casa

Beu en casa i faràs casa

Qui vulga estalviar-se els diners que ha de donar a guanyar a un altre, ha de consumir en casa, en lloc de gastar diners en tavernes, restaurants o fora.

casa diners beure

Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc

Significa que pertot hi ha defectes a corregir

plantes casa camp

Bo és a missa anar, però millor casa guardar

Aconsella no entretenir-se massa amb devocions si han de descurar-se les obligacions

casa bona consells

Bo és anar a visitar [o viatjar], però és millor a casa estar

Viatjar cultiva i diverteix, i visitar distrau, però quan estem malalts o decaiguts no desitgem més que estar en casa

casa bona

Bo és mirar i casa guardar

Ja té mèrit i és d’agrair poder fer dues activitats normalment incompatibles alhora

bona casa

Bo és que la casa sàpia a home [saber a = es note la presència masculina]

Els homes solen mantenir i reparar la casa

bona persones casa

Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa

Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.

bona casa menjar vinya

Bon vi bona brasa, és senyal de bona casa

vinya bona casa foc

Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens do

25 desembre. Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot

bona casa déu festivitats foc

Bona és la dansa, i la casa es crema

Adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals

festa casa bona

Bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa

Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.

bona casa foc

Bones confiances i collites males, acaben les cases

Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d’afonar

casa persones bona camp

Borratxos i jugadors, fora de casa

casa joc beure

Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica

Es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra

casa oficis mar caça

Cada casa és un món, i cada persona, un misteri

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

casa mon parentiu

Cada casa té una creu i ningú quan passa la veu

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres.

casa

Cada casa un amo i cada corral un gall

Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus

animals casa

Cada gall canta en el seu galliner

Cada u fa el que vol en casa pròpia, on és mestre i amo

persones casa animals

Cada pany té la seua clau

Recomanació perquè cadascú s'associï o tingui tracte amb els de la seva mateixa classe.

casa

Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana

Tenim una manera de fer les coses. Tenim una llengua i una cultura pròpies que defensem i apliquem i només demanem respecte per la nostra singularitat

gent persones casa

Cada u a casa seua

No ficar-se en res ni en ningú

casa maneres de dir

Cada u en sa casa sap on se penja el cresol

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

parentiu casa

Cada u sap a casa seva on s'hi plou

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

parentiu casa

Cada u sap en casa seua on s’hi plou

Cada persona coneix els seus problemes, les seues cuites, els seus anhels, les seues fòbies..., intimitats que als altres no té per què importar-los

casa

Cada un en sa casa, sap el que passa

La casa de cada u és el seu territori o demarcació

casa

Cadascú a casa seva i Déu en la de tots

Aconsella no entremetre's en els assumptes aliens i respectar la privacitat, governant-se cadascú a casa seva. Implica que cada persona s'ha d'ocupar de les seves pròpies qüestions, mentre Déu (o la providència) vetlla per la resta.

casa déu

Cadascú a sa casa que s'acaba la carabassa

S'utilitza per indicar el final d'una festa, d'una visita o d'una activitat compartida, suggerint que és hora de tornar a casa. Resalta la llibertat individual en la pròpia llar i sovint s'empra de manera col·loquial per acomiadar-se o posar fi a una situació.

casa plantes

Cadascú disposa de casa seua

Significa que cadascú és lliure de fer el que vulga dins de la seua pròpia llar o, en un sentit més ampli, gestionar els seus propis assumptes.

casa

Cadascú en sa casa és un rei

Significa que tothom té plena autoritat, llibertat i independència dins de la seva pròpia llar. Expressa la idea que a casa, un és amo i senyor, i pot actuar segons la seva voluntat sense ingerències externes.

casa

Cadascú en sa casa fa el que vol

Significa que cada persona és lliure d'actuar com vulgui dins del seu àmbit privat. Aquesta dita destaca la intimitat i la independència individual, suggerint que no s'han de jutjar les accions alienes a la llar pròpia.

