Refranys casa

Beu en casa i faràs casa (Qui vulga estalviar-se els diners que ha de donar a guanyar a un altre, ha de consumir en casa)

casa, diners, beure

Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc (Significa que pertot hi ha defectes a corregir)

plantes, casa, camp

Bo és a missa anar, però millor casa guardar (Aconsella no entretenir-se massa amb devocions si han de descurar-se les obligacions

casa, bona, consells

Bo és anar a visitar [o viatjar], però és millor a casa estar (Viatjar cultiva i diverteix, i visitar distrau, però quan estem malalts o decaiguts no desitgem més que estar en casa)

casa, bona

Bo és mirar i casa guardar (Ja té mèrit i és d’agrair poder fer dues activitats normalment incompatibles alhora)

bona, casa

Bo és que la casa sàpia a home [saber a = es note la presència masculina] (Els homes solen mantenir i reparar la casa)

bona, persones, casa

Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa

vinya, bona, menjar, casa

Bon vi bona brasa, és senyal de bona casa

vinya, bona, casa, foc

Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens do (Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot)

festivitats, foc, déu, bona, casa

Bona és la dansa, i la casa es crema (Adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals)

festa, casa, bona

Bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa

bona, foc, casa

Bones confiances i collites males, acaben les cases (Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d’afonar)

casa, persones, bona, camp

Borratxos i jugadors, fora de casa

casa, joc, beure

Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica (es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra)

oficis, casa, mar, caça

Cada casa és un món, i cada persona, un misteri (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

casa, mon, parentiu

Cada casa té una creu i ningú quan passa la veu

casa

Cada casa un amo i cada corral un gall (Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus)

animals, casa

Cada gall canta en el seu galliner (Cada u fa el que vol en casa pròpia, on és mestre i amo)

persones, casa, animals

Cada pany té la seua clau

casa

Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana (Tenim una manera de fer les coses. Tenim una llengua i una cultura pròpies que defensem i apliquem i només demanem respecte per la nostra singularitat)

gent, persones, casa

Cada u a casa seua (No ficar-se en res ni en ningú)

casa, maneres de dir

Cada u en sa casa sap on se penja el cresol (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

parentiu, casa

Cada u sap a casa seva on s'hi plou (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

parentiu, casa

Cada u sap en casa seua on s’hi plou (Cada persona coneix els seus problemes, les seues cuites, els seus anhels, les seues fòbies..., intimitats que als altres no té per què importar-los)

casa

Cada un en sa casa, sap el que passa (La casa de cada u és el seu territori o demarcació)

casa

Cadascú a casa seva i Déu en la de tots (Vol dir que per evitar conflictes, la cosa millor és que cadascú estigui a casa seva i no s'afiqui en assumptes d'altri)

casa, déu

Cadascú a sa casa que s'acaba la carabassa

plantes, casa

Cadascú disposa de casa seua (La casa de cada u és el seu territori o demarcació)

casa

Cadascú en sa casa és un rei (La casa de cada u és el seu territori o demarcació)

casa

Cadascú en sa casa fa el que vol (La casa de cada u és el seu territori o demarcació)

casa

Cadascú és mestre a casa seva (En la casa pròpia, cadascú fa el que vol)

casa

Cadascú sap en sa casa lo que es crema (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

casa, parentiu

Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat

casa, menjar, plantes

Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat] (Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes)

menjar, vell, casa

Cambra [o cambres, o cambres calres] (Diarrea, evacuació freqüent o anormal del ventre)

salut, maneres de dir, casa

Campanar de pi, casa de vi

casa, campana, vinya

Can pixa (Lloc de molt desordre i confusió, on tothom fa el que vol)

maneres de dir, casa

Cantar en la plaça i plorar en casa

cantar, casa, riure/plorar, música

Canviar les puces de lloc (Traginar mobles d'una part de l'habitatge a l'altra. També mudar-se de casa)

maneres de dir, casa, animals

Cap a casa que cauen gotes

casa, oratge

Carn a la brasa fa caure les cases

menjar, foc, casa

Casa adinerada, casa salvada

casa, diners

Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada

casa, plantes, persones, vinya

Casa adobada, la mort de l'hereu.

mort, casa

Casa afruiterada [o avinada] és mig apanada

menjar, casa

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor (La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible)

salut, plantes, casa, menjar, oficis

Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda (Quan tenim visita procurem tenir la casa com un espill))

menjar, casa

Casa composta, la mort a la porta (Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne)

mort, casa

Casa d'altri sol criticar qui la seva no sap arreglar.

casa

Casa d'orenetes, casa d'amoretes (Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa)

casa, animals

Pàgina 3 de 12.

El Refranyer