Tema
casa
595 refranys catalogats sota aquest tema.
Qui no apanya la gotera, té d’apanyar la casa sencera
Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga
casa
Qui no apanya una gotera, apanya la casa sencera
Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga
casa
Qui no entra pel portal, sol eixir per la finestra.
casa
Qui no tapa la gotera, cau la casa sencera
Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga
casa
Qui no té brasa, no puja la casa
casa
Qui no té casa per a estar, molts veïns ha de buscar
casa persones
Qui pa vol, a casa torna
Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança.
casa menjar
Qui per sopar menja carn a la brasa té la mort a casa
Això diuen, perquè és un aliment poc digestible
mort casa menjar
Qui tard es casa, mal es casa i no fa casa
mal casa
Qui té casa, seu; qui té vinya, beu
casa beure vinya
Qui té cases de lloguer, mai no li faltarà res
Qui es dedica a aquest negoci, sempre té reparacions, gestions i viatges a fer, si no algun pleit
persones casa
Qui té ceilan a casa, no es casa.
casa
Qui té hisenda [o terra] i no la veu, se fa pobre i no s'ho creu
Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament
camp casa
Qui té la teulada de vidre, que no tire pedres a la del veïnat
Significa que qui té defectes, febleses o culpes pròpies no ha de criticar ni jutjar els mateixos defectes en els altres, ja que es troba en una posició vulnerable i la crítica es pot girar en contra seva.
casa persones
Qui té teulada de vidre, quan plou es creu que cau pedra
Fa referència a la susceptibilitat excessiva d'algunes persones. Indica que qui sap que té defectes o punts febles (la teulada de vidre) es torna hipersensible i s'espanta fàcilment davant qualsevol crítica o problema petit (la pluja que sembla pedra), per por que el seu punt feble es trenqui.
casa persones
Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres.
Es diu per excusar els qui no atenen coses d'altri perquè tenen prou a fer a casa seva.
casa mort riure/plorar
Qui treballa, té pa i palla
Denota que el treball proporciona la subsistència i els augments de la casa.
casa menjar treball
Qui va a casa, no es mulla
casa
Quin cap per portar una casa!
Es diu, en sentit irònic, de qui està donant proves de falta de seny
cos huma casa maneres de dir
Reunió de dones, perdició de cases
persones casa
Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs [o Rodaràs, rodaràs i a casa te'n tornaràs]
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
mon casa
Rodí rodà, a casa va tornar
casa
Saber tots els racons
Conèixer bé una casa, un terreny, i fig., una organització
casa maneres de dir
Sant Julià, a casa deixeu-me tornar.
12 febrer. És refereix a Sant Julià (conegut com el Hospitaler) és el patró dels pelegrins, viatgers, hotelers i remers i per tant també dels que se'n anaven lluny de casa seva a cercar fortuna o per guanyar-se la vida. Antigament, marxar de casa implicava riscos reals (assaltants, mal temps, pèrdua del camí). Invocar el patró era una manera de buscar empara espiritual per tornar sa i estalvi.
casa mesos sants
Sap més un ase a ca seva que cent savis a ca d'altri
L’ignorant més ignorant sap més de les seues pròpies coses que el savi més savi del món, que ignora els secrets o els desitjos d’un altre
casa saber
Sap més un boig a casa seva, que un savi a la dels altres
Significa que cadascú és qui millor coneix els seus propis assumptes, problemes o la manera de gestionar la seva llar, per sobre de qualsevol consell extern, per savi que sigui.
casa saber
Sarau i balls a casa d’atre
Ningú vol suportar molèsties originades per les diversions d’altres
música casa festa
Sense aca ni barraca: sense casa ni fogar
casa animals
Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort
Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural
menjar animals camp mort casa
Sense fonaments no hi hauria cases
Es diu per indicar que quan una cosa es diu i es torna a dir, sol esser perquè hi ha part de veritat
casa
Sense fonaments, no es fan les cases
Ho diuen d'aquella persona que visita totes les cases
casa
Sense haca ni barraca
Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa
maneres de dir casa animals
Ser el gos de la casa
No pintar res
maneres de dir animals casa
Si al matí trona a la mar, ves-te'n a casa a esmorzar
Un bon consell, ja que és un anunci de tempesta
oratge consells casa menjar mar
Si bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener
La fusta que es talla en lluna vella o en hivern no es corca; per això és ideal per a les bigues, portes i finestres de la casa
oratge casa bona mesos
Si casa teua mal té, miraràs com a li ve
casa mal
Si el ferreter t'entre a casa, fes bona brasa
casa bona foc oficis
Si en ta casa entra molt de bé, veges sempre per on ve
Cal desconfiar de qui ens fa regals cars o abundants, o favors que no hem demanat... perquè solen ser el pagament d’accions deshonestes que desconeixem
casa be
Si en ta casa hi ha bonança, no hi serà si fas fermança
casa
Si en ta casa vols repós, ni prometes al que és pobre, ni degues al poderós
El pobre et recriminarà la falsa promesa i el poderós es cobrarà el deute perquè pot fer-ho
persones casa diners
Si et cuides de casa ajena mai tindràs la teua plena
casa
Si la casa vols acabar, deixa la dona governar
casa parentiu
Si la mar s'arrasa fica't en casa
Senyala pluja
oratge casa mar
Si ta casa vols obrar, pel març has de començar
Convé començar les obres de construcció de cara al bon temps, ja que la pluja i el mal temps poden aturar-les
casa mesos
Si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada
Les dificultats i els impediments, poden fer desistir dels seus propòsits deshonests a lladres o enemics
casa
Si una porta es tanca, una altra se n'obri
És una consolació que es diu quan alguna cosa ens ha anat malament: algun negoci, la feina, algun contratemps...