casa

Cadascú és mestre a casa seva

[Mestre = amo, propietari, dirigent]. Significa que en la pròpia llar, cada persona té la llibertat i l'autoritat per actuar, decidir i establir les seves pròpies normes. Indica que ningú coneix millor la situació interna o les necessitats d'una casa que els seus propis habitants.

casa

Cadascú sap en sa casa lo que es crema

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs. . Aconsella no jutjar la vida dels altres, ja que ningú coneix realment les intencions o situacions internes d'una llar com els seus habitants.

casa parentiu

Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat

Es diu per significar que les persones velles sempre tenen deficiències de salut.

casa menjar plantes

Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat]

Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes

menjar vell casa

Campanar de pi, casa de vi

casa campana vinya

Can pixa

Lloc de molt desordre i confusió, on tothom fa el que vol

maneres de dir casa

Cantar en la plaça i plorar en casa

cantar casa riure/plorar música

Canviar les puces de lloc

Traginar mobles d'una part de l'habitatge a l'altra. També mudar-se de casa

maneres de dir casa animals

Cap a casa que cauen gotes

El seu origen està lligat on les condicions meteorològiques han marcat el caràcter dels habitants. Aquesta frase s'utilitza cada dia i reflecteix una actitud serena davant del que és inevitable.

casa oratge

Carn a la brasa fa caure les cases

S'utilitza per ponderar i lloar la gran qualitat i el gust exquisit de la carn cuinada d'aquesta manera. Vol dir que la carn a la brasa és tan bona, tan temptadora i tan saborosa que té un poder gairebé "destructiu" o irresistible, capaç de fer trontollar-ho tot. És una manera hiperbòlica (exagerada) de dir que és un plat excel·lent.

casa foc menjar

Casa adinerada, casa salvada

casa diners

Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada

casa plantes persones vinya

Casa adobada, la mort de l'hereu.

Vol dir que sovint, quan hem sortit de dificultats greus i comencem a estar bé, ens ve una desgràcia més grossa que destrueix allò que havíem obtingut amb tant d'esforç.

casa mort

Casa afruiterada [o avinada] és mig apanada

menjar casa

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

salut plantes casa menjar oficis

Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda )

Quan tenim visita procurem tenir la casa com un espill

menjar casa

Casa composta, la mort a la porta

Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne

mort casa

Casa d'altri sol criticar qui la seva no sap arreglar.

casa

Casa d'orenetes, casa d'amoretes

Vincula la presència d'aquestes aus amb la felicitat domèstica i la bona convivència. Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Com que tornen per Setmana Santa, la seva presència també s'associa a la renovació de la vida i, per tant, al naixement de nous amors.

animals casa

Casa d'orenetes, molta sort i amoretes

Vincula la presència d'aquestes aus amb la felicitat domèstica i la bona convivència. Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Com que tornen per Setmana Santa, la seva presència també s'associa a la renovació de la vida i, per tant, al naixement de nous amors.

amor animals casa

Casa d'un és un tresor que no està pagat amb or

casa

Casa de anants i vinents acaba prompte sos béns

Ho diuen de les cases que tenen moltes visites d’hostes

casa

Casa de bojos

Lloc on regna un gran desordre

maneres de dir casa

Casa de bona [o mala] treta

Casa situada en un lloc accessible [o inaccessible] per als vehicles

maneres de dir casa

Casa de cavalls, casa de treballs

animals casa treball

Casa de dues portes, fa de mal guardar

Les facilitats aparents poden resultar inconvenients

mal casa maneres de dir

Casa de moltes bosses, totes buides

casa

Casa de moltes minyones, tot se gasta per les bodes

Casar les filles costa molts diners.

casa

Casa de molts amos, casa de ningú

casa

Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi

vinya parentiu plantes casa

Casa de poc fonament: l’enderroca un xic de vent

Si no hi ha una certa previsió de fer estalvis per poder afrontar una situació difícil, aquesta pot esdevenir catastròfica. l que s'ha estalviat deixant de fer uns forts fonaments, se gasta després en reparacions.

