Refranys casa

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics (Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet)

parentiu, déu, casa

A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi.

vinya, casa

A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell

casa, persones, consells

A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa (Vol dir que allà on el dirigent no és sever amb els subordinats, el negoci no surt bé)

casa

A la casa vella, no n'hi ha terrat sense gotellera

casa

A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu (Indica que és perillós habitar prop d'un riu, per la possibilitat que esdevingui gros i s'emporti la casa)

oratge, estacions, casa

A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.

vinya, vell, persones, casa, animals

A les taulades d'Altron, sempre compten quants hi són (Poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà a la província de Lleida)

casa, llocs

A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades (Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres)

plantes, casa, menjar

A menjar, a casa (Recomana la comoditat i la baratura)

menjar, casa

A mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no (Ho diu qui està renyit amb una part de la família que no viu al mateix habitatge)

maneres de dir, casa

A peu pla (En un lloc planer, on no s'han de pujar escales; sense pujades ni baixades. Al mateix nivell, arran de terra, a planta baixa, a nivell de carrer)

maneres de dir, casa

A pla de carrer (Es diu d'un edifici que és al mateix nivell que el carrer. Arran de carrer, arran de terra, a peu de carrer, de planta baixa)

maneres de dir, casa

A qui demana massa, se l’envia a sa casa (Qui pretén abusar, prompte es queda sol)

persones, casa

Abans de la casa mira el veí, i el company, abans del camí (Importa més sentir-se a gust amb les persones que no estar a disgust per bonic que siga l’entorn)

persones, casa

Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge (Ens recorda que una bona casa la fan els bons veïns i que, per tant, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem)

persones, casa

Abans el(s) porc(s) que la casa. (Critica que es prenga més en consideració allò secundari que allò principal)

casa, animals

Agranar cap a casa [o cap a dins] (Actuar en benefici propi)

maneres de dir, casa

Al qui posis en cambra, no li recomanis calma

casa, salut

Alegria, que es sostre es crema!

alegria, casa

Algun dia passarà la processo per ma casa (Algun dia tindré sort)

maneres de dir, casa

Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa (Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor)

diners, oficis, persones, casa

Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa (Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses)

casa, diners, treball

Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc (Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem)

foc, casa, persones

Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost (La sola calor vertadera de l’hivern no la dóna el sol ni la roba sinó el foc)

foc, mesos, bona, casa

Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat (La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria)

casa, amistat, parentiu

Amb oli a les piques, les cases són riques (L’oli d’oliva emmagatzemat és una valuosa moneda de canvi)

plantes, casa, diners

Amb una dona sola, n'hi ha poc en una casa; i amb dues, n'hi ha massa

casa, parentiu

Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc (No s'ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes. Moltes coses poc importants poden produir grans resultats)

casa, foc

Amic nou i casa vella, per a un altre la deixa (Convénen les amistats velles i les cases noves per a no endur-nos males sorpreses)

amistat, persones, vell, casa

Amistats i teules, les més bones les velles (La vellesa i l’antiguitat confereixen confiança i qualitat)

casa, persones, animals

Anant a casa, mai és tard

casa

Anar a can carall (Morir una persona; malmetre's greument coses. Anar al canyet, deixar-hi la pell, anar-se'n al calaix)

maneres de dir, mort, casa

Anar com Pere per sa casa.

casa

Anar d'una casa a l'altra (Haver-hi molta amistat entre dues famílies o dues persones. Ser amics íntims, ésser tap i carabassa, anar d'un lloc a l'altre)

maneres de dir, amistat, casa

Anar de cambra (Evacuar el ventre)

casa, maneres de dir, salut

Anar de casa en casa (Fer visites ociosament)

casa, maneres de dir

Anar de visita és bo; però estar a casa, millor

bona, casa

Anar [o anar-se'n] a can Collons (Acabar malament, una cosa. Anar a rodar, anar a can Pistraus, anar-se'n aigua avall, anar a la misèria, anar a recules)

casa, mal, maneres de dir

Anar-se'n de casa (Agarrar la independència un fill per arribar a la majoria d'edat)

maneres de dir, casa

Anava donant consell i sa casa s'assolava (És una crítica a qui s’ocupa més de les coses dels altres que de les pròpies)

consells, casa

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat (L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres)

oratge, camp, any, casa, plantes

Au, que la casa cau (És una fórmula per a manifestar que ens n’anem)

casa

Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc (Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem)

persones, casa, foc

Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa (Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat)

casa, festa

Banc, el de la cuina (Denosta l’activitat usurera de les entitats financeres)

diners, casa

Banyada de cargol, a la casa porta dol

animals, mort, casa

Bé sap lo que fa el qui sa casa crema (Qui és mestre dels seus béns pot disposar-ne com millor crega perquè té els seus motius)

casa, be

Beneïda casa aquella que te olor de vell tot ella

casa

Benvingut siga el qui a esta [o a sa] casa ve (S’explica sol)

casa

Pàgina 2 de 12.

El Refranyer