`

Refranys casa

casa foc parentiu

Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima

La llar o l’estufa i la dona són el centre i l’element més important de tota casa o família

foc casa

Casa sense foc, cos sense ànima

La llar o l’estufa és el centre i l’element més important de tota casa o família

casa mar parentiu

Casa sense mare, riu sense mar

Una dona és l’element central i principal d’una família, sobretot si hi ha fill

parentiu amistat casa

Casa tancada fa veïnat bo

La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria

casa persones

Casa vella, tot són goteres

Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem

beure vinya casa camp

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

casa parentiu

Cinc filles i una mare, sis lladres de casa

Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant

casa diners

Clau d'or obri qualsevol pany

expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust

diners casa

Clau d'or obri totes les portes

Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust

casa parentiu

Com en casa no hi ha res

És on millor s’està, amb totes les comoditats i les persones estimades

casa

Com en casa, en ningun lloc

Sentencia que les comoditats de què s’hi disposa són immillorables

casa maneres de dir

Com una casa de pagès

Molt gros. Enorme, com una catedral, com una casa, com una casa de pagès amb paller i tot

treball maneres de dir casa

Començar la casa pel terrat

Començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la

maneres de dir casa

Començar la casa per la teulada

Començar una cosa al revés, voler prescindir del que és bàsic, del que és primer, en fer una cosa

camp casa

Compra casa per a estar, i terra la que pugues llaurar

On s’estiga, s’ha de viure a gust i no convé carregar-se de faena

diners casa

Compra en casa, ven en casa, i faràs casa

Vol dir que és molt convenient tenir dins la pròpia família els elements necessaris per a la vida, sense haver-los d'adquirir a fora casa

casa maneres de dir

Conèixer el trasteig d'una casa

Saber bé on és cada cosa. Saber la distribució, conèixer els topants, conèixer els trastets d'un lloc

maneres de dir casa animals

Conill de cambra

Insult per a referir-se a una persona que sempre està llegint i no ix mai de casa

casa

Criada nova, casa neta

Els primers dies, els criats han de demostrar a l'amo la seva vàlua

casa maneres de dir

D'anar per casa

Simple, poc apropiat per engalanar o lluir. Fet de qualsevol manera, amb poca cura, sense ostentacions, d'estar per casa

persones animals casa llocs

De Betxí ni dona ni rossí ni casa que siga d’allí

Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa

bona foc casa

De bona casa, bona brasa

A qui té diners no li falta de res, principalment les coses bàsiques

parentiu casa

De dones en una casa en una ni ha poc, en dos massa

La dona és qui històricament ha fet les faenes de manteniment de la casa, però un excés de dones en la casa implica plets i baralles

animals menjar casa persones

De la casa on no hi ha pa, les rates en fugen

Vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar

diners casa

Deixa’m un duro i dus-me’l a casa

Recrimina la persona obsequiada que pretén una cosa diferent de la que li ofereixen

parentiu casa

Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

casa parentiu

Dels lladres de casa, és mala la guarda

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

persones casa diners

Dóna’m [o deixa'm] un sou i porta-me’l a casa [sou = antiga moneda valenciana]

Es diu de qui demana a un altre algun servei que es pot fer ell mateix, o de qui abusa de la bondat dels altres per pròpia comoditat

persones casa animals

Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer

Recomana estar en el lloc i en la obligació que correspon a cada u

persones casa

Dos reis a casa pobra, un hi sobra

Vol dir que no va bé que una corporació o societat estigui governada per més d'una persona

casa

Dues cases, dues plagues

Vol dir que una família que es divideix sol trobar molts inconvenients

mesos casa oratge

D’obra de maig, ma casa faig.

Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perquè els materials s’assequen convenientment

animals casa

El ca que bé lladra, bé guarda la casa

El gos va ser domesticat per a alertar els humans de possibles perills i aücar-los

parentiu casa amor

El casat casa vol, per a estar sol

Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats

amor casa parentiu

El casat, casa vol

Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats

foc casa

El foc de casa refreda

Es diu del foc de la llar, que s’endú l’aire calent per la xemeneia i absorbeix l’aire fred de les parts baixes

animals casa colors

El gat negre du sort a la casa

Els gats negres tenen bona reputació, al contrari que el número 13

animals casa

El gos de bona raça es recorda del pa i de la casa

Cal ser agraïts amb qui ens procura el bé

animals casa

El gos no lladra als de sa casa

Així sol ser perquè els coneix i se’ls estima, si no és que es confon amb algun desconegut

parentiu casa mal

El mal no té casa, però sempre en troba

Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç

mesos casa

El mes de febrer l’inventà el caser

Qui obté el benefici de la necessitat dels altres és el més interessat que faça fred per a llogar cases

menjar casa

El pa de casa no satisfà

Es diu per a denotar que la rutina cansa, que la novetat sorprén i que en la variació està el gust

menjar animals casa

El porc i el mosso, un any a casa

Recomana conéixer bé les persones més pròximes i la salubritat dels aliments que hem de menjar

persones casa

El que cuida casa d’altre, la seua la té un estable

Qui s’ocupa de les necessitats dels altres ha de descuidar les seues pròpies per falta de temps

donar persones casa

El que dóna massa, és un lladre de casa

Adverteix que les persones dadivoses solen perjudicar l’economia familiar i, per tant, els seus pròxims

casa

El que no paga lloguer, al carrer

Recomana alliberar-se de problemes o molèsties. S’usa humnorísticament per a justificar l’expulsió corporal de sòlids o gasos

casa

El que tanca i obri casa, sap en ella el que passa

Cada u sap de les seues coses i se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ningú altre hi té res a dir

persones casa

El qui tanca i obre casa, sap lo que hi ha

Significa que les interioritats de les famílies les saben els qui en formen part

vell casa persones

El vell és l’honra d’una casa

Les persones velles solen ser una molèstia per a les joves, a la qual s’han de sobreposar perquè tots hem sigut joves i tots serem vells i voldrem que ens cuiden i respecten

casa vinya beure

El vi de casa no emborratxa

Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l

casa beure vinya

El vi, beu-lo a casa

Si es beu en companyia, uns per altres fan que es bega més del compte

temps casa

El “temps tenim” no fa mai casa

Adverteix a qui no té pressa de fer les coses, que pot arribar tard a les seues pretensions

parentiu casa

Els lladres de casa són els més dolents

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

casa

En ca el senyor Tomàs, tots ballen a compàs

Una família o una empresa funcionen bé quan els dirigents saben actuar convenientment

menjar casa parentiu

En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà.

On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent

persones foc casa bona

En casa del bo, el roí prop del foc

Ve a dir que els espavilats s’aprofiten de la bondat

casa oficis

En casa del capellà, poques vegades falta pa

Es deia que per ser ric un pobre, el millor era fer-se capellà., ja que mai falta el necessari als qui confien i s'entreguen a Déu.