diners

Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner

El seu excés és sempre perjudicial, per a u mateix i per a tots

foc aigua diners

Guardant avant, avant... gastant massa un s'esclafa

diners

Guardar sal per a l'ou

Estalviar, fer una previsió, no gastar-s'ho tot de colp

maneres de dir diners menjar

Guardar una pera [o poma ] per a la set

Fer una xicoteta reserva de diners per a un cas de necessitat

diners maneres de dir plantes

Guitarra sense cordes, no val un diner

diners música

Haber d'anar a picar portes

Es diu de qui dilapida els seus bens

diners maneres de dir

Haver d'afanyar els diners

Haver de treballar molt per aconseguir-ne

maneres de dir treball diners

Haver de mester set doblers per fer un sou, [o Set doblers no li fan un sou]

Es diu d'un que malgasta els diners i no en té mai prou

maneres de dir diners

Haver-hi cartera

Haver-hi aportació de doblers

maneres de dir diners

Haver-se d'estirar

Haver de pagar més del que sol ser habitual, per un producte

maneres de dir diners

Haver-se de retenir

No poder fer coses per manca de diners

maneres de dir diners

Hereu de la casa cremada

Fill de família arruïnada

maneres de dir diners casa

Hi ha lladres que porten casaca [o corona]

diners indumentària

Hisenda de borratxo, passa tota a la taverna

Significa que una persona malgastadora, especialment si té problemes amb l'alcohol, acaba perdent tots els seus béns ("hisenda") gastant-los en tavernes. És una advertència sobre com els vicis comporten la ruïna econòmica i personal, fent que els diners passin a mans d'altri.

diners beure

Hisenda de molts se la mengen els caragols

Significa que quan una propietat o un negoci depèn de moltes persones (hereus, socis o una família mal avinguda) i ningú se'n fa càrrec directament, al final es perd o es fa malbé per deixadesa. Si ningú vigila la hisenda, les herbes creixen i els caragols (que en aquest cas representen la ruïna lenta però implacable) s'ho acaben menjant tot.

animals diners

Hisenda de molts, se la mengen els cargols

Si ningú cuida el camp (l'hisenda), els cargols apareixen i es mengen la collita. Significa que les propietats, béns o negocis que pertanyen a molta gent (comuna) i no tenen un responsable clar es perden, es malgasten o ningú se'n fa càrrec, ja que ningú els cuida personalment.

animals diners

Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc

A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest

parentiu foc diners

Hisenda de rector, no aplega al successor

diners oficis

Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada

diners mal

Home de pleits. pobre segur

Els litigis i els advocats arruïnen fortunes.

diners justicia persones

Home enamorat, home empenyat

Destaca que l’enamorament encega l’intel·lecte i fa fer molts regals i moltes locures d’amor

amor diners persones

Home pobre i casar-se vell, mal remei

Adverteix que la combinació de tenir poc recursos econòmics i contraure matrimoni a una edat avançada és una situació molt difícil de redreçar. Reflecteix una visió de la societat d'altres temps on l'estabilitat econòmica era vista com un pilar necessari per afrontar el compromís del matrimoni amb garanties de subsistència.

amor diners

Home pobre no pot criar gos

Significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses

diners persones

Home pobre, carregat de traces [o tot són traces, o ple de manyes]

Significa que el pobre sol enginyar-se molt més que el qui no té les seves necessitats. fa referència a la necessitat d'enginy, habilitat o maña que té una persona amb pocs recursos econòmics per a sobreviure i solucionar problemes de la vida diària.

diners

Home que en té dos i en gasta tres, lladre és

diners persones

Home que pledeja, pobre segur

Els litigis i els advocats arruïnen fortunes

diners justicia persones

Home ric, amb la fama casa al fill

Destaca que la bona reputació, real o fictícia, facilita les coses perquè la gent és superficial, crèdula i interessada

parentiu diners

Home ric, mal enemic

El poderós pot més que el feble; per tant no convé enemistar-se amb els rics

diners persones amistat

Home sense diners fa mal anar pels carrers

Ningú vol tractes amb els pobres. Expressa la dificultat de viure o moure's per la societat quan no es disposa de recursos econòmics.

diners persones

Home vell i acabalat, ben servit i respectat

[acabalat = adinerat, ric] . Sempre sol ser així, al qui té diners tots li fan la falòrnia

diners persones vell

Honra i diners allí a on te penses que n’hi ha menos n’hi ha més

Les persones, moltes vegades partim de prejudicis, convencions i d'idees prefixades que fan que ens formem idees errònies.

diners

Hostaler a la porta, hostal buit [o poca gent dins]

Vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci

gent diners oficis

Infants i doblers, mai n'hi ha de més

persones diners

Ja afluixaràs!

Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda

diners maneres de dir

Ja els acabaràs!

Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda

maneres de dir diners

Ja té bona renda, aquell que amb poc s'acontenta

diners bona

Ja vindràs!

Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda

maneres de dir diners

Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat]

Adverteixen que no convé pagar les feines per endavant. Expressen la idea popular que, un cop el treballador ja ha cobrat el jornal, perd la motivació i l'energia per a continuar treballant, posant excuses (com ara tenir el braç trencat) o mostrant desgana.

camp diners treball

Jornal petit n'aconsegueix un de gros

treball diners

Jove guapa i rica, bona xica

Tan excel·lents condicions físiques i materials ens condicionen a pensar que també té virtuts morals, i això perquè ens interessa inconscientment la perfecció completa

persones diners

Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó

[xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes]. Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició

diners joc oficis mar caça

Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà

cos huma diners joc

Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons

diners joc temps

Justets, justets, són, un duro, vint quinzets

diners

Jutja la persona per les seues accions, i no pels seus doblons

diners justicia persones

L'aigua, a la mar va

Vol dir que la riquesa sol acumular-se allà on ja n'hi ha d'abans

diners aigua mar

L'alegria dels pobres, dura poca estona

diners alegria

L'ambició per l'or ompli el cap i buida el cor

L’ambició és totalment materialista, en detriment de qualsevol principi moral

persones cos huma diners

L'amistat en una part [o d'un costat] i l'interès [o interesos] en l'altra

Aconsella diferenciar bé els dos conceptes perquè moltes vegades es perd l’amistat quan intervenen diners, amors...

diners amistat

L'amor fa molt, l'argent fa tot

Confirma que l’amor és molt poderós, però que els diners ho són encara més

amor diners

L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla

Ho diuen per censurar els avars

animals llocs diners

L'ase que té or, logra lo que vol

Qui té diners pot aconseguir-ho tot o quasi tot

animals diners

L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort

És una crítica als avars, que no afavoreixen a ningú mentre viuen, però sí quan es moren ben rics

diners animals persones

L'avar i els ulls mai estan satisfets

Critica l’avarícia d’alguns que, com més tenen, més volen

diners persones cos huma

L'avar no té cor ni ventre

Critica els materialistes la finalitat de l’existència dels quals és únicament acumular riquesa

cos huma diners persones

L'avar ric no té parent ni amic

Critica l’avarícia d’alguns que, com més tenen, més volen

persones diners amistat

L'avar, on té el tresor, té el pensament i el cor

Critica els materialistes la finalitat de l’existència dels quals és únicament acumular riquesa

persones cos huma diners

L'avarícia trenca el sac

Significa que sovint l'excés de desig de guany resulta perjudicial al mateix avarut

diners

L'avellana rossa tapa el forat a la bossa

L'avellana rossa, al·ludeix al color que les avellanes adquireixen quan han assolit la seva maduresa i ja estan disponibles per ser recol·lectades. L'alta rendibilitat que ofereix la seva comercialització permet afirmar que gràcies a l'avellana el pagès veurà sanejada la seva economia, cosa que s'expressa al·ludint a la reparació de la borsa («tapa el forat a la bossa»), per impedir que es perdin els diners o els cabals atresorats al seu interior, és a dir, que «caiguin en sac foradat».

diners plantes

L'avi guanya i el nét s'escanya

Significa que en general els descendents perden allò que llurs avantpassats han guanyat.

diners parentiu

L'enveja no fa estar gras

Vol dir que no per tenir enveja dels altres obtenim els béns que ells gaudeixen

diners

L'escudella és bona pel cos i per la butxaca

Un principi d'economia domèstica ens diu per a ponderar-nos la sanitat i l'estalvi que comporta l'escudella.

