Tema
festivitats
889 refranys catalogats sota aquest tema.
Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit.
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
festivitats oratge plantes menjar mesos
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
festivitats oratge
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més
Nadal: 25 desembre. Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes. Aquesta dita popular catalana expressa el desig de perllongar les festes, l'abundància i la gresca (Carnestoltes, Nadal, Pasqua), mentre es rebutja el període de privacions i austeritat de la Quaresma. Es una exaltació de la disbauxa contraposada al període laboral i de dejuni.
festivitats
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes]
És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer
festivitats oratge
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festivitats
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Carnestoltes, dóna voltes
Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes
festivitats donar
Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor
festivitats
Carnestoltes, quinze voltes
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria noia, porta'm el porró
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
festivitats
Casament de Carnaval, casament que res val
amor festivitats
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal
25 desembre. [Pair = digerir, coure, assimilar]. Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten apetitoses, encara que costen de pelar i són un punt indigestes.
festivitats menjar mesos
Ceba [o pluja] de Cap d'Any, fa bon averany
1 gener. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor
festivitats oratge plantes
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.
Santa Teresa: 15 octubre. Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita popular és un resum dels preparatius i provisions que les cases feien antigament per encarar l'hivern. Amb l'arribada de la tardor i l'escurçament dels dies, calia proveir-se de cera per fer espelmes i tenir llum. Sant Martí marca la temporada de la matança del porc. Les gallines i capons eren el plat estrella de Nadal.
animals festivitats menjar mesos sants
Com és Sant Blai, per Setmana Santa i Carnestoltes
3 febrer. Significa que el temps que fa el 3 de febrer s'espera que es repeteixi o determini el clima durant les festes de Carnaval i Setmana Santa. Si fa sol, sol fer bon temps; si fa fred o plou, s'espera temps inestable.
festivitats mesos oratge sants
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg
Celebra que la festivitat del Corpus Christi, que cau prop del solstici d'estiu, coincideix amb els dies més llargs de l'any i una època de celebració sense les restriccions del dejuni. Es valora la llum i la llargada del dia al juny.
festivitats mesos dia i nit
D'Elx, La Mare de Déu i els dèneu
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
llocs festivitats
D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
Sant Joan: 24 juny, Nadal 25 desembre. Descriu perfectament el cicle de maduració del fruit: per Sant Joan l'oliva tot just és un granet incipient, però si tot va bé, al desembre la collita serà generosa.
festivitats mesos plantes sants
De cap o de cul, Corpus al juny
Expressa que, ja sigui més d'hora ("de cap") o més tard ("de cul"), el calendari litúrgic, fixat 60 dies després de Pasqua, fa que la festa no es mogui d'aquest mes. Tot i que la festivitat litúrgica oficial s'ha traslladat al diumenge posterior, tradicionalment era en dijous.
festivitats
De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella
2 febrer. És una data central del cor de l’hivern
festivitats mesos oratge
De la mare de déu del Carme a l'Assumpció les millors gallines de tot el ponedor. És el moment en que les gallines són més ponedores.
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. Es creu que les gallines nascudes per l'agost ponen ous de molta qualitat.
animals festivitats gent sants
De la mare de déu del Carme a l'Assumpció, la polla millor.
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. És el moment en que les gallines són més ponedores.
animals festivitats mesos sants
De la Purísima a Nadal, tres tirs de pardal
La purísima: 8 desembre. Nadal: 25 desembre. Per indicar el poc de temps que falta de la Purísima a Nadal.
animals festivitats mesos
De la Puríssima a Nadal desset dies de cabal
[cabal = just, exacte. La Puríssima: 8 desembre. Nadal: 25 desembre. Ja podeu fer el càlcul
festivitats mesos
De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Comprèn el període de la sega.
camp festivitats mesos
De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val
Nadal: 25 desembre. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
festivitats
De Nadal a Carnestoltes tot el món va en tretze voltes
Nadal: 25 desembre. Sempre que s'acaben unes festes, automàticament ja pensem en les pròximes. Així doncs, quan s'acaben les de Nadal, la tendència és tenir la mirada posada en Carnestoltes i Pasqua. Entre Nadal i Carnestoltes més o menys hi ha unes set setmanes, ja que el Carnaval normalment se celebra al febrer.
