Es diu de qui menja sense mida
Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.
Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.
25 desembre. Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina. Després de les festes nadalenques els sabaters tenien poca feina.
Nàixer dins del sac amniòtic, sense trencar, cosa que se suposava que donava sort en la vida i la facultat de curar de gràcia
Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res
A l'agost per evitar les insolacions, al gener per evitar el fred.
Ni amb gran dificultat. De cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics; per res del món; no aconseguir que se’n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles.
L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
Estar molt satisfet, content i orgullós.
Que vigilin el què diuen perquè hi ha nens a prop
Estar o quedar despullat, tot nu
No convénen les falses amistats amb les que resultem perjudicats
Impossible. Expressió usada per a indicar que és lluny o impossible la realització o consecució d’alguna cosa.
Denota la malfiança envers els polítics i els rics, usuaris en altre temps del barret de copa.
[onze vares = talla molt gran]. Aconsella no ficar-nos en assumptes que no ens importen, en els que no som part interessada o que no entenem, i en els que podríem resultar perjudicats
Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals
No aconseguir que se'n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles
No estimar-la gens, no donar-li gens d'importància
S’aplica a roba vella, a persones sense espenta, a coses de poc apreci
No té fiques en problemes
Dit de les persones que diuen coses fora del sentit comú, irracionals
Ballar amb molta agilitat, lleugeresa o gràcia. En sentit figurat, s'utilitza per descriure algú que es mou amb tanta destresa que sembla que no toqui a terra.
Estar molt espantat. Tindre por
Tindre por, estat molt espantat
Vol dir que els homes són primer que les dones, o els superiors primer que els inferiors
Es refereix a que no es pot treure profit de gent amb poques llums
Portant el menjar damunt [per a anar d'excursió, a menjar fora casa]
Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé
Es diu quan una peça de roba és molt lletja
Es diu del qui va sempre mal vestit o poc aseat
Passar moltes tribulacions, patir molt.
Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats.
Antigament, els homes vestien capa més o menys llarga o manta, segons la seua possibilitat econòmica, i barret de llana
[cotilló = falda de davall]. En termes generals, hom té aquest mes per fredorenc. Ens recomana que no ens refiem i mantinguem la roba d'entreptemps.
Significa que ja s’acosta el bon temps
Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
Es tracta d’un mes de clima suau en què es pot anar vestit frescament durant el dia
Per indicar que camina lleuger cap a la posta
A l'estiu per evitar les insolacions i a l'hivern per evitar el fred.
Uns per protegir els peus i l'altre per donar energia
Es diu a qualcú per fer-li saber que no obtindrà allò que espera
[la carabassa = recipient per al vi]. L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts
Amb l'arribada del bon temps la gent va llevant-se la roba d'hivern
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
Aconsella preparar-se per al fred que ja s’acosta
No cal abrigar-se més, però tampoc llevar-se roba, perquè l’oratge és incert
El temps pot canviar en pocs dies, i a vegades en poques hores o sobtadament, com en els cataclismes
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquestes festivitats com a símbol de renovació, estatus i celebració. No fer-ho es considerava, en temps passats, una mostra de deixadesa o de falta de mitjans.
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Destaca l'elegància i la dedicació dels seus habitants a l'hora d'anar de festeig, tradició que implica mudarse de dalt a baix, sovint utilitzant capa i sombrero.
30 novembre. Cal estar ben preparats, si no se'n té, val més demanar en préstec alguna peça d'abric.
30 novembre. [flassada = cobrellit gros o calent]. Ja és temps de fred
24 juny. És el moment idoni per a fer la sega cerealista. "Agafa les espardenyes i fot el camp": Significa que és el moment de posar-se en marxa cap als camps on hi ha feina (la sega). Qui no es mou de pressa per trobar jornal perdrà l'oportunitat de guanyar el pa de l'any. "Si no, passaràs fam": Un recordatori que l'economia de subsistència depenia de la collita de l'estiu. Si no aprofitaves el mes de juny i juliol per treballar de valent, l'hivern seria molt dur.
6 agost. Es diu perquè en venir el mes d'agost a les regions muntanyoses ja sol començar a fer fred. Recomana preparar la indumentària d'abric (capa) a partir d'aquesta data.
31 desembre. Fa referència al 31 de desembre, final de les llogues (contractes de servei o masoveria) i fi de l'any, indicant que cal marxar de la casa on s'ha estat, obligatòriament, simbolitzant la fi del cicle laboral i l'arribada del fred intens.
1 novembre. Sl voltant de Tots Sants, el fred intens ja ha arribat i cal canviar la roba, traient les peces d'abric com capes (o abrics) i guants. És una dita tradicional que marca el canvi d'estació i l'inici de la tardor freda.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.
1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
[mitja = calça]. Les coses mal fetes o mal acabades són feina perduda o motiu de perjudici
Que si l'una i l'altra es miren amb massa deteniment se'ls veuen massa defectes
Ho diuen d'una cosa que té les parts de grossària desproporcionada
Es diu de una noia o dona que porta el vestit molt estret