Refranys diners

Del que té al que no té hi ha molta diferència (En general, el tracte és diferent per al ric que per al pobre)

persones, diners

Del ric el remei, del vell el consell (S’ha de buscar sempre la persona idònia per a la millor solució possible als nostres mals)

diners, consells

Del ric el remei, i del pobre el consell (Amb diners se solucionen o s’alleugen molts problemes, i amb experiència ens equivoquem menys)

diners, persones, consells

Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres. (És a dir, que a qui és pobre, mai no li arriba res, o ben poc)

diners, persones

Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells

temps, diners

Del teu diner vulgues ser senyor i no servidor (Aconsella tenir el control de les coses pròpies, que un altre no administrarà o no estima com un mateix)

consells, diners

Dels amics i dels parents se trauen los diners (Els més pròxims són els que ens coneixen bé)

parentiu, diners, amistat

Dels meus punts et riuràs, però dels meus diners no menjaràs [punts = manies, defectes] (Recrimina al burleta)

persones, diners

Dels pobres, hi ha que deixar-se enganyar (Hem de valorar més la caritat que les mentides que ens puguen contar)

diners, persones

Dels que llancen molts rics, pobres n’anirien tips

diners

Dels teus diners, tu el caixer (Aconsella tenir el control de les coses pròpies, que un altre no administrarà o no estima com un mateix)

diners, consells

Demana un deute i perdràs una amistat (Sempre és preferible regalar a prestar, perquè a tothom li costa fer la devolució i quan es reclama el préstec s’han de suportar males cares i mentides)

amistat, persones, diners

Demanar no fa pobre (Irònicament, està dient que pot fer ric)

diners

Demanar un lladre la bossa o la vida (Amenaçar de mort si no li lliuren la bossa)

diners, maneres de dir

Desfer-se els quartos a la mà com la neu (Malgastar)

oratge, diners, cos huma

Despendre els diners a grapats (Despendre'ls abundosament, sense mirar-s'hi)

maneres de dir, diners

Després de les festes se queden les bèsties (Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit)

festa, diners

Dessota dels pedaçons, estan els doblons (Es diu al·ludint a persones que són riques i van mal vestides)

diners

Destruiria la duana (Ho diuen d'una persona molt malgastadora)

maneres de dir, diners

Déu no et faci mai tan ric, que no coneguis ton amic

diners, déu

Deute oblidat, ni és pagat ni és perdonat

diners

Deute pagat, altre començat

diners

Deute petit, amb el temps creix (S’han de pagar els deutes)

temps, diners

Deute publicat, deute pagat

diners

Deute reial es cobra tard i mal

diners

Deute vell, borra'l del teu llibret, que del seu el borra qui el va fer

diners

Deutes vells, baralles noves (Les situacions problemàtiques s’han de tancar bé i definitivament. Sinó sempre tindran tendència a tornar a sortir, d’una manera inesperada i injustificada)

diners

Diner crida diner (Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més)

diners

Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc

diners, joc

Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut

diners, joc

Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs

diners, joc

Diner no fa dona ni dona fa diner

persones, diners

Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan (24 juny) (Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern)

mesos, festivitats, diners, sants

Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat

diners, joc

Diner que es guanya pel cul, se'n va com el fum (Vol dir que el producte del vici s'esvaeix i no duu cap bon resultat)

diners, cos huma

Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen

diners, joc

Diner, mal conseller

consells, diners, mal

Diners a grapats, desgràcies a cabassats (Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura)

persones, diners

Diners al comptat, troben soldats (Significa que amb diners s'aconsegueixen coses difícils)

diners

Diners amagats no serveixen per als presents ni serviren per als passats (La moneda que no circula va perdent poder adquisitiu, i inclús la que està amagada per alguna raó, acaba eixint algun dia a la circulació)

diners

Diners d'altri i caldo de peix, no fan greix

animals, diners, menjar

Diners d'un altre i brou de peix no fan greix (Els diners aliens que manegem no ens fan rics a nosaltres, sinó al seu propietar)

animals, diners, menjar

Diners de joc no fan pilerot

diners, joc

Diners deixats en dijous, tornen a casa amb cistella.

diners, setmana

Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal

diners, persones, mal, be

Diners fan cuineres (Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa)

diners, menjar, oficis

Diners fan finers (Expressió que indica que posseir prou diners és la base per a fer-ne més)

maneres de dir, diners

Diners fets i llenya "asclà", no li'ls deixes ni al teu germà (Perquè t'exposes a perdre el deute i a guanyar-te un enemic)

diners, parentiu

Diners i bogeria no es poden amagar (Vol dir que la riquesa i les grans crisis de l'esperit aviat es manifesten)

diners

Diners i criatures, no en té tothom qui vol (Per més esforços que es facen, són coses que depenen de la sort)

parentiu, diners

Pàgina 10 de 37.

El Refranyer