Refranys diners

Davant del ric i el poderós, s'ha de ser ben orgullós

diners

De barat res, no baixa

diners

De diners i d'amistat, [o bondat] la meitat de la meitat [o lleva'n sempre la meitat] (Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri)

diners, amistat

De diners i de bondat, la mitat de la mitat (Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats)

persones, diners

De diners i de santedat, la meitat de la meitat (Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats)

persones, diners

De diners i de veritats, deixa-ho per la meitat (Es refereix a que en aquestes dues qüestions, tothom exagera)

diners

De doblers i de bondat, la meitat de la meitat (Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats)

diners, persones

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal (Qui passa el temps distraient-se no treballa)

persones, treball, vinya, plantes, diners, camp

De donar ningú es fa pobre, si sap a qui donar (Aconsella afavorir aquells que ens ho agrairan d’alguna manera)

persones, diners, donar

De donar ningú es fa ric (Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites)

donar, diners

De forro (Sense pagar)

maneres de dir, diners

De gener a gener el diner és del banquer

diners, oficis, mesos

De gent de barca, Déu me n’aparta (Ve a dir que no convé juntar-se amb els pobres)

mar, déu, diners, gent

De jugar, ningú no se'n fa ric

diners, joc

De l'avantpassat pobre ningú se'n recorda

consells, diners

De la cobrança cap humà es cansa

diners

De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota.

diners, persones

De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més. Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés)

diners, saber, ensenyar

De llinatges antics, pobres i rics (Assevera que tota la vida i en totes les societats hi ha hagut afavorits i desfavorits i que tots voldrien ser descendents d’algun poderós)

persones, diners

De l’avar i del porc, cap profit fins que és mort (En vida, els agarrats no donen cap profit a ningú, com els porcs)

diners, animals

De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla (La cobrança del deute en espècie és immediata i preferible a esperar que el deutor tinga diners i vulga pagar)

diners, plantes

De mal pagador, gra o palla [o Del mal pagador, encara que sigui en palla] (Vol dir que per cobrar els deutes d'un mal pagador convé aprofitar qualsevol cosa seva, encara que sigui de poca valor)

diners

De mal pagador, no en siguis fiador (Recomana no deixar diners als qui saps que no te'ls tornarà)

persones, diners

De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó [rodanxó = gros, gras] (Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis)

mar, diners, oficis

De poc et serveix el guanyar si no saps aforrar

diners

De ric no te n'has d'orgullir, ni de pobre avergonyir.

diners

De rics es dóna consells i de vells remei (Amb diners se solucionen o s’alleugen molts problemes, i amb experiència ens equivoquem menys)

consells, persones, diners, vell

De riquesa i de santedad, la meitat de la meitat (A vegades, alguna gent parla per parlar i critica per enveja o malvolença, o vol fer passar per veritat una opinió personal, i també a vegades es fa veure alguna cosa que amaga al darrere una falsedat)

diners

De tant que em vol, em fa la col; de tan que m'estima m'arruïna (Es diu quan, per excés d’amor, de volença o servitud, algú ha fet alguna acció que ha resultat perjudicial; o bé quan algú s’aprofita de la confiança d’algú altre)

diners, amor, persones

De tirar, ningú no es fa ric (El fet de donar, tirar, regalar o convidar no fa sinó minvar el pressupost o el patrimoni)

diners

De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal [cabal = capital, diners, fortuna] (Ha d’invertir en llenya per a tot l’hivern, perquè després estarà banyada o humida)

festivitats, mesos, oficis, diners

De treballar, ningú es fa ric (Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites)

diners, treball

De vent moliner, molta feina i poc diner (Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda)

oratge, treball, diners

Debades (En va. Gratis)

diners, maneres de dir

Debades, ningun frare pega barretades [Pegar barretades significa fer acatament amb el cap tocat amb el barret que els rectors portaven abans] (Vol dir que ningú fa res si no es paga, i que els diners tot ho poden)

persones, indumentària, diners

Deixa diners als amics, si vols tenir enemic (Per amor de l'amistat, no hem de deixar diners als amics, perquè l'amistat se n'acabarà ressentint quan li reclamem el deute o en el moment que l'altre hagi de fer la torna)

amistat, diners

Deixa'm estar l'ànima queta! (Contestació de les dones quan els demanaven diners, perquè les dones, l'ànima la tenen en la butxaca)

diners, persones, maneres de dir

Deixar a l'escapça (Deigar algú sense gens de diners)

maneres de dir, diners

Deixar a un pelat com el cul d’una mona; o Estar mes pelat [o ras] que el cul d'una mona (Estar arruïnat)

maneres de dir, diners, animals

Deixar escurat (Arruïnar-lo)

maneres de dir, diners

Deixar [algú] sense un cèntim (Deixar-lo sense gens de diners)

diners, maneres de dir

Deixar-hi les dents (Arruïnar-se)

maneres de dir, cos huma, diners

Deixar-lo arreglat (Deixar-li en herència molts diners o propietats)

maneres de dir, diners

Deixa’m un duro i dus-me’l a casa (Recrimina la persona obsequiada que pretén una cosa diferent de la que li ofereixen)

diners, casa

Del coquí, pren el bocí [coquí = avar / bocí = tros] (Aconsella aprofitar-se dels egoistes)

diners

Del diner no es pot dinar, però amb ell en pots comprar (Amb un joc de paraules, destaca la importància dels diners)

menjar, diners

Del diner sabràs el mèrit, si en prens al rèdit

diners

Del llop, un pèl (Vol dir que dels gasives cal prendre'n qualsevol cosa que donin)

animals, diners

Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort

diners

Del porc, el pernil, i dels diners, mil (Recomana elegir allò millor)

animals, diners, mesos

Pàgina 9 de 37.

El Refranyer