festivitats
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
Nadal: 25 desembre. [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues]. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
festivitats
De Nadal a Nadal un any va
25 desembre. Sense cap dubte
any festivitats
De Nadal a Sant Anton, festes són
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
festa festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Antoni no vagis a l'Aragó
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen. La pobra vella, de tant de fer festes, de tant de menjar i de tant de cremar llenya per escalfar-se des de Nadal fins a Sant Blai, es va quedar sense ni un ral.
festivitats mesos oratge sants
De Nadal a Sant Joan, va mig any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Exacte. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament. El refranyer ens recorda la dualitat del calendari: del fred intens a la calor del solstici, de la nit més llarga a la més curta. És la mesura perfecta del pas del temps a la nostra cultura.
any festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. Ja podeu fer el càlcul. Si comptes des del 25 de desembre fins al 7 de gener, surten exactament tretze dies. Sovint s'utilitza per indicar que s'han tancat totes les celebracions del solstici d'hivern.
festivitats mesos sants
De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se
any festivitats mesos
De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
25 desembre. Es d'esperar. Entrem a l'hivern.
festivitats mesos oratge
De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig
[Pasqua Granada = Pentecosta]. Són festivitats primaverals molt pròximes
festivitats mesos setmana
De prop o de lluny, Corpus pel juny
Indica que la festivitat del Corpus Christi cau gairebé sempre dins del mes de juny. Això es deu al fet que se celebra 60 dies després del Diumenge de Pasqua, situant-se habitualment en aquest mes.
festivitats mesos
De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes cabal, i una vella que ho va comptar per Sant Joan l'hi va trobar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
festivitats mesos sants
De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
any festivitats mesos sants
De Sant Andreu a Nadal, tot un mes no hi és cabal
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
festivitats mesos sants
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
any festivitats mesos sants
De sant Joan a sant Miquel, mesos tres. I de sant Miquel a Nadal, altre tant.
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Indica la distància que hi ha entre aquestes festivitats. És la lliçó magistral de la saviesa popular sobre les quatre estacions: marquen els trimestres que divideixen l'any agrícola i vital.
festivitats sants
De Sant Joan de juny, al de Nadal, mig any cabal
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
festivitats mesos sants
De Sant Lluc a Nadal, tots estudien per igual: poc i mal
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
festivitats mesos sants ensenyar
De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquest refrany és una fórmula mnemotècnica per calcular el temps que queda fins a les festes de Nadal utilitzant les dates clau del santoral de novembre i desembre. De Sant Martí a Sant Andreu: Hi ha exactament 19 dies, es compten com a "setmanes tres" (21 dies aproximadament). De Sant Andreu a Nadal: Hi ha 25 dies, el que el refranyer defineix com a "gairebé un mes".
festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
animals festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
animals festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som.
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Anton: 17 gener. Nadal: 25 desembre. Per Sant Tomàs, tradicionalment era el dia que s'encetaven els preparatius forts, es matava el porc i les fires de Nadal estaven al seu punt àlgid. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, per bé que els més austers les limitaven fins a sant Antoni. Fins que no passen els animals per la benedicció de Sant Antoni, no es donen per acabats els excessos i el recés de l'hivern.
festivitats sants temps
De Sant. Miquel a Nadal reina el mero pel roquissal.
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. És la millor època de pesca d’aquest gran peix de carn saborosa. Les aigües encara mantenen una temperatura agradable abans del fred rigorós de gener. Durant aquests mesos, el mero (que és un peix solitari i territorial) es deixa veure més a prop de la costa i dels roquissars a poca profunditat, buscant aliment per preparar l'hivern.
animals festivitats sants mar
De Santa Caterina a Nadal va un mes cabal
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar. Fa referència a la precisió del calendari santoral per comptar els dies fins a les festes nadalenques.
festivitats mesos sants
De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. És una observació popular sobre com de ràpid passa el temps a finals d'any. Les hores de sol són poques i la feina és molta; els dies "volen" i sembla que el mes s'acabi en un obrir i tancar d'ulls. Entre matances del porc, fires de Santa Llúcia i preparatius nadalencs, la sensació és que el calendari corre més que nosaltres.
