`

Refranys diners

foc aigua diners

Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner

El seu excés és sempre perjudicial, per a u mateix i per a tots

maneres de dir diners menjar

Guardar sal per a l'ou

Estalviar, fer una previsió, no gastar-s'ho tot de colp

diners maneres de dir plantes

Guardar una pera [o poma ] per a la set

Fer una xicoteta reserva de diners per a un cas de necessitat

diners maneres de dir

Haber d'anar a picar portes

Es diu de qui dilapida els seus bens

maneres de dir treball diners

Haver d'afanyar els diners

Haver de treballar molt per aconseguir-ne

maneres de dir diners

Haver-hi cartera

Haver-hi aportació de doblers

maneres de dir diners

Haver-se d'estirar

Haver de pagar més del que sol ser habitual, per un producte

maneres de dir diners

Haver-se de retenir

No poder fer coses per manca de diners

parentiu foc diners

Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc

A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest

amor diners persones

Home enamorat, home empenyat

Destaca que l’enamorament encega l’intel·lecte i fa fer molts regals i moltes locures d’amor

diners persones

Home pobre no pot criar gos

Significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses

diners

Home pobre, carregat de traces [o tot són traces, o ple de manyes]

Significa que el pobre sol enginyar-se molt més que el qui no té les seves necessitats

diners justicia persones

Home que pledeja, pobre segur

Els litigis i els advocats arruïnen fortunes

parentiu diners

Home ric, amb la fama casa al fill

Destaca que la bona reputació, real o fictícia, facilita les coses perquè la gent és superficial, crèdula i interessada

diners persones amistat

Home ric, mal enemic

El poderós pot més que el feble; per tant no convé enemistar-se amb els rics

vell persones diners

Home vell i acabalat, ben servit i respectat [acabalat = adinerat, ric]

Sempre sol ser així, al qui té diners tots li fan la falòrnia

gent diners oficis

Hostaler a la porta, hostal buit [o poca gent dins]

Vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci

diners maneres de dir

Ja afluixaràs!

Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda

maneres de dir diners

Ja els acabaràs!

Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda

maneres de dir diners

Ja vindràs!

Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda

diners treball camp

Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat]

Vol dir que no convé pagar les feines per endavant, perquè el qui les ha de fer té peresa de fer-les

persones diners

Jove guapa i rica, bona xica

Tan excel·lents condicions físiques i materials ens condicionen a pensar que també té virtuts morals, i això perquè ens interessa inconscientment la perfecció completa

diners aigua mar

L'aigua, a la mar va

Vol dir que la riquesa sol acumular-se allà on ja n'hi ha d'abans

persones cos huma diners

L'ambició per l'or ompli el cap i buida el cor

L’ambició és totalment materialista, en detriment de qualsevol principi moral

diners amistat

L'amistat en una part [o d'un costat] i l'interès [o interesos] en l'altra

Aconsella diferenciar bé els dos conceptes perquè moltes vegades es perd l’amistat quan intervenen diners, amors...

amor diners

L'amor fa molt, l'argent fa tot

Confirma que l’amor és molt poderós, però que els diners ho són encara més

animals diners

L'ase que té or, logra lo que vol

Qui té diners pot aconseguir-ho tot o quasi tot

diners animals persones

L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort

És una crítica als avars, que no afavoreixen a ningú mentre viuen, però sí quan es moren ben rics

diners persones cos huma

L'avar i els ulls mai estan satisfets

Critica l’avarícia d’alguns que, com més tenen, més volen

cos huma diners persones

L'avar no té cor ni ventre

Critica els materialistes la finalitat de l’existència dels quals és únicament acumular riquesa

persones diners amistat

L'avar ric no té parent ni amic

Critica l’avarícia d’alguns que, com més tenen, més volen

persones cos huma diners

L'avar, on té el tresor, té el pensament i el cor

Critica els materialistes la finalitat de l’existència dels quals és únicament acumular riquesa

diners

L'avarícia trenca el sac

Significa que sovint l'excés de desig de guany resulta perjudicial al mateix avarut

diners parentiu

L'avi guanya i el nét s'escanya

Significa que en general els descendents perden allò que llurs avantpassats han guanyat.

diners

L'enveja no fa estar gras

Vol dir que no per tenir enveja dels altres obtenim els béns que ells gaudeixen

persones parlar diners foc

L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc

Cal mantenir la paraula donada i ser conseqüent amb el que s’ha dit per a ser considerat persona cabal i no pas un tarambana

salut diners

L'hospital de Santa Creu, tal hi va qui no s'ho creu

Es diu referint-se als qui van empobrint-se sense adonar-se'n

maneres de dir diners

La bossa i el cullerot / fins a la mort

Conservar els diners i el poder tota la vida

diners maneres de dir

La bossa o la vida!

Intimidació a donar els diners que es porten

diners persones indumentària

La capa que es deu no abriga

Significa que qui té deutes està vivint una mentida, perquè res del que té no és seu i en qualsevol moment ho pot perdre

casa persones diners

La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent

Fer una casa habitable costa molts diners i esforços, de manera que quan s’acaba, mai més es torna a tenir ganes de repetir l’experiència

persones diners

La dona bonica mai no et farà tornar ric

Significa que la bellesa és agradable als ulls però no sol implicar cap enriquiment monetari

persones diners

La dona lletja, l'or la fa bonica

La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres

diners

La fortuna és dels atrevits

Anima a no ser tímids

mesos camp diners

La llavor de gener, no la canvies per diners

Destaca la bona qualitat de la llavor que s’obté en aquest mes

persones bona mal diners

La mala administració fa mal al bo

Si una institució és injusta, molts administrats es consideren burlats, robats, afrontats o ignorats

mar diners

La mar en fa de rics i de pobres

Afavoreix la pesca, el comerç..., però de tant en tant causa naufragis

oratge mar diners

La mar, com més té, més brama

Al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors

diners

La millor fiança és tenir la bossa per l'ansa

Qui té diners en efectiu o propietats sol tenir crèdit per ser solvent

diners

La necessitat fa fer moltes coses

Quan no hi ha recursos, tothom s'ha escarquillar

diners justicia menjar

La necessitat [o la fam] no té llei

Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida

diners persones

La pau fa el diner i el diner fa la guerra

Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura

diners

La pela és la pela

Una frase que ha fet fortuna per a descriure el tarannà mercader dels catalans

diners

La pesseta fa bé, la pesseta fa mal, la pesseta fa l’home infernal

Els diners fan actuar les persones de manera incorrecta, deshonesta i amb avaríci