bona cos huma diners menjar salut

L'estalvi és una renda molt gran

diners

L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc

Cal mantenir la paraula donada i ser conseqüent amb el que s’ha dit per a ser considerat persona cabal i no pas un tarambana

persones parlar diners foc

L'hospital de Santa Creu, tal hi va qui no s'ho creu

Es diu referint-se als qui van empobrint-se sense adonar-se'n

salut diners

L'or fa secs

diners

L'or fa semblar cristià el moro

diners

L'or no es deixa agarrar pel rovell

diners

L'or té bon color i bona olor

diners bona

La bossa del jugador ara té diners ara no

El que té molta afició a jugar no pot parar mai.

diners joc

La bossa del jugador corre sense aturador

El que té molta afició a jugar no pot parar mai.

diners joc

La bossa del jugador no necessita lligador

diners joc

La bossa del mesquí, lo diable l'obrí

diners diable

La bossa del miserable l'obri el diable

diable diners

La bossa i el cullerot / fins a la mort

Conservar els diners i el poder tota la vida

maneres de dir diners

La bossa o la vida!

Intimidació a donar els diners que es porten

diners maneres de dir

La burra bona en el seu poble es ven.

diners

La capa que es deu no abriga

Significa que qui té deutes està vivint una mentida, perquè res del que té no és seu i en qualsevol moment ho pot perdre

diners persones indumentària

La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent

Fer una casa habitable costa molts diners i esforços, de manera que quan s’acaba, mai més es torna a tenir ganes de repetir l’experiència

casa persones diners

La casa i la llar cent dobles val

diners casa

La dona bonica mai no et farà tornar ric

Significa que la bellesa és agradable als ulls però no sol implicar cap enriquiment monetari

persones diners

La dona lletja, l'or la fa bonica

La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres

persones diners

La feina de gener, set pans per un diner.

diners mesos treball

La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia

diners

La fortuna és de la lletja, que la guapa ja la té

diners

La fortuna és dels atrevits

Anima a no ser tímids

diners

La fortuna no és de qui la busca, sinó de qui la troba

Significa que la bona o mala sort és cosa independent de l'actuació de qui la té. Es diu per estímul al treball, ja que el resultat de l'esforç personal és la fortuna més sòlida que pot aconseguir-se.

diners

La ganància de Na Peix-frit [o del peix fregit], que el venia a quatre i el pagava a sis

Es diu referint-se a un negoci ruïnós

diners animals

La llavor de gener, no la canvies per diners

Destaca la bona qualitat de la llavor que s’obté en aquest mes

mesos camp diners

La mala administració fa mal al bo

Si una institució és injusta, molts administrats es consideren burlats, robats, afrontats o ignorats

persones bona mal diners

La mar en fa de rics i de pobres

Afavoreix la pesca, el comerç..., però de tant en tant causa naufragis

mar diners

La mar, com més té, més brama

Al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors

oratge mar diners

La millor fiança és tenir la bossa per l'ansa

Qui té diners en efectiu o propietats sol tenir crèdit per ser solvent

diners

La millor sort i ventura, és tenir renda segura

S’explica sol

diners

La missa major és missa de senyor. [o Qui va a missa major, o té molts quartos o molta devoció]

Significa que al dit acte religiós, per la seva mes llarga duració, no poden assistir-hi els obrers sino en especials solemnitats de l'any.

diners festa

La necessitat fa fer moltes coses

Quan no hi ha recursos, tothom s'ha escarquillar

diners

La necessitat [o la fam] no té llei

Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida

diners justicia menjar

La pau fa el diner i el diner fa la guerra

Expressa el cicle econòmic i social on l'estabilitat (pau) permet l'acumulació de riquesa, la qual, paradoxalment, sovint es destina a finançar conflictes (guerra). Reflexiona sobre la relació cíclica entre prosperitat i destrucció.

diners persones

La pela és la pela

Una frase que ha fet fortuna per a descriure el tarannà mercader dels catalans

diners

La pesseta fa bé, la pesseta fa mal, la pesseta fa l’home infernal

Els diners fan actuar les persones de manera incorrecta, deshonesta i amb avaríci

diners