festivitats mesos sants
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Fa referència a l'allargament imperceptible dels dies entre el dia de Santa Caterina i el dia de Nadal. Indica que en aquest període el dia guanya molt poca llum, com un pas petit d'un pardal.
festivitats mesos sants
De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament. Indica l'inici del compte enrere per Nadal, tradicionalment marcat per la fira de Santa Llúcia, on s'adquirien els elements necessatius per al pessebre i la decoració.
festivitats mesos sants
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià. Significa que el Carnaval, tant si cau aviat (de primer) com tard en el calendari, sempre se celebra durant el mes de febrer. S'associa sovint amb la Candelera (2 de febrer), indicant que el Carnestoltes ve poc després.
festivitats mesos
De Tots Sants a l'advent, ni massa pluja ni massa vent
1 novembre. Marca el període de "treva" que necessita el camp just abans de l'hivern profund. És el temps de la collita de l'oliva. Si plou massa, l'oliva s'aigua, cau a terra i es podreix; si fa massa vent, se'n va tota a terra abans d'arribar al trull.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.
diners festivitats mesos oficis
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant. La "passa de gall" és una metàfora que indica una distància molt curta o un període breu, suggerint que les setmanes volen durant aquesta època de tardor cap a l'hivern.
animals festivitats mesos
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.
estacions festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).
festivitats mesos oratge setmana
De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal, o bé ploure o bé gelar
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents, ja sigui en forma de pluja o glaçades.
festivitats oratge be
De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu, i de Sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees. "Un mes breu": Com que els dies són tan curts i la llum marxa tan d'pressa, la sensació és que el novembre s'escapa de les mans. "No hi ha pas tant": De Sant Andreu a Nadal només hi ha 25 dies. És el període de l'Advent, un tram final on els preparatius nadalencs fan que el calendari corri més.
festivitats mesos sants
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És un mes de transició cap a l'hivern, caracteritzat per la inestabilitat meteorològica, el temps és desapacible i canviant. amb alta probabilitat de vent, pluja, fred o neu.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.
dites festivitats mesos sants
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament. Afegint aquest "i un matí", el refranyer juga amb la rima per clavar el compte: de l'1 de novembre a l'11 de novembre hi ha 10 nits, però si comptem el dia d'arribada, ens surten els onze matins. Aquest interval coincideix amb el conegut com a estiuet de Sant Martí, un període on sovint s'atura el fred intens de la tardor.
festivitats mesos sants dia i nit
De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de cereals i certs conreus d'hivern, especialment el blat. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
camp festivitats mesos plantes sants
Del Carnaval, no en faces cabal
Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa
festa festivitats beure
Demà de Nadal, arròs de catedral
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
festivitats menjar mesos
Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel no hi ha cap pluja que faça bé
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta és la dita que fa tremolar els agricultors, especialment els qui tenen vinya o ametllers! En aquestes dates la fruita (el raïm, l'ametlla, la figa) està en el seu punt crític de maduració. Una pluja forta ara pot podrir el fruit o fer que s'infli massa i s'esberli. Les tempestes de finals d'estiu solen ser violentes i sovint porten pedra, cosa que pot carregar-se tota la collita de l'any en deu minuts.
festivitats oratge sants
Des de Sant Pere a Sant Miquel, tots els culs caguen bé: i de Sant Miquel a Tots Sants, caguen, però no tant
Sant Pere: 29 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Tots Sants: 1 novembre. Aquesta és la dita sobre l'abundància de la fruita. "Tots els culs caguen bé": En Sant Pere tenim la fruita d'os i d'aigua (albercocs, prunes, préssecs, síndries i melons). i en Sant Miquel temps de figues i del raïm. Aquesta fruita és laxant i fa que el trànsit vagi com una seda. "A partir de Tots Sants "no tant": Passem a menjar coses seques i contundents: castanyes, fruits secs i moniatos, que ja no fan l'efecte de "neteja"
festivitats sants
Després de l'Ascensió, ni peix moll ni sermó
Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços
animals festivitats
Després de l'Ascensió, ni sermó ni salmó
Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços
festivitats animals
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Situa la festa del Carnaval immediatament després de la festivitat de la Candelera, marcant l'inici del període de disbauxa abans de la Quaresma.
