`

Refranys diners

diners

La pobresa necessita molt, però a l'avarícia li falta tot

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

diners

La pobresa no és vilesa, però és una gran fotesa

Ser pobre no és cap deshonra, però ningú vol ser pobre

amor diners parentiu

La que es casa per diners, tota la vida criada és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

diners

La vergonya cria ronya

Significa que la vergonya sol esser causa que deixem d'aprofitar bones ocasions d'enriquir-nos o d'obtenir altres beneficis materials

diners casa

Les obres als rics fan pobres

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

treball diners

Les obres, de les sobres [Obra, de lo que sobra]

Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants

diners menjar

Les sobres d'ahir fan falta avui

Confirma que, en la vida, hi ha moments d’abundor i de carestia

maneres de dir diners

Llançar els diners

Malgastar-los, emprar-los inconsideradament

diners oficis treball indumentària

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

oficis diners

Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

Vol dir que els deutes es mengen el capital

diners beure oficis persones

Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu

Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres

saber ensenyar cos huma diners

Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta [closca = crani, testa, cap / xaveta = seny, enteniment]

Cal saber interpretar allò que es llegeix per a extraure’n la lliçó, la veritat o la cosa positiva

oficis diners

Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat

Vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la

bona diners donar

Lo dels altres fa de bon donar

Es diu al·ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus

diners

Lo que altre sua, poc me dura

Vol dir que el qui hereta béns guanyats d'un altre, no sol tenir gaire mirament a despendre'ls

menjar diners plantes

Lo que compra el blat s’hi veu, lo que compra la farina és borni i el que compra el pa és cego [borni = tort]

Ve a dir que a mesura que els productes s’elaboren més i més van encarint-se i donant menys beneficis

setmana diners oficis salut

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

justicia diners diable

Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta [o Lo mal guanyat fa perdre lo ben guanyat]

Vol dir que les coses obtingudes injustament no fan profit, sinó que perjudiquen

parlar cos huma diners

Lo que la boca erra la butxaca ho paga

Justifica que s’ha d’assumir allò dit

diners

Los diners no tenen calceta

Vol dir que els diners perduts són mals de trobar, perquè no són fàcils de distingir unes monedes entre les altres

llocs diners

Los manaments dels Reguers: diners, diners i diners

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

aigua diners

L’aigua no es perd tota per un sol forat

Es refereix que convé controlar per on se’ns en van els diners

aigua diners

L’aigua va allà on n’hi ha més

Es refereix que tota l’aigua va a parar sempre al punt més baix i que els diners van a parar a qui en té més

amistat diners

L’amistat és una cosa i el negoci n’és una altra

Aconsella diferenciar bé els dos conceptes perquè moltes vegades es perd l’amistat quan intervenen diners, amors...

persones diners

L’amo que als criats no veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té interessos ha de vetllar personalment per ells sense delegar en ningú, ja que els altres hi dedicaran menys esforç o inclús robaran

diners persones

L’amo que té criats i no el veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té interessos ha de vetllar personalment per ells sense delegar en ningú, ja que els altres hi dedicaran menys esforç o inclús robaran

diners amor

L’amor i els diners no poden estar amagats

Són coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se

amor diners

L’amor i la fe, en les obres es veuen

Els sentiments s’han de demostrar materialment

amor diners saber

L’amor, del neci fa savi i de l’avar lliberal

És un sentiment tan fort que capgira l’enteniment, el qual se centra només en la persona amada i al qual deixa d’importar qualsevol altra cosa

parentiu diners

L’home ric, amb la fama casa el fill

En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors

diners parentiu persones

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills

Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible

diners

Mà foradada, bossa escurada

Es diu dels malgastadors que no poden tindre diners a la mà

menjar diners mal oficis any

Mala anyada, guanys pels forners

Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat

diners parentiu

Mare enfillada, no mor enfitada

Vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners

diners

Marxant nou, compra a real i ven a sou

Vol dir que la inexperiència dels comerciants novells els fa fer mals negocis

diners cos huma

Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca

Es diu perquè l'abundància d'oli en els guisats i amanits resulta molt cara

diners cos huma maneres de dir

Mel en la boca, i guarda la bossa

Recomana que es tracti amb amabilitat els qui demanen diners o favors, però sense esser massa condescendents a concedir-los-ho

beure diners menjar

Menja, beu i estoja es doblers

Màxima de l'egoisme perfecte

maneres de dir menjar diners

Menjar pa de cony

Viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc

menjar diners maneres de dir

Menjar-se el pa fins a les crostes

Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar

mort diners

Més cara és una mortalla

Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa

diners mort

Més cara és una mortalla, i no ens la veem damunt!

Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa

diners

Més val fama que diners

Significa que convé més tenir crèdit que riquesa material

diners saber

Més val fortuna que saber

Alguns objectius s’aconsegueixen per un colp de sort

diners

Més val pagar que pregar

Vol dir que convé més adquirir les coses al preu que sia, que haver-les de demanar com a favor

diners mort persones

Més val tort, que mort

És preferible una cosa defectuosa a no tindre’n

diners donar

Més val un "té", que deu "et donaré"

Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d'insegures

persones diners bona

Més val un bon hereu que molts llegats

Molts diners o una bona herència li fan més profit a una sola persona que repartits entre vàries

maneres de dir diners

Mirar prim

Que procura no gastar excessivament, estalviat

diners

Misèria fa més misèria

Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant

oficis diners mar caça

Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena

persones diners temps

Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat

Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura

persones diners

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

animals diners

Moltons per a fer doblons

En un ramat, els mascles estan fonamentalment per a multiplicar-lo

llocs diners

Molts béns hi ha a Arbeca, però són del duc [Municipi lleidatà de la comarca de Les Garrigues]

Vol dir que no és cap satisfacció que els altres sien rics si nosaltres som pobres