Tema
animals
4.768 refranys catalogats sota aquest tema.
Mirar de reüll com els bous
Mirar amb traicció
maneres de dir animals
Mirar els bous de de la barrera
És un retret a aquells que critiquen l’activitat d’altres sense implicar-s’hi ni conéixer-ne la dificultat
animals
Moixó de rapinya sempre està sec
Destaca que els lladres s’esforcen i es desgasten menys que els que produeixen la riquesa
animals
Moixons arramadats, neu pels serrats
Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats
animals oratge
Molletes crien galletes
animals
Molt lladra el gos, quan lladra de por
És una defensa preventiva
animals
Molt sap la mona, i més qui l'agafa
Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre
animals
Molta mosca i mosquit, cel enterbolit
Significa que la presència abundant de mosques i mosquits, especialment amb el cel ennuvolat o enterbolit, és un senyal clàssic de pluja imminent. És un refrany meteorològic que associa el comportament d'aquests insectes amb el canvi de temps.
aigua animals oratge
Molta orella té l’ase, i no sap de lletra
Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres
animals persones cos huma
Molta ploma per terra, pocs ous al ponedor
animals
Moltes cigonyes, bona collita
On hi ha abundor d’ocells és perquè hi ha menjar per a tots
animals camp
Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors
Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire
amor animals caça persones
Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen
Les tardes d'estiu, qui no ha sentit alguna àvia dient: com n'estan de pesades les mosques, segur que hi haurà tempesta!
animals oratge
Moltes mosques maten un ase
Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol
mort animals
Moltes vespes maten el burro
Molts maldecaps o problemes acaben fent sucumbir l’empresa més gran o el més ambiciós dels projectes
animals
Moltes voltes està el peix al plat per falta de gat
Significa que sovint les coses no s'aprofiten perquè no hi ha qui tingui interès a aprofitar-les
animals
Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat
És un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i materialistes
persones animals
Moltons per a fer doblons
En un ramat, els mascles estan fonamentalment per a multiplicar-lo
animals diners
Molts burros van als mercats, uns a quatre potes i altres empinats
animals
Molts moren per la boca com els peixos
Al•ludeix als qui són indiscrets en el parlar
animals parlar
Monges i polls, mai són sadolls
animals persones
Moren més xais que moltons
Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los
animals
Morir com a rates
Morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat
animals maneres de dir
Morir com un poll
Morir quietament, sense convulsions ni estertor
maneres de dir animals
Morir [o caure] com mosques
Morir en gran quantitat, especialment en un combat
maneres de dir animals mort
Moro fi, ni menjar porc ni beure vi
menjar animals vinya beure
Mort de poll, [o de pollet]
La que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible
mort animals maneres de dir
Mort el gos, acabada la ràbia
Vol dir que si se suprimeix la causa, desapareix l'efecte.
animals
Mort el gos, morta la ràbia
Significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes
animals
Morta és la gallina que ponia els ous d’or
Es diu per asseverar que ningú regala res perquè sí
animals
Morta l'aranya, mort el verí
Vol dir que llevant la causa es suprimeix l'efecte.
animals
Morta la cuca, mort el verí
Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella
mort animals maneres de dir
Mos daurat, regnes de capsana.
animals
Mosca hi ha en l'arròs!
Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar
maneres de dir plantes animals any
Mosca picant, tempestat endavant
animals oratge
Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela
animals mort
Mossegada de vidriol porta dol.
Vol dir que les mossegades de vidriol [un rèptil] són mortals
mort animals
Mosso i gall, un cada any
Convé evitar l’excés de confiança amb criats o empleats i renovar el mascle del corral perquè sempre siga jove i actiu
animals any oratge
Mostrar [o ensenyar] les ferradures
Ésser cocejadora una bèstia cavallina o un ase
ensenyar maneres de dir animals
Mou mardà, mou
Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres
maneres de dir animals
Muda el llop les dents, però no els seus pensaments
Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat
persones animals
Mudar l'aigua al canari
Pixar
aigua animals maneres de dir
Mudar la pell com les serps
Transformar-se
cos huma animals maneres de dir
Mula boja, mai es fa vella
Fa referència al fet que els animals (o persones) extremadament inquiets, esbojarrats, actius o impetuosos, com una "mula boja" (una mula impetuosa), tenen més risc de tenir un accident fatal o d'esgotar-se aviat a causa del seu comportament arriscat. En sentit figurat s'aplica per dir que qui viu de manera perillosa o massa intensa, sovint té una vida més curta.
animals
Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són
Destaca la supuesta riqueza y buena vida del estamento eclesiástico. Sugiere que, al tener recursos, tanto la mula del fraile como el macho (mulo) del rector están bien alimentados, gordos y cuidados, reflejando una posición acomodada en contraposición a la pobreza del pueblo.
animals oficis
Mula guita, de tothom sospita
Es refereix al caràcter desconfiat o trainer d'alguns animals. Una mula guita és aquella que té el vici de fer guitades (donar coces). El refrany té un doble sentit: Literal: Alerta que s'ha d'anar amb compte amb una mula que tira coces, perquè en qualsevol moment i contra qualsevol persona pot soltar la pota. Figurat: S'aplica a les persones malpensades o de mal caràcter. Qui sempre està a la defensiva o té males intencions, sol sospitar de tothom i pot reaccionar malament sense motiu real.
animals
Mula guita, vent-la prest!