festivitats mesos
Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar
2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació
estacions festivitats mesos oratge
Després de les Pasqües vénen les basques
[basca = xafogor, calor humitosa]. La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu
festivitats oratge
Després de Pasqua de Resurrecció, ni figues, ni panses ni sermó
[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.
festivitats menjar mesos plantes
Després de Sant Anton Carnestoltes són
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
festivitats mesos sants
Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera
2 febrer. La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià
festivitats mesos dia i nit
Dia de cap d'any, [o Dia d'any nou]
El primer dia de l'any
festivitats maneres de dir dia i nit
Dia de cendra, [o Dia de la cendra]
El Dimecres de Cendra (o Dia de la Cendra) és el primer dia de la Quaresma en el calendari litúrgic cristià (catòlic, protestant i anglicà), marcant l'inici d'un període de 40 dies de reflexió i preparació per a la Setmana Santa. Se celebra 46 dies abans del Diumenge de Pasqua i simbolitza penitència i conversió mitjançant la imposició de cendra.
festivitats dia i nit maneres de dir
Dia de Difunts, [o Dia dels Morts, o Dia de les Ànimes]
El dia 2 de Novembre, en què es commemoren els feels difunts
maneres de dir dia i nit festivitats
Dia de Nadal
25 desembre. El dia en què es commemora el naixement de Jesucrist
festivitats dia i nit maneres de dir
Dia de partir el pa
El dia de Corpus, i també el dia dels Morts
festivitats dia i nit maneres de dir
Dia del Ram
El diumenge anterior immediatament al de Pasqua florida
maneres de dir dia i nit festivitats
Dia del Senyor
El dia de la resurrecció de Jesús
maneres de dir dia i nit festivitats
Dia dels Reis
6 gener. És el dia en què es commemora l'adoració de Jesús pels Reis d'Orient. . Destaca per la màgia de la infantesa, la cavalcada de la vigília i el típic tortell de Reis. Destaca el matí d'obertura de regals i gaudi de les joguines noves.
festivitats dia i nit maneres de dir
Dijous gras, coques de llardons
El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa
festivitats menjar setmana
Dijous Sant, a collir frígola al camp
camp plantes festivitats
Dimecres de Cendra, lluna tendra.
[Lluna tendra: és la lluna nova o creixent, tot just quan comença a créixer]. Fa referència a l'inici de la Quaresma. Normalment, s'associa a la fase de la lluna nova (lluna tendra) que sol coincidir amb aquesta data, la qual marca el final del Carnaval i l'inici d'un període de dejuni i abstinència, quaranta-sis dies abans del Diumenge de Pasqua.
festivitats oratge setmana
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
diners festivitats mesos sants
Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa
Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa
menjar festivitats vinya setmana beure
Diumenge de Rams mona entre mans
La Pasqua està prop.
cos huma festivitats menjar
Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn
Consell basat en preceptes de l’església Catòlica
consells festivitats festa menjar
Dormir més que la Mare de Déu d'agost (15 agost)
Dormir molt
dormir festivitats maneres de dir
Durar de Nadal a sant Esteve
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
festivitats mesos sants
El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
Sant Marc: 25 abril. Tots Sants: 1 novembre. Les lledanies eren unes processons que es feien per Sant Marc (25 abril) i els tres dies abans de l'Ascensió. Assenyala els tres moments clau en què la pluja és essencial per garantir una bona collita agrícola.
festivitats
El bon bover comença a pasturar els bous pel febrer, i el bover millor no para fins a l'Ascensió
festivitats mesos oficis
El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
1 novembre. És el moment clau de la sembrada perquè la planta tingui temps d'arrelar abans que arribin les gelades més fortes del gener, moment en que cal cavar o birbar la terra per airejar-la, treure les males herbes i ajudar la planta a créixer amb força quan la llum torni a guanyar terreny.
bona camp festivitats mesos plantes