casa

Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima

La llar o l’estufa i la dona són el centre i l’element més important de tota casa o família

casa foc parentiu

Casa sense foc, cos sense ànima

La llar o l’estufa és el centre i l’element més important de tota casa o família

foc casa

Casa sense gent a dins, niu de ratolins

animals gent casa

Casa sense habitants, niu de rates

animals casa

Casa sense mare, riu sense mar

Una dona és l’element central i principal d’una família, sobretot si hi ha fill

casa mar parentiu

Casa sense muller, cent [o vint] ulls té de menester

La dona és l'ànima d'una casa, i si hi falta, tot hi va malament.

casa cos huma parentiu

Casa sense pa, infern segur

Vol dir que en faltar l'imprescindible per al sosteniment corporal sol produir-se desesperació.

casa

Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar

Vol dir que en faltar l'imprescindible per al sosteniment corporal sol produir-se desesperació.

casa diable menjar

Casa tancada fa veïnat bo

La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria

parentiu amistat casa

Casa tancada, casa arruïnada

casa

Casa vella, tot són goteres

Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem

casa persones

Casa vora riu, sempre en perill

Refrany que indica que és perillós habitar prop d’un riu, per la possibilitat que esdevingui gros i s’emporti la casa.

casa

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

beure vinya casa camp

Cases i mules, les menys que pugues

Tot dóna faena i maldecaps

animals casa

Cinc filles i una mare, sis lladres de casa

Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant

casa parentiu

Clau d'or obri qualsevol pany

Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust

casa diners

Clau d'or obri totes les portes

Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust

diners casa

Col i carbassa, tota la casa en passa

Destaca la importància i l'abundància de la col i la carbassa com a base de l'alimentació tradicional, especialment a la tardor. Indica que amb aquests dos ingredients, fàcils de cultivar i conservar, es pot nodrir tota la família ("tota la casa en passa") durant una bona temporada.

casa menjar plantes

Com en casa no hi ha res

És on millor s’està, amb totes les comoditats i les persones estimades

casa parentiu

Com en casa, en ningun lloc

Sentencia que les comoditats de què s’hi disposa són immillorables

casa

Com la casa de Meca, el qui no entra no peca

casa

Com si fos a casa seva

Amb tota comoditat

maneres de dir casa

Com una casa de pagès

Molt gros. Enorme, com una catedral, com una casa, com una casa de pagès amb paller i tot

casa maneres de dir

Començar la casa pel terrat

Començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la

treball maneres de dir casa

Començar la casa per la teulada

Començar una cosa al revés, voler prescindir del que és bàsic, del que és primer, en fer una cosa

maneres de dir casa

Compra casa per a estar, i terra la que pugues llaurar

On s’estiga, s’ha de viure a gust i no convé carregar-se de faena

camp casa

Compra en casa, ven en casa, i faràs casa

Vol dir que és molt convenient tenir dins la pròpia família els elements necessaris per a la vida, sense haver-los d'adquirir a fora casa

diners casa

Conéixer (o conèixer) com si fos a casa seua .

o a sa casa

casa

Conèixer el trasteig d'una casa

Saber bé on és cada cosa. Saber la distribució, conèixer els topants, conèixer els trastets d'un lloc

casa maneres de dir

Conill de cambra

Insult per a referir-se a una persona que sempre està llegint i no ix mai de casa

maneres de dir casa animals

Criada nova, casa neta

Els primers dies, els criats han de demostrar a l'amo la seva vàlua

casa

D'anar per casa

Simple, poc apropiat per engalanar o lluir. Fet de qualsevol manera, amb poca cura, sense ostentacions, d'estar per casa

casa maneres de dir

De Betxí ni dona ni rossí ni casa que siga d’allí

[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Suggereix, de manera humorística o despectiva, desconfiança cap als veïns de Betxí. Aconsella no establir relacions amoroses ni negocis (comprar cavalls o propietats) amb gent d'aquesta localitat.

animals casa llocs persones

De bona casa, bona brasa

A qui té diners no li falta de res, principalment les coses bàsiques

bona foc casa

De dia la cambra ventejada, de nit ben tancada

És saludable airejar les cases quan fa sol, i s'aconsella tancar les finestres quan es fa fosc.