Aconsella que si una mula té el vici de tirar coces (mula guita), el millor que pots fer és desfer-te d'ella ràpidament (ven-la prest). En sentit figurat fa referència a la mateixa idea: davant d'un problema o d'una persona conflictiva, el millor és posar distància el més prompte possible.
animals
Mula i dona, garrot la fa bona
Reflecteix una mentalitat masclista i misògina antiga. S'utilitzava per perpetuar la idea que la dona havia de ser dominada per la força. L'expressió compara les dones amb les mules, suggerint que la violència física (el garrot) és el mètode adequat per sotmetre-les i fer-les obedients.
animals persones
Mula mohina, o molt falsa o molt fina
Indica que una mula que sembla trista, malenconiós o esquerpa (mohína) tendeix als extrems: o és perillosa i enganyosa (falsa/dolenta) o és extremadament intel·ligent i capaç (fina). Adverteix sobre l'ambigüitat del comportament de la mula, suggerint precaució davant de la seva aparent docilitat o tristesa.
animals
Mula moïna, o molt bona o molt roïna
La dita destaca la imprevisibilitat del caràcter d'aquest tipus de mula. Indica que les mules de pèl bru o fosc (moïnes) solen ser extremes en el seu caràcter: o són extremadament treballadores i intel·ligents, o molt tancades i difícils, sense terme mitjà.
animals
Mula que no veu civada, la sella la té matada
En sentit literal significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres (la sella la té matada) i altres malures, fent que el treball sigui dolorós o impossible. I aplicat a les persones, significa que si no es motiva, alimenta o cuida algú (o a un mateix), és impossible que treballi bé o rendeixi. En resum, qui no cuida els seus treballadors, els seus col·laboradors, o no es cuida a si mateix, no pot esperar bons resultats i acabarà tenint problemes.
animals
Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda
Significa que qui rebutja una feina lleugera o una responsabilitat menor per mandra o supèrbia (no voler la sella), acaba rebent una càrrega molt més pesada o desagradable (l'albarda) com a càstig o conseqüència. S'aplica a persones que eviten esforços i acaben pitjor.
animals
Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força
Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa
animals
Muller i pollí, pren-los del veí
parentiu amor animals
Munta mula o vés en mar si vols perillar
Adverteix sobre els perills de dues activitats tradicionals: muntar una mula i navegar pel mar. Suggereix que ambdues accions comporten un risc considerable de patir accidents o contratemps. La mula és alta com un cavall, cabuda com el burro i més forta que els dos, per això s’usa només per a càrrega i tir i no mai per a muntura. I resalta el perill del mar (traïdor i imprevisible). per a la navegació, on les tempestes i la mala mar podien acabar en tragèdia fàcilment.
animals mar
Murri com una guilla
Molt astut i mal intencionat
animals maneres de dir
Música, caça i pesquera no volen vellesa
Cada cosa necessita energia i mitjans
música caça vell mar animals
Música, cacera i pesquera, porten pollera
Cada cosa necessita energia i mitjans
animals mar caça música
Mussol de dia, aigua de nit
És un ocell d’hàbits nocturs que, si canta de dia, és perquè preveu pluja a la nit
animals aigua dia i nit oratge
Mut i callosa, que ve la rabosa
[Callosa d'en Sarrià, municipi alacantí de la comarca de la Marina Baixa] [callosa = silenci]. Recomana callar. L’advertiment, originalment dirigit als xiquets menuts, fa que se senten desemparats com corderets
animals parlar parentiu
Mut [o xitón], que la rabosa va pel món
animals mon
N'hi ha molts que es tenen millor a taula que a cavall
animals
N'hi haure un gos perdiguer
Haver- hi un lladre
maneres de dir animals
Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
25 desembre. Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa
animals festivitats
Nadal en dijous, ocells a grans vols
25 desembre. Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa
animals festivitats
Nadal en dijous, penja [o crema] l’arada i ven els bous
25 desembre. Ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany i creuen preferible no sembrar
animals festivitats setmana
Nadal en dijous, ven la capa i compra bous
25 desembre. Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa
animals festivitats indumentària
Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat
25 desembre. És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s'haurà de rescabalar com es puga.
