diners

La pobresa necessita molt, però a l'avarícia li falta tot

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

diners

La pobresa no és vilesa, però és una gran fotesa

Ser pobre no és cap deshonra, però ningú vol ser pobre

diners

La pobresa no té amics. La riquesa té enemics.

amistat diners

La pobresa no ve pas sempre del cel

Significa que la pobresa no és sempre una qüestió de fat, atzar o voluntat divina, sinó que sovint és provocada per factors humans o l'actuació de les persones.

diners

La possessió de l'or fa el cor de plom

cos huma diners

La que es casa per diners, tota la vida criada és

Significa que qui es casa per interès econòmic perd la seva llibertat i dignitat, actuant com una persona subordinada ("criada") davant la parella rica durant tota la vida. S'utilitza per criticar els matrimonis d'interès. Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres.

amor diners parentiu

La qüestió són duros, i la feina pels burros

IHo diuen els malfeiners i egoistes

diners animals treball

La salut no es compra amb diners.

És una forma de dir que tenir salut és millor que tenir riquesa. La creença sobre quines són les coses més importants en la vida diu: salut, diners i amor.

diners salut

La sort, no sabem si és davant o si és darrera

Reflecteix la incertesa de la fortuna i l'atzar. Significa que mai se sap quan arribarà la sort ni si el que ens espera és bo o dolent, destacant la imprevisibilitat de la vida i que el seu control no depèn totalment de la nostra actuació. La sort és efímera, impredictible i incontrolable; es pot tenir al davant (el futur immediat) o al darrere (ja ha passat o ens persegueix sense adonar-nos-en).

diners

La vergonya cria ronya

Significa que la vergonya sol esser causa que deixem d'aprofitar bones ocasions d'enriquir-nos o d'obtenir altres beneficis materials

diners

La vista del cobrador, recorda una obligació

Indica que la presència d'un cobrador (o el recordatori d'un deute) fa evident la necessitat de pagar una obligació econòmica pendent. És una dita popular catalana que sol fer referència al moment en què s'ha de fer front a despeses imprevistes o deutes, sovint associat a un gran desequilibri pressupostari.

diners

Les modes fan tornar els rics pobres

diners

Les obres als rics fan pobres

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners casa

Les obres, de les sobres [Obra, de lo que sobra]

Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants

treball diners

Les sobres d'ahir fan falta avui

Confirma que, en la vida, hi ha moments d’abundor i de carestia

diners menjar

Llançar els diners

Malgastar-los, emprar-los inconsideradament

maneres de dir diners

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

diners oficis treball indumentària

Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

Vol dir que els deutes es mengen el capital

oficis diners

Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu

Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres

diners beure oficis persones

Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta

[closca = crani, testa, cap / xaveta = seny, enteniment]. Cal saber interpretar allò que es llegeix per a extraure’n la lliçó, la veritat o la cosa positiva

cos huma diners saber ensenyar

Lligar [fermar, estacar, nugar] els gossos [o els cans] amb llonganisses

Nedar dins l'abundància, poder fer grans despeses

maneres de dir animals diners

Lluny de la terra tothom fa la farina blana

Es diu a qui es pensa que en altres llocs les coses són millors.

diners

Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat

Vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la

oficis diners

Lo dels altres fa de bon donar

Es diu al·ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus

bona diners donar

Lo diner de l’escolà cantant ve i cantant se’n va

Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat. El que s'ha aconseguit o el que ha arribat d'una manera concreta se'n va de la mateixa manera o similar.

diners oficis

Lo diner desperta, la desgràcia adorm

diners dormir

Lo diner és la clau que obri totes les portes

diners

Lo diner fa l'home enter

diners persones

Lo diner no es minja, però dóna que minjar

diners menjar

Lo diner, si no ho fa tot, molt pot

diners

Lo que abunda no perjudica

diners

Lo que altre sua, poc me dura

Vol dir que el qui hereta béns guanyats d'un altre, no sol tenir gaire mirament a despendre'ls

diners

Lo que compra el blat s’hi veu, lo que compra la farina és borni i el que compra el pa és cego

[borni = tort]. Ve a dir que a mesura que els productes s’elaboren més i més van encarint-se i donant menys beneficis

diners menjar plantes

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

setmana diners oficis salut

Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta [o Lo mal guanyat fa perdre lo ben guanyat]

Vol dir que les coses obtingudes injustament no fan profit, sinó que perjudiquen

justicia diners diable

Lo que la bbtxaca [o bossa] perd, el cos ho guanya

diners cos huma

Lo que la boca erra la butxaca ho paga

Justifica que s’ha d’assumir allò dit

parlar cos huma diners

Lo que la bolxaca perd, el cos ho guanya

diners salut

Lo que poc costa, poc dol

Vol dir que les coses que no causen esforç ni sacrifici no són apreciades.

diners

Los diners no tenen calceta

Vol dir que els diners perduts són mals de trobar, perquè no són fàcils de distingir unes monedes entre les altres

diners

Los manaments dels Reguers: diners, diners i diners

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs diners

L’aigua no es perd tota per un sol forat

Es refereix que convé controlar per on se’ns en van els diners

aigua diners

L’aigua va allà on n’hi ha més

Es refereix que tota l’aigua va a parar sempre al punt més baix i que els diners van a parar a qui en té més

aigua diners

L’amistat és una cosa i el negoci n’és una altra

Aconsella diferenciar bé els dos conceptes perquè moltes vegades es perd l’amistat quan intervenen diners, amors...

