`

Refranys animals

maneres de dir animals

Mico filós

Persona desnerida, d'aspecte ridícul

animals

Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel

Ho diuen parlant d'un qui ven o dóna coses qui no poden ser ben adquirides

maneres de dir animals

Mirar amb ulls de mussol

Mirar sense fixar-s'hi, sense prestar atenció

animals

Mirar els bous de de la barrera

És un retret a aquells que critiquen l’activitat d’altres sense implicar-s’hi ni conéixer-ne la dificultat

animals

Moixó de rapinya sempre està sec

Destaca que els lladres s’esforcen i es desgasten menys que els que produeixen la riquesa

animals oratge

Moixons arramadats, neu pels serrats

Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats

animals

Molt sap la mona, i més qui l'agafa

Significa que no ens hem d'avanar de saber més que un altre

animals aigua oratge

Molta mosca i mosquit, cel enterbolit

Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja

animals persones cos huma

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra

Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres

animals camp

Moltes cigonyes, bona collita

On hi ha abundor d’ocells és perquè hi ha menjar per a tots

amor animals caça persones

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors

Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire

mort animals

Moltes mosques maten un ase

Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol

animals

Moltes vespes maten el burro

Molts maldecaps o problemes acaben fent sucumbir l’empresa més gran o el més ambiciós dels projectes

animals

Moltes voltes està el peix al plat per falta de gat

Significa que sovint les coses no s'aprofiten perquè no hi ha qui tingui interès a aprofitar-les

persones animals

Moltó escuat, que anà per llana i tornà trasquilat

És un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i materialistes

animals diners

Moltons per a fer doblons

En un ramat, els mascles estan fonamentalment per a multiplicar-lo

animals parlar

Molts moren per la boca com els peixos

Al•ludeix als qui són indiscrets en el parlar

animals

Moren més xais que moltons

Significa que moren més joves que vells, i es diu als vellets per animar-los

animals maneres de dir

Morir com a rates

Morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat

maneres de dir animals

Morir com un poll

Morir quietament, sense convulsions ni estertor

maneres de dir animals mort

Morir [o caure] com mosques

Morir en gran quantitat, especialment en un combat

mort animals maneres de dir

Mort de poll, [o de pollet]

La que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible

animals

Mort el gos, morta la ràbia

Significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes

animals

Morta és la gallina que ponia els ous d’or

Es diu per asseverar que ningú regala res perquè sí

mort animals maneres de dir

Morta la cuca, mort el verí

Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella

maneres de dir plantes animals any

Mosca hi ha en l'arròs!

Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar

mort animals

Mossegada de vidriol porta dol.

Vol dir que les mossegades de vidriol [un rèptil] són mortals

animals any oratge

Mosso i gall, un cada any

Convé evitar l’excés de confiança amb criats o empleats i renovar el mascle del corral perquè sempre siga jove i actiu

ensenyar maneres de dir animals

Mostrar [o ensenyar] les ferradures

Ésser cocejadora una bèstia cavallina o un ase

maneres de dir animals

Mou mardà, mou

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

persones animals

Muda el llop les dents, però no els seus pensaments

Significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat

animals oficis

Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són

L'estament eclesiàstic era considerat ric.

animals

Mula guita, de tothom sospita

Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles

animals

Mula guita, vent-la prest!

Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles

animals persones

Mula i dona, garrot la fa bona

Suposa que l'única manera de dominar les mules i les dones, és tractar-les a garrotades

animals

Mula moïna, o molt bona o molt roïna

Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter

animals

Mula que no veu civada, la sella la té matada

Significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres i altres malures

animals

Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda

Es diu referint-se a aquells que, per no voler patir cap incomoditat, han de sofrir-ne de més grosses que les que defugien

animals

Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força

Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa

animals mar

Munta mula o vés en mar si vols perillar

La mula és alta com un cavall, cabuda com el burro i més forta que els dos, per això s’usa només per a càrrega i tir i no mai per a muntura

animals maneres de dir

Murri com una guilla

Molt astut i mal intencionat

animals aigua dia i nit oratge

Mussol de dia, aigua de nit

És un ocell d’hàbits nocturs que, si canta de dia, és perquè preveu pluja a la nit

animals parlar parentiu

Mut i callosa, que ve la rabosa [Callosa d'en Sarrià, municipi alacantí de la comarca de la Marina Baixa] [callosa = silenci]

Recomana callar. L’advertiment, originalment dirigit als xiquets menuts, fa que se senten desemparats com corderets

animals festivitats

Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls

Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa

festivitats animals

Nadal en dijous, ocells a grans vols

Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa

animals setmana festivitats

Nadal en dijous, penja [o crema] l’arada i ven els bous

Ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany i creuen preferible no sembrar

animals festivitats indumentària

Nadal en dijous, ven la capa i compra bous

Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa

setmana festivitats menjar plantes animals

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat

És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar

animals camp mesos oratge festivitats

Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous

La pluja farà créixer excessivament l’herba, que s’haurà de segar i guardar com a aliment d’hivern del ramat vacum

animals festivitats

Nadal sense lluna, ramader [o ramat] de cent ovelles torna amb una

Les nits de lluna vella són més fosques que una gola de llop, ja que la llum de l’estelada il·lumina ben poc i són fàcils presa

llocs persones animals

Necessitar, una, un matxo llirià

Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar

colors animals maneres de dir

Negre com gola de llop

Es diu de la nit molt fosca, o d’un recinte totalment obscur

animals maneres de dir

Negre com una caua

Que té el color de la pell molt fosc

animals

Netedat de cavall [o quitxalla], foc de palla i ase de trot, duraran poc

Els èquids caguen tothora i els rucs i els muls són bons caminants però mal corredors

oratge salut persones festa animals

Neu abans de festes mata persones i bèsties [festes de Nadal, Any Nou i Reis]

De fet, la població humana i animal malalta o vella decreix molt en els mesos de novembre i desembre

oratge llocs animals

Neu al Canigó, tords a Lledó

El Canigó és una muntanya del Pirineu i Lledó d'Empordà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona

animals diners oficis persones mar

Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

Ensenya que està molt exposat a ser enganyat el que compra cavalleria d'un traginer i el que contrau matrimoni amb la filla d'un hostaler.

oratge festivitats festa animals

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada [esgarriada = perduda, extraviada]

El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre

animals mar

Ni cavall sense esperó ni barca sense timó

Sense els elements bàsics no es pot dirigir ni aturar res

caça vinya oficis diners casa animals

Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera]

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important