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal nevat, cara de gat.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
animals festivitats oratge
Nadal passat, ven-te la llana i queda't el drap
25 desembre. Hom creu que és mal temps per a les ramades, i el refrany aconsella que hom 'vengui la llana', és a dir, el bestiar.
animals festivitats mesos
Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous
25 desembre. La pluja farà créixer excessivament l’herba, que s’haurà de segar i guardar com a aliment d’hivern del ramat vacum
animals camp festivitats mesos oratge
Nadal sense lluna, ramader [o ramat] de cent ovelles torna amb una
25 desembre. Les nits de lluna vella són més fosques que una gola de llop, ja que la llum de l’estelada il·lumina ben poc i són fàcils presa
animals festivitats
Nas de fura
Nas petit i correcte
cos huma animals maneres de dir
Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot això sempre glaçat
Cert
cos huma animals persones vell
Necessitar, una, un matxo llirià
Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar
llocs persones animals
Negre com gola de llop
Es diu de la nit molt fosca, o d’un recinte totalment obscur
colors animals maneres de dir
Negre com una caua
Que té el color de la pell molt fosc
animals maneres de dir
Negre forment ne dóna blancha pasta ne l'ase ranch és animal corrent
animals
Nero, déntol i orada al forn són cosa preuada
Tres tipus de peix i una manera de cuinar-los.
animals menjar
Netedat de cavall [o quitxalla], foc de palla i ase de trot, duraran poc
Els èquids caguen tothora i els rucs i els muls són bons caminants però mal corredors
animals
Neu abans de festes mata persones i bèsties
[festes de Nadal (25 desembre), Any Nou (1 gener) i Reis (6 gener)]. Si la neu arribava massa d'hora, quan encara s'havia de collir o moure el bestiar, les conseqüències eren nefastes. Significa que una nevada prematura (per Nadal o abans) agafava la gent desprevinguda, sense prou llenya o reserves, i el fred intens podia ser mortal.
animals festa oratge persones salut
Neu al Canigó, tords a Lledó
[El Canigó és una muntanya del Pirineu i Lledó d'Empordà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona]. Indica un canvi de temps imminent, generalment l'arribada del fred i l'hivern. La dita suggereix que quan la muntanya del Canigó es cobreix de neu, els tords (un tipus d'au migratòria) arriben a la zona de Lledó, a l'Empordà, fugint del fred intens.
animals llocs oratge
Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
La neu d'aquest mes no és persistent.
animals oratge
Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner
Ensenya que està molt exposat a ser enganyat el que compra cavalleria d'un traginer i el que contrau matrimoni amb la filla d'un hostaler.
animals diners oficis persones mar
Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells
S'ha de caçar i llaurar amb animals grossos i a propòsit.
animals consells oficis treball caça
Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
[truja = femella del porc]. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre. Fa referència a la necessitat que certes festes, fires o situacions (com la cria de truges) tinguin elements indispensables per ser completes o tradicionals, moltes vegades lligades al cicle lunar i a l'abundància.
animals festivitats oratge
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.
animals festa festivitats oratge
Ni cavall sense esperó ni barca sense timó
Sense els elements bàsics no es pot dirigir ni aturar res
animals mar
Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs ni viu ni mort
Gavatx també vol dir foraster. Significativa expressió que dona a compendre l'odi que als francesos tenen els gironins degut a les moltes malifetes per aquells comeses. Se compara aquí francesos i porcs.
animals mort
Ni dormis amb gats ni caminis descalç
animals dormir salut
Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera]
Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important
caça vinya oficis diners casa+1
Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
Allò que no combina no pot donar bon resultat. a bona harmonia exigeix que els casaments siguin proporcionats a la condició social i a l'edat.
amor animals persones
Ni manso sense esquella, ni casar home jove amb dona vella
animals persones
Ni mosso dormidor ni gat miolador
Vol dir que els qui dormen o criden molt, no solen fer gaire bona feina.
animals oficis treball
Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda
[Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida]. Aconsella no confiar en aquestes tres coses per considerar-les de mala qualitat o problemàtiques. Suggeria que les mules eren dolentes, les dones poc recomanables o de caràcter difícil, i les relles d'escassa qualitat.
animals llocs persones
Ni polls en la grenya, ni corral sense llenya
[Grenya: Cabells desordenats]. La primera part facilita la rima. La segona part, corral sense llenya, era un advertiment a tenir en compte: la llenya era imprescindible per a cuinar i, a l'hivern, per a la llar.
animals camp
Ni pujar a cavall sense cagar [o orinar], ni feina de força sense esmorzar [o menjar]
salut treball menjar animals
Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
Serveix per a recordar com mantenir l'ordre i l'abastiment correcte."Ni rates a casa": És una crida a la neteja i a mantenir la llar lliure de plagues i brutícia, ja que la rata era vista com a símbol de malaltia i malbaratament dels aliments. "Ni dur vi sense bóta ni carbassa": Subratlla la importància de la qualitat i la conservació. La carbassa s'utilitzava com a recipient per al vi o l'aigua.
animals casa plantes vinya
Ni sopem ni parix la burra
Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal
animals menjar