casa dia i nit

De dia la cambra ventejada, de nit que còrrega l'aire

És saludable airejar les cases quan fa sol, i s'aconsella tancar les finestres quan es fa fosc.

casa dia i nit

De dia, la cambra ventejada; de nit que no hi corri l'aire

És saludable airejar les cases quan fa sol, i s'aconsella tancar les finestres quan es fa fosc.

casa salut

De dones en una casa en una ni ha poc, en dos massa

La dona és qui històricament ha fet les faenes de manteniment de la casa, però un excés de dones en la casa implica plets i baralles

parentiu casa

De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases

Es diu perquè són noms molts utilitzats

casa animals persones

De la casa feta a estall fuig de davall

[A estall = apressa, ràpidament]. Les coses fetes apressa i corrents no solen estar ben acabades, contràriament a les catedrals.

casa

De la casa on no hi ha pa, les rates en fugen

Vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar

animals menjar casa persones

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

casa oficis plantes salut

De la clau no hi sigues esclau

casa

De la ventura del dilluns, ningú no se n'ha fet cap casa.

Indica que el dilluns se fa poca feina.

casa setmana

De les grans cases surten els grans ases

animals casa persones

De pa de casa més bo i més barato

Indica que l'aliment més profitós és el que es pren en la intimitat i calma de la casa pròpia.

bona casa menjar

Deixa’m un duro i dus-me’l a casa

Recrimina la persona obsequiada que pretén una cosa diferent de la que li ofereixen

diners casa

Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

parentiu casa

Dels lladres de casa, és mala la guarda

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

casa parentiu

Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa

Ho diem per expressar que no ens sap greu, ans el contrari, que algú s'absenti o es mori. Si es tracta d'una defunció diuen: Déu li doni molts anys d'avantatge! Déu el tingui allà on vulgui.

casa déu menjar

Dona aficionada als balls, per casa no té treballs

casa treball persones

Dona que parla al carrer té la llar feta un femer

A una societat masclista volen que les dones no mostrin curiositat pel món exterior. Vol dir que la dona ha de cuidar-se de les feines de ca seva i no perdre el temps miserablement.

casa parlar persones

Donar la clau de casa

Significa donar permís a algú, normalment un fill, per entrar i sortir de casa lliurement. S'utilitza per indicar que una persona ha arribat a la majoria d'edat i comença a ser independent.

casa donar maneres de dir

Donar la clau i el duro

Significa donar permís a algú, normalment un fill, per entrar i sortir de casa lliurement. S'utilitza per indicar que una persona ha arribat a la majoria d'edat i comença a ser independent. Històricament s'acompanyava d'un duro (una antiga moneda de cinc pessetes) perquè pogués fer les seves despeses.

casa donar maneres de dir

Dóna’m [o deixa'm] un sou i porta-me’l a casa

[sou = antiga moneda valenciana]. Es diu de qui demana a un altre algun servei que es pot fer ell mateix, o de qui abusa de la bondat dels altres per pròpia comoditat

casa diners persones

Dones i ases, perden les cases

persones casa

Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer

Recomana estar en el lloc i en la obligació que correspon a cada u

persones casa animals

Dos reis a casa pobra, un hi sobra

Vol dir que no va bé que una corporació o societat estigui governada per més d'una persona.

casa persones

Dues cases, dues plagues

Vol dir que una família que es divideix sol trobar molts inconvenients

casa

Dur amb dur no fa mur

casa

D’obra de maig, ma casa faig.

Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perquè els materials s’assequen convenientment

mesos casa oratge

El ca que bé lladra, bé guarda la casa

El gos va ser domesticat per a alertar els humans de possibles perills i aücar-los

animals casa

El casat casa vol, per a estar sol

Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats

parentiu casa amor

El casat, casa vol

Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d’eixir amb les amistats

amor casa parentiu

El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.

