, vés com vas [o vaig]
No cal abrigar-se més, però tampoc llevar-se roba, perquè l’oratge és incert
mesos oratge indumentària
Per molt de sol que faça, no et lleves la capa
El temps pot canviar en pocs dies, i a vegades en poques hores o sobtadament, com en els cataclismes
oratge indumentària
Per Nadal, qui res no estrena, res no val
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
festivitats indumentària
Per Pasqua i per Nadal qui res no estrena res no val
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquestes festivitats com a símbol de renovació, estatus i celebració. No fer-ho es considerava, en temps passats, una mostra de deixadesa o de falta de mitjans.
festivitats indumentària
Per saber festejar ningú com els de la Vall, que es posen capa i sombrero i es muden de dalt a baix
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Destaca l'elegància i la dedicació dels seus habitants a l'hora d'anar de festeig, tradició que implica mudarse de dalt a baix, sovint utilitzant capa i sombrero.
llocs indumentària
Per Sant Andreu, qui no tingui capa, que vagi a manlleu
30 novembre. Cal estar ben preparats, si no se'n té, val més demanar en préstec alguna peça d'abric.
mesos sants indumentària
Per Sant Andreu, si no teniu flassades, patireu
30 novembre. [flassada = cobrellit gros o calent]. Ja és temps de fred
mesos oratge sants indumentària
Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam
24 juny. És el moment idoni per a fer la sega cerealista. "Agafa les espardenyes i fot el camp": Significa que és el moment de posar-se en marxa cap als camps on hi ha feina (la sega). Qui no es mou de pressa per trobar jornal perdrà l'oportunitat de guanyar el pa de l'any. "Si no, passaràs fam": Un recordatori que l'economia de subsistència depenia de la collita de l'estiu. Si no aprofitaves el mes de juny i juliol per treballar de valent, l'hivern seria molt dur.
sants indumentària
Per sant Salvador fes-te la capa, pastor
6 agost. Es diu perquè en venir el mes d'agost a les regions muntanyoses ja sol començar a fer fred. Recomana preparar la indumentària d'abric (capa) a partir d'aquesta data.
mesos oficis sants indumentària
Per Sant Silvestre, agafa la capa i ves-te'n
31 desembre. Fa referència al 31 de desembre, final de les llogues (contractes de servei o masoveria) i fi de l'any, indicant que cal marxar de la casa on s'ha estat, obligatòriament, simbolitzant la fi del cicle laboral i l'arribada del fred intens.
mesos oratge sants indumentària
Per Tots Sants, capes i guants
1 novembre. Sl voltant de Tots Sants, el fred intens ja ha arribat i cal canviar la roba, traient les peces d'abric com capes (o abrics) i guants. És una dita tradicional que marca el canvi d'estació i l'inici de la tardor freda.
festivitats oratge indumentària
Per Tots Sants, capes i mocadors grans
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.
festivitats mesos oratge maneres de dir indumentària
Per Tots Sants, el mocador i la capa grans
1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred
festivitats mesos oratge indumentària
Per Tots Sants, plega el guano i treu els guants
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
camp festivitats mesos oratge indumentària
Per Tots Sants, trau els guants
1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.
festivitats mesos oratge indumentària
Per Tots Sants, trau l'abric i posa't guants
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
festivitats oratge indumentària
Per Tots Sants, trau l’abric i els guants
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
festivitats mesos oratge indumentària
Per un punt, s’escorre una mitja
[mitja = calça]. Les coses mal fetes o mal acabades són feina perduda o motiu de perjudici
treball indumentària
Perdre fins la camisa
Arruïnar-se
indumentària maneres de dir diners
Persona i tela, no la mires en candela
Que si l'una i l'altra es miren amb massa deteniment se'ls veuen massa defectes
persones indumentària
Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates
animals oficis mar indumentària
Petit home, gros barret
Ho diuen d'una cosa que té les parts de grossària desproporcionada
maneres de dir indumentària
Peus delicats, sabates velles
salut indumentària
Pixar-se a la sabata
Ser molt vell, repapiejar
maneres de dir indumentària
Poca roba és un capot
Vol dir que les coses poques fan poc servei
any indumentària
Portar el vestit massa escafit
Es diu de una noia o dona que porta el vestit molt estret
maneres de dir indumentària