amistat diners

L’amo que als criats no veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té interessos ha de vetllar personalment per ells sense delegar en ningú, ja que els altres hi dedicaran menys esforç o inclús robaran

persones diners

L’amo que té criats i no el veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té interessos ha de vetllar personalment per ells sense delegar en ningú, ja que els altres hi dedicaran menys esforç o inclús robaran

diners persones

L’amor i els diners no poden estar amagats

Són coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se

diners amor

L’amor i la fe, en les obres es veuen

Els sentiments s’han de demostrar materialment

amor diners

L’amor, del neci fa savi i de l’avar lliberal

És un sentiment tan fort que capgira l’enteniment, el qual se centra només en la persona amada i al qual deixa d’importar qualsevol altra cosa

amor diners saber

L’home ric, amb la fama casa el fill

En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors

parentiu diners

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills

Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible

diners parentiu persones

Mà foradada, bossa escurada

Es diu dels malgastadors que no poden tindre diners a la mà

diners

Mal va qui a rescabalar va

diners

Mala anyada, guanys pels forners

Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat

menjar diners mal oficis any

Mana la boca segons la bossa

menjar cos huma diners

Mare enfillada, no mor enfitada

Vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners

diners parentiu

Marxant nou, compra a real i ven a sou

Vol dir que la inexperiència dels comerciants novells els fa fer mals negocis

diners

Marxant que perd, no pot riure

diners riure/plorar

Marxant que riu i perd, no té el seny gaire complert

La rialla abunda en la boca dels ximples.

diners riure/plorar

Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca

Aquest refrany lliga lliga la salut amb l'economia domèstica. Es diu perquè l'abundància d'oli en els guisats i amanits pot resultar pesat, provocar cremor d'estómac o irritar la gola (el "coll") i gastar-ne massa sense necessitat és, literalment, "cremar" els diners.

cos huma diners

Mel en la boca, i guarda la bossa

Recomana que es tracti amb amabilitat els qui demanen diners o favors, però sense esser massa condescendents a concedir-los-ho

diners cos huma maneres de dir

Menja, beu i estoja es doblers

Màxima de l'egoisme perfecte

beure diners menjar

Menjar pa de cony

Viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc

maneres de dir menjar diners

Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any

1 gener. Els nostres avis creien que menjar raïm portava riquesa i que guanyarien una unça d'or per cada gra de raïm que menjaven. Avuí com ja sabem, menjar-se 12 grans de raïm per Cap d'Any porta bona sort, i qui diu bona sort, diu diners, per als més ostentosos.

any diners mesos vinya

Menjar-se el pa fins a les crostes

Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar

menjar diners maneres de dir

Menjar-se les ungles

Viure en extrema misèria

cos huma menjar diners maneres de dir

Mentre el deutor no morga, el deute no està perdut

diners

Mentre tindràs diners, seràs don Pere; quan no en tindràs, seràs un Barrabàs

Aquest refrany popular subratlla de manera irònica i cínica com la riquesa determina el tracte social i la reputació d'una persona. Amb diners ets respectat ("don Pere"), mentre que sense ells ets menystingut o considerat un delinqüent ("un Barrabàs"), reflectint la hipocresia social davant l'interès material.

diners

Mercader, vol diner.

Sap guanyar-los i estalviar.

diners oficis treball

Més cara és una mortalla

Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa

mort diners

Més cara és una mortalla, i no ens la veem damunt!

Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa

diners mort

Més costa de fer un duro, que dos

diners

Més perd l'avariciós que l'abundós.

diners

Més pobre que un soterrar de capa i creu

Molt pobre

indumentària maneres de dir diners

Més ric que un grill

Molt ric

animals diners maneres de dir

Més val anar carregat de diners que carregat de penes

Els deutes sols duen preocupacions i disgusts.

diners

Més val bondat que diners

Significa que convé més tenir crèdit que riquesa material.

diners

Més val esser moro ric que cristià pobre

Opinió de qui dona més importància, els doblers, que a ses creences.

diners

Més val esser un ric pagès que un pobre marquès [o que un pobre burguès, o «que un pobre patacaire]

oficis diners

Més val fadrí pobre que viudo ric

És una opinió

parentiu diners

Més val fama que diners

Significa que convé més tenir crèdit que riquesa material

diners

Més val fortuna que saber

Alguns objectius s’aconsegueixen per un colp de sort

diners saber

Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari

S'explica sol.

diners oficis salut

Més val honra que diners

diners

Més val pagar que haver d'agrair

diners

Més val pagar que pregar

Vol dir que convé més adquirir les coses al preu que sia, que haver-les de demanar com a favor

diners

Més val tort, que mort

És preferible una cosa defectuosa a no tindre’n

diners mort persones

Més val un "té", que deu "et donaré"

Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d'insegures

diners donar

Més val un bon hereu que molts llegats

Molts diners o una bona herència li fan més profit a una sola persona que repartits entre vàries

persones diners bona

Mirant el teu diner, fa bona cara el botiguer

oficis diners bona cos huma

Mirar prim

Que procura no gastar excessivament, estalviat

maneres de dir diners

Misèria fa més misèria

Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant

diners

Misèria no té ulls

diners cos huma

Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena

oficis diners mar caça

Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat

Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura

persones diners temps

Molt regatejar, comprar més car

Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar

persones diners

Molta diligèncía i poca consciència fan un home ric

treball diners

Moltes raons i pocs quartos

parlar diners

Moltons per a fer doblons

En un ramat, els mascles estan fonamentalment per a multiplicar-lo

animals diners

Molts béns hi ha a Arbeca, però són del duc

[Municipi lleidatà de la comarca de Les Garrigues]. Vol dir que no és cap satisfacció que els altres sien rics si nosaltres som pobres

diners llocs