amor camp casa vinya parentiu+1

El foc de casa refreda

Es diu del foc de la llar, que s’endú l’aire calent per la xemeneia i absorbeix l’aire fred de les parts baixes

foc casa

El gat negre du sort a la casa

Els gats negres tenen bona reputació, al contrari que el número 13

animals casa colors

El gos de bona raça es recorda del pa i de la casa

Cal ser agraïts amb qui ens procura el bé

animals casa

El gos no lladra als de sa casa

Així sol ser perquè els coneix i se’ls estima, si no és que es confon amb algun desconegut

animals casa

El llaurador que molt caça, no durà avant la casa

oficis casa caça

El mal no té casa, però sempre en troba

Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç

parentiu casa mal

El mercader a la plaça i el menestral a sa casa

oficis casa

El mes de febrer l’inventà el caser

Qui obté el benefici de la necessitat dels altres és el més interessat que faça fred per a llogar cases

mesos casa

El pa de casa no satisfà

Es diu per a denotar que la rutina cansa, que la novetat sorprén i que en la variació està el gust

menjar casa

El porc i el mosso, un any a casa

Recomana conéixer bé les persones més pròximes i la salubritat dels aliments que hem de menjar

menjar animals casa

El que a la tenda va i ve, dos cases manté

casa

El que cuida casa d’altre, la seua la té un estable

Qui s’ocupa de les necessitats dels altres ha de descuidar les seues pròpies per falta de temps

persones casa

El que dóna massa, és un lladre de casa

Adverteix que les persones dadivoses solen perjudicar l’economia familiar i, per tant, els seus pròxims

donar persones casa

El que es casa, a sa casa

casa

El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà

casa joc

El que no paga lloguer, al carrer

Recomana alliberar-se de problemes o molèsties. S’usa humnorísticament per a justificar l’expulsió corporal de sòlids o gasos

casa

El que pa menja, a casa torna

A casa sempre es a casa. Una tornada a casa quasi sempre sol ser una decisió encertada.

casa menjar

El que tanca i obri casa, sap en ella el que passa

Cada u sap de les seues coses i se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ningú altre hi té res a dir

casa

El qui es casa fora, va a que l'enganyen o a enganyar.

casa

El qui es case amb una dona lletja, que visca en una casa gran, perquè si no, sempre la tindrà davant

S’explica com un llibre obert

parentiu amor casa

El qui tanca i obre casa, sap lo que hi ha

Significa que les interioritats de les famílies les saben els qui en formen part

persones casa

El vell és l’honra d’una casa

Les persones velles solen ser una molèstia per a les joves, a la qual s’han de sobreposar perquè tots hem sigut joves i tots serem vells i voldrem que ens cuiden i respecten

vell casa persones

El vi de casa no emborratxa

Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l

casa vinya beure

El vi, beu-lo a casa

Suggereix gaudir del vi en la intimitat o companyia propera, evitant els excessos que sovint comporta beure en grans grups o fora de l'entorn domèstic. Aquesta dita promou un consum moderat, tranquil i assenyat del vi.

casa vinya beure

El “temps tenim” no fa mai casa

Adverteix a qui no té pressa de fer les coses, que pot arribar tard a les seues pretensions

temps casa

Els gats negres duen sort a les cases on els tenen

colors casa animals

Els lladres de casa són els més dolents

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

parentiu casa

Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.

6 de gener. Si plou pels Reis, l'anyada d'ordi serà molt bona.

casa mesos oratge sants

Els xiquets xarren a la plaça el que senten dir a casa

És difícil preservar la intimitat de la família quan hi ha a casa algú més, animals, criats, parents, veïns, invitats, que directament o indirecta desvetlarà detalls de la seua vida.

casa parlar parentiu

En ca el senyor Tomàs, tots ballen a compàs

Una família o una empresa funcionen bé quan els dirigents saben actuar convenientment. En "ca el senyor Tomàs" (una figura genèrica per referir-se a qui mana), no hi ha lloc per a la desorganització; tothom fa el que li toca quan li toca.

casa

En casa de jugador, poc pa i baralles

casa joc menjar

En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà.

On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent

menjar casa parentiu

En casa de senyor, la mona al balcó

casa

En casa del bo, el roí prop del foc

Ve a dir que els espavilats s’aprofiten de la bondat

persones foc casa bona

En casa del capellà, poques vegades falta pa

Es deia que per ser ric un pobre, el millor era fer-se capellà., ja que mai falta el necessari als qui confien i s'entreguen a Déu.

casa oficis