casa

Casa de poc pa, casa de raons

menjar casa

Casa de renegador, sempre té pena o dolor

Els renegaires converteixen la llar en un infern, reportant-li la maledicció de Déu.

casa salut

Casa de terra, cavall d'herba i amic d'hostal no valen un ral

casa animals amistat

Casa d’oronetes, casa de donetes

Vincula la presència d'aquestes aus amb la felicitat domèstica i la bona convivència. Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa. Com que tornen per Setmana Santa, la seva presència també s'associa a la renovació de la vida i, per tant, al naixement de nous amors.

animals casa

Casa empenyorada, collita pedregada

casa oratge

Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis

No s’ha de pretendre tenir més que allò que es puga atendre ni gastar més del que es té

vinya casa camp

Casa escombrada, casa endreçada

casa

Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada

treball vinya casa

Casa feta, sepultura feta.

Antigament era habitual realitzar un sacrifici -en general, animal- quan una llar s'acabava de construir. Això va perdurar en la ment popular doncs hi havia una dita a casa nostra, per exemple, que deia qui estrenava casa nova abans d'un any patiria alguna defunció familiar.

casa mort

Casa governada per dones i camp llaurat per vaques, sempre puden a pixats

parentiu camp casa animals

Casa gran, pa petit

Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat

casa menjar

Casa honrada és ben guardada

casa

Casa hostada, casa assolada o Casa hostada, pobra i desacreditada

Vol dir que la casa on entra molta gent externa, sol costar molt de sostenir i la solen malfamar

casa

Casa humida, el metge crida

oficis salut casa

Casa i roba, poca.

casa indumentària

Casa meva per pobra que sia

Que tinguem casa nostra, que la tinguem pagada i que no ens puguin fer fora d’ella. Encara que sigui humil i sense ostentacions

casa

Casa negra, llum encesa

Recomana viure en llocs il·luminats naturalment, per comoditat, salut i economia

casa colors

Casa no farà, qui molts fills tindrà

casa parentiu

Casa nova, fora rates

El primer que es fa en comprar una casa és netejar-la d’aquests rosegadors

casa animals

Casa nova, i plena la cova

[cova = celler, soterrani]. La nova casa s’ompli ràpidament de mobles i ensers per a poder-la utilitzar

casa

Casa nova, sepultura de la mort

Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne.

casa mort

Casa obrada i vinya criada, dona casada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

casa vinya persones

Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

persones vinya casa

Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar

casa vinya persones

Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

parentiu vinya casa

Casa on no hi ha mesura un pa poc dura

Significa que si en una llar no es controla la despesa (mesura), els recursos com el pa (símbol de l'aliment bàsic) s'acaben ràpidament. La falta d'administració, control o racionament porta a la penúria, per molt que s'hagi tingut al principi. S'aplica a la gestió familiar o de negocis, subratllant que la desmesura comporta pobresa.

casa menjar

Casa parada, la mort a la porta

Se diu per expressar que quan s'arriba a tenir casa pròpia i arreglada, se sol morir l'habitador

casa

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

camp casa menjar vinya beure

Casa per ton estar, i dona que sapi filar

Són les coses necessàries perquè un home estigui ben cuidat

casa parentiu

Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure

vinya beure casa camp

Casa petita, al gran senyor no li cau a mida

casa

Casa pobra, no cal tanca

casa

Casa Punyalet, lo que s’alça primer, primer es vist

casa

Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.

vinya riure/plorar menjar casa

Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé

Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta

menjar casa

Casa rica, almoina pobra

Indica que sovint les persones amb més recursos econòmics són les menys generoses o mostren menys caritat, reflectint una ironia sobre la manca de filantropia en entorns acomodats. És una dita popular enfocada a la crítica social de l'avarícia.

casa

Casa robada, casa assegurada

És bastant normal que davant una mala experiència busquem immediatament una solució perquè no es repetisca

casa

Casa sense dona i barca sense timó, el mateix són

Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna

casa parentiu mar

Casa sense dona, barca sense timó

Una dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna

mar parentiu casa