Refranys diners

Diners i fills, com més pocs, menys perills (La sobra de diners afavoreix els vicis i l’excés de xics implica que algun eixirà problemàtic)

diners, parentiu

Diners i paraules (Quan a un li demanen què li ha costat una cosa, i ell no vol que ho sàpiguen, contesta: "Diners i paraules")

maneres de dir, diners

Diners i xiquets, no n’hi ha mai prou (És una opinió que varia segons cada època, encara que el desig de diners no passa mai de moda)

parentiu, diners

Diners i xiquets, quants més millor (És una opinió que varia segons cada època, encara que el desig de diners no passa mai de moda)

diners, parentiu

Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta

diable, diners

Diners que no costen de guanyar, no costen de gastar

diners

Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat (Ens diu que amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos)

diners, justicia, oficis

Diners, vinguin com vinguin, sempre venen bé.

diners

Dir-ne cent per un diner [a algú] (Dir-li mil penjaments, insultar-lo)

diners, maneres de dir

Dis-me el que tens i et diré el que vals (És una crítica del fet que moltes vegades valorem i som valorats segons la riquesa, no segons les qualitats)

diners

Dissabte sense sou, dissabte sense sol. (Qui hauria de cobrar i no cobra, s’entristeix)

setmana, diners

Dissabte, dia de recapte

setmana, diners

Ditxós diner que a casa ve [o Ditxosos diners que a casa tornen] (Es diu quan algú no vol acceptar els diners que li donam)

diners

Diumenge i carrer Major el més pobre se sent senyor

diners, setmana

Dolors i diners no poden restar secrets (Vol dir que la riquesa i les grans crisis de l'esperit aviat es manifesten)

diners

Don'am consells sans i diners per a portar-los a cap

diners, donar, consells

Dóna als rics allò que és seu i als pobres allò que és teu (Recomana complir amb els deutes i afavorir els desfavorits)

persones, diners, donar

Dona bona, plata que sona [plata = diners, estalvis, capital] (Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient)

parentiu, diners

Dóna més un mosquit que qui no té un maravedí (Qui no té diners, poc pot fer)

animals, diners

Dona morta, diners a la porta (Vol dir que el viudo en tornar-se casar sol cercar una dona rica)

persones, diners, mort

Dóna'm diners. El burro en caga tres

diners, animals, persones

Donar al qui té prou, fer almoina al diable

diable, diners, donar

Donar carrera (Pagar els estudis)

diners, maneres de dir

Donar els tres cops de cul (Arruïnar-se)

diners, cos huma, maneres de dir

Donar estudis (Pagar els estudis)

maneres de dir, diners

Donar per guants, [o donar guants] (Donar propina)

maneres de dir, indumentària, diners

Donar un cop de sabre (Demanar diners en préstec)

maneres de dir, diners, donar

Donar [una cosa] per un diner (Considerar-la insignificant, no atribuir-li cap importància)

diners, maneres de dir

Dóna’m [o deixa'm] un sou i porta-me’l a casa [sou = antiga moneda valenciana] (Es diu de qui demana a un altre algun servei que es pot fer ell mateix, o de qui abusa de la bondat dels altres per pròpia comoditat)

persones, casa, diners

Doncs busqui's pobre (Es diu a algú per manifestar-li que no estem disposats ni conformes a fer el que demana)

diners, maneres de dir

Doneu-me diners, que consells no atipen (Amb aquesta expressió es reprèn a la persona que dona consells quan no és requerida per això i, sobretot quan es donen a les persones necessitades de diners)

consells, diners, donar

Dorm més tranquil aquell que no té deutes, que aquell que té diners (La satisfacció de qui està en pau amb els altres no és comparable amb el temor de qui pot perdre el que té)

dormir, diners

Dos pocs i dos molts fan un home ric (La perseverança en el treball o els negocis sense desanimar-se porten el seu fruit)

diners, persones

Dues maneres de caminar té el diner, ve a poc a poc i se’n va com el llebrer (Així sol ser)

diners

Dur s'escopeta curta (Tenir pocs recursos)

maneres de dir, diners

Duro que tens, duro que vals (És una crítica del fet que moltes vegades valorem i som valorats segons la riquesa, no segons les qualitats)

diners

Educació i diner, fan el fill cavaller (L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen)

parentiu, ensenyar, diners

Eixir els comptes (Quadrar els comptes)

maneres de dir, diners

Eixir-se'n de forro (Sortir de franc, sense pagar)

diners, maneres de dir

Eixos són rics, que tenen amics (La riquesa material no és comparable amb la riquesa espiritual)

amistat, diners

Eixugar el vent tant com en plou (Gastar tot el que es guanya)

diners, maneres de dir

Eixugar la cartera (Gastar tots els diners d’una persona)

diners, maneres de dir

Eixugar-se la butxaca (Arruïnar-se)

maneres de dir, diners

El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador] (Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances)

mal, diners, oficis, bona

El bon jornal, pel matí es comença (La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta)

diners, treball, bona

El bon pagador d'allò dels altres [o de la bossa dels altres] és senyor (El bon pagador d'allò dels altres és senyor)

diners

El bon pagador és amo de la bossa del senyor (Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit)

diners, bona, persones

El bon pagador és senyor de la bossa d’altre (Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit)

persones, bona, diners

El bon pagador té la clau de la caixa de l’altre (Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit)

persones, bona, diners

El comprar ensenya a vendre

ensenyar, diners

Pàgina 11 de 37.

El Refranyer