casa
Si vesses oli a la porta és senyal de bona sort
Això diuen
bona casa
Si veus la casa del teu veí cremar, posa la teva a remullar
És una advertència sobre la prudència i la prevenció. Significa que quan veiem que algú proper pateix una desgràcia, hem d'estar alerta i prendre precaucions, ja que el mateix ens podria passar a nosaltres.
casa
Si vols conèixer el companyó ha d'ésser en cambra i en presó
Vol dir que és principalment en les tribulacions quan es mostren els bons amics.
amor casa
Si vols fer casa, els comptes repassa
Aquest refrany suggereix que és important complir les obligacions financeres abans de gastar diners en altres coses. Pagar els deutes i les responsabilitats financeres permet una millor comprensió de la situació financera actual.
casa
Si vols la casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
11 novembre. La fusta que es talla en lluna vella o en aquesta festivitat no es corca; per això és ideal per a les bigues, portes i finestres de la casa
casa mesos oratge sants
Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta
casa animals
Si vols ta casa guardar, procura matinar
casa consells
Siga despert o siga tort, tothom sap trobar el rebost
casa
Sortosa la casa que només té un que gasta
casa
Tancar la porta i llençar la clau
Guardar un secret o deixar oblidada alguna cosa per sempre
casa
Tardaràs, però a casa tornaràs
persones casa
Tenir casa oberta
Ser hospitalari. Tot lo de un es per als demés
maneres de dir casa
Terra llaurada per vaques i casa governada per dones, no van mai bé
casa camp persones
Tindre casa franca
Tindre dret a habitar gratuïtament un habitatge o la part d'un habitatge
maneres de dir casa
Tindre entrada
Ser admés. Tindre la casa oberta
casa maneres de dir
Tindre poc en la cambra de dalt
Tindre poc seny
maneres de dir casa
Tirar la casa pel balcó.
casa
Tirar la casa [o el gat]pel fumeral
Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa
maneres de dir casa animals diners festa
Torna el xic a casa, que no és per a casar
Es diu de qui és immadur o poc complidor amb les obligacions, o dels animals o els objectes que no serveixen per al propòsit que preteníem
casa parentiu
Tothom vol la justícia, però no per casa seva
Tothom vol que la justícia es respecti i s’apliqui implacablement, sempre que no li toqui directament a ell o als seus. És un doble raser i una doble moral molt estesa i consentida
casa justicia
Traure [algú] de casa
Despatxar-lo
maneres de dir casa
Treballar fa ase, però treballa per la casa
animals casa treball
Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i la dona baladrera
[baladrer = xarraire, criticador]. Les esposes excessivament parladores, criticadores, tafaneres, manteres o dominants són insuportables
casa parlar persones
Tres dones en una llar, mai no es poden concertar
Tota dona sent que és la mestressa de casa i que tot ha de funcionar segons les seves disposicions. En una llar on s'ajuntin tres dones amb capacitat per governar-la hi haurà problemes.
casa persones
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap
persones salut festa foc casa
Treure de casa
Imposar-se, ser hegemònic
maneres de dir casa
Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
Critica aquelles famílies on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res
animals cantar casa
Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa
Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.
bona casa foc menjar
Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga
Després d'haver fet obres cal netejar bé la casa.
casa oficis treball
Un no com una casa
Un no rotund
maneres de dir casa
Una bona casa la fan els bons veïns
Ens recorda que, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem
casa persones bona
Una casa pobra, una altra n'assola
casa
Una casa sense foc és com una cadira sense cul
Resulta trista com quan falta algú en la família
casa foc parentiu
Una dona en es portal, fa tanta planta com un ca a l'església
La dona que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer
persones casa
Una dona fa la casa, i una dona la desfà
Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o males qualitats de la dona que la regeix
parentiu casa
Una veritat com una casa de pagés
Una proposició absolutament vera, indubtable
maneres de dir casa
Val més criar arbres que fer cases
casa plantes
Val més el fum de casa meva que el foc de la teva
És un menyspreu
foc casa persones
Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]
Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses
animals plantes casa
Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners]
Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot
casa bona diners parentiu
Val més una oliva a casa, que una quartera al tros
Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures
plantes consells casa
Valdrà més que un carrer de cases
casa
Vent de mestral, entra per la porta i ix pel fumeral
Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d’encendre la llar
oratge casa
Ventar-li pa porta pels nassos [a algú]
Despatxar algú de mala manera
maneres de dir casa
Ves a casa de tia, però no cada dia
Convé mantenir una relació però sense abusar
parentiu casa
Vés te'n a ca Garcia
Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres
casa maneres de dir
Viatge esguerrat, cap a casa!
Es diu quan s'ha anat a un lloc on no hi ha ningú o on no s'ha trobat la persona que es cercava
casa
Vista la porta, sabuda la gent
Significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants
casa gent
Xics i polls, caguen la casa
El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l’espai dels humans